TORRA I ERC APEL·LEN A LA UNITAT DE L'INDEPENDENTISME

La polèmica entre Carles Puigdemont i el president del Parlament, Roger Torrent, arran del recurs del líder de la Crida portant al Tribunal Constitucional la decisió de la Mesa de la cambra de retirar-li el vot, havia provocat una imatge de divisió que els independentistes han volgut tancar aquest dimecres al ple del Parlament. Durant la sessió de control, tant el president de la Generalitat, Quim Torra, com la portaveu d’ERC, Anna Caula, han fet apel·lacions a la unitat sobiranista i a fer front comú, sobretot per la proximitat del judici de l’1-O. Sense esmentar en cap moment l’episodi dels darrers dies, tots dos han aprofitat per donar aquest missatge comú.

El president de la Generalitat ha explicat que “contra tot el que s’ha estat veient darrerament” provinent de l’Estat –la votació a Extremadura demanant un 155 permanent, l’operació policial que va acabar amb dos alcaldes de la CUP detinguts, o les declaracions del ministre Josep Borrell sobre l’1-O- la millor recepta és “bastir una unitat al voltant del ’jo acuso’ de la campanya d’Òmnium, amb l’independentisme i el sobiranisme unit”. “No ens hem de defensar de res en el judici que ve, votar no és delicte, i davant aquest judici hem d’estar més units que mai”, ha dit, tot assegurant que “a resposta al judici la donarà el poble de Catalunya al Parlament”.

Les declaracions de Torra han arribat després que la portaveu d’ERC, Anna Caula, s’hagi expressat en termes semblants, destacant “l’onada repressiva que el govern de l’Estat manté i que va engegar l’executiu anterior”. “Demanem que el Govern i el Parlament ens conjurem per protegir les institucions i l’autogovern. Lluites compartides, a cada gest. Sabem que no hi ha altre camí per protegir-nos”, ha sentenciat.

ELS MAGISTRATS CATALANS DEL TC CONSIDEREN QUE EL " A POR ELLOS " NO TÉ " TRANSCENDÈNCIA CONSTITUCIONAL "

Finalment, el Tribunal Constitucional evita analitzar si “l’A por ellos” pronunciat per integrants de les forces i cossos de seguretat de l’Estat quan es dirigien a Catalunya pel Primer d’Octubre es pot jutjar com a delicte d’odi. La Secció
El Tribunal Constitucional encara no ha dictat sentència sobre recursos presentats l'any 2005

Tercera de la Sala Segona del Tribunal ha acordat no admetre a tràmit el recurs d’ampara interposat per un col·lectiu de 17 advocats de Vic que consideraven que la negativa dels jutjats d’instrucció a investigar els fets vulnerava el dret a la tutel·la judicial efectiva. La interlocutòria, de 14 de gener i comunicada el 21, està signada pels magistrats Encarnación Roca Trías, Juan Antonio Xiol Ríos -tots dos catalans- i Pedro José González-Trebijano.

La decisió dels magistrats s’argüeix en “no apreciar especial transcèndencia constitucional” que requereixen els fets per admetre a tràmit el recurs. L’empara neix després que els jutjats d’Instrucció de Vic i l’Audiència de Barcelona van arxivar la causa. Els lletrats vigatans van recórrer el mes de juliol davant el TC en considerar que l’arxiu va ser precipitat, sense prou argumentació jurídica i sense practicar cap mena de prova.

EL GOVERN PLANTA CARA A LA REPRESSIÓ POLICIAL ESPANYOLA CONTRA L'INDEPENDENTISME

El president de la Generalitat, Quim Torra, ha anunciat que aquest dimecres el Govern presentarà una denúncia contra la Policia Nacional per les detencions de dimecres passat de dos alcaldes de la CUP i diversos activistes pel tall de les vies de l’AVE a Girona durant l’aniversari de l’1-O.

En resposta a la diputada de la CUP Maria Sirvent en la sessió de control al president durant el ple del Parlament, ha explicat que el Govern està al costat de la llibertat i del dret a tenir drets, i en contra de la repressió.

Per aquests fets, el president ha demanat la dimissió de la delegada del Govern espanyol a Catalunya, Teresa Cunillera, i ha anunciat que demanaran la seva compareixença al Parlament perquè “doni totes les explicacions”.

CATALUNYA-VENEÇUELA DE FUTBOL, EL 25-M A GIRONA O A LLEIDA

La selecció catalana de futbol s'enfrontarà a Veneçuela el proper 25 de març, segons ha avançat RAC1. L'emissora apunta que la decisió es farà oficial quan la Reial Federació Espanyola de Futbol doni el vistiplau a la disputa del partit. El què encara no s'ha desvelat és on tindrà lloc el duel, tot i que segons la mateixa informació, el Camp d'Esports de Lleida i Montilivi són opcions que la Federació Catalana de Futbol s'està plantejant.

D'aquesta manera la selecció nacional tornarà a disputar un partir després de d'estar més de dos anys sense fer-ho. L'últim enfrontament de Catalunya va tenir lloc a Montilivi el 28 de desembre de 2016. Llavors el rival va ser Tunísia i el resultat final un 3-3. Alguns dels jugadors que van participar en aquell duel van ser Xavi Hernández, Sergi Roberto, Gerard Moreno o Pere Pons.


Informa:ELNACIONAL.CAT (23-1-2018)

UN MEMBRE DE LA SEGURETAT DE LA FIRA NO MADRID RECLAMA A OLTRA MÒNICA QUE DEIXI DE PARLAR EN VALENCIÀ EN UNA CONVERSA PARTICULAR

La vicepresidenta del govern valencià, Mónica Oltra, ha protestat avui davant la Casa Reial després que un membre de l'equip de seguretat de la Fira de Mostres i Exposicions de Madrid (Ifema) li hagi demanat que deixés de "parlar en valencià" amb un integrant del seu equip davant la imminent arribada del rei per inaugurar Fitur.

Oltra ha relatat als mitjans presents a Fitur que l'incident ha passat aquest matí i des de l'equip de seguretat de la Casa Reial li han demanat "disculpes" i n'han pres nota perquè no es repeteixi.

Segons ha explicat, tot ha passat quan ella i els seus col·laboradors arribaven al pavelló número dos d'Ifema, moment en què s'han vist afectats pel cordó policial establert per l'arribada i han quedat "atrapats", sense poder avançar cap a l'àrea del País Valencià. Davant aquesta circumstància, un col·laborador de la vicepresidenta ha conversat en castellà amb un membre de l'equip de seguretat d'Ifema i, en explicar en valencià a Oltra el que passava, s'ha dirigit als dos i els ha dit: "Deixin de parlar en valencià".

ELS PRIVILEGIS DELS TAXISTES

"Els privilegis dels taxistes "


Esteve Vilanova - Aquesta adreça electrònica s'està protegint contra robots de correu brossa. Necessites JavaScript habilitat per veure-la.

Em sap greu haver de tornar a insistir en un tema que ja el 22 de març del 2017 vaig tractar en aquest mateix espai amb el títol: “El formatge no és només seu.” Aleshores parlava de dos conflictes laborals; el dels estibadors del port de Barcelona i el dels taxis. El primer, sembla que s’ha resolt puig que s’havien d’adaptar a la legislació europea, i en el segon, com hem vist aquests dies, estem encallats allà mateix i no s’ha resolt res i continuem com abans, la qual cosa em fa pensar que estem davant d’una resistència numantina en defensa d’uns privilegis que el temps i les noves tecnologies els posen en perill.

I quin és el problema que sigui tan irresoluble? En primer lloc, es tracta d’un col·lectiu molt opac que gaudeix d’un monopoli i que com a monopoli té segrestat els clients i la ciutat i els proporciona una força coercitiva excessiva. I potser un dia descobrirem un predomini d’una ideologia política. Recorden els controladors aeris? Doncs és semblant. I per què és opac? Suposo que ni als mateixos taxistes ni a l’administració els interessa la transparència perquè podríem descobrir realitats que ens podrien canviar la imatge que tenim d’aquest sector. I m’explico. Algú sap, o l’Àrea Metropolitana ens ho pot dir, com es distribueix el sector? Hi ha empreses amb més d’una llicència de taxis? Tenen conductors llogats? Quins són els beneficis del sector? Quins impostos paguen? Com es permet que es paguin 150.000 euros, o més, pel traspàs d’una llicència si la concessió inicial va ser gratis? Amb quins criteris es donen o es van donar les llicències? I amb quins criteris es traspassen? Qui ho controla? Qui especula?

EL PEN SUMA 25 SOCIS MÉS DESPRÉS DE DEMANAR LA LLIBERTAT DE SÁNCHEZ I CUIXART I DE LA BAIXA DE VARGAS LLOSA

El PEN català, que fa 95 anys que combat per la llibertat d'expressió, ha sumant en menys de 24 hores 25 socis i ha passat de 450 a 475. "Després que féssim públic el manifest del PEN Internacional demanant que es retirin els càrrecs i s'alliberin immediatament Jordi Cuixart i Jordi Sànchez hem augmentat tots aquests socis", explica el portaveu de l'entitat, Sebastià Bennasar. El seu compte de Twitter també ha sumat més de 300 seguidors i actualment en té 4836.

La baixa de Vargas Llosa, doncs, no ha tingut conseqüències negatives sinó més aviat positives, com destaca al seu Twitter la presidenta del PEN Català, Àngels Gregori:

El manifest del PEN Internacional signat pels 148 PEN en 100 països del món el va presentar dilluns passat la presidenta del PEN Internacional, Jennifer Clement. La denúncia del deteriorament de la llibertat d'expressió i la persecució a Catalunya va ser denunciada en especial pels PEN del Canadà, Amèrica, el País Basc, Rússia i l'Argentina, a més de l'Internacional. També hi ha socis signants individuals del manifest com ara José Eduardo Agualusa, Erri de Luca, Suso de Toro, Colm Tóibín, Mary Ann Newman, Simona Skrabec i l'intel·lectual indi que presideix el comitè d'escriptors empresonats del PEN Internacional, Salil Tripathi, que ha visitat Cuixart a la presó, juntament amb Carles Torner, director executiu del PEN Internacional.

L'AUDIÈNCIA DE BARCELONA OBRE LA INVESTIGACIÓ PER L'ACTUACIÓ DE LA POLICIA ESPANYOLA EL 20-S DAVANT LA SEU DE LA CUP

L’Audiència de Barcelona ha reobert la investigació sobre l’actuació de la policia espanyola a la seu nacional de la CUP el 20 de setembre del 2017.

Els fets van passar hores després de l’operatiu de la Guàrdia Civil al departament d’Economia, a la Rambla de Catalunya de Barcelona. Agents del Cuerpo Nacional de Policía (CNP) es van presentar a dos quarts de dues del migdia davant el local del partit per buscar material de propaganda relacionat amb el referèndum de l’1-O però els cupaires els van negar l’accés per no disposar d’ordre judicial. Mitja hora més tard desenes d’efectiu dels antiavalots es van plantar a l’exterior de la seu i no van deixar entrar ni sortir ningú fins a les vuit del vespre.

La formació independentista va denunciar els fets a principis d’octubre d’aquell any i va demanar que s’investiguessin per determinar si la policia s’havia extralimitat en les seves funcions en relació al compliment de la instrucció 2/2017 que la Fiscalia va dictar per perseguir els preparatius del referèndum. També va reclamar que s’identifiqués els responsables del dispositiu. A mitjan febrer de 2018 el Jutjat d’Instrucció número 9 va arxivar la causa en considerar que no hi havia delicte perquè els agents van actuar “en compliment estricte” de les ordres de la fiscalia i es van “limitar a intervenir el material propagandístic” que hi havia “fora de l’edifici”.

ELS PRESOS POLÍTICS INGRESSARAN A LA PRESÓ DE SOTO DEL REAL I LES PRESES A ALCALÀ MECO DURANT EL JUDICI DE L'1-O

El ministeri espanyol d’Interior ja ha decidit els centres madrilenys on ingressaran els encausats per l’1-O en presó preventiva durant el judici. La data del trasllat encara no ha estat fixada.

Oriol Junqueras, Jordi Turull, Raül Romeva, Josep Rull, Joaquim Forn, Jordi Sànchez i Jordi Cuixart seran traslladats a Madrid V (Soto del Real) i Dolors Bassa i Carme Forcadell a Madrid I-Mujeres (Alcalá Meco), segons han informat a aquest diari fonts del departament de Justícia.

Les mateixes fonts han confirmat que la Guàrdia Civil es farà càrrec del trasllat de les preses i els presos polítics des de Catalunya fins a Madrid. Els Mossos portaran els nou presos des dels centres de Lledoners, Puig de les Basses i Mas d’Enric fins a Brians 2, que és el centre d’enllaç entre els Serveis Penitenciaris de la Generalitat i Institucions Penitenciàries, que depèn del ministeri d’Interior.

ELS TAXISTES OBLIGUEN UN COMPANY A PARLAR EN CASTELLÀ DURANT UNA ASSEMBLEA A LA PLAÇA DE CATALUNYA

Part dels assistents a l’assemblea de taxistes de la plaça Catalunya han increpat un company que ha escollit utilitzar la llengua catalana durant la seva intervenció i no han parat fins que li han imposat el canvi de llengua.

El taxista ha accedit a utilitzar el castellà afirmant que es veuria obligat a fer una “traducció mental”.

Informa:ELNACIONAL.CAT (23-1-2019)

N.de la R.

Si els taxistes tenien alguna raó en les sves reivindicacions l'han perduda totalment per la violència que alguns han fet servir durant les jornades il·legals de vaga que encara continuen. Però es veu que tenen llicència per tot, ben al contrari de sectors independentistes a qui els cau pes de la llei per un tres i no res.

D'altra banda,aquest exemple del català és prou eloqüent i demostra que el taxi no és un servei públic sinó privat. Ningú no hauria de ser taxista si desconeix la llengua del país.Ningú. Però aquí és a can pixa. Vet aquí la " normalització".Fins quan? Qui protestarà? Potser Ciudadanos o Vox o l' "Escuela Bilingüe"?

QUIM MONZÓ RETRATA L'ANTICATALANISTA VARGAS LLOSA I LI RECORDA UN ARTICLE DEMOLIDOR

L'escriptor Mario Vargas Llosa ha deixat de ser el president emèrit del PEN Club. La societat d'escriptors consagrada a la defensa de la llibertat d'expressió està 'desolada'. No dormen a les nits. Què feia algú com l'escriptor peruà al PEN Club, és un misteri. Perquè sentint-lo parlar, sembla més propi del Le Pen Club. Descarrega els seus comentaris plens de visceralitat cap al procés a la mínima que pot. L'autor de La verdad de las mentiras, però, menteix més que parla.

L'associació en qüestió ha difós un comunicat exigint l'alliberament "immediat" dels presos. I la parella d'Isabel Preysler ha corregut ràpid a escriure una carta a la presidenta del PEN Club, en protesta pel comunicat "ple de mentides i calúmnies que el PEN va difondre en relació amb l'intent de cop d'estat dels independentistes catalans del 6 i 7 de setembre i l'1 d'octubre del 2017". Per Vargas és una 'Llosa' haver de suportar els indepes, i per a ell, la llibertat d'expressió del club s'hauria de centrar només en el que ell expressi.

GUANYA EL TAXI, GUANYA LA VIOLÈNCIA: ELS TAXISTES HAN FET EL QUE ELS HA DONAT LA GANA

"Guanya el taxi, guanya la violència "

 

Per: Pere Martí


El sector del taxi té tot el dret de fer vaga si considera amenaçats els seus interessos, com qualsevol altre col·lectiu professional o de treballadors. El dret de vaga és inqüestionable i evidentment inclou mobilitzacions que poden causar incomoditats; però si són pacífiques són legítimes. Tot i que sembla que la solució està encarrilada després de la reunió dels taxistes amb el conseller de Territori i Mobilitat, Damià Calvet, queden interrogants per resoldre. Primer, perquè el sector lluita contra el futur i, per tant, fa de mal resoldre. El futur són les VTC, però s’ha de trobar la solució perquè taxi i VTC convisquin sense problemes, cosa que no s’ha assolit. I en segon lloc pel grau de violència emprat en alguns moments i que sembla que ha estat útil per les seves reivindicacions. Les imatges de les destrosses de cotxes VTC han fet molt mal al sector del taxi. És un neoluddisme que recorda els treballadors que lluitaven contra la industrialització espatllant màquines perquè els prenien la feina. Van guanyar les màquines.

Segurament, hi ha molts taxistes que, compartint la reivindicació, no comparteixen els mètodes emprats. El sector necessita una regulació urgent que faci compatibles tots dos serveis en el futur, com en qualsevol ciutat europea. La Generalitat sembla que ha aconseguit d’encarrilar la solució amb els taxistes després de la reunió del conseller Damià Clavet, durant quatre hores, que encara han de ratificar l’acord en assemblea. Un acord que ha irritat les empreses de VTC, Uber i Cabify, que han anunciat que abandonaven Barcelona, en un intent desesperat de pressionar el govern català. L’acord potser farà que s’acabi la vaga de taxistes, però no resoldrà el problema de fons, perquè les empreses de VTC reapareixeran, amb aquest nom o amb un altre.

L'ESTAT DENEGA A LA GENERALITAT LES DADES PER FER LES BALANCES FISCALS

"L'Estat denega a la Generalitat les dades per fer les balances fiscals "
L'últim càlcul del Govern elevava el dèficit fiscal a 16.500 milions, però aquest cop no podrà actualitzar la xifra als pressupostos després que tant Rajoy com Sánchez hagin rebutjat facilitar la documentació necessària


per Roger Tugas


La Generalitat no pot seguir elaborant les balances fiscals pel boicot passiu del govern espanyol. Segons explica a NacióDigital una portaveu del Departament de la Vicepresidència i d'Economia i Hisenda, ni l'anterior executiu de Mariano Rajoy ni l'actual de Pedro Sánchez han atès les peticions d'informació de la Generalitat i això impedirà complir la llei de les balances fiscals, que obliga el Govern a adjuntar amb cada projecte de pressupostos el càlcul del dèficit fiscal de l'últim exercici liquidat.

Aquesta llei data del 2012 i va ser defensada al Parlament pel llavors diputat d'ERC a l'oposició Pere Aragonès, ara vicepresident català. Va rebre el suport de CiU -que llavors governava amb el suport del PP-, PSC, ICV-EUiA, SI i el diputat no adscrit Joan Laporta. La Generalitat ja venia calculant les balances fiscals des de feia uns anys, des del tripartit, però aquella norma va fer-ho preceptiu per adjuntar la informació a cada projecte de pressupostos.

FORN LIDERARÀ LA CANDIDATURA DE JxCAT A BARCELONA

L'exconseller Joaquim Forn, empresonat de forma preventiva des del 2 de novembre i a les portes de ser jutjat per l'1-O, encapçalarà la candidatura de JxCat a les eleccions municipals de Barcelona. Així ho ha anunciat a través de Twitter, mostrant la seva predisposició a liderar una llista a la capital catalana, encara mantenint la mà estesa a configurar una oferta electoral de l'independentisme el més unitària possible. "Encapçalar una candidatura no converteix un projecte polític en una aventura personal. La política és tasca col·lectiva. Vol, exigeix, necessita equip", ha defensat l'exconseller a través d'una carta.

He pres la decisió d'encapçalar una candidatura integradora, solvent i transversal per guanyar l'alcaldia de Barcelona. Vull liderar un projecte de transformació de la ciutat sòlid i rigorós per situar Barcelona, de nou, al centre de tot.
Llegiu la meva carta oberta: pic.twitter.com/aAPMjR450O
— Joaquim Forn (@quimforn) 23 de enero de 2019

Forn té una àmplia experiència en l'administració barcelonina. Va entrar com a regidor el 1999 i, durant el mandat de l'exalcalde Xavier Trias va assumir la regidoria d'Interior, sent també primer tinent d'alcalde. De fet, era el relleu natural del fins llavors líder del PDECat a Barcelona, però el juliol de 2017 va decidir acceptar l'oferta de l'expresident Carles Puigdemont per encapçalar el departament d'Interior. Per això, un dels motius que ha portat Forn a presentar-se ha estat, diu, la voluntat de "donar continuïtat" al projecte que van iniciar amb Trias, tot i que ara amb el seu "segell personal".

En qualsevol cas, Forn va gestionar una conselleria de per si complicada durant els atemptats del 17 d'agost a Barcelona i Cambrils i el referèndum de l'1 d'octubre. Arran de l'1-O, la Fiscalia va interposar una querella contra ell i tot l'executiu per rebel·lió. El dia 2 de novembre va acudir a declarar a l'Audiència Nacional i la jutge Carmen Lamela va dictar presó incondicional. Des de llavors està privat de llibertat, primer tancat a Estremera (Madrid) i des del mes de juliol a Lledoners. "Estar tancat no és cap avantatge, certament. Més aviat el contrario. Però seria deshonest amb mi mateix i amb la meva ciutat si acceptés dòcilment que això és suficient", ha admès.

L'OMBRA D'ESTRASBURG INQUIETA LA JUSTÍCIA ESPANYOLA QUE HA DE MESURAR MOLT BÉ ELS PASSOS QUE FA

"L’ombra d’Estrasburg inquieta la justícia espanyola "
El Tribunal Constitucional i el Tribunal Suprem espanyol mesuren els passos amb la vista posada al Tribunal Europeu dels Drets Humans

 

Roger Graells Font i Josep Casulleras Nualart

 

El Tribunal Constitucional i el Tribunal Suprem espanyols mesuren ara més que mai les decisions respectives que afecten els presos polítics. L’ombra del Tribunal d’Estrasburg és llarga, especialment després de la sentència del 20 de novembre passat contra Turquia pel cas del diputat kurd Selahattin Demirtaş, en presó preventiva. El TC ha de resoldre la setmana vinent el recurs d’empara d’Oriol Junqueras per la presó preventiva, i l’analogia d’aquests dos casos ha suscitat una discussió dins el tribunal, on fins ara hi havia una posició unànime sobre els recursos.

La sentència condemnatòria ordena a Turquia que deixi en llibertat Demirtaş i determina que l’estat turc ha vulnerat els drets polítics del diputat i de tots els electors, atès que no pot exercir les seves tasques parlamentàries. És exactament la mateixa situació en què es troben els presos polítics que mantenen l’acta de diputat: Oriol Junqueras, Raül Romeva, Jordi Sànchez, Jordi Turull i Josep Rull.

Els magistrats del Constitucional tenen ara una urgència damunt la taula. La unanimitat s’ha trencat. Com que l’ordenament jurídic espanyol ha d’incorporar la jurisprudència del Tribunal Europeu dels Drets Humans (TEDH), alguns magistrats del TC temen que negar la llibertat de Junqueras alimenti una futura sentència condemnatòria del TEDH contra Espanya. Seria una nova vulneració de drets fonamentals i, quan el Constitucional dictamini, obrirà la porta perquè la defensa del president d’ERC, si ho considera pertinent, presenti una demanda contra Espanya al Tribunal d’Estrasburg.

EL RECURS DE PUIGDEMONT AL TC: NO CAL POSAR-SE GAIRES PEDRES AL FETGE

‘El recurs de Puigdemont al TC’

"Tot és veritat alhora: sense TC no hi ha Estrasburg, però així de malament estan les relacions entre els dos grups, o com a mínim, entre sectors dels dos grups. No s’hi posin gaires pedres al fetge: tot és conseqüència de la anormalitat en què vivim"

 

Antoni Bassas

 

Puigdemont va fer ahir un moviment insòlit: portar al Tribunal Constitucional la mesa del Parlament i el seu president, Roger Torrent, per l’acord aprovat amb els vots d’ERC i el PSC el 9 d’octubre en què se li denegava la possibilitat de continuar amb el vot delegat després que el Suprem l’hagués suspès.

Insòlit perquè és portar al TC el soci de Govern i perquè és apel·lar a l’autoritat del TC espanyol davant una resolució de la mesa del Parlament de Catalunya.

Però Puigdemont considera que aquell acord vulnera els seus drets fonamentals sobre participació política, i també els dels seus votants el 21-D.

El president Torrent, aquest matí, guardava silenci, en la línia del partit, que de moment està evitant fer cap retret a Puigdemont. Fins i tot, si ens posem pràctics, hi ha qui recorda que la probabilitat que el TC estimi un recurs del president a l’exili és més aviat escassa.

REVÉS IMPORTANT PER A SÁNCHEZ: PODEMOS I ERC TOMBEN EL DECRET DEL LLOGUER PER INSUFICIENT

La majoria que va permetre Pedro Sánchez arribar a la Moncloa pateix la primera gran trencadissa. El PSOE s'ha quedat sol aquest dimarts al Congrés de Diputats en la defensa del decret urgent de mesures urgents per a l'habitatge i el lloguer, que ha estat tombat aquest dimarts a la tarda pels vots en contra d'Unidos Podemos, ERC i EH Bildu. El PDeCAT hi ha votat a favor, demanant la seva tramitació com a projecte de llei. El decret de revalorització de les pensions sí que s'ha aprovat per pràctica unanimitat.

El del lloguer ha estat tombat per 243 vots en contra, 103 a favor i una abstenció. Unidos Podemos i ERC han considerat el decret insuficient, perquè no entra a regular els preus abusius del lloguer. L'única possibilitat que tenia el govern espanyol era l'abstenció del PP, però juntament a Ciutadans també han anunciat que hi votaran en contra.

L'AUDIÈNCIA ESPANYOLA ENGEGA EL 5 DE FEBRER EL JUDICI CONTRA TRAPERO I LA CÚPULA DELS MOSSOS

Les qüestions prèvies del judici contra el major dels Mossos Josep Lluís Trapero, l’ex-secretari general d’Interior Cèsar Puig, l’ex-director dels Mossos Pere Soler i la intendent Teresa Laplana serà el 5 de febrer. Així ho ha decidit la secció primera de la sala penal de l’Audiència espanyola, on es jutjarà el cas. En aquesta primera sessió, la presència dels processats no serà necessària, i el tribunal debatrà si és competent per a jutjar l’actuació dels Mossos durant el 20-S i l’1-O.

Tot i fixar aquesta vista per al 5 de febrer, fonts del tribunal apuntaven a mitjans de desembre que, de confirmar-se la competència, el judici no es farà fins a l’estiu. Una volta resoltes les qüestions prèvies, les defenses hauran de presentar els seus escrits per demanar les proves i testimonis de cara al judici. El següent pas ja seran les declaracions dels acusats davant el tribunal.

Aquesta vista ha estat demanada per la defensa de César Puig, exercida per l’advocat Jaume Alonso-Cuevillas, que considera que el tribunal que els ha de jutjat ha de ser el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC). Així, serà una vista com la que es va fer a mitjans de desembre al Tribunal Suprem espanyol, quan les defenses dels processats van reclamar que el judici es fes a Catalunya. En aquell cas, de divuit processats, el Suprem va decidir mantenir la competència en dotze d’ells i enviar al TSJC els altres sis.

MARAGALL APEL·LA A LA " UNITAT SOBIRANISTA POSTELECTORAL" DESPRÉS DE VEURE´S AMB FORN

La casualitat ha volgut que en el mateix moment que el candidat d'ERC per Barcelona visitava el seu futur -oficiós- rival, Joaquim Forn, a la presó de Lledoners, al Parlament JxCAT i els republicans s'estaven llançant els plats pel cap. Malgrat tot, Ernest Maragall insisteix en la necessitat que els independentistes i els comuns remin plegats, això sí, des de la distància i un cop hagin passat les eleccions.

Maragall ha fet aquesta tarda una passejada pel barri de Gràcia de Barcelona, acompanyat, com ja va passar fa uns dies, d'un dels homes forts d'ERC ara mateix, Roger Torrent. En saludar-se, tots dos han intercanviat un "quin dia, avui", amb què se'ls ha entès tot. I és que el president del Parlament ha tingut un matí complicat a la cambra, situat al centre de la diana de JxCAT, que creu que no ha fet prou per garantir els drets polítics de Puigdemont.

LA CUP EMPARA EL RECURS DE PUIGDEMONT AL TC

La diputada de la CUP Maria Sirvent ha donat suport al recurs d’empara que ha presentat el president Carles Puigdemont al TC, per la decisió de la mesa del parlament de retirar-li la delegació de vot el 9 d’octubre. ‘Qui recorre al TC és un grup parlamentari que té dret a fer-ho quan veu que els seus drets estan sent liquidats, els drets polítics en el seu cas concret’, ha explicat en una conferència de premsa des del Parlament. En aquest sentit, la diputada cupaire ha apostat per treballar d’una manera ‘més coordinada’ i ‘des de baix’ per recuperar ‘la cooperació i l’organització’ dels col·lectius que van ser claus en preparar l’1-O.

‘Ens hagués agradat que s’hagués comentat àmpliament i que s’hagués fet de manera més coordinada; […] però això no vol dir que estiguem parlant d’una denúncia o demanda al Constitucional, sinó que parlem de coordinació des de baix, horitzontal, assembleària’, ha insistit Sirvent.

La diputada de la CUP, que ha assegurat que la ‘vulneració de drets parteix’ de la interlocutòria del Suprem de suspensió dels diputats processats, ha recordat que es van posicionar en contra de l’acord de mesa d’ERC i el PSC per frenar la “delegació” de vot de JxCat en base a l’acord per ‘designar’ substituts per als afectats. En la mateixa roda de premsa, Sirvent ha exigit als partits sobiranistes que ‘deixin de banda la lluita electoralista’ i que se centrin en les mobilitzacions i respondre als ‘drets i necessitats del poble’ per tal de ‘plantar cara a la repressió’.

Els cupaires consideren així que en un context de ‘criminalització i persecució de la dissidència i la protesta política’, no hi ha espai per a les “rebaixes ni les cessions”. I és per això que demanen a la resta d’actors sobiranistes abandonar els ‘interessos particulars’ per posar-se ‘al costat del moviment popular’.

Informa:VILAWEB.CAT (22-1-2019)

UBER I CABIFY RECTIFIQUEN L'ADÉU PRECIPITAT I NO HAN DECIDIT SI ABANDONARAN BARCELONA

Els cotxes que operen amb llicències VTC, com Uber i Cabify, estarien a punt de desaparèixer a Barcelona. Ho ha anunciat la directora de regulació global de Cabify, Marta Plana, després de la reunió amb el departament de Territori i Sostenibilitat, que ha acabat amb un preacord amb els taxistes per un nou decret. Segons Plana, "malauradament la Generalitat ha cedit al xantatge del taxi" i això comporta que els vehicles VTC deixin d'operar a la capital catalana. Una hora després, la mateixa empresa Cabify, ha enviat un comunicat matisant que "encara no ha pres cap decisió sobre el possible abandonament de Barcelona". Uber també ha informat al Tot Barcelona que encara no ha decidit el seu futur.

El president d'Unauto VTC a Catalunya, Josep Maria Goñi, havia confirmat també en declaracions posteriors a la reunió que es tancaven les delegacions de les dues empreses a la ciutat i ha quantificat en 4.000 els treballadors que quedaran "a l'atur". "El taxi ha guanyat", ha reblat Goñi, després d'anunciar que el pròxim dijous s'explicarien més detalls del tancament del servei d'Uber i Cabify en roda de premsa. Tanmateix, un nou comunicat d'última hora d'Unauto VTC ha evitat anunciar el final del sevei i s'ha limitat a assegurar que estudiaran "totes les mesures legals a la nostra disposició per lluitar contra aquesta regulació injusta, dictada pel sector del taxi i impulsada sota coaccions inacceptables en un estat de dret".

VARGAS LLOSAS DEIXA EL PEN CLUB PEL SUPORT AL " COP D'ESTAT " DELS INDEPENDENTISTES

L'escriptor Mario Vargas Llosa ha decidit abandonar l'associació internacional d'escriptors PEN Club després que aquest dilluns exigissin l'alliberament "immediat" dels presos. Així ho publica el diari El Mundo, que explica que l'escriptor hauria enviat una carta a la presidenta del PEN International, Jennifer Clement, per explicar-li els motius pels quals abandona el club.

Segons assegura, la seva marxa és una protesta pel comunicat "ple de mentides i calúmnies" que el PEN va difondre "en relació amb l'intent de cop d'estat dels independentistes catalans del 6 i 7 de setembre i l'1 d'octubre del 2017".

Vargas Llosa va ser president del Pen Club entre 1977 i 1980 i fins aquest moment n'ha estat president emèrit.

EL PARLAMENT EUROPEU EXAMINARÀ LES ACUSACIONS DEL PP A TV3 PER " FALTA DE PLURALITAT"

L'autoproclamat "bloc constitucionalista" ha jugat la carta de TV3 també a Brussel·les. La presentació de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA), com un dels grans responsables del creixement de l'independentisme a Catalunya ha arribat al Parlament Europeu. Aquesta tarda, la comissió de peticions de l'Eurocambra ha decidit que estudiarà dues peticions presentades per dues persones de l'òrbita del PP, que denuncien falta de pluralitat als mitjans públics catalans. Els peticionaris, juntament amb l'eurodiputada del PPE Rosa Estaràs, i Beatriz Becerra, eurodiputada d'ALDE, han celebrat la decisió perquè asseguren que la CCMA "vulnera els drets fonamentals" dels ciutadans de Catalunya, especialment d'aquells que no són independentistes a causa d'una "falta de pluralitat" i de "veracitat" de TV3 i Catalunya Ràdio.

Les dues denúncies han sigut la de l'exdiputat del PP per Girona Sergio Santamaría i la de Cristian Escribano, secretari d'àrea de la junta del PP català. Els denunciants asseguren, en uns textos calcats en certes ocasions, que la CCMA incompleix l'article 11 de la Carta de Drets Fonamentals de la Unió perquè vulnera la llibertat de rebre o comunicar informacions o idees sense que hi hagi ingerència d'autoritats públiques i no es respecta el pluralisme. Amb paraules més gruixudes, els denunciants han assegurat que els seus drets a Catalunya es veuen "amenaçats" perquè la televisió pública catalana "menysprea" la meitat dels ciutadans. Així ho ha dit Escribano, que ha assegurat també que a TV3 el monarca "té menys representació que terroristes condemnats" i que es manipulen els nens. De fet, Santamaría ha dit durant la seva compareixença a la comissió que la televisió publica catalana "manipula" i "adoctrina" els nens a través de l''Info-K'.

ELS TESTIMONIS QUE DEMANA CUIXART: PREMIS NOBEL, RELATORS DE L'ONU I DIPUTATS DE QUEBEC I D'ALEMANYA

La defensa de Jordi Cuixart ha presentat una seixantena de testimonis perquè puguin declarar en el judici contra l’1-O que començarà previsiblement la primera setmana de febrer al Tribunal Suprem espanyol. Entre aquests testimonis hi ha dos premis Nobel, Jody Williams i Ahmed Galai; el lingüista Noam Chomsky; el sociòleg Richard Senett; l’historiador Paul Preston i diversos experts independents de defensa dels drets humans.

Per exemple, el relat especial de l’ONU sobre protecció del dret de la llibertatr d’expressió, David Kaye, que ja ha denunciat la repressió de l’estat contra Catalunta. També el relator de l’ONU sobre la situació dels defensors dels drets humans, Michel Forst, i l’expert internacional per a la promoció d’un ordre internacional Alfred de Zayas.

A més, entre els testimonis que demana el president d’Òmnium hi ha també el comissari de Drets Humans del Consell d’Europa, Nils Muizenieks, i diputat de l’SPD alemany Feliz Von Gründenberg i la diputada quebequesa del partit Québec Solidaire, Manon Massé, tots dos observadors internacionals l’1-O.

PEPE BORRELL, LA GUINEU AL GALLINER

"Borrell, la guineu al galliner"

 

José Antich

 

Cal tenir molta barra per anar al Consell de la Unió Europea sobre Afers Exteriors i defensar que moltes de les imatges de la violència policial de l'1 d'octubre estaven manipulades, no hi va haver els ferits que els serveis d'emergència i la Conselleria de Salut van atendre i van comptabilitzar i que tot formava part d'una campanya d'intoxicació de l'independentisme. Ho acaba de fer el ministre d'Exteriors, José Borrell, en vigílies del judici de l'1-O, que asseurà bona part del Govern i diversos líders independentistes al banc dels acusats amb peticions de penes que en el seu conjunt sumen més de 200 anys.

No és el primer que ho fa: el seu antecessor, Alfonso Dastis, del Partit Popular, ja ho va provar. Va sortir escaldat dels fòrums en què ho va fer i fonamentalment de sengles trobades amb la BBC i la cadena de televisió Sky News, que, en directe, el van replicar amb enorme duresa, ja que estaven emetent les seves pròpies imatges d'aquella violenta jornada policial. Dastis va recular i va guardar silenci però el vídeo va fer la volta al món. En un fòrum més reduït i sense imatges, Borrell ho ha tornat a intentar. És possible que per educació ningú no li hagi dit res però aquelles imatges van situar a l'ull de l'huracà la policia espanyola i la violència que va exercir contra els ciutadans catalans.

PUIGDEMONT DUU TORRENT I LA MESA DEL PARLAMENT AL TC PER VULNERAR ELS SEUS DRETS POLÍTICS

El president i líder de Junts per Catalunya, Carles Puigdemont, ha presentat davant del Tribunal Constitucional un recurs d'ampara, admès a tràmit aquest dilluns, en el qual acusa el president del Parlament, Roger Torrent, i a la Mesa d'haver "vulnerat els seus drets polítics". Així ho avança en una exclusiva eldiario.es que ha tingut accés al document en el qual Puigdemont no només carrega contra el Suprem sinó també contra la Mesa, ja que aquesta última va prendre la decisió el passat 9 d'octubre de retirar als diputats suspesos pel jutge Llarena la possibilitat de delegar el vot.

Puigdemont sosté que la Mesa "no tenia competències per retirar el seu vot delegat" ja que el ple havia refusat uns dies abans la seva suspensió com a diputat, acordada pel Suprem. Així, segons recull el recurs d'ampara al qual fa referència el digital eldiario.es, considera que els seus drets estaven "intactes com els de qualsevol altre diputat", uns drets que van ser aleshores vulnerats i que "a dia d'avui ho continuen sent", ja que se l'impedeix votar. En l'argumentació també titlla la decisió de la Mesa de ser "arbitrària, sense base jurídica i sense motivació vàlida de qualsevol tipus".

Informa:ELMON.CAT (21-1-2019)

L'AUDIÈNCIA AVALA L'ÚS DE LA FORÇA L'1-O A SANT JOAN DE VILATORRADA, TOT I LA RESISTÈNCIA PACÍFICA

L'Audiència de Barcelona avala l'"ús de la força" de la Guàrdia Civil l'1-O a Sant Joan de Vilatorrada. Davant d'un recurs presentat pels ferits a la negativa de la magistrada del Jutjat d'Instrucció 2 de Manresa, que investiga els fets, a practicar noves proves per veure si hi va haver excés policial, la interlocutòria considera que el cos policial va complir amb els principis d'idoneïtat, necessitat i proporcionalitat. Contradictòriament, però, la mateixa resolució reconeix que els ciutadans en cap moment van tenir "una actitud violenta" i que únicament es van mostrar "persistents" en impedir l'actuació policial.

La interlocutòria, a la que ha tingut accés l'ACN, desestima la petició de noves proves. De la mateixa manera que ja havia fet amb els recursos presentats pels ferits a Castellgalí, Callús i Fonollosa, avala l'ús de la força. Així, conclou que per intentar entrar a l'edifici per requisar el material del referèndum i impedir que se seguís votant "era necessari l'ús de la força / violència" en cas que els ciutadans congregats "es mantinguessin en la seva actitud d'impedir que entrés la força publica". I, afegeix, que la policia va complir amb els principis d'"idoneïtat, necessitat i proporcionalitat".

LA DURA I PESSIMISTA REFLEXIÓ DE JOEL JOAN DESPRÉS DEL QUE HA DIT JUNQUERAS

L'actor i director Joel Joan no és sospitós d'haver-se amagat mai de dir el que pensa i defensar i lluitar per una Catalunya independent. Només cal veure com estava decorada la taula que va parar a casa seva per celebrar el dinar de Nadal, plena d'estelades.

Fa uns mesos, en una entrevista per a En Blau, va expressar el seu enuig per la deriva que ha agafat la situació en una Catalunya que va celebrar un referèndum, "no només legal, sinó que a més ens el van intentar tirar a terra de males maneres. Si les urnes no són la proa que hem de seguir en aquest país i en qualsevol país europeu, doncs em quedo desarmat i penso, "Com ho solucionem? Quin és el següent pas? Com podem acceptar la societat i els polítics que tot això estigui passant i no fem tots una vaga general fins que les coses tornin a ser democràtiques?":

Joan entén que la política sovint es cuina a foc lent, però ell és un actor de raça que es buida damunt l'escenari i ho dona tot en cada funció. D'aquí que no entengui que no es posi la directa i que segons què llegeixi o escolti el posi neguitós i impacient. Aquest cap de setmana Oriol Junqueras ha donat una entrevista pel diari El País, on, entre d'altres consideracions, va respondre a la pregunta "Pot solucionar-se la qüestió política catalana per la via unilateral, com van defensar la Generalitat i el seu partit?". El líder d'ERC es mostra "compromès amb la bilateralitat i amb la multilateralitat, amb un diàleg obert. Cap gran conflicte és estrictament unilateral, les solucions han de ser de caràcter multilateral, també la de Catalunya".

PUIGDEMONT NO ES DESCARTA PER SER CANDIDAT A LES ELECCIONS EUROPEES

La Crida per la República, la formació política promoguda per l'expresident de la Generalitat Carles Puigdemont i l'exlíder de l'Assemblea Nacional Catalana Jordi Sànchez afronta aquesta setmana el seu congrés fundacional. Els impulsors de la formació volen començar a concretar una “agenda política” per a les eleccions municipals i europees i anar perfilant les llistes amb les quals concorreran als comicis del mes de maig. Aquest dilluns, després d'una reunió amb els diputats de Junts per Catalunya, Puigdemont ha insistit que buscaran una “candidatura el màxim d'unitària possible”. L'expresident ha afirmat, a més, que no descarta presentar-se per als comicis europeus.

Puigdemont no ha volgut entrar en el debat sobre els noms que hi ha sobre la taula ni per a les eleccions municipals, sobretot per a l'alcaldia de Barcelona, ni per a les europees. Sobre aquest tema, segons Nació Digital, l'expresident ha ofert un lloc a l'advocada Beatriz Talegón. Puigdemont no s'ha referit a aquesta possibilitat i s'ha limitat a demanar “prudència” davant de les informacions que puguin anar sortint. Sí que ha confirmat l'oferiment que va fer Jordi Turull per als comicis al Parlament Europeu. I, a més, ha sostingut que no descarta anar ell mateix en aquestes llistes.

LES MENTIDES DE L'1-O QUE PEPE BORRELL VEN A EUROPA: DOS FERITS I CAP VIOLÈNCIA POLICIAL

El ministre d'Exteriors espanyol, Josep Borrell, continua la seva campanya internacional per vendre el relat del govern espanyol sobre la repressió policial de l'1-O. Aquest dilluns ha posat com a exemple de "desinformació" el referèndum català en una reunió del Consell de la Unió Europea sobre afers exteriors. "Hem posat exemples de casos com el dels famosos mil ferits durant el referèndum il·legal a Catalunya", ha dit Borrell des de Brussel·les, assegurant que "només hi va haver dos ingressats a l'hospital".

A la trobada de ministres d'Exteriors de la UE on s'ha discutit un pla d'acció per lluitar contra la informació falsa en les eleccions europees, Borrell també ha explicat als seus homòlegs que "les imatges que es van propagar aquells dies sobre l'actitud violenta de la policia" eren "falses" i que "hi va haver una quantitat enorme d'informació" aquells dies que provenia de servidors "situats en territori rus o veneçolà".

Subcategories

SENYORS DE L'ICE: UNA LLENGUA AMENAÇADA COM EL CATALÀ NECESSITA UNA NORMA FORTA, SEGURA, ESTABLE QUE NO DESORIENTI

 

"Ara és l’hora, IEC"
«Una llengua amenaçada com el català ha de menester una norma forta, segura, estable, que no desorienti»

 

Per: Jordi Badia i Pujol

 

Ara fa dos anys que es va publicar la Gramàtica de l’Institut d’Estudis Catalans (GIEC). L’acolliment d’aquella obra fou divers: alguns filòlegs hi veien una gran oportunitat d’acostar la norma al ‘català del carrer’. Alguns altres, preocupats per la pèrdua de genuïnitat accelerada, consideràvem perillós que acceptés mots, construccions i girs que fins llavors havien estat bandejats per la normativa perquè eren fruit de la interferència del castellà. Molts d’aquests castellanismes gramaticals, la GIEC els presentava com a col·loquialismes: no els recomanava en registres formals, però els acceptava en els informals.

En una cosa coincidia pràcticament tothom: la GIEC no oferia una exposició clara i entenedora, a l’abast del gran públic. Aquesta consideració, d’alguna manera, la feia seva àdhuc la presidenta de la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans, Teresa Cabré, que ja abans de publicar-se la GIEC prometia que durant el 2017 s’enllestiria una gramàtica ‘essencial’, una obra ‘adient per a algú que no sigui especialista i que vulgui anar de cara a la norma’.

Quan ja feia mig any que circulava la GIEC, vaig tenir ocasió d’explicar-ne la meva visió davant un auditori d’estudiants i professors de filologia (Universitat de Girona, maig del 2017: vídeo) i vaig poder comprovar que poca gent del gremi l’havia consultada. Amb el temps, he anat constatant que, efectivament, la GIEC és una gramàtica que no ‘ha arribat’ a la gent (ni tan sols als professors de català), és a dir, que no és vista com una obra útil. Llegeix més...

Visites Rebudes

08950006