1-O: CAL QUE DEIXEM DE PLORAR I VEURE TAMB√Č LES FLAQUESES DE L’ESTAT REPRESSOR

“Estat feble”.

Quatre anys despr√©s del Primer d’Octubre podem insistir en la cara repressora de l‚Äôestat, o il¬∑luminar-ne la cara feble
El jutge Llarena, repressor i feble a la vegada.

( ANDREU BARNILDS )
Diuen diuen diuen que un dirigent de l‚Äôesquerra abertzale basca ha fet aquesta observaci√≥ darrerament: ‚ÄúQuins uns, els catalans! Declaren la independ√®ncia i els han de treure de la pres√≥ abans de complir la sent√®ncia sencera; amb quatre anys i mig s√≥n fora, i encara creuen que perden! Que ens ho diguin a nosaltres, amb els anys que hem passat a la pres√≥ i sense haver declarat encara la independ√®ncia. Perden, qui diu que perden?‚ÄĚ

La reflexi√≥ del l√≠der basc obliga, d‚Äôuna manera frontal, a capgirar com un mitj√≥ la t√†ctica adoptada fins ara per una gran part de l‚Äôindependentisme catal√†. D‚Äôen√ß√† de l‚Äôany 2017 que plorem perqu√® ens trobem davant un estat repressor, que ha sobrepassat els l√≠mits d‚Äôun estat democr√†tic (n‚Äôhi ha prou de comparar-ho amb Esc√≤cia), que envia a l‚Äôexili i a la pres√≥ homes plens de ra√≥. I es fa servir la repressi√≥ per posar un mirall davant l‚Äôestat espanyol, un mirall que acabi afeblint les seves relacions internacionals, accentu√Į la seva mala imatge i ajudi la causa catalana. Tot aix√≤ ha donat fruits. √Čs innegable.

Per√≤ la reflexi√≥ del dirigent basc obliga a deixar de pensar en l‚Äôestat com un ens b√†sicament repressor i prou, i veure‚Äôl tamb√© com un ens b√†sicament feble. Que aix√≤ tamb√© d√≥na fruits. Feble perqu√®, tot i que la seva estrat√®gia ha estat la d‚Äôun estat repressor, i ho ha estat amb intenci√≥, no se n‚Äôha acabat de sortir: van voler reprimir les urnes del Primer d‚ÄôOctubre, i febles com s√≥n, se les van haver de menjar amb patates. Van voler, repressors com s√≥n, condemnar mig govern a penes de m√©s de deu anys, i al cap de quatre anys i mig s√≥n fora. (I s√≥n fora per la pressi√≥ internacional que, febles com s√≥n, no han pogut aguantar, diria.) Han volgut, repressors com s√≥n, a√Įllar els exiliats Puigdemont, Ponsat√≠ i Com√≠n, per√≤, febles com s√≥n, es troben que tots tres s√≥n eurodiputats al Parlament europeu. Alemanya, √Äustria, B√®lgica, Litu√†nia i Su√Įssa van advertir Llarena que no detindrien Puigdemont. I no l‚Äôhan detingut.

Aquest article no defensa una dicotomia. Aquest article defensa que l’estat espanyol és repressor i alhora feble. I que potser que comencem a il·luminar la part feble de l’estat i no solament la repressora. Veure’l feble, ajuda. I si és feble, encara més. Aquest article creu que es poden fer totes dues coses alhora. Denunciar la part represssora i subratllar la part feble.

Dir que els consellers tan sols han passat quatre anys i mig a la presó no és pas negar la repressió de l’estat, és afirmar-ne la feblesa. Tot i voler, no poden més. Dir que els exiliats són eurodiputats no és pas negar la repressió de l’estat, és accentuar-ne la feblesa. No han pogut més. Si l’objectiu de les penes de presó i els anys d’exili era d’espantar possibles intents posteriors de camins unilaterals, una reflexió a fer és fins a quin punt la presó espanta i fins a quin punt quatre anys i mig, no. Si la tàctica era de castigar per espantar, i veiem que, per febles, no ho han pogut fer gaire, podem inflar la seva cara repressora o subratllar la seva cara dèbil.

Per mi, √©s ben curi√≥s que sobretot sigui la gent de l‚Äôexili (actualment la que m√©s repressi√≥ sofreix) la que subratlla amb m√©s vehem√®ncia la cara feble d‚Äôun estat que no aconsegueix de reprimir, tot i les ganes que en t√©. L‚Äôexili i Jordi Cuixart. Cuixart sempre ha subratllat la feblesa de l‚Äôestat. Fent-ho, evites un dels objectius m√©s clars de l‚Äôestat: presentar-se molt m√©s monstru√≥s, poder√≥s i castigador que no √©s. No √©s per falta de ganes. √Čs que no poden m√©s. Aix√≤ s√≠, hem de deixar de plorar tothora pels racons. Dediquem-nos tamb√© a subratllar la feblesa de l‚Äôestat.

Les nostres ll√†grimes s√≥n la seva for√ßa; no ens limitem a la den√ļncia. Cal deixar de plorar, quatre anys despr√©s del Primer d‚ÄôOctubre. I saber veure la feblesa del rival. Aix√≤ em sembla que ens ve a dir el dirigent basc. O dit d‚Äôuna altra manera: hem de comptar amb la viol√®ncia del rival en el futur. Per√≤ tamb√© amb les seves flaqueses.
Informa:VILAWEB.CAT (3-X-2021)

64 Lectures | ‚Ä£ |
Que tothom ho sàpiga: