1-O: DESENES DE CAUSES OBERTES ENCARA I LA VIOLÈNCIA PENDENT DE JUDICI

( BERNAT SURROCA )
1
Els jutjats

La causa general contra l’1-O va començar al jutjat d’instrucció 13 de Barcelona arran de les declaracions de l’exsenador d’ERC Santiago Vidal, que va assegurar que el govern disposava de totes les dades dels catalans. A partir d’aleshores, es va obrir una causa que ha servit com a calaix de sastre per anar investigant tot allò relacionat amb els preparatius del referèndum i l’independentisme i no ha estat fins aquest mateix setembre, tres anys després de l’1-O, que la jutge ha decidit enviar la macrocausa a judici. A l’espera que l’Audiència de Barcelona assenyali els dies de la vista oral, hi ha una trentena d’alts càrrecs de la Generalitat l’any 2017 acusats de diversos delictes pels preparatius del referèndum. En un primer moment se’ls va arribar a acusar de rebel·lió i organització criminal, i finalment se’ls jutjarà per malversació, desobediència, prevaricació, falsedat documental i revelació de secrets.
La causa general contra l’1-O va començar al jutjat d’instrucció 13 de Barcelona arran de les declaracions de l’exsenador d’ERC Santiago Vidal, que va assegurar que el govern disposava de totes les dades dels catalans. A partir d’aleshores, es va obrir una causa que ha servit com a calaix de sastre per anar investigant tot allò relacionat amb els preparatius del referèndum i l’independentisme i no ha estat fins aquest mateix setembre, tres anys després de l’1-O, que la jutge ha decidit enviar la macrocausa a judici. A l’espera que l’Audiència de Barcelona assenyali els dies de la vista oral, hi ha una trentena d’alts càrrecs de la Generalitat l’any 2017 acusats de diversos delictes pels preparatius del referèndum. En un primer moment se’ls va arribar a acusar de rebel·lió i organització criminal, i finalment se’ls jutjarà per malversació, desobediència, prevaricació, falsedat documental i revelació de secrets.

2
Jové i Salvadó, els “arquitectes” de l’1-O

Dos dels noms clau per entendre l’1-O són Josep Maria Jové i Lluís Salvadó. Segons l’acusació, els dos homes de confiança d’Oriol Junqueras van ser els “arquitectes” del referèndum mentre ocupaven el lloc de secretari d’Economia i secretari d’Hisenda al Departament que pilotava el vicepresident del Govern. Detinguts el 20 de setembre en l’operació per aturar els preparatius de l’1-O i investigats en la macrocausa del 13, Jové i Salvadó seran jutjats al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) per la seva condició d’aforats. Tots dos són diputats d’ERC al Parlament. Se’ls acusa dels delictes de desobediència, prevaricació, malversació i revelació de secrets, i durant la fase d’instrucció tots dos han denunciat vulneracions de drets. A finals de juny Jové i Salvadó van pagar 1,6 milions d’euros de fiança gràcies a les aportacions de la Caixa de Solidaritat.
Dos dels noms clau per entendre l’1-O són Josep Maria Jové i Lluís Salvadó. Segons l’acusació, els dos homes de confiança d’Oriol Junqueras van ser els “arquitectes” del referèndum mentre ocupaven el lloc de secretari d’Economia i secretari d’Hisenda al Departament que pilotava el vicepresident del Govern. Detinguts el 20 de setembre en l’operació per aturar els preparatius de l’1-O i investigats en la macrocausa del 13, Jové i Salvadó seran jutjats al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) per la seva condició d’aforats. Tots dos són diputats d’ERC al Parlament. Se’ls acusa dels delictes de desobediència, prevaricació, malversació i revelació de secrets, i durant la fase d’instrucció tots dos han denunciat vulneracions de drets. A finals de juny Jové i Salvadó van pagar 1,6 milions d’euros de fiança gràcies a les aportacions de la Caixa de Solidaritat.

3
La sindicatura de l’1-O, pendent de judici

Un dels judicis que queda pendent en relació a l’1-O és el de la sindicatura electoral, que es farà els dies 4 i 5 de novembre. El jutjat penal 11 de Barcelona va fixar al juliol la nova data després d’ajornar-lo per la crisi del coronavirus. En un primer moment s’havia de celebrar el 27 d’abril. La sindicatura de l’1-O, presidida per Jordi Matas, catedràtic de Ciència Política, i formada per Marc Marsal, Marta Alsina, Tània verge i Josep Pagès, s’enfronten a penes de dos anys i nou pesos de presó pels delictes de desobediència i usurpació de funcions pel paper que van tenir en el referèndum de l’1-O. Cal recordar que la Sindicatura no va arribar a desenvolupar les seves funcions perquè es va dissoldre un cop el Tribunal Constitucional en va suspendre el decret de creació.
Un dels judicis que queda pendent en relació a l’1-O és el de la sindicatura electoral, que es farà els dies 4 i 5 de novembre. El jutjat penal 11 de Barcelona va fixar al juliol la nova data després d’ajornar-lo per la crisi del coronavirus. En un primer moment s’havia de celebrar el 27 d’abril. La sindicatura de l’1-O, presidida per Jordi Matas, catedràtic de Ciència Política, i formada per Marc Marsal, Marta Alsina, Tània verge i Josep Pagès, s’enfronten a penes de dos anys i nou pesos de presó pels delictes de desobediència i usurpació de funcions pel paper que van tenir en el referèndum de l’1-O. Cal recordar que la Sindicatura no va arribar a desenvolupar les seves funcions perquè es va dissoldre un cop el Tribunal Constitucional en va suspendre el decret de creació.

4
Trapero i la mesa del Parlament, a l’espera de la sentència

L’1-O va tenir moltes derivades, entre elles els judicis contra el major dels Mossos, Josep Lluís Trapero, i l’excúpula d’Interior, i també el procediment contra la mesa del Parlament que presidia Carme Forcadell. En tots dos casos, els acusats estan a l’espera de la sentència, que s’hauria de publicar en les properes setmanes. En el cas de Trapero, se l’acusava a ell i a la cúpula d’Interior d’haver alineat els Mossos amb les tesis independentistes, però el judici no va poder acreditar ni la rebel·lió ni la sedició que sostenia la Fiscalia, que va haver de proposar condemnar el major per un delicte de desobediènica per evitar l’absolució. Pel que fa a la mesa, els cinc acusats s’enfronten a una previsible condemna per desobediència per haver permès la tramitació de les lleis de desconnexió els dies 6 i 7 de setembre, que havien de dotar de marc legal el referèndum malgrat les diverses advertències del Tribunal Constitucional.
L’1-O va tenir moltes derivades, entre elles els judicis contra el major dels Mossos, Josep Lluís Trapero, i l’excúpula d’Interior, i també el procediment contra la mesa del Parlament que presidia Carme Forcadell. En tots dos casos, els acusats estan a l’espera de la sentència, que s’hauria de publicar en les properes setmanes. En el cas de Trapero, se l’acusava a ell i a la cúpula d’Interior d’haver alineat els Mossos amb les tesis independentistes, però el judici no va poder acreditar ni la rebel·lió ni la sedició que sostenia la Fiscalia, que va haver de proposar condemnar el major per un delicte de desobediènica per evitar l’absolució. Pel que fa a la mesa, els cinc acusats s’enfronten a una previsible condemna per desobediència per haver permès la tramitació de les lleis de desconnexió els dies 6 i 7 de setembre, que havien de dotar de marc legal el referèndum malgrat les diverses advertències del Tribunal Constitucional.

5
Jutjat 7 de Barcelona: qui va donar l’ordre de carregar?

Més enllà dels preparatius de l’1-O, el dia del referèndum va estar protagonitzat per la violència policial, unes càrregues que continuen a l’espera de judici i de determinar qui va donar l’ordre de pegar els ciutadans que volien votar. El jutjat 7 de Barcelona investiga aquests fets i hi ha 63 agents de la policia espanyola investigats. En la causa hi ha 127 persones lesionades l’1-O que s’han personat i consta d’una peça principal i 27 peces separades. La Fiscalia volia arxivar la causa, però el jutge ho va descartar i continua investigant la violència policial en diversos centres de votació de la capital catalana. L’última informació es d’aquest setembre, amb la declaració de quatre agents més de la Policia Nacional, entre ells un subinspector, que van actuar als col·legis Dolors Monserdà i Prosperitat. Ara com ara, la declaració dels investigats ha servit per posar en dubte la versió oficial de les càrregues de l’1-O que es va poder escoltar al Tribunal Suprem. La Generalitat, Òmnium, l’ANC, Iridia i el Sindicat Professional de la Policia són parts personades com a acusació.

Més enllà dels preparatius de l’1-O, el dia del referèndum va estar protagonitzat per la violència policial, unes càrregues que continuen a l’espera de judici i de determinar qui va donar l’ordre de pegar els ciutadans que volien votar. El jutjat 7 de Barcelona investiga aquests fets i hi ha 63 agents de la policia espanyola investigats. En la causa hi ha 127 persones lesionades l’1-O que s’han personat i consta d’una peça principal i 27 peces separades. La Fiscalia volia arxivar la causa, però el jutge ho va descartar i continua investigant la violència policial en diversos centres de votació de la capital catalana. L’última informació es d’aquest setembre, amb la declaració de quatre agents més de la Policia Nacional, entre ells un subinspector, que van actuar als col·legis Dolors Monserdà i Prosperitat. Ara com ara, la declaració dels investigats ha servit per posar en dubte la versió oficial de les càrregues de l’1-O que es va poder escoltar al Tribunal Suprem. La Generalitat, Òmnium, l’ANC, Iridia i el Sindicat Professional de la Policia són parts personades com a acusació.

6
Jutjat 3 de Cornellà: la segona fila dels Mossos

La causa contra Trapero no és l’única que afecta els Mossos. El jutjat 3 de Cornellà investiga la segona fila de la policia catalana per una suposada passivitat en l’actuació per impedir el referèndum. Entre d’altres hi ha el comissari Ferran López, mà dreta del major durant la tardor de 2017 i responsable dels Mossos durant l’aplicació del 155. També estan encausats Joan Carles Molinero, Emili Quevedo i Javier Gámez, alts comandaments dels Mossos. Ferran López ha estat una de les veus més crítiques contra Diego Pérez de los Cobos, el coordinador de l’operatiu policia de l’1-O que no ha estat imputat en cap causa i sempre ha dit que els Mossos van actuar en connivència amb el Govern i contra les ordres judicials d’impedir el referèndum. La sentència de l’Audiència Nacional contra Trapero serà important de cara a aquesta causa, que continua en fase d’instrucció.
La causa contra Trapero no és l’única que afecta els Mossos. El jutjat 3 de Cornellà investiga la segona fila de la policia catalana per una suposada passivitat en l’actuació per impedir el referèndum. Entre d’altres hi ha el comissari Ferran López, mà dreta del major durant la tardor de 2017 i responsable dels Mossos durant l’aplicació del 155. També estan encausats Joan Carles Molinero, Emili Quevedo i Javier Gámez, alts comandaments dels Mossos. Ferran López ha estat una de les veus més crítiques contra Diego Pérez de los Cobos, el coordinador de l’operatiu policia de l’1-O que no ha estat imputat en cap causa i sempre ha dit que els Mossos van actuar en connivència amb el Govern i contra les ordres judicials d’impedir el referèndum. La sentència de l’Audiència Nacional contra Trapero serà important de cara a aquesta causa, que continua en fase d’instrucció.

7
Causes obertes arreu del país

Tres anys després continuen obertes causes arreu del territori. A les comarques de Girona queden tres investigacions obertes contra alcaldes, concretament contra Marta Felip, exalcaldessa de Figueres; Salvi Güell, de Castelló d’Empúries; i Montse Mindan, de Roses. A les Terres de l’Ebre també hi ha causes contra batlles -Roquetes i Sant Carles de la Ràpita. Miquel Buch, exconseller i expresident de l’Associació Catalana de Municipis, també està sent investigat després que el TSJC decidís reobrir la causa. Pel que fa a la violència de l’1-O hi ha procediments oberts també per tot el país. A banda del jutjat d’Instrucció 7 de Barcelona, hi ha causes obertes contra comandaments dels Mossos a l’Area Metropolitana; procediments en fase d’instrucció al Bages per les càrregues als col·legis; també a Lleida pel mediàtic cas d’Enric Sirvent, el votant que va patir un atac de cor durant les càrregues; o al Camp de Tarragona, amb prop d’una vintena de causes. També a les comarques de Girona i Terres de l’Ebre s’està investigant la violència de l’1-O.
Tres anys després continuen obertes causes arreu del territori. A les comarques de Girona queden tres investigacions obertes contra alcaldes, concretament contra Marta Felip, exalcaldessa de Figueres; Salvi Güell, de Castelló d’Empúries; i Montse Mindan, de Roses. A les Terres de l’Ebre també hi ha causes contra batlles -Roquetes i Sant Carles de la Ràpita. Miquel Buch, exconseller i expresident de l’Associació Catalana de Municipis, també està sent investigat després que el TSJC decidís reobrir la causa.

Pel que fa a la violència de l’1-O hi ha procediments oberts també per tot el país. A banda del jutjat d’Instrucció 7 de Barcelona, hi ha causes obertes contra comandaments dels Mossos a l’Area Metropolitana; procediments en fase d’instrucció al Bages per les càrregues als col·legis; també a Lleida pel mediàtic cas d’Enric Sirvent, el votant que va patir un atac de cor durant les càrregues; o al Camp de Tarragona, amb prop d’una vintena de causes. També a les comarques de Girona i Terres de l’Ebre s’està investigant la violència de l’1-O.
Informa:NACIODIGITAL.CAT (1-10-2020)

121 Lectures | ‣ |
Que tothom ho sàpiga: