1-O: LA MEMÒRIA CONTRA EL PESSIMISME

“1-O, la memòria contra el pessimisme ”
( JOSÉ ANTICH )

Veient avui quina ĂŠs la realitat partidista de l’independentisme i la seva fragilitat com un espai comĂş reivindicatiu costa de fer-se a la idea de com va poder ser possible dur a terme aquell referèndum de l’1 d’octubre, la mobilitzaciĂł cĂ­vica del 3 d’octubre davant la repressiĂł policial i la contundent resposta polĂ­tica d’aquelles setmanes a un deep state que va fer de l’autoritarisme la seva Ăşnica bandera. Però va succeir. No va ser un somni ni una quimera. Va ser la mobilitzaciĂł mĂŠs important davant un estat autoritari que aquell dia va quedar en evidència davant del mĂłn sencer. Tots recordem coses d’aquella jornada històrica de la qual la ciutadania mai no ha dimitit i no deixa de reivindicar d’una manera molt majoritĂ ria la societat catalana. L’independentisme catalĂ  va sortir malferit d’aquella desigual batalla perquè no tenia resposta davant la violència de l’Estat que primer va reprimir indiscriminadament i desprĂŠs, ja d’una manera selectiva, va procedir a laminar l’autogovern, processar els seus dirigents polĂ­tics i socials i va fer del terror la seva Ăşnica polĂ­tica negociadora.

S’ha tornat a veure amb la inhabilitaciĂł del president Quim Torra per part del Tribunal Suprem per haver penjat una pancarta demanant la llibertat dels presos polĂ­tics. És el tercer president represaliat del procĂŠs i una manera d’enviar un missatge inequĂ­voc: l’estat estĂ  disposat a arruĂŻnar-te la vida si no vas per l’estret carril d’una autonomia retallada polĂ­ticament i financerament. Els tres anys transcorreguts des de l’1-O del 2017 permeten tenir ja una certa perspectiva dels èxits assolits i tambĂŠ dels errors comesos. Amb una visiĂł retrospectiva, ho he dit mĂŠs d’una vegada i no em cansarĂŠ de repetir-ho, no puc compartir el pessimisme i l’autoflagel¡laciĂł exagerada que moltes vegades he vist o he notat. És una cosa molt pròpia dels catalans no fer servir un gran angular per tenir el quadre total de la situaciĂł, aquell que permet saber com estĂ s tu i com estĂ  el teu adversari.

Ésclar que l’independentisme tĂŠ les seves divisions, els seus problemes i les seves estratègies necessitades d’amplis acords per continuar avançant. Però l’Estat espanyol ha col¡lapsat amb un cap de l’Estat alineat amb la dreta i fent un pols al govern, una justĂ­cia que s’ha fet amb un poder desconegut en règims democrĂ tics, un rei emèrit fugit a l’estranger i embolicat en casos de corrupciĂł, una crisi territorial amb Catalunya volent abandonar Espanya, un debat obert entre monarquia o repĂşblica al qual cal sumar la gestiĂł pèssima de la crisi del Covid-19 i la crisi econòmica que deixa a Espanya com el paĂ­s amb la caiguda mĂŠs gran del PIB prevista el 2020 i 2021. Hi ha motius, per tant, per no donar la batalla per perduda i continuar pensant que una Catalunya independent no ĂŠs un projecte desencaminat per mĂŠs que el relat oficial imposat des dels mitjans de Madrid i submisament acceptat per alguns rotatius locals digui el contrari. La partida no ha acabat per mĂŠs que l’hagin donat diverses vegades per finalitzada. Si no es produeix un terratrèmol polĂ­tic l’independentisme tornarĂ  a ser majoritari al Parlament, superarĂ  els resultats de 2017 i ĂŠs probable que obtingui per primera vegada el 50% dels vots. Una cosa que seria una fita i donaria una empenta molt important al moviment.
Informa:ELNACIONAL.CAT (2-10-2020)

101 Lectures | ‣ |
Que tothom ho sĂ piga: