PUIGDEMONT A DINAMARCA: " L'OMBRA DE FRANCO ÉS ALLARGADA A ESPANYA. EL PP VA PARLAR AMB L'ETA ,PERÒ NO SOBRE EL REFERÈNDUM "

Resum de la conferència de Puigdemont a Dinamarca:

" Espero que algun dia prevalguin els vots [dels catalans]"

 "És l'hora de trobar una solució política, no penal, per a Catalunya"
"'Votar a les eleccions és inútil', ens mostra el govern espanyol, i això no ho acceptem"
 "En l'últim segle, 9 dels 11 presidents de la Generalitat han estat empresonats o exiliats"
 "Soc el 130è president de la Generalitat, institució que va néixer el 1359"
"El problema és que Espanya no reconeix Catalunya com a nació, com a subjecte polític"
"El govern català han volgut negociar fins a 18 vegades el referèndum"
"L'ombra de Franco és encara llarga a Espanya. El PP va arribar a parlar amb ETA, però no sobre el referèndum"
 "Ens enfrontem a 30 anys de presó per defensar el referèndum i fer la DI"
"Estan empresonats a més de 600 quilòmetres de casa seva, de les seves famílies. Això no és justícia, és revenja"
"Vaig marxar a Bèlgica per evitar la presó preventiva"
"Alguns dirigents són a la presó, d'altres ens hem hagut d'exiliar per no entrar-hi"
"El 38% va votar 'sí' l'1-O, més que a favor del Brèxit"
"Mai no m'he sentit tan orgullós del poble de Catalunya com l'1-O"
"Encara que el govern espanyol fracassés en no trobar les urnes, molts catalans van defensar les escoles amb els cossos"
"Un referèndum català ha estat i és l'opció preferida per al poble de Catalunya"
"La reacció espanyola [al dret a decidir català] ha estat intimidació, boicot"
"Dinamarca demostra altre cop que entén la democràcia com la política que pot empoderar les persones"

Informa:ELNACIONAL.CAT (21-1-2018)

AIXÍ HA SIGUT LA CONFERÈNCIA DE PUIGDEMONT

Així ha sigut la conferència de Carles Puigdemont a Copenhaguen
El president de la Generalitat en funcions participa en un debat sobre Catalunya a la Universitat de la capital danesa

Acaba la conferència del president de la Generalitat a l'exili, Carles Puigdemont, a Dinamarca.
15:40

Celebra ara que el president de França, Emmanuel Macron, hagi decidit dialogar al Còrsega.
15:39

Opina també que comparar el procés català amb altres nacionalismes europeus seria un error, perquè tots són únics.
15:36

Puigdemont rebutja respondre una pregunta relacionada amb l'actualitat de la política catalana. Argumenta que fer-ho suposaria que demà els mitjans parlessin d'aquestes declaracions "i no del debat tan interessant" que s'està produint a Copenhaguen.
15:34

El president reitera que la voluntat de Catalunya és ser un país membre la Unió Europea, i assegura que pels catalans "Europa és casa nostra".

CARLES PUIGDEMONT, CANDIDAT A LA PRESIDÈNCIA DE LA GENERALITAT

Carles Puigdemont ja és formalment el candidat a la investidura de la Generalitat. El president del Parlament, Roger Torrent, l'ha proposta aquest dilluns al migdia, després que la setmana passada, entre dijous i divendres, enllestís la ronda de consultes amb els líders polítics i constatés que el cap de llista que sumava més suports era l'actual president exiliat, qui ja gaudeix dels 34 vots de Junts per Catalunya i els 32 ERC i aspira a sumar els 4 de la CUP que li garantirien la majoria.

Tot i això, els dubtes ara versen sobre la forma de amb què s'estructurarà el debat, ja que pesa una ordre de detenció de Puigdemont en cas que torni a Catalunya. Una de les opcions és que sigui un diputat de Junts per Catalunya qui llegeixi el discurs amb el programa de Govern, tot i que la candidatura no descarta un debat presencial apel·lant a la "immunitat parlamentària", un concepte que encara s'està estudiant internament. La intervenció per via telemàtica és una altra opció que la seva candidatura ha posat sobre la taula.

"Estem tractant a nivell tècnic i jurídic el concepte de la immunitat, i de moment no hi ha cap contacte amb la Fiscalia", va assegurat qui va ser directora de campanya de JxCat, la diputada Elsa Artadi, després de reunir-se divendres amb Torrent. que va ser directora de campanya del candidat a la reelecció. Segons ella, la immunitat que tenen els diputats fa que només puguin ser detinguts en cas d'estar cometent en aquell precís instant una activitat criminal.

NO VOLEN TORNAR A FER EL RIDÍCUL: EL JUTGE LLARENA REBUTJA ACTIVAR L'EUROORDRE DE DETENCIÓ DE PUIGDEMONT

El jutge Pablo Llarena discrepa del criteri de la Fiscalia i ha rebutjat activar una euroordre de detenció de Carles Puigdemont aprofitant el seu viatge per donar una conferència a la universitat de Copenhaguen. Tot i que el ministeri públic havia demanat al jutge del Tribunal Suprem que actués amb "urgència" perquè el president cessat "està fugit de la justícia espanyola", Llarena ha decidit no tramitat la sol·licitud. De fet, va ser ell qui va ordenar que es retirés la primera euroordre pel risc de rebre un revés de la justícia belga.

L'objectiu de la Fiscalia era que la policia danesa detingués Puigdemont de forma imminent pels delictes de rebel·lió i sedició i el portés davant d'un jutge amb l'objectiu que el fiscal general de Dinamarca demanés presó preventiva pel president cessat. Tot això just el dia en què el president del Parlament, Roger Torrent, ha anunciat que Puigdemont és el candidat a presidir la Generalitat. La seva detenció podria haver afectat els plans de ser investit del cap de llista de Junts per Catalunya.

La Fiscalia considerava que "obligatori" tornar a cursar l'euroordre i urgia el jutge a actuar. En un comunicat emès aquest mateix dilluns al matí, la Fiscalia apuntava que els delictes de rebel·lió i sedició sí estan reconeguts en el codi penal danès amb penes que arriben a la cadena perpètua revisable.

PUIGDEMONT AGAFA UN VOL PER ANAR A DINAMARCA I S'ARRISCA A SER DETINGUT

Carles Puigdemont viatja en aquests moments a Copenaguen, capital de Dinamarca, per participar en un debat a la Universitat d'aquesta ciutat, a les 2 del migdia. El president s'ha desplaçat fins a a l'aeroport de Charleroi, a Brusel·les i ha agafat un vol que surt a les 7 del matí. L'aterratge a Dinamarca està previst als volts de dos quarts de 9 del matí.

Puigdemont doncs, fa finalment un pas amb riscos que pot acabar implicant la seva detenció després que la fiscalia general de l'Estat hagi anunciat que demanarà al jutge del Suprem tornar a activar la euroordre de detenció.

La possible sortida de Bèlgica de Carles Puigdemont aquest dilluns ha posat en alerta l’Estat, que ha vist una escletxa per detenir-lo i demanar-ne de nou l’extradició a Espanya. Aquest diumenge al migdia, la Fiscalia ha confirmat que demanarà al jutge del Tribunal Suprem Pablo Llarena que reactivi l’ordre de detenció contra el dirigent independentista perquè pugui ser detingut a Dinamarca, on Puigdemont té previst viatjar aquest dilluns per oferir una conferència sobre Catalunya i Europa. Si el cap de llista de Junts per Catalunya assisteix físicament a la Universitat de Copenhaguen -tal com va confirmar divendres al Parlament la diputada i mà dreta de Puigdemont, Elsa Artadi-, hi ha risc real que sigui detingut si finalment Llarena accedeix a reactivar l’ordre de detenció.

HI HAURÀ EUROORDRE DE DETENCIÓ O NO ?

El president de la Generalitat cessat pel 155, Carles Puigdemont, viatja avui de Brussel·les a Copenhaguen (Dinamarca) per participar en un col·loqui sobre el procés independentista. És el primer viatge fora de Bèlgica que fa Puigdemont des que a finals d’octubre es va instal·lar a Brussel·les amb quatre consellers del seu Govern. Aquest viatge, però, té alguns riscos, perquè ahir la Fiscalia General de l’Estat va emetre un comunicat en què confirmava que demanaria una euroordre perquè Puigdemont fos detingut, tal com va avançar l’ARA.

El comunicat, de set línies i mitja i amb el títol 'Actuació de la fiscalia sobre el possible viatge de Carles Puigdemont a Dinamarca', assenyala que si es confirma que viatja a Copenhaguen, la fiscalia actuarà “immediatament” demanant al magistrat del Tribunal Suprem, Pablo Llarena, que activi l’euroordre de detenció i entrega. De fet, l’advocat del president, Jaume Alonso-Cuevillas, va avisar ahir que si l’Estat té l’euroordre preparada, “el risc de detenció és bastant alt”. Tot i això, segons fonts pròximes a Puigdemont consultades per l’ARA, el president manté el viatge a Dinamarca de moment.

En tot cas, la sol·licitud de la fiscalia no suposaria cursar l’ordre de manera automàtica, perquè és el magistrat del Suprem, Pablo Llarena, qui té la facultat d’emetre-la o no. El 5 de desembre el magistrat va resoldre d’ofici, sense el suport ni l’oposició de la fiscalia, retirar l’euroordre i, al mateix temps, cancel·lar l’ordre internacional de detenció cursada contra Puigdemont i els quatre consellers cessats que no van acudir a la citació judicial de l’Audiència Nacional. Sí que es va mantenir l’ordre en territori espanyol, de manera que si entren al país seran detinguts immediatament.

EL CDR, EN EL PUNT DE MIRA DELS INVESTIGADORS POLICIALS

Des de l’inici de la investigació de l’1-O, la Policia Nacional dona un paper especialment rellevant als Comitès de Defensa de la República (CDR). Ja en l’informe elaborat el 4 d’octubre per la Prefectura Superior de Policia es parla d’aquests Comitès com “el nexe” entre el Govern i la societat civil a l’hora d’“organitzar, coordinar i executar” el referèndum. Segons el document, els CDR van “dissenyar” una estratègia per dificultar l’acció dels cossos de seguretat de l’Estat l’1 d’octubre i es van acabar convertint en autèntics “murs populars” de resistència a les escoles.

L’informe conclou que el plantejament inicial dels CDR no era l’“exercici d’una resistència passiva”, sinó que els Comitès ja tenien pensar actuar “de manera violenta” i ho justifica per la presència “ja des de primera hora del dia 1” a les escoles de “grups de joves amb caputxes i en alguns casos amb cascs protectors”. L’instructor de l’informe encara va més enllà i assegura que els CDR també van actuar “amb connivència” no només amb els membres de les meses electorals sinó també “amb els Mossos d’Esquadra”.

LA POLICIA ESPANYOLA VA VIGILAR L'ACTUACIÓ DELS MOSSOS DURANT L'1-O

La Policia Nacional va dedicar bona part de la jornada de l’1-O a vigilar l’activitat dels Mossos d’Esquadra en lloc de centrar-se a desmuntar col·legis electorals. A la ciutat de Barcelona, els punts on la policia espanyola va deixar constància del comportament dels agents catalans doblen el nombre d’intervencions dels antidisturbis de l’Estat. En concret, a la capital catalana la Policia Nacional va efectuar 78 seguiments als Mossos, mentre que l’acció dels antiavalots es va concentrar en 29 dels punts de votació. Les actes de la Policia Nacional de la jornada, recollides en el sumari del jutjat número 7 de Barcelona -que investiga les denúncies presentades pels votants que van rebre cops dels antidisturbis-, al qual ha tingut accés l’ARA, deixen constància que una de les tasques més destacades dels funcionaris de l’Estat l’1-O era la vigilància dels Mossos. L’objectiu: intentar demostrar que van actuar amb “connivència” amb els organitzadors del referèndum. Aquesta és la conclusió que ja apunta la Prefectura Superior de la Policia a Catalunya en el seu informe del 4 d’octubre, que recull les minutes policials.

Per justificar la suposada connivència entre els Mossos i els organitzadors de l’1-O, la Policia reinterpreta tres de les actuacions dels Mossos aquell dia: les actes que van aixecar sobre l’obertura dels punts de votació, les urnes que van retirar i el fet que els organitzadors no s’hi resistissin. Així, en l’escena d’una patrulla dels Mossos aixecant acta en una escola el policia espanyol que va redactar l’informe interpreta que els agents del cos català “no van impedir que es constituïssin les meses, després de consultar-ho amb els assistents”.

LA FISCALIA ESPANYOLA DIU ARA QUE ACTIVARÀ L'EUROORDRE DE DETENCIÓ DE PUIGDEMONT SI AQUEST DILLUNS VA A DINAMARCA

La Fiscalia General de l'Estat activarà tots els mecanismes per detenir Carles Puigdemont si el president viatja des de Brussel·les a Dinamarca aquest dilluns. Així ho ha anunciat el ministeri públic aquest diumenge en un comunicat. Puigdemont té previst viatjar a la capital danesa, on està convidat en un debat organitzat pel Departament de Ciències Polítiques de la Universitat de Copenhaguen.

A la nota feta pública aquest diumenge, la Fiscalia General de l'Estat assenyala que està "pendent de confirmació oficial" a través dels serveis policials dels "moviments de l'investigat Carles Puigdemont" per assistir a l'acte a la capital danesa. Quan rebi la confirmació, actuarà per sol·licitar l'activació.

"Si hi ha confirmació, és intenció de la Fiscalia actuar immediatament sol·licitant al magistrat instructor del Tribunal Suprem que procedeixi a activar l'euroordre de detenció i entrega per sol·licitar a l'autoritat judicial danesa la detenció de l'investigat", assegura el breu comunicat del ministeri públic.

" PUEBLERINO I ALDEANO": L'EXPRESIDENT DEL TC SUSPÈN AMB UN ZERO L'EXAMEN DEL TRIBUNAL D'ESTRASBURG, PERQUÈ NO SAP NI FRANCÈS NI ANGLÈS I VOLIA FER-HO EN CASTELLÀ !

L'expresident del Tribunal Constitucional Francisco Pérez de los Cobos es va postular el 12 de gener passat per magistrat del Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH), a proposta del govern espanyol. I, segons informa el mitjà especialitzat Confilegal, va rebre zero vots (dels deu en joc) de la Comissió de l'Assemblea Parlamentària del Consell d'Europa. El motiu: no saber ni anglès ni francès parlat, un requisit imprescindible per formar part d'aquest tribunal.

Pérez de los Cobos va passar una entrevista oral el 12 de gener a París amb 10 components d'aquesta comissió, juntament amb els altres dos candidats del govern espanyol. Aquests són José Martín y Pérez de Nanclares, director de l'Assessoria Jurídica Internacional del Ministeri d'Exteriors, i María Elósegui, catedràtica de Filosofia del Dret a la Universitat de Saragossa. Van rebre set i cinc vots, respectivament.

Sempre segons Confilegal, quan va començar l'entrevista oral en anglès i francès, Pérez de los Cobos va respondre: "Poden preguntar-me en espanyol?". Fonts del seu entorn assenyalen que "es va sorprendre" perquè esperava que fos en castellà. Un mes abans, els tres candidats havien estat sotmesos a una entrevista prèvia al Ministeri d'Exteriors. Allà ja van comprovar que l'expresident del TC no tenia el nivell d'anglès o francès necessari.

L'escollit per la comissió ha estat Martín y Pérez de Nanclares, que parla tots dos idiomes. El ple de l'Assemblea Parlamentària del Consell d'Europa està previst per a dimarts vinent. El Govern espanyol està davant una complexa dicotomia: forçar els seus aliats polítics perquè votin Pérez de los Cobos o deixar via lliure a Martín y Pérez de Nanclacres. Si l'escollit fos Pérez de los Cobos, necessitaria anar acompanyat d'un traductor, un fet inèdit al TEDH. Ell havia assegurat que tenia el nivell d'anglès i francès requerit.

Informa:ELNACIONAL.CAT (21-1-2018)

SEGONS EL DIARI ULTRA " EL PAÍS ", EL SUPREM PREVEU COMENÇAR A LA TARDOR UN JUDICI LLARG CONTRA EL PROCÉS

El Tribunal Suprem preveu inciar el judici contra l’independentisme a l’octubre o com a molt tard al novembre, segons publica aquest diumenge el diari 'El País'. Segons aquest rotatiu, amb les proves recollides fins ara el tribunal ja tindria acreditats els delictes de malversació (vuit anys de presó) i sedició (15 anys) i preveu que el judici sigui llarg, un cop decideixi quins investigats s’han d’asseure al banc dels acusats.

D’altra banda, existeixen dubtes pel que fa al delicte de rebel·lió, castigat amb 30 anys d’empresonament.

Informa:ELMON.CAT (21-1-2018)

EL " MONOTEMA DEL PROCÈS " : CIUDADANOS EN PARLA BASTANT MÉS QUE ELS INDEPENDENTISTES AL PARLAMENT

Hem començat la legislatura com vam veure acabar l’anterior: amb una Mesa que interpreta el reglament a favor de l’independentisme i amb un president que treballarà únicament a favor de la independència”. Aquesta frase és d’Inés Arrimadas i la va pronunciar dimecres passat just començar la roda de premsa posterior a la sessió de constitució del Parlament.

De res va servir que, en realitat, la Mesa que va permetre el vot delegat dels diputats presos no fos la constituïda aquell dia sinó la Mesa d’edat, com tampoc el discurs conciliador i institucional que va pronunciar el nou president de la cambra, Roger Torrent, que fins i tot va ser vist amb bons ulls pel PP, a més del PSC i els comuns.

La primera roda de premsa d’Arrimadas a la legislatura acabada d'inaugurar va tornar al “monotema del procés”, amb el qual el seu partit prometia acabar quan es presentava a les eleccions com l’“antídot” dels independentistes. De fet, una de les promeses del seu programa electoral pel 21-D deia així: “Acabar amb el monotema del procés per obrir una nova etapa d’etapa de convivència, estabilitat econòmica i democràcia a Catalunya”. Ha estat l'acusació constant contra els independentistes: que només parlen d'això.

JxCAT CONCRETARÀ EL FULL DE RUTA AMB LA CUP LA SETMANA ENTRANT

L'independentisme es mou per donar sortida al mandat del 21 de desembre. Junts per Catalunya va enviar aquesta setmana un document amb un esbós del programa de Govern a la CUP, i espera reprendre les negociacions amb els anticapitalistes a partir de dimarts, segons fonts consultades per NacióDigital. La candidatura de Carles Puigdemont espera sumar el suport dels anticapitalistes de cara a la primera votació de la investidura, en la qual necessita majoria absoluta per sortir investit. De moment, encara es desconeix la fórmula amb la qual el president a l'exili vol ser reescollit a distància -la més probable és per delegació, és a dir, que un diputat llegeixi el discurs-, però la CUP avala que Puigdemont se sotmeti a la investidura des de Brussel·les.

El problema entre les dues formacions és l'abast del desplegament de la República, segons fonts coneixedores de la negociació. El document enviat per Junts per Catalunya parla de "restitució" de les institucions i de rebuig al 155, però els anticapitalistes volen anar més enllà. De fet, la CUP ja va criticar amb duresa el discurs de Roger Torrent, nou president del Parlament, per haver obviat la proclamació de la República i el referèndum de l'1-O en el discurs inaugural de la legislaura. "Si ho arriba a fer un convergent, no sé què hauria passat", resumia irònicament als passadissos de la cambra un membre de Junts per Catalunya. En tot cas, la concreció del full de ruta i la vinculació d'aquesta legislatura amb el final de l'anterior serà un dels aspectes que caldrà negociar.

EL DILEMA DE PUIGDEMONT: ANAR O NO ANAR A DINAMARCA, AQUESTA ÉS LA QÜESTIÓ

Això és una "guerra de nervis", diu l'advocat de Carles Puigdemont a Barcelona, Jaume Alonso-Cuevillas en declaracions a El Nacional de seguida que s'ha sabut que la Fiscalia demanarà al magistrat del Tribunal Suprem Pablo Llarena que activi l'euroordre si dilluns va a Dinamarca.

Ara com ara, l'equip legal del president viu immers en l'estudi de totes les opcions per fer possible la investidura de Puigdemont i la garantia dels seus drets com a càrrec electe i president legítim del Govern de la Generalitat.

Si Carles Puigdemont va a la Universitat de Copenhaguen, on està previst que participi en un debat, s'activa l'euroordre i comencen tots els tràmits legals per decidir si s'extradeix el president, Puigdemont podria quedar "retingut a Dinamarca i això coincidiria amb la investidura i hi ha risc que no pugui venir", diu Alonso-Cuevillas.

PUIGDEMONT RETREU A ARRIMADAS I ALBIOL EL SUPORT A LA POLICIA ESPANYOLA " DEMANEN A BARCELONA UNA COSA QUE DEPÈN DE MADRID, MENTRE POLICIES INCREPEN PERIODISTES CATALANES,TOT EN ORDRE "

Amb la presència d'Albert Rivera, Inés Arrimadas i Xavier García Albiol a la capçalera, centenars de policies arribats de tot l'Estat espanyol van manifestar-se aquest dissabte a Barcelona. Malgrat que l'exigència d'unes condicions laborals més bones anava adreçada a Madrid, la marxa va tenir lloc al centre de la capital catalana, un dels principals llocs de repressió de la policia espanyola la jornada del referèndum de l'1 d'octubre, com ara el col·legi Ramon Llull, on Roger Español va perdre la visió d'un ull. Tot aquest còctel ha fet reaccionar el president Carles Puigdemont des de Brussel·les.

"Arrimadas, Rivera i Albiol encapçalant una manifestació amb qui demana boicot als productes catalans i agraint el paper de la Guàrdia Civil i la Policia Nacional al referèndum de l'1 d'octubre", ha escrit Puigdemont en una piulada al seu compte de Twitter. I continua: "Ho fan pels carrers de Barcelona per reclamar una cosa que depèn... de Madrid, mentre policies increpen periodistes catalanes. Tot en ordre".

Informa:ELNACIONAL.CAT (21-1-2018)

LA PLATAFORMA PER LA LLENGUA DEMANA A TAJANI FOMENTAR EL CATALÀ A EUROPA

La Plataforma per la Llengua ha comanda al president del Parlament Europeu, Antonio Tajani, que prengui mesures a favor dels drets lingüístics i que fomentin la presència del català al Parlament Europeu i les institucions de la UE.

En un comunicat aquest diumenge, l'entitat ha explicat que ha enviat una carta a Tajani després que hagi ordenat incorporar el castellà als cartells i la imatge corporativa de l'Oficina del Parlament Europeu a Barcelona.

Ha afirmat que actualment "hi ha greus mancances que impedeixen de garantir la igualtat de drets per a tots els grups lingüístics de Catalunya" i ha instat a Tajani que inclogui l'occità a l'Oficina del Parlament Europeu de Barcelona, i el català, eusquera i gallec en la de Madrid.

També ha reclamat que el català es pugui utilitzar a l'Eurocambra i ha defensat que "l'única via per garantir els drets lingüístics plens del català a Europa és l'oficialitat plena a la UE". A més, l'entitat ha sol·licitat una reunió amb Tajani "per aconseguir una veritable igualtat lingüística" i el reconeixement del català com a llengua oficial de la UE.

Informa:ELNACIONAL.CAT (21-1-2018)

BON PREU DISPARA LES VENDES DES DEL PROCÉS: MÉS BENEFICIS I MÉS LLOCS DE TREBALL PER A CATALUNYA, MALGRAT LES " PREDICCIONS " DE LA PREMSA COLONIAL

Una de les tesis més desenvolupades per Madrid i el seu sistema mediàtic des que l’any 2010 la societat catalana va iniciar la reivindicació política per decidir el seu futur és que les empreses catalanes es veurien greument perjudicades pels efectes del procés i la confrontació amb l'Estat, que portaria precarietat econòmica i fuga de capitals de país. Les empreses, els inversors i els turistes s’espantarien i Catalunya i els catalans caurien en desgràcia. Més de set anys després, l’únic efecte que ha aconseguit l’Estat és que algunes empreses, amb una llei exprés, traslladin les seves seus fora de Catalunya, mantenint, això sí, el seu negoci principal a Catalunya. És el cas de bancs i gestors de serveis i infraestructures que, de moment, en cap cas no han aconseguit millorar la seva cotització a borsa ni els seus beneficis pel fet d’escenificar el seu suport al govern de Rajoy contra el Govern català. I les multinacionals no només no marxen, sinó que ratifiquen la seva aposta per Catalunya com a porta d’entrada al sud d’Europa. Gegants com Amazon hi tenen la base operativa, i el 35,5% de les inversions de capital estranger a l’Estat es fan en territori català.

RAJOY ES CONVERTIRÀ EN EL POLÍTIC ESPANYOL QUE FA MÉS TEMPS QUE ÉS AL PODER DES DE LA MORT DE FRANCO

 Mariano Rajoy no para de batre rècords. Aquest dimarts en pot sumar un més al seu llibre personal, el de dirigent polític amb més temps al Gobierno des de la mort de Franco.

D'aquesta manera, l'actual president del Gobierno superarà al president que fins ara tenia aquest rècord: Felipe González. Això sí, per fer-ho, se li ha de sumar no només la seva etapa com a president sinó també l'època en la qual va fer de ministre durant el mandat de José María Aznar.

D'aquesta manera, Rajoy assolirà els 4.903 dies en exercici de poder, 2.677 dies com a ministre i 2.226 com a preisdent del Gobierno.

Els registres de Rajoy són un pèl insòlits. Tal com recull El Español, Aznar es va mantenir 2.904 dies al poder, mentre que José Luis Rodríguez Zapatero en va aguantar 2.805. Encara més lluny, es troben Leopoldo Calvo Sotelo amb 2.215 (644 com a president i 1.571 com a ministre) i Adolfo Suárez amb 1.698 dies al capdavant del Gobierno.

Una altra dada que es pot extreure d'aquestes xifres és que només Rajoy i Calvo Sotelo han estat prèviament ministres abans de ser presidents d'Espanya.

Informa:DIRECTE.CAT (21-1-2018)

ELS CASALS CATALANS DE L'EXTERIOR, OFEGATS PEL 155: PERDEN 1 MILIÓ D'EUROS

Els casals catalans a l'exterior, que han començat el 2018 sense la partida d'un milió d'euros que esperaven, avisen de les conseqüències d'allargar en el temps la manca de subvencions. El vicepresident del casal de Brussel·les, Albert Sesé, assegura en declaracions a l'ACN que si la situació "es perllonga" tindran dificultats "importants" per dur a terme les activitats bàsiques del casal. Tot i que no els ha "vingut de nou" la notícia, que admet que ja es temien des de la intervenció de les finances de la Generalitat per part del govern espanyol i el 155, sí que ho han encaixat "amb molta pena". A més a més, nega que les activitats que s'hi fan siguin de suport al procés independentista i defensa que el Casal té "des dels seus començaments" una vocació "apolítica".

Sesé recorda també que en el cas de Brussel·les ja hi ha altres entitats "de perfil marcadament sobiranista". Des de la Federació Internacional d'Entitats Catalanes (FIEC) el seu secretari general, Toni Montserrat, argumenta que a l'exterior ja existeixen antenes de l'ANC o els Comitès de Defensa de la República (CDR) i que són aquests col·lectius els que fan "feina de suport al procés".

EL CATEDRÀTIC DE DRET PENAL JOAN QUERALT IRONITZA SOBRE EL RIDÍCUL MONUMENTAL DEL SUSPENS DE PÉREZ DE LOS COBOS A EUROPA: " ELS ESTÀNDARDS DE QUALITAT D'EUROPA NO TENEN RES A VEURE AMB ELS ESPANYOLS "

L'examen suspès de l'expresident del TC Francisco Pérez de los Cobos per ser magistrat del Tribunal d'Estrasburg, amb zero punts, no ha deixat indiferent. El catedràtic de Dret Penal de la Universitat de Barcelona Joan Queralt ho ha descrit com la "història d'un altre ridícul monumental" del govern espanyol. En aquest sentit, ha constatat que "els estàndards de qualitat interns res tenen a veure amb els europeus".

"A Europa no valen l'amiguisme, l'afinitat política, el nepotisme", ha escrit el jurista en un fil al seu compte de Twitter, on continua: "La colonització dels càrrecs públics no és la norma". És per això que el també col·laborador d'El Nacional es pregunta "com pot aspirar a ser jutge a Estrasburg qui no sap anglès ni francès". També s'interroga sobre qui va fer la selecció prèvia a l'Estat espanyol. "O és que no va haver-hi més que un pur paperot, pura arbitrarietat, per col·locar l'amic i/o pagar favors?", continua.

"L'afinitat política, a més a més ocultada, ho cobreix tot: es busca fidelitat cega a designi polític, no l'excel·lència i integritat que imposa l'esbombada Constitució", assegura Queralt. "Tot val per aferrar-se al poder. Aquesta és la seva idea de democràcia". El catedràtic recorda que no és la primera vegada que això passa al Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH). "És més, molt més, que un ridícul".

Informa:ELNACIONAL.CAT (21-1-2018)

PUIGDEMONT SE'LS " ESCAPA ": EL PRESIDENT SÍ QUE INTERNACIONALITZARÀ EL CONFLICTE

" Puigdemont se’ls ‘escapa "


Xevi Xirgo - Aquesta adreça electrònica s'està protegint contra robots de correu brossa. Necessites JavaScript habilitat per veure-la.


“El president català, que demà ja serà a Dinamarca, es pot convertir en el malson europeu de Rajoy "

Si tot va com ha d’anar, el president Puigdemont serà demà i dimarts a Dinamarca, convidat per la Universitat de Copenhaguen per parlar del procés, i per reunir-se amb uns quants diputats del Folketing, el Parlament danès. Han vist vostès l’atac de banyes, la indignació i la ràbia que això ha provocat a la diplomàcia espanyola? “Puigdemont no té cap prestigi i actua amb negligència”, ha declarat el número dos de l’ambaixada espanyola al diari Berlingske, el diari conservador de referència a Dinamarca. Estan indignats, irritats, emprenyats i superats perquè Puigdemont se’ls escapa cada cop que es pensen tenir-lo controlat. Indignats amb ell, perquè se’ls escapa, i indignats, suposo, amb la universitat i el Parlament danès, que el conviden i li fan d’altaveu en uns moments en què l’Estat espanyol el voldria no pas callat sinó, simplement, empresonat.

No em puc deixar d’imaginar tot el que pot fer Puigdemont a Europa si finalment torna a ser investit president de la Generalitat. Riguin-se d’allò que diem sovint que els Jocs del 92 van situar Barcelona al mapa del món. Sortirà bé o no, però el procés és qui ha fet que ara al món tothom situï no només on és Catalunya sinó què hi passa. I, si hi ha un president investit que en els pròxims mesos pot anar explicant per Europa com ho farà demà i dimarts a Dinamarca, com és i què fa l’Estat espanyol, la internacionalització del procés no té aturador. I això el govern del PP ho sap. Sap que tan o més important que poder governar Catalunya des de Brussel·les (que deu ser possible però, sobretot, delegable) és el paper que Puigdemont pot fer a Europa, posant en contradicció el mateix govern espanyol amb els seus socis. I és per això que Rajoy combat i combatrà com sigui la investidura de Puigdemont. Perquè sap que es pot convertir en la seva gota malaia a Europa, el seu malson. Preguntin-se si no què passaria si la candidata a presidir el govern català fos Arrimadas i que aquesta, pel que fos, hagués de prendre possessió del càrrec des de Jerez de la Frontera perquè li ha passat ves a saber què quan era allà. Segur que el reglament li ho impediria? No li ho permetrien? I, si ho fes, Rajoy li aplicaria el 155?

Informa:ELPUNTAVUI.CAT (21-1-2018)

LA POR ESPANYOLA: QUE LA GENT PUGUI ESCOLTAR PUIGDEMONT

"La por: que la gent el pugui escoltar "


José Antich

Francisco Javier Dago Elorza, número dos de l'ambaixada espanyola a Dinamarca amb seu a Copenhaguen, té una manera curiosa d'entendre la diplomàcia i estaria bé que no fes extensius els seus criteris professionals. Amb aquestes paraules ha sortit al pas Dago Elorza quan li han preguntat per la visita del president Carles Puigdemont a la capital danesa acceptant una invitació de la Universitat de Copenhaguen i una altra d'un grup de diputats del Folketing (el Parlament danès): "No ens agrada que la gent el pugui escoltar".

Cert és que, volent o no, el segon de la cancelleria diplomàtica de l'ambaixada espanyola a Dinamarca ha fet diana sobre quina ha estat l'actitud espanyola davant absolutament totes les reivindicacions arribades des de Catalunya: no les volem escoltar. I això és el que ha fet impossible qualsevol avenç. D'aquí la perversió en el llenguatge. Primer, Catalunya va voler negociar i se li van tancar totes les vies. No hi ha res a negociar, va ser l'insistent missatge emès des de la Moncloa. Dialogar. Es va baixar un esglaó i des de Catalunya es va oferir dialogar. Només dialogar.

No hi va haver camí per a això. A tota petició de diàleg, la resposta sempre era la mateixa: dialogar sobre què? Per no dir res de cada vegada que es plantejava en algun fòrum públic la necessitat de dialogar. La resposta era de manual: amb l'independentisme no hi ha res a dialogar. Sorprenent però real. Els més moderats van haver d'esborrar del vocabulari negociar, dialogar i parlar.

Però tampoc no n'hi havia prou, Dago Elorza acaba d'oferir-nos la versió més descarnada del posicionament espanyol: no ens agrada que la gent el pugui escoltar. Així de senzill: emmudim la paraula del representant de més de dos milions de catalans. Del líder del bloc independentista català. Que no pugui parlar!

Que fàcil que és fer política així: es fa desaparèixer l'adversari o se l'elimina políticament i punt. Que la gent no l'escolti, que no sigui que l'opinió pública internacional tingui criteri propi i no agradi a Madrid.

Infoma:ELNACIONAL.CAT (21-1-2018)

EL CDR ESTUDIEN ACCIONS FUTURES: " LA GENT JA ESTÀ CANSADA DE POSAR LLACETS "

Els activistes que participen en els anomenats Comitès de Defensa de la República (CDR), plataforma que inicialment va néixer per protegir la celebració del referèndum de l’1-O, estan sota el punt de mira del ministeri de l’Interior. La preocupació que aquesta organització civil independentista provoca a l’Estat ha quedat pal·lesa aquesta setmana després que el ministre de l’Interior espanyol, Juan Ignacio Zoido, la cités en diverses ocasions durant la seva comapereixença davant d’una comissió del Senat en què va justificar l’operació repressiva de l’1 d’octubre a Catalunya i va revelar que l’operació policial desplegada havia costat 87 milions d’euros.

Zoido, que en cap moment va assumir responsabilitats ni tampoc va expressar autocrítica sobre els fets violents d’aquella dia, va centrar atacs contra els CDR en considerar que es tracta d’una organització “d’independentistes radicals”, encarregats de bloquejar l’accés de la policia espanyola als col·legis electorals impedint l’execució d’ordres judicials. Allà les forces de seguretat hi pretenien requisar urnes, paperetes i equipament informàtic. Tot plegat per evitar que la ciutadania participés en una consulta convocada pel Govern català i que Madrid va considerar i considera encara “il·legal”.

DAVID SALDONI ( SALLENT ), NOU PRESIDENT DE L'ACM EN SUBSTITUCIÓ DE MIQUEL BUCH

L'alcalde de Sallent (Bages), David Saldoni, ha estat escollit aquest dissabte nou president de l'Associació Catalana de Municipis (ACM), en substitució de Miquel Buch, que al desembre va anunciar que renunciava al càrrec i també a l'alcaldia de Premià de Mar (Maresme).

En el seu primer discurs com a president electe, Saldoni ha reivindicat el món municipal que representen els ajuntaments com "l'espina dorsal de l'entramat institucional del país". En aquest sentit, Saldoni es compromet a treballar per la "dignitat" de les institucions catalanes i a canalitzar a través de l'ACM els "anhels de llibertat" dels ciutadans enfront d'un 155 que dificulta l'impuls de projectes i serveis en l'àmbit municipal.

Durant l'assemblea, el nou president del Parlament, Roger Torrent, ha fet una crida al món municipal perquè ajudi a "foragitar" el 155 de totes les institucions catalanes i a "eliminar-lo del paisatge polític". És, diu Torrent, el primer pas després que s'hagi pogut "recuperar" el Parlament i el camí per poder recuperar també la resta d'institucions intervingudes, com el govern de la Generalitat.

Torrent ha agraït als alcaldes que hagin "aguantat" l'envestida de l'Estat arran l'1-O: "S'han criminalitzat les idees polítiques. Hi ha 712 alcaldes investigats per l'1-O i aquest fet és democràticament escandalós".

Informa:ARA:CAT (21-1-2018)

EL FISCAL GENERAL DE L'ESTAT DEMANARÀ QUE ES REACTIVI L'EUROORDRE PER DETENIR PUIGDEMONT SI VA A DINAMARCA

El fiscal general de l'Estat, Julián Sánchez Melgar, demanarà que es reactivi l'euroordre per detenir el president de la Generalitat, Carles Puigdemont, en cas que viatgi finalment a Dinamarca. Segons ha sabut l'Ara, Navajas ho ha decidit després de reunir-se aquest dissabte amb els fiscals del cas. Precisament d'aquesta reunió n'ha sortit un comunicat en què la fiscalia adverteix Puigdemont que el fet que hagi estat escollit diputat no li garanteix "immunitat" per tornar a Catalunya per ser investit.

La decisió de la fiscalia ve a tomb de l'anunci que Puigdemont anirà a Dinamarca dilluns per participar en un debat de la Universitat de Copenhaguen sobre el conflicte català, i tornarà dimarts a Bèlgica, després de reunir-se amb diversos diputats danesos. Aquest és, que se sàpiga, el primer cop que Puigdemont surt de Bèlgica després que hi arribés, el 30 d'octubre, i també després que el Suprem suspengués l'euroordre contra ell i contra els quatre consellers que també són a Brussel·les.

IRRITACIÓ DE l'AMBAIXADA ESPANYOLA A DINAMARCA PER LA VISITA DE PUIGDEMONT

 L'ambaixada espanyola a Dinamarca ha fet saber públicament el malestar del govern de Mariano Rajoy pel viatge del president a la capital danesa, on ha estat convidat per la Universitat de Copenhaguen a participar en un debat sobre Catalunya aquest dilluns.

Dimarts es reunirà a porta tancada amb un grup de diputats al Folketing, el Parlament danès. Els diputats pertanyen a les comissions d'Exteriors, Afers Europeus i els comitès de Groenlàndia i Illes Fèroe, que volen conèixer de primera mà els objectius dels independentistes catalans.

El número dos de l’ambaixada, Javier Dago declara al diari que li resulta “sorprenent” que la universitat hagi convidat Puigdemont. "En la nostra opinió, no té cap prestigi i actua amb molta negligència. No és la persona més adient per donar la seva opinió sobre el moment de Catalunya", diu Dago a Berlingske.
Temps per detenir-lo

PUIGDEMONT NO DESCARTA ARA LA SEVA INVESTIDURA PRESENCIAL

Jaume Alonso-Cuevillas, l'advocat del president en funcions, Carles Puigdemont, ha assegurat al 3/24 que no descarta cap escenari per a la investidura de l'ara diputat de JuntsxCat, que és a Brussel·les, ni tan sols la seva presència física al Parlament el dia del debat i votació.

Cuevillas ha indicat que Puigdemont contempla tots els escenaris per ser elegit president, fins i tot acudir de forma presencial a la sessió d'investidura. "No ha descartat, en cap moment, presentar-se, conscient dels riscos que assumeix, i sotmetre's a la investidura presencialment", ha assegurat.

Puigdemont va assegurar ahir que és viable governar a distància des de Bèlgica però no si és "presidiari", de manera que va descartar tornar si hi ha risc d'acabar pres, encara que va apuntar que estudia al·legar "immunitat" com a diputat per evitar la seva detenció. També Cuevillas ha plantejat els seus dubtes sobre el viatge que Puigdemont té previst efectuar a Dinamarca per pronunciar dilluns que ve una conferència, davant el risc de que això comportés una nova ordre de detenció europea.

RAJOY INSISTEIX QUE INVESTIR PUIGDEMONT ALLARGARIA EL 155 PERQUÈ ÉS IL·LEGAL

Continuen les amenaces del govern espanyol d'allargar l'aplicació del 155 a Catalunya. El president del govern central, Mariano Rajoy, ha reiterat aquest dissabte en una conferència a Sevilla que la investidura a distància de Carles Puigdemont "és il·legal" i que, si es dona, l'autonomia de Catalunya continuarà suspesa sota el marc del 155. En un discurs altra vegada majoritàriament triomfalista en el flanc econòmic, Rajoy també ha reivindicat la seva actuació política abans i després de l'1 d'octubre. Segons el president del govern espanyol, "les coses estan millor" després d'haver convocat eleccions.

Rajoy ha presumit de ser capaç de demostrar que "Espanya és una nació i té els instruments per defensar-se quan és atacada". Ha reivindicat també la seva capacitat d'aliança amb els partits constitucionalistes per donar veu a "la majoria", els que no volen la independència de Catalunya.

Per a Rajoy, Puigdemont viu "fora de la realitat". Segons el president del govern espanyol, "una sola persona situada fora de la realitat no pot condicionar el futur de tots". Per això, ha insistit que és impossible presidir la Generalitat de Catalunya des de Brussel·les, "està fora del sentit comú", ha etzibat assegurant que un dels objectius de Puigdemont és també escapar-se del control parlamentari que fa l'oposició al Govern mantenint-se a Bèlgica.

L'ESTAT DEL TERROR: LA FISCALIA ADVERTEIX PUIGDEMONT QUE " LA IMMUNITAT PARLAMENTÀRIA NO POT DERIVAR EN IMPUNITAT "

El ministeri públic ha emès una nota després que Junts per Catalunya (JxCat) expliqués aquest divendres que estava estudiant quines implicacions "polítiques i jurídiques" pot tenir la "immunitat" que tenen els diputats del Parlament. Per a la Fiscalia, "és inadmissible una interpretació del privilegi de la immunitat parlamentària que derivi en impunitat". A més, afegeix que la legislació espanyola "no empara l'ús fraudulent de l'ordenament jurídic".

"Estem tractant a nivell tècnic i jurídic el concepte de la immunitat, i de moment no hi ha cap contacte amb la Fiscalia", assegurava ahir Artadi, directora de campanya de JxCat. Segons ella, la immunitat que tenen els diputats fa que només puguin ser detinguts en cas d'estar cometent en aquell precís instant una activitat criminal.

Informa:NACIODIGITAL.CAT (1-20-2018)

RAJOY JA TÉ EL RECURS A PUNT PER AVORTAR LA INVESTIDURA DE PUIGDEMONT

El dret és essentit comú codificat" reflexionaven fonts properes a Mariano Rajoy en una trobada informal a la Moncloa aquest dimarts, en al·lusió al possible intent de Carles Puigdemont de ser investit des de Bèlgica. Seguint aquest raonament, el govern espanyol té el recurs d'inconstitucionalitat escrit fa dies per avortar la investidura del cap de llista de Junts per Catalunya, segons ha pogut saber El Nacional. Al text s'alega que la sessió i presa de possessió d'un president és un "acte personal" –és a dir, que no es podria fer ni per mitjans telemàtics, ni a través de la delegació de poders.

La incògnita en aquests moments per a Rajoy és quan emprar el recurs –i fer-ho amb la major rapidesa–. Per poder-se presentar, cal convocar un Consell de Ministres extraordinari, amb prèvia petició d'informe preceptiu al Consell d'Estat i elevar la petició al Tribunal Constitucional –que un cop l'admetés a tràmit, generaria la suspensió immediata, prerrogativa que només tenen els recursos de l'executiu.

La primera possibilitat seria presentar-lo abans de la sessió d'investidura, tal que aquesta no s'arribés a celebrar. El precedent existeix: i és relatiu al recurs d'empara que va presentar el PSC a l'Alt Tribunal per impedir un ple on Junts pel Sí i la CUP volien donar compliment al resultat de l'1 d'octubre –i que el TC va suspendre de forma cautelar. Així les coses, perquè a la Moncloa puguin aplicar aquesta via, haurien de conèixer ex ante que durant la sessió es faran servir mitjans telemàtics –una petició que s'ha de fer de forma expressa per acord de la Mesa abans de convocar la sessió.

Subcategories

SENYORS DE L'ANC, APRENEU A LLEGIR BÉ ELS RESULTATS: L'INDEPENDENTISME EL 21-D ES VA IMPOSAR PER 52,19% A 47,80% (+ 4, 39%)

"Prou, prou, prou! Una mentida repetida mil vegades sembla una veritat "

Per Ramon Serra, editor

 

Quan jo era infant i anava a les monges ens feien cantar--potser era la base ja de l'adoctrinament?--:"la Mare de Déu quan era petita anava a costura a aprendre de lletra". En sembla ara que els senyors de l'ANC també haurien de tornar a "costura" no per aprendre-hi de lletres si no de números. No d'altra forma puc interpretar el que ens diuen en el darrer comunicat on assenyalen que l'independentisme no ha aconseguit la majoria absoluta de vots. Ah,no?

Si se'm permet una expressió ben poc heterodoxa, però molt expressiva, ja n'estic fins al monyo que dirigents i polítics independentistes vulguin convèncer-nos d'un temps ençà que no tenim majoria absoluta de vots, fet que queda evident en totes les darreres eleccions, però sembla com si nosaltres mateixos no estem segurs de merèixer o voler la independència i, per tant, sempre cal cercar qualsevol excusa que justifiqui les nostres renúncies o covardies. I què millor per justificar-nos dir que no tenim una majoria de vots o que ens falta una majoria social més gran?

Ostres,tu: ja està bé d'aquest mantra que va començar arran de les eleccions d'aquell 27-S. Aquelles eleccions ja tenien un caràcter plebiscitari com gairebé tothom va entendre. Es va dir que es proclamaria la independència amb els escons aconseguits, perquè l'Estat no permetia un referèndum i, per tant, només es tindria present els escons i no pas el nombre de sufragis. Com se sap la majoria d'escons van ser per a les forces independentistes. Llegeix més...

Visites Rebudes

06878288