LA MONCLOA NEGA UNA REUNIÓ AMB TORRA L'EMPLAÇA A TROBAR-SE AMB SÁNCHEZ

La Moncloa nega a Quim Torra la reunió amb Felip VI que el president de la Generalitat ha demanat aquest dimecres al monarca en una carta. Fonts del govern espanyol, al qual correspon autoritzar la trobada, deixen clar que l'única "reunió política" és la que properament tindrà lloc entre Torra i Pedro Sánchez. La resposta de Madrid arriba després que el cap de la casa reial, Jaime Alfonsín, traslladés la missiva al president espanyol "d'acord amb allò disposat en l'article 64.1 de la Constitució", segons han informat fonts de La Zarzuela. Aquest article disposa que "els actes del Rei seran ratificats pel president del govern [espanyol] i, en el seu cas, pels ministres competents".

Torra no ha trigat en reaccionar a la resposta de la Moncloa. En un missatge a Twitter, s'ha queixat del veto a la trobada amb el rei i ha qüestionant la voluntat de diàleg de l'Estat. "Una qüestió: si el rei el dia 3 d’octubre va fer el discurs que va fer, autoritzat pel Sr. Mariano Rajoy, ara per què el Sr. Pedro Sánchez no l’autoritza a parlar amb el president de Catalunya? Volem diàleg o no volem diàleg?", s'ha preguntat.

PUIGDEMONT: " EL REI DEL 3-O NO ÉS BENVINGUT "

"Li hem enviat un missatge argumentat [al Rei], carregat de legitimitat del que representem, no es pot fer l’orni. Això determinarà quina actitud hem de tenir". El president Carles Puigdemont ha valorat en una entrevista a El Nacional, de la qual avancem aquest fragment, la carta que el president, Quim Torra, l'expresident Artur Mas i ell mateix han enviat al rei Felip VI com a prèvia a la visita del monarca aquest divendres a Tarragona, la primera a Catalunya des que Torra va prendre possessió i a la qual el cap de l'executiu català encara no ha confirmat l'assistència. "Institucionalment, el Rei del 3-O no és benvingut a Catalunya", assegura Puigdemont.

El Rei ha de decidir si vol continuar sent una paret on no es reconeixen la majoria dels catalans o una monarquia parlamentària europea

Aquest divendres el Rei serà a Tarragona amb Pedro Sánchez, en la seva primera visita a Catalunya des que Quim Torra és president de la Generalitat. Hi ha hagut molt de debat sobre si el president hi ha d'anar-hi o no a l'acte encapçalat pel Rei i el Govern ha fet pública una carta dels tres presidents dirigida al monarca. És una última oportunitat per al diàleg?
D’entrada ja és gros que li hàgim de recordar al cap d’Estat que el seu deure és ser cap d’Estat de tots, els que li cauen bé i els que no li caiem bé. Si no, no és el cap d’Estat constitucional i, per tant, la seva figura entra en crisi constitucional claríssima. Però li hem de recordar. No ha actuat, no s’ha comportat com a cap d’Estat de tots els ciutadans de l’Estat espanyol. En segon lloc, ha negligit un paper que s’ha trobat molt a faltar durant molts anys -especialment des del 3 d’octubre amb el seu inefable discurs-, que és el paper de moderació i arbitratge davant de conflictes que són constitucionals, que són polítics, que no són penals. Si no, la seva figura de què serveix? Li recordem això. I li recordem que si no s’incentiva el diàleg, si no es posen les condicions per a la resolució política d’un conflicte polític, tornarem a estar allà mateix. I el Rei ha de triar què vol ser, si vol continuar sent una paret en la qual no es reconeguin una immensa majoria dels catalans, tal i com diuen les enquestes, siguin partidaris de la independència o no, o si vol actuar, com el que s’hauria de suposar que hauria de fer, com una monarquia parlamentària europea.

LA REUNIÓ ENTRE ELS PRESIDENTS TORRA I SÁNCHEZ SERÀ EL 9 DE JULIOL

El president de la Generalitat, Quim Torra, viatjarà a Madrid el 9 de juliol per reunir-se amb el cap de l'executiu espanyol, Pedro Sánchez. Segons confirmen fonts de La Moncloa és aquesta data la que finalment han acordat els equips dels presidents per abordar la primera trobada oficial entre el govern de l'Estat i la Generalitat després del referèndum de l'1 d'octubre i la declaració d'independència.

Sánchez haurà rebut abans el lehendakari, Iñigo Urkullu, el 25 de juny. L'equip del president espanyol va decidir reunir-se amb els presidents autonòmics per l'ordre d'aprovació dels estatuts d'autonomia després de la recuperació de la democràcia. Des de la Generalitat, han retret al PSOE, però, que inclogui Catalunya dins la ronda ordinària de les comunitats autònomes.

Des de fa dies, la consellera de la Presidència, Elsa Artadi, i la ministra d'Administracions Territorials, Meritxell Batet, preparen la trobada entre els presidents. Tanmateix, no sembla que de moment els dos executius tinguin les mateixes intencions. Mentre que el PSOE pretén abordar el diàleg des d'una perspectiva sectorial i abordar una reforma de l'Estatut i la Constitució per reconèixer la pluralitat. En canvi, el govern de Torra vol negociar sobre la possibilitat d'exercir el dret a decidir.

Aquest matí, durant la sessió de control al Parlament, el president de la Generalitat s'ha mostrat obert a discutir sobre les propostes però ha demanat al govern espanyol que no obviï el problema de fons que és el dret a l'autodeterminació.

Informa:ARA.CAT (20-6-2018)

ELS PRESIDENTS TORRA, PUIGDEMONT I MAS DEMANEN PER CARTA A FELIPE VI QUE RECTIFIQUI I QUE ESCOLTI EL CLAM DELS CATALANS

El president de la Generalitat, Quim Torra, ha anunciat al ple del Parlament que, juntament amb Carles Puigdemont i Artur Mas, han enviat una carta a Felip VI explicant-li el que està passant en aquest país i que no pot ser que “no hi hagi un pronunciament sobre tot això”. En la carta Torra demana al rei una trobada aprofitant la seva visita en la inauguració dels Jocs del Mediterrani a Tarragona divendres a la tarda. Malgrat aquesta petició, Torra encara no ha aclarit si assistirà o no a la inauguració.

“No pot ser que no hi hagi un posicionament del rei dirigit al poble de Catalunya explicant què va passar i el perquè del discurs del 3 d’octubre”, ha afirmat durant la sessió de control parlamentari . “A ningú se li hagués imaginat que la reina d’Anglaterra un discurs com el que va fer el rei d’Espanya”. “que reflexioni sobre el que està passant a Catalunya” i ha acabat la seva intervenció assegurant: “El rei ha de parlar”.

Torra considera, en resposta a una pregunta del PdeCat, que la presència del monarca espanyol “exigeix una resposta de país”. I ha reiterat el seu lament perquè els catalans “no hem escoltat cap paraula del rei” sobre el que està passant a Catalunya, sobre els presos i els exiliats i sobre la violència que van viure milers de catalans el dia 1 d’octubre. Però sobretot, Torra ha assegurat que Felip VI amb “el discurs del 3 d’octubre va deixar de ser el rei de molts dels catalans”.

EL PSC GUANYA L'ALCALDIA DE BADALONA AMB EL SUPORT DEL PP I CIUDADANOS

Tot i el misteri que els darrers dies ha planat sobre la moció de censura de Badalona, no hi ha hagut cap gir de guió ―tot i que sí incògnita fins a l'últim moment― i finalment, el portaveu del PSC, Àlex Pastor ha aconseguit els suports necessaris per convertir-se en el nou alcalde del municipi.

Els 10 regidors del PP i el regidor de Ciutadans han donat suport a la candidatura del socialista que haurà d’explicar ara quin és el seu pla de govern, tenint en compte que només té 3 regidors.

El ple extraordinari ha mantingut el suspens fins a l'últim moment, ja que el líder del PP, Xavier García Albiol, ha fet un gest que ningú esperava. Quan acabava el seu discurs ―una intervenció on no ha deixat ningú de peu, ni al PSC, ni a la CUP―, el popular ha demanat un recés perquè, segons ha dit "els meus 10 regidors, en aquests moments, no estan en condicions d'oferir el seu suport a Àlex Pastor". Aquest moviment ha agafat per sorpresa tant els regidors del plenari com la mesa que, durant uns minuts, no ha sabut com actuar. Finalment el recés s'ha autoritzat i a la tornada, els populars han votat a favor de la moció.

EL NOBEL DE LA PAU PÉREZ ESQUIVEL ENCAPÇALA UNA PETICIÓ INTERNACIONAL PER LA LLIBERTAT DELS PRESOS POLÍTICS

El Premi Nobel de la Pau, Adolfo Pérez Esquivel, encapçala una petició internacional al govern espanyol perquè es posin en llibertat els presos polítics catalans. La carta inclou personalitats polítiques, acadèmiques i culturals internacionals amb majoria sud-americana.

Els firmants feliciten l'accés al govern espanyol del nou president, Pedro Sánchez, i li desitgen èxits. "El motiu d'aquesta carta és sol·licitar-li que d'una manera urgent pugui posar en llibertat els presos polítics catalans, que estan imputats pel sol delicte d'exigir l'autodeterminació del seu poble de manera pacífica. Aquest dret democràtic està inclòs en la Carta de Drets Humans de les Nacions Unides", expressen.
Violació de drets humans
La petició d'abast internacional, a la qual ha tingut accés El Nacional, va més enllà i reclama començar un diàleg obert sense condicions. "Li volem recordar que va ser el seu partit el 1918 al seu congrés de Madrid liderat per Pablo Iglesias, qui va introduir aquest concepte polític a Espanya. Considerem que és un despropòsit i una violació als drets humans mantenir aquests ciutadans a la presó. Creiem que la seva llibertat i l'obertura d'un diàleg obert sense condicions pot obrir el camí de la convivència en pau".

LA JUSTÍCIA ESPANYOLA PROTEGEIX LLARENA I IMPIDEIX QUE DECLARI A BÈLGICA

El jutge degà de Madrid, Antonio Viejo, ha donat cop de porta a la petició de la justícia belga de fer comparèixer el jutge del Tribunal Suprem Pablo Llarena el dia 4 de setembre davant d'un tribunal d'aquest país per prestar declaració en relació amb la demanda civil presentada pels membres del Govern català en l'exili. Segons avança 'El País', Viejo no cursarà la petició per "improcedent".

La citació a Llarena sorgeix a partir de la demanda civil presentada pels membres del Govern en l'exili Carles Puigdemont, Toni Comín, Meritxell Serret, Lluís Puig i Clara Ponsatí en la qual es qüestiona la presumpta imparcialitat del jutge a partir de declaracions públiques que, segons apunto Toni Comín en la presentació de la demanda, "posen de manifest que estem perseguits per les nostres idees polítiques".

La justícia belga va admetre la demanda i seguidament va citar el jutge espanyol per al 4 de setembre. Amb tot, Llarena podia delegar la declaració en el seu advocat.


Informa:ELNACIONAL.CAT (20-6-2018)

BARCELONA ACORDA PROTEGIR-SE DE LES CONCENTRACIONS DELS GRUPS D'EXTREMA DRETA

La imatge d'un grup de manifestants d'ultradreta intentant retirar el llaç groc que penjava del balcó de l'Ajuntament de Barcelona –i que va ser momentàniament retirat per un treballador municipal– encara s'arrossega. El consistori ha dut a terme aquest dimecres una comissió extraordinària, proposada pel PDECat, ERC i la CUP, per abordar el cas i rubricar una proposició de condemna a les "agressions violentes" que s'han produït des del 8 de setembre contra el moviment independentista. El text, que s'ha aprovat amb el vot a favor dels grups proposants i també de Barcelona en Comú i el regidor no adscrit, Gerard Ardanuy, inclou un punt que compromet el consistori a revisar "escrupolosament" les sol·licituds d'ocupació de l'espai públic que facin aquests grups per a les seves activitats i, si es considera oportú, no autoritzar-les.

La proposició també insta la Generalitat i l'Ajuntament a fer totes les accions que siguin al seu abast per denunciar tots els casos de violència davant la fiscalia i les institucions jurisdiccionals. I demana específicament al departament d'Interior que prengui les mesures perquè aquests grups no puguin protagonitzar accions violentes.

EL PRESIDENT DEL SENAT ALEMANY SÍ QUE ES REUNEIX AMB FELIPE VI I SÍ QUE PARLARÀ DE CATALUNYA

El president del Senat alemany, Michael Müller (SPD), ha anunciat que demà dijous viatjarà a Madrid per entrevistar-se amb el rei Felip VI i que té previst parlar de Catalunya. També pensa reunir-se amb la ministra d'Administracions Públiques, Meritxell Batet, i amb el seu homòleg espanyol, Pío García Escudero.

"A més del canvi de govern y de la reorientació d'Espanya amb el president socialista Pedro Sánchez, les reunions se centraran en la migració laboral entre Alemanya i Espanya, la política de refugiats i les aspiracions d'independència de Catalunya", assenyala una nota del Senat alemany, que reuneix els lands. Müller precisa en declaracions que "Espanya té una estructura descentralitzada organitzada de forma molt diferent al federalisme d'Alemanya. I en aquest sentit la recerca d'un camí per a Catalunya és una ocasió de diàleg amb el meu amfitrió".

Müller deixa clar en la seva nota, que la situació política a Catalunya ha de ser "motiu de diàleg". El president del Senat alemany compagina el càrrec amb el d'alcalde de Berlín, la localitat on ha viscut el president a l'exili, Carles Puigdemont, en els darrers mesos.

Informa:ELNACIONAL.CAT (20-6-2018)

ASSENYALAR ELS GERMANS ROCA AMB MOTIU DE LA VISITA DE FELIP VI

"Assenyalar els germans Roca "

 

Bernat Dedéu

 

Al seu famós discurs del passat tres d’octubre, Felip VI va posar el segell reial a l’operació de Policia i Guàrdia Civil, en la qual, per primera vegada en la història democràtica d’Espanya, les forces armades de l’Estat van reprimir a garrotades un moviment espontani i massiu dels ciutadans. No és estrany, doncs, que hom escruti la presència del monarca a Catalunya, i és del tot comprensible que hi hagi conciutadans que s’enfurismin en assabentar-se que la Corona es passejarà impune i encantada d’haver-se conegut per un local dels germans Roca a Vilablareix. Estimem els nostres restaurants no només pel pa que s’hi dona, sinó també per la parròquia que s’hi admet, i arrufar el nas per la presència d’un mandatari que ha tolerat que a la padrina li esberlin el crani no s’hauria de concebre com un caprici de mestretites ni com unes ganes de tocar el voraviu als cuiners gironins.

Ja fa massa temps que el país viu en una certa histèria que el du a trabucar els debats per marejar la perdiu. Aquí ningú no discuteix la vàlua culinària dels germans Roca, ni la seva innegable aportació al desplegament internacional de la imatge de Girona arreu del món, com s’han afanyat a dir alguns eunucs que viuen d’excitar la por tribal. Tampoc es xerra de la implicació dels Roca en la celebració de l’1-O, aquell jorn històric (que els nostres líders i propagandistes ja s’estan afanyant a pervertir i a folkloritzar) en què els Roca van tenir la gràcia de repartir una cassola de fideus i uns postres ordits amb els colors de la senyera als voluntaris que van protegir l’institut del seu barri a Talaià. No, amics: aquí parlem de si algú pot sentir-se incòmode quan et dediques a fer la croqueta i el bunyol al monarca que fa perviure una ocupació política mitjançant l’ús de la força.

TENSIÓ ALS MOSSOS AMB L'ENTRADA DE BUCH

El final del 155 que tant desitjaven els Mossos d’Esquadra no ha resultat com esperaven. L’aterratge abrupte del nou conseller, Miquel Buch, ha obert un nou període en què la sensació d’incertesa instal·lada entre agents i comandament des de l’octubre s’ha prorrogat en lloc d’acabar-se. En pocs dies s’han acumulat l’acceptació de la renúncia de Ferran López -el comissari que va rellevar com a cap Josep Lluís Trapero quan l’Estat el va destituir-, el fet que no s’hagi triat cap substitut -i que s’hagi donat al director de la policia, Andreu Martínez, un paper molt més actiu del que era habitual en el dia a dia del cos- i una reunió molt tensa que va acabar amb la sensació que el conseller no té “gens d’empatia” amb els uniformats.

Dilluns Ferran López recollia les seves coses del despatx i no sabia on traslladar-les. Encara no té destinació i s’ha agafat dies de descans pendents fins que li comuniquin què ha de fer a partir d’ara. En la seva carta de renúncia, presentada deu dies abans de l’acceptació i en què al·legava que era conscient de la temporalitat del seu càrrec, López deia a Buch que es posava “a la seva disposició per assumir les responsabilitats” que considerés “adients”. Però de moment el conseller no ha pres cap decisió sobre ell, i el tracte “fred” i “injust” que ha rebut -així ho perceben la majoria dels seus companys- ha aixecat les protestes del Sindicat de Comandaments de Mossos d’Esquadra (SICME). També les organitzacions sindicals de la base, que es mostraven escèptiques quan va rellevar Trapero, ara li donen suport: “Professionalitat” i “respecte estricte per la llei” -sense concessions al que consideren “politització” del cos- són les dues expressions que repeteixen més. I és el que reclamaran a Andreu Martínez en la ronda de trobades que ha obert.

EL GOVERN ESPANYOL VETA UN COP MÉS UN SEGON MÚLTIPLEX PER VEURE TV3 AL PAÍS VALENCIÀ

El govern espanyol no facilitarà la reciprocitat entre TV3 i À Punt al País Valencià i a Catalunya. La ministra d’Economia espanyola, Nadia Calviño, ha dit en una sessió de control al senat espanyol que no tenen previst d’atorgar un segon múltiplex a la Generalitat.

En resposta a una pregunta del senador d’ERC Bernat Picornell, Calviño ha justificat la decisió dient que la Generalitat ja en té un, de múltiplex: ‘L’espectre radioelèctric és un recurs finit i escàs, que ha de distribuir-se entre un nombre creixent de serveis, com els operadors radiofònics o la investigació científica’, ha dit.

TV3 no es pot veure al País Valencià d’ençà del 2011, quan l’ex-president Francisco Camps va decidir que tallava la reciprocitat. El president, Ximo Puig, va comprometre’s a recuperar-la amb l’estrena d’À Punt, però ara la decisió del govern espanyol ho impedirà. Acció Cultural del País Valencià ja hi ha respost: ha criticat que l’actitud del govern de Pedro Sánchez sigui la mateixa que donaven el PP i Mariano Rajoy.

Això és el "nou tarannà" del Govern de @sanchezcastejon @PSOE ? La mateixa resposta que @marianorajoy @PPopular ? https://t.co/0tyT9ffZDV

— Acció Cultural PV (@AccioCulturalPV) June 19, 2018

Informa:VILAWEB.CAT

N.de la R.

Aquí hem de suportar tota mena de canals de televisió espanyols, espanyolistes,castellans i anticatalans i en canvi ni tan sols hi pot haver reciprocitat d'un sol canal entre les diverses terres de parla catalana. Vet aquí una fòrmula perfecta de " diàleg " i de " descalada" de la tensió.

ELS FAMILIARS DELS PRESOS I EXILIATS POLÍTICS DENUNCIEN LA JUSTÍCIA ESPANYOLA AL PLE DE L'ONU

La situació dels presos polítics i exiliats ha tornat a arribar al ple de l'ONU. L'advocat Jordi Palou Loverdos, en nom dels familiars dels polítics catalans represaliats, ha intervingut a la 38a sessió del Consell de Drets Humans que se celebra aquests dies a la seu de l'organització a Ginebra. En la seva intervenció Palou ha denunciat l'actuació de la justícia espanyola en el cas de l'1-O, la situació dels presos i exiliats i la vulneració dels seus drets.

En aquest sentit, l'advocat ha criticat l'actitud dels jutges que porten el cas dels presos polítics, ja que ha assegurat que no s'ha fet d'acord amb els principis de la independència judicial. Més concretament, ha denunciat que no s'hagin respectat el dret a la tutela judicial efectiva i a la defensa en citar-los "pels delictes de rebel·lió a alguns d'ells amb menys de 24 hores d'antelació a més de 500km del seu domicili".

TARDÀ: " L'ESTAT ESTAVA DISPOSAT A UN BANY DE SANG PER ATURAR L'1-O "

El portaveu d'ERC al Congrés dels Diputats, Joan Tardà, ha assegurat aquest dimarts que l'actuació policial a Catalunya el dia 1 d'octubre va demostrar que "l'Estat espanyol estava disposat a tot, fins i tot a un bany de sang per poder frenar la declaració d'independència o la seva implementació".

Preguntat sobre si disposa d'algun tipus d'informació sobre la seva afirmació, Tardà ha assegurat que els dirigents independentistes "estan convençuts" que l'Executiu estava disposat a utilitzar qualsevol mitjà per parar la votació.

"Si ens haguessin dit que l'1-O hi hauria una resposta tan violenta, tan agressiva, per part de les forces d'ordre públic, mai no ho hauríem cregut", ha explicat el portaveu d'ERC en una entrevista al canal 24 hores de RTVE.

PUIGDEMONT DEIXA BERLÍN I ES TRASLLADA A HAMBURG PER SEGURETAT

L'expresident de la Generalitat Carles Puigdemont ha decidit traslladar la seva residència de Berlín a Hamburg per motius de "seguretat", ja que a la capital alemanya estava "massa exposat" i havia estat "increpat" en alguna ocasió, ha explicat el seu advocat, Jaume Alonso-Cuevillas.

En declaracions al programa Més 324 de TV3, Cuevillas ha indicat que és "convenient" que Puigdemont estigui a prop del tribunal que ha de decidir sobre la seva extradició a Espanya, i ha afegit que, a l'hora de prendre la decisió de traslladar-se a Hamburg, també han valorat "qüestions de seguretat".

"A Berlín estava massa exposat. Es trobava en un lloc massa conegut i recordem que ja hi ha hagut algun episodi de persones que han increpat el president Puigdemont i, per tant, s'han d'adoptar mesures", ha considerat l'advocat. D'aquesta manera, Puigdemont estarà més a prop del tribunal de Schleswig-Holstein, que a finals d'aquest mes o a principis de juliol ha de decidir sobre l'extradició sol·licitada per la justícia espanyola pels delictes de rebel·lió i malversació de fons públics pel procés unilateral a la independència.

Informa:ELPAIS.CAT (20-6-2018)

 

"L'EFECTE ALEMANYA " SOBRE ELS PRESOS POLÍTICS: LLARENA, EN ESCAC

‘L’efecte Alemanya’ sobre els presos polítics: Llarena, en escac
Advocats dels presos valoren la incidència que pot tenir que Puigdemont quedi lliure o només extradit per malversació en l’estratègia del jutge del Suprem contra el procés

 

Gemma Aguilera

Els partits es guanyen, es perden o s’empaten. En el cas del president a l’exili, el que disputa en terres alemanyes amb el jutge Llarena el té ben orientat. Fins ara les jugades de Carles Puigdemont han acabat en gol, però es resta a l’espera dels darrers minuts de joc. La remuntada sembla ja impossible, però l’empat és possible. Des que el 28 d’octubre del 2017 el president i els consellers Puig, Comín, Ponsatí i Serret van marxar a l’exili, que el pols amb la justícia espanyola ha estat una qüestió d’ordre internacional, amb el moment més àlgid quan el tribunal alemany d'Schleswig-Holstein va anunciar que rebutjava la petició de la Fiscalia d’extradir el president Puigdemont pel delicte de rebel·lió. “Això ja és una gran victòria, una patacada a la línia de flotació de l’estratègia de Llarena i a la credibilitat del sistema judicial espanyol, perquè tomba jurídicament el principi de la continència de la causa. Si tot és una unitat, perquè se’ls considera una organització criminal, no se’ls pot jutjar per separat, com pretén fer Llarena justament per no haver de retirar el càrrec de rebel·lió als presos polítics”, apunta a El Món l’advocat de Jordi Sànchez, Jordi Pina.

A hores d’ara és difícil precisar quin impacte tindrà la resolució de la justícia alemanya sobre els presos polítics, que aviat es trobaran a les portes de la fi de la instrucció per part de Llarena i de l’obertura del judici. El Món parla amb diversos advocats dels presos per mirar d’aclarir com poden sortir beneficiats i beneficiades d’una resolució que, en el pitjor dels casos, només extradiria Puigdemont pel delicte de malversació de fons, però que és probable que acabi amb la seva llibertat absoluta. Tots coincideixen a assenyalar que, en una justícia plenament democràtica, els delictes de rebel·lió i sedició ja no s'haurien imputat, i davant el dictamen d'una justícia europea, el jutge faria marxa enrere. De moment, però, avisen que Llarena ja ha mogut fitxa per evitar caure en l'escac i mat.

L'ANC I ELS CDR HAN CONVOCAT MANIFESTACIONS DE REBUIG A LA VISITA DE FELIPE VI A TARRAGONA AQUEST DIVENDRES

El conseller d'Interior, Miquel Buch, que ha presidit la reunió de la comissió de seguretat dels Jocs Mediterranis, ha assegurat que no impedirà cap manifestació davant la visita del rei amb motiu de la inauguració de l'esdeveniment, i ha explicat que no és la seva funció decidir qui s'ha de manifestar i qui no.

Buch ha afegit que si les protestes "s'adeqüen a la llei" es coordinaran com qualsevol altre acte, i s'intentarà que no interfereixin en l'ús dels espais públics. Per altra banda, l'alcalde de Tarragona, Josep Fèlix Ballesteros, ha esmentat que una possible xiulada al rei forma part de la llibertat d'expressió i s'hauria de prendre amb total normalitat.

La visita de Felip VI a Catalunya és la primera des que Quim Torra va prendre possessió com a president de la Generalitat. Encara no ha transcendit si Torra assistirà a la inauguració dels Jocs, però la portaveu del Govern, Elsa Artadi, ha assegurat que la posició que va adoptar la Corona en el conflicte entre Catalunya i Espanya a l'octubre no permet "normalitzar" les relacions amb la Generalitat.

EL GOVERN " OPTIMISTA " AMB LA DECISIÓ QUE HA DE PRENDRE LA JUSTÍCIA ALEMANYA SOBRE PUIGDEMONT

La portaveu del Govern, Elsa Artadi, ha assegurat aquest dimarts que el Govern és “optimista” amb la decisió que ha de prendre la justícia alemanya en relació a l’extradició de Carles Puigdemont. El tribunal d'Schleswig-Holstein ha demanat avui al jutge del Tribunal Suprem Pablo Llarena que li entregui l'escrit on l'exministre d'Hisenda Cristóbal Montoro explicava per què havia assegurat que no hi havia hagut cap despesa de fons públics per organitzar el referèndum d'autodeterminació de l'1-O.

Sobre aquest fet, Artadi ha recordat que “en vàries ocasions” el tribunal alemany “ha demanat informació i aclariments”, que Montoro “controlava les finances de Catalunya amb la intervenció de la Generalitat”, i que “ell mateix va declarar que no hi ha factures ni pagaments”.

Informa:ELMON.CAT (19-6-2018)

LA QUERELLA POPULAR CONTRA LLARENA VOREJA ELS DOS MIL DEMANDANTS

La querella popular contra el jutge Pablo Llarena es presentarà a finals de mes. El col·lectiu Querellants per la República enllesteix tota la documentació, i el termini que s’han marcat per a rebre-la acaba demà. Ara per ara, hi ha vora dues mil persones que s’han sumat a la querella per prevaricació contra Llarena, que està a punt de tancar la instrucció contra els dirigents de l’independentisme. També s’hi inclouen els tres magistrats de la sala segona del Tribunal Suprem espanyol: Alberto Jorge Barreiro, Miguel Colmenero Menéndez de Luarca i Francisco Monterde Ferrer.

Aquesta querella ha rebut un suport escàs de l’ANC i Òmnium, que van demanar que esperessin que es resolguessin les euroordres. La defensa dels presos polítics i dels exiliats comparteixen aquest punt de vista. Ahir, l’advocat Jaume Alonso-Cuevillas va insistir a TV3 perquè es paralitzin les querelles. ‘Creiem que ens pot interferir negativament. Podria ser contraproduent, cosa que hem fet saber a tots els col·lectius que promovien accions penals’, va dir. Cuevillas va afirmar que creu que pot ser perjudicial i en aquest moment i va afegir que no tindria cap recorregut.

Informa:VILAWEB.CAT (19-6-2018)

TORRA NO MANTINDRÀ UNA RELACIÓ PROTOCOLÀRIA AMB FELIPE VI FINS QUE NO RECTIFIQUI EL DISCURS DEL 3-O

Quim Torra no té decidit si assistirà aquest divendres a la inauguració dels Jocs Mediterranis de Tarragona, per qüestions d'agenda. Tot i això, la consellera de la Presidència, Elsa Artadi, ha avisat que, en cas d'assistir-hi, la relació que mantingui amb Felip VI no podrà ser la protocol·lària habitual. "La relació entre el Govern i la figura del rei d'Espanya, després del seu discurs del 3-O que no ha rectificat, no pot ser de la mateixa normalitat que abans", ha deixat clar aquest dimarts, i ha reconegut que aquest fet afecta a la decisió sobre l'assistència. El president del Parlament, Roger Torrent, ja ha anunciat que plantarà el monarca i no assistirà a l'acte.

La també portaveu de l'executiu ha insistit que "hi ha hagut un canvi, no pot haver-hi una relació protocol·lària amb somriure i encaixada de mans". "No podem fer veure que el rei no va decidir prendre part i validés la violència del 3-O", ha argumentat, i ha criticat que Felip VI ha protagonitzat una "gran deixadesa del seu càrrec i això condiciona les relacions", motiu pel qual li reclama una reflexió i, a poder ser, un gest.

CALDES DE MALAVELLA BATEJARÀ LA PLAÇA 1 D'OCTUBRE COINCIDINT AMB LA VISITA DE FELIPE VI A VILABRAREIX

Caldes de Malavella (Selva) batejarà la plaça de l’Ajuntament amb el nom de plaça U d’octubre. Aquest canvi de nom serà efectiu dijous 28 a les vuit del vespre, just quan el rei Felip VI estarà al Mas Marroch, a Vilablareix (Gironès), amb motiu de l’entrega dels Premis Fundació Princesa de Girona. L’Ajuntament de Caldes tenia previst canviar el nom de la plaça properament però la majoria dels grups polítics del consistori han coincidit en convocar l’acte aprofitant la presència del monarca. La intenció és mostrar el rebuig del municipi a Felip VI pel discurs que va fer el 3 d’octubre, defensant l’actuació policial de l’1 d’octubre. La previsió és celebrar un ple extraordinari a les vuit del vespre amb el canvi de nom com a únic punt i, posteriorment, fer un acte institucional des de la nova plaça en què també hi participarà l’alcaldessa de Girona, Marta Madrenas.

L’entrega dels Premis de la Fundació Princesa de Girona ha hagut de canviar la seu aquest any per traslladar-se a Vilablareix. El motiu és que el govern gironí no els va permetre fer-ho a l’Auditori ni al Palau de Fires perquè estan en obres. L’endemà de l’entrega dels premis, divendres 29, el monarca espanyol visitarà el municipi de Caldes. Concretament estarà a l’Hotel Camiral, situat al camp de golf, on es portarà a terme una jornada enfocada a l’emprenedoria per a joves.

Informa:VILAWEB.CAT (19-6-2018)

ELS INDEPENDENTISTES FORCEN COLAU A CONVOCAR UNA COMISSIÓ SOBRE L'ASSALT ULTRA A L'AJUNTAMENT

Barcelona celebrarà demà una comissió de seguretat extraordinària per abordar l'intent d'assalt 'ultra' a l'Ajuntament durant el decurs d'una manifestació espanyolista el passat mes de maig.

Les forces sobiranistes (PDeCAT, Esquerra Republicana i CUP) han demanat aquesta convocatòria excepcional per tractar d'uns fets que van provocar, durant uns minuts, la retirada del llaç groc de la façana del consistori.

La comissió proposarà obrir una investigació sobre els dispositius de seguretat ciutadana que es van desenvolupar a la ciutat de Barcelona aquell diumenge "on es deixava desprotegida la porta de l'Ajuntament i per contra s'enviava la Unitat de Suport Policial -més coneguts com antidisturbis- a controlar una manifestació de migrants". També instarà el Parlament i l'Ajuntament "a realitzar totes les accions que estiguin al seu abast per denunciar tots aquest casos de violència davant la fiscalia i les institucions jurisdiccionals"

L'ESTAT MANTÉ EL MATEIX CONTINGENT MILITAR A CATALUNYA DES DE L'ANY 2.000: 1993 EFECTIUS

1.993. Aquest és el nombre d’efectius de les forces armades espanyoles a Catalunya aquest 2018. La mateixa xifra si fa o no fa que l’any 2.000. Ara bé, són xifres que s’han d’agafar amb pinces perquè el mateix ministeri de Defensa recorda que “el desplegament i distribució del personal de les unitats de les forces armades constitueix matèria reservada”.

Així, segons un informe emès pel ministeri de Defensa, lliurat a petició del senador d’EH Bildu, Jon Iñarritu, al que ha tingut accès El Món, els militars espanyols mantenen el mateix contingent d’efectius des de l’entrada del nou segle. Concretament, l’any 2.000, les Forces Armades espanyoles tenien 2.056 efectius a Catalunya; el 2005, 1970; cinc anys després, 2.036; el 2015, 2.237, l’únic pic mínimanent destacable dels darrers anys; i finalment, aquest 2018, 1.993.

En canvi a Euskadi, s’han incrementat en el mateix període. L’any 2.000, hi havia 1.194 militars; el 2005, 1.397; cinc anys després, 1.616; el 2015, 1.627 i un total de 1.438 militars han començat aquest any 2018, 244 efectius més que fa 18 anys. Madrid, amb 27.519 i Andalusia amb 24.422 efectius, són les autonomies amb més efectius.

Informa:ELMON.CAT (19-6-2018)

NO ÉS CLAR ENCARA QUE TORRA ASSISTEIXI A LA INAUGURACIÓ DELS JOCS DEL MEDITERRANI AMB EL REI

La portaveu del Govern, Elsa Artadi, compareix aquest dimarts en la roda de premsa habitual dels dimarts després del consell executiu. La consellera de la Presidència, en preguntes als periodistes, ha assegurat que no està clar a hores d'ara que el president de la Generalitat, Quim Torra, assisteixi divendres als Jocs del Mediterrani de Tarragona on coincidiria amb el rei d'Espanya, Felip VI. Artadi ha dit que "no es poden normalitzar" les relacions amb la Corona després del discurs que va fer el 3 d'octubre arran del referèndum. "Va ser una deixadesa de les seves funcions", ha considerat la portaveu, remarcant que "va prendre part" en el conflicte entre Catalunya i Espanya.


Primer pas per reobrir les delegacions exteriors

Un dels acords del Govern ha estat la reestructuració del departament d'Exteriors, en què s'hi inclou la previsió de reobrir les delegacions que van tancar amb el 155. Artadi ha assegurat que aquest pas és l'"inici" per a la recuperació de l'activitat exterior de la Generalitat que ja va anunciar el conseller Ernest Maragall la setmana passada des de Brussel·les.

Les delegacions dependran de la secretaria d'acció exterior i de la Unió Europea, que serà l'encarregada de "dirigir, impulsar i coordinar l'acció exterior del Govern de la Generalitat i la seva representació a fora".

MARLASKA ADMET ARA QUE NO LI CAL EL PERMÍS DE LLARENA PER TRASLLADAR ELS PRESOS POLÍTICS

El ministre d'Interior, Fernando Grande-Marlaska, ha admès ara que Institucions Penitenciàries, organisme que depèn del seu ministeri, no necessita autorització expressa del jutge per traslladar els presos polítics, tot i que ha insistit que li cal el seu vistiplau perquè "els trasllats són molt costosos personalment per als presos" i pot ser que s'hagin de fer en etapes.

El ministre ha arribat a aquesta conclusió després que la setmana passada es passessin la pilota entre ell i el jutge del Tribunal Suprem Pablo Llarena, que porta la causa de l’1-O, sobre qui tenia l’última paraula a l’hora de decidir acostar els presos polítics a presons catalanes.

Així mateix, Marlasaka ha assegurat que el trasllat dels presos independentistes a Catalunya "no és un acte de bona voluntat, sinó que és un principi de proporcionalitat" i de "necessitat" i que es valorarà un cop el jutge del Tribunal Suprem Pablo Llarena doni per conclosa la fase d'instrucció, ja que fins aleshores, ha afegit, poden ser requerits per a la pràctica de diverses diligències.

EL TRIBUNAL ALEMANY DEMANA A LLARENA L'ESCRIT DE MONTORO EN QUÈ NEGA PARTIDES PÚBLIQUES PER A L'1-O

El Tribunal regional de Schleswig-Holstein, que ha de decidir en les pròximes setmanes sobre la petició d'entrega a Espanya de l'expresident català Carles Puigdemont, ha demanat al jutge del Tribunal Suprem Pablo Llarena l'escrit en el qual l'exministre Cristóbal Montoro li va explicar per què va declarar a la premsa que "ni un euro" de fons públics es van utilitzar per finançar el referèndum de l'1-O. "Jo no sé amb quins diners es van pagar aquestes urnes dels xinesos de l'1 d'octubre, ni la manutenció de Puigdemont. Però sé que no amb diners públics", va dir l'extitular d'Hisenda en una entrevista al diari 'El Mundo' el 16 d'abril.

Un dia després, aquestes afirmacions van ser utilitzades pels exconsellers de Puigdemont que havien de comparèixer davant Llarena després de ser processats per rebel·lió i malversació de fons per negar el segon d'aquests delictes. L'escrit de resposta de Montoro, rebut per Llarena el 30 d'abril, ha estat reclamat ara per l'Audiència Regional de Schleswig-Holstein, segons informa 'El Español', a través de la fiscalia alemanya. Els jutges alemanys han acceptat una petició realitzada per la defensa Puigdemont, que nega que s'hagin destinat diners públics al referèndum.

FLORENTINO PÉREZ, EL MAFIÓS: UN FISCAL EXPLICA QUÈ VA PASSAR QUAN EL VA CITAR A DECLARAR

El tot poderós Florentino Pérez, amo del Reial Madrid i qui fa i desfà a la política espanyola des de la llotja del Santiago Bernabéu, ha quedat retratat després que el fiscal balear Pedro Horrach hagi explicat què va passar quan va citar el magnat espanyol a declarar pel cas Nóos.

Pedro Horrach, va ser fiscal del cas Nóos (ara està en període d'excedència) i ha concedit una entrevista a La Vanguardia. En un moment, explica les pràctiques mafioses de Florentino Pérez que, segons ell, no havia patit mai durant la seva carrera professional. Resulta que quan va citar a declarar al magnat madrileny, va rebre "pressions" tot i que el president blanc només havia de declarar en qualitat de testimoni.

"Investigava l'adjudicació de la construcció de l'hospital Son Espases, de Mallorca, i vaig decidir citar a declarar al constructor Florentino Pérez, i només com a testimoni. Doncs bé, vaig rebre trucades prèvies dissuasives", afirma Horrach. Encara que sembli una actitud que només es pugui veure a El Padrino, segons Horrach, Florentino Pérez va amenaçar als que el van citar amb una mena de "vostè no sap amb qui està parlant!". El fiscal narra que el totpoderós "va tenir la barra de queixar-se per declarar presencialment i no per telèfon" dient que "sóc amic del fiscal general de l'Estat i del director general de la policia".

Informa:DIRECTE.CAT (19-6-2018)

MERCÈ BARCELÓ,CATEDRÀTICA DE DRET CONTITUCIONAL: " S'HA CREAT UN NOU CODI PENAL PER APLICAR-LO ALS CATALANS "

Mercè Barceló és catedràtica de Dret Constitucional a la UAB. Ha estat lletrada del Tribunal Constitucional (1994-98), que recorda molt diferent al d'ara, i membre de la Comissió Jurídica Assessora de la Generalitat. Va fer la seva tesi doctoral sobre el Tribunal Constitucional alemany i coneix a fons el funcionament del sistema federal germànic. Membre del Col·lectiu Praga, és una de les juristes més actives en el rebuig a l'aplicació de l'article 155 i favorable al dret a decidir. Està convençuda que una lectura oberta de la Constitució permetria la celebració d'un referèndum d'autodeterminació acordat. Denuncia que l'Estat ha creat un nou codi penal per aplicar a l'independentisme.

- Com creu que evolucionaran els processos judicials contra els dirigents independentistes?

- Ens estan donant moltes sorpreses els tribunals europeus. A Espanya s'ha construït un dret penal d'autor contra el procés. S'ha creat un nou delicte de desobediència, un nou delicte de malversació, un nou delicte de rebel·lió. No existien aquestes tipificacions de delictes de la manera en què s'estan aplicant. S'ha creat un nou codi penal per aplicar-lo al cas català. I crec que això continuarà així, sigui amb el Partit Popular, sigui amb el Partit Socialista. Ara, aquí hi ha un nou factor amb què ells no hi comptaven, que és el factor extern. Quan intervenen tribunals externs, es posa en evidència el discurs de l'Estat, que és molt feble i es desmorona. Ho hem vist amb les euroordres. Si totes són denegades... Si al senyor Llarena el condemnen per prevaricació a Bèlgica, serà un escàndol.

PAU VILLÒRIA SERÀ L'ENCARREGAT D'EVALUAR ELS ESTRALLS DEL 155

Pau Villòria serà l'encarregat d'avaluar els efectes del 155 en l'administració catalana, segons diverses fonts consultades per NacióDigital. Formalment, el càrrec que tindrà serà el de comissionat per al Desplegament de l'Autogovern, una oficina de nova creació que dependrà del departament de Presidència. La seva principal tasca serà la de determinar el dany de la intervenció de l'autonomia dins de la Generalitat i preparar un pla per tornar al punt en el qual es trobava l'administració el 27 d'octubre del 2017.

Villòria, amb una àmplia experiència en l'administració, ha estat la mà dreta de Sant Vila en els últims tres departaments que va liderar: primer a Territori, després a Cultura i finalment a Empresa i Coneixement. El Govern espera fer públic el nomenament en les properes hores i hi ha moltes opcions que es formalitzi demà en la cita setmanal del consell executiu. Dimarts passat, la consellera de la Presidència i portaveu del Govern, Elsa Artadi, va assegurar que el nomenament estava pràcticament tancat.

ALGÚ PENSA PROTEGIR ELS CIUTADANS DE LES AGRESSIONS DE L'EXTREMA DRETA ?

"Algú pensa protegir els ciutadans de la violència de l’extrema dreta? "
«El govern català té la responsabilitat inexcusable de protegir els drets civils de tots els ciutadans i molt especialment la llibertat d'expressió i la llibertat d'opció ideològica i política»

Per: Vicent Partal

Supose que la major part dels lectors han vist les imatges de l’agressió ultra dissabte a la matinada a Santa Maria d’Oló. Lamentablement, es repeteix el patró que hem vist una vegada i una altra aquests darrers mesos, d’ençà del 3 d’octubre. Sempre és un grup petit però extremadament violent d’ultres que actua amb impunitat per a llevar els símbols que no els agraden del carrer i, cada volta més, per a agredir a cops aquells qui els ho recriminen. A Lleida a un home que només passejava li van fer un tall a l’orella. A Barcelona van originar aldarulls després del partit de la selecció espanyola de futbol. Oló no és, doncs, cap anècdota.

A Santa Maria d’Oló, després de la intervenció del batlle, que també va rebre, els Mossos van identificar els membres del grup agressor, que va resultar ser el mateix que ja fa setmanes que organitza disturbis a les comarques centrals del Principat. De tant en tant, van a un poble a arrencar estelades, embrutar parets i fer malbé tot allò que els dóna la gana. Convençuts que són impunes, perquè fins ara ho han estat. La pregunta és fins quan?

Subcategories

PRESIDENT TORRA, NO SIGUEM INGENUS: ESPANYA MAI NO ACCEPTARÀ LA BILATERALITAT O L'AUTODETERMINACIÓ

 

Per Ramon Serra, editor

 

Els catalans som bastant ingenus. Ens pensem que els altres tenen la mateixa concepció de la vida que nosaltres i anem molt equivocats. El nostre caràcter pactista xoca sobretot quan cal parlar amb Espanya. Una i altra vegada ens estavellem contra aquest mur impermeable, petrificat amb l'esperança d'arribar a algun acord. Vana és la nostra esperança.

Aquesta candidesa ens ha costat molts disgustos, especialment en els darrers anys. Que els polítics catalans volguessin parlar de diàleg amb l'Estat es podria comprendre des d'un punt de vista tàctic, donat que és una lluita de David contra Gol·liat. Però que algú pensés de veritat que es podria arribar a acords bilaterals o aconseguir el dret de l'autodeterminació és un absurd. Més que beneïts han estat uns beneits.

El problema, doncs, en la desconeixença dels nostres enemics. Des de fa molts anys sempre he pensat que per a ser diputat del Parlament o tenir un càrrec important al Govern el primer que cal fer és haver viscut dos anys pel cap baix en qualsevol part d'Espanya que no sigui Madrid, perquè aquesta ciutat és la capital de la "burrocràcia" i no permet prendre el pols al poble espanyol. Aleshores amb tota seguretat  s'adonarien que mai dels mais no hi haurà un acord enraonat entre Catalunya i Espanya. És impossible, perquè no solament parlem dues llengües diferents sinó que tenim dues mentalitats oposades. Els qui per raons que ara no vénen al cas hem viscut a la Espanya real prou sabem quin pa que s'hi dóna.

Recordem la frase d'Unamuno que és prou vàlida avui: "Merecemos perder Cataluña. Esta cochina prensa madrileña está haciendo la misma labor que con Cuba. No se entera. Es la bárbara mentalidad castellana. Su cerebro cojonudo, tienen testículos en vez de sesos en la mollera"

Em fa l'efecte que la majoria de dirigents polítics del nostre país i també de les associacions més importants no han tastat aquesta medicina que t'immunitza contra els afalacs espanyols que, ai las, només arriben quan ens necessiten. I després sant tornem-hi amb tota mena de repressions contra Catalunya, especialment contra la llengua.

Llegeix més...

Visites Rebudes

07716688