1-O: LA MEMÒRIA CONTRA EL PESSIMISME

“1-O, la mem√≤ria contra el pessimisme ”
( JOS√Č ANTICH )

Veient avui quina √©s la realitat partidista de l’independentisme i la seva fragilitat com un espai com√ļ reivindicatiu costa de fer-se a la idea de com va poder ser possible dur a terme aquell refer√®ndum de l’1 d’octubre, la mobilitzaci√≥ c√≠vica del 3 d’octubre davant la repressi√≥ policial i la contundent resposta pol√≠tica d’aquelles setmanes a un deep state que va fer de l’autoritarisme la seva √ļnica bandera. Per√≤ va succeir. No va ser un somni ni una quimera. Va ser la mobilitzaci√≥ m√©s important davant un estat autoritari que aquell dia va quedar en evid√®ncia davant del m√≥n sencer. Tots recordem coses d’aquella jornada hist√≤rica de la qual la ciutadania mai no ha dimitit i no deixa de reivindicar d’una manera molt majorit√†ria la societat catalana. L’independentisme catal√† va sortir malferit d’aquella desigual batalla perqu√® no tenia resposta davant la viol√®ncia de l’Estat que primer va reprimir indiscriminadament i despr√©s, ja d’una manera selectiva, va procedir a laminar l’autogovern, processar els seus dirigents pol√≠tics i socials i va fer del terror la seva √ļnica pol√≠tica negociadora.

S’ha tornat a veure amb la inhabilitaci√≥ del president Quim Torra per part del Tribunal Suprem per haver penjat una pancarta demanant la llibertat dels presos pol√≠tics. √Čs el tercer president represaliat del proc√©s i una manera d’enviar un missatge inequ√≠voc: l’estat est√† disposat a arru√Įnar-te la vida si no vas per l’estret carril d’una autonomia retallada pol√≠ticament i financerament. Els tres anys transcorreguts des de l’1-O del 2017 permeten tenir ja una certa perspectiva dels √®xits assolits i tamb√© dels errors comesos. Amb una visi√≥ retrospectiva, ho he dit m√©s d’una vegada i no em cansar√© de repetir-ho, no puc compartir el pessimisme i l’autoflagel¬∑laci√≥ exagerada que moltes vegades he vist o he notat. √Čs una cosa molt pr√≤pia dels catalans no fer servir un gran angular per tenir el quadre total de la situaci√≥, aquell que permet saber com est√†s tu i com est√† el teu adversari.

√Čsclar que l’independentisme t√© les seves divisions, els seus problemes i les seves estrat√®gies necessitades d’amplis acords per continuar avan√ßant. Per√≤ l’Estat espanyol ha col¬∑lapsat amb un cap de l’Estat alineat amb la dreta i fent un pols al govern, una just√≠cia que s’ha fet amb un poder desconegut en r√®gims democr√†tics, un rei em√®rit fugit a l’estranger i embolicat en casos de corrupci√≥, una crisi territorial amb Catalunya volent abandonar Espanya, un debat obert entre monarquia o rep√ļblica al qual cal sumar la gesti√≥ p√®ssima de la crisi del Covid-19 i la crisi econ√≤mica que deixa a Espanya com el pa√≠s amb la caiguda m√©s gran del PIB prevista el 2020 i 2021. Hi ha motius, per tant, per no donar la batalla per perduda i continuar pensant que una Catalunya independent no √©s un projecte desencaminat per m√©s que el relat oficial imposat des dels mitjans de Madrid i submisament acceptat per alguns rotatius locals digui el contrari. La partida no ha acabat per m√©s que l’hagin donat diverses vegades per finalitzada. Si no es produeix un terratr√®mol pol√≠tic l’independentisme tornar√† a ser majoritari al Parlament, superar√† els resultats de 2017 i √©s probable que obtingui per primera vegada el 50% dels vots. Una cosa que seria una fita i donaria una empenta molt important al moviment.
Informa:ELNACIONAL.CAT (2-10-2020)

114 Lectures | ‚Ä£ |
Que tothom ho sàpiga: