“10 anys de l’espurna d’Arenys ”
Els organitzadors de la consulta d’Arenys de Munt sobre la independència opinen que sense aquest precedent no s’hauria produït l’onada de consultes posterior, ni el 9-N ni l’1-O
Responsabilitzen de “l’actual decepció de la gent” els grans partits polítics, “que no han sabut fer un front comú”
( VIRTUDES PÉREZ )
Les con­sul­tes van moure un milió de votants i 60.000 volun­ta­ris
El 13 de setem­bre que ve es com­me­mo­rarà el desè ani­ver­sari de la con­sulta d’Arenys de Munt sobre la inde­pendència, una fita històrica que va des­en­ca­de­nar una allau de con­sul­tes popu­lars arreu de Cata­lu­nya, i que repre­senta per al sobi­ra­nisme la veri­ta­ble espurna que va encen­dre la flama inde­pen­den­tista.

Els orga­nit­za­dors d’aque­lla pri­mera con­sulta ho tenen clar. Sense Arenys de Munt no hi hau­ria hagut ni l’ANC, ni el 9-N ni l’1 d’octu­bre. N’està espe­ci­al­ment con­vençut Josep Manel Xime­nis, una de les cares més visi­bles de l’orga­nit­zació d’aque­lla pri­mera con­sulta, que en aquells moments era regi­dor de la CUP, el par­tit que va pre­sen­tar la moció a l’Ajun­ta­ment que va fer pos­si­ble la con­sulta. Actu­al­ment Xime­nis és el pre­si­dent del Movi­ment Are­nyenc per l’Auto­de­ter­mi­nació (Mapa) i no només està des­vin­cu­lat de qual­se­vol par­tit polític (va ser alcalde per la CUP del 2011 al 2013 fins que una moció de cen­sura d’ERC, CiU i el PSC el va fer fora), sinó que els res­pon­sa­bi­litza –ho va tor­nar a fer durant la Uni­ver­si­tat de Prada la set­mana pas­sada– “d’impe­dir que la soci­e­tat cata­lana avanci cap a la inde­pendència”.

Per Xime­nis, la con­sulta d’Arenys “va ser­vir per superar les pròpies pors i per can­viar l’estratègia inde­pen­den­tista”. El 13 de setem­bre de fa deu anys “la gent va demos­trar que units i ben orga­nit­zats podem des­a­fiar l’Estat”. Aquesta “força de la gent, aquesta capa­ci­tat d’auto­or­ga­nit­zar-nos”, com des­taca Xime­nis, és la que va per­me­tre que en només tres mesos la con­sulta arribés a 167 muni­ci­pis, entre altres els pri­mers de grans dimen­si­ons, com ara Sant Cugat del Vallès o Vic. I que en poc més d’un any, amb la sentència de l’Esta­tut pel mig, es repetís en 538 muni­ci­pis més fins a arri­bar a Bar­ce­lona el 10 d’abril del 2011. Alfred Bosch, lla­vors por­ta­veu de Bar­ce­lona Deci­deix, va defi­nir tot el procés de “màgic” després de la con­sulta a la capi­tal cata­lana i va expres­sar la seva con­fiança que “no ho esgar­rem”.

Entre la decepció i l’esperança

Després hi va haver la con­sulta del 9-N del 2014 con­vo­cada per Artur Mas i el referèndum de l’1 d’octu­bre del 2017. Però també el 155 i els empre­so­na­ments, entre altres els de Jordi Sànchez i Jordi Cui­xart, res­pon­sa­bles de l’ANC i Òmnium Cul­tu­ral, res­pec­ti­va­ment, un veri­ta­ble cop a l’ànima del movi­ment ciu­tadà més allu­nyat d’interes­sos par­ti­dis­tes. “La con­sulta d’Arenys va ser la demos­tració que un poble de forma pacífica i estratègica­ment orga­nit­zat pot fer el que vul­gui”, asse­gura Car­les Móra, en aquell moment alcalde per Arenys de Munt 2000, que pre­ci­sa­ment per haver vis­cut molt inten­sa­ment aquell inici no amaga un cert des­en­cant. “Jo vaig arri­bar a fer 80.000 quilòmetres, fins que els recur­sos es van esgo­tar. Visitàvem la gent porta a porta per acon­se­guir adhe­si­ons”, recorda Móra, que, com Xime­nis i tants altres de la comissió orga­nit­za­dora, va rebre ame­na­ces de mort i mol­tes pres­si­ons, per exem­ple de la Falange, que va orga­nit­zar una marxa el mateix dia de la con­sulta per inten­tar que s’anul·lés la con­vo­catòria. “Van ser dies difícils però hi havia molta uni­tat, molta il·lusió. Tot­hom va fer el que havia de fer i per això va sor­tir bé”, insis­teix Móra, que afirma que ha tret com a gran lliçó d’aquell moment “que la solució està en mans del poble”.

Móra diu que és cons­ci­ent que “la gent està espan­tada després dels empre­so­na­ments” i que també està “dece­buda per la inca­pa­ci­tat dels par­tits inde­pen­den­tis­tes de fer un front comú”, un fet “inex­pli­ca­ble”. Però, mal­grat això, no dona res per per­dut. Al con­trari, està con­vençut que “cal fer un foc nou perquè aquells que es fiquin en política no defen­sin pri­vi­le­gis sinó que tin­guin clar que la pri­o­ri­tat és el país i la seva gent”.

En aquest sen­tit, Móra anima la gent a mani­fes­tar-se aquest 11 de setem­bre. “Hi ha hagut una repressió molt forta i cal res­pon­dre. Ens hem d’entos­su­dir en una deso­bediència pacífica però con­tun­dent. Ho vam demos­trar a Arenys i ho podem tor­nar a fer”, des­taca.

Per Anna Arqué, una de les impul­so­res de con­sul­tes poste­ri­ors, “la votació d’Arenys va aga­far una dimensió naci­o­nal amb el movi­ment de les con­sul­tes que va arri­bar a un milió de votants, gràcies a 60.000 volun­ta­ris i amb 300 obser­va­dors inter­na­ci­o­nals”. Sense aquesta allau de con­sul­tes, diu Arqué, “Arenys hau­ria que­dat en una anècdota local”.

Reconeixement als represaliats per l’1-O

Des que es va organitzar la consulta d’Arenys, s’ha muntat un aplec anual al poble per commemorar l’efemèride. Els primers duraven dos dies, però de mica en mica es van anar reduint i els últims es concentraven en mitja tarda. Sempre, fins aquest any, s’havien muntat sense la implicació dels partits polítics, però en l’aplec d’aquest any les formacions polítiques s’hi han volgut implicar. Així ho explica el president del Moviment Arenyenc per l’Autodeterminació (MAPA), Josep Manel Ximenis.

Aquest any, a les portes de la sentència per l’1-O, a banda de reconèixer la tasca d’Elisenda Paluzie, s’ha volgut que l’aplec tingui un reconeixement pels represaliats de l’Estat, tant presos com exiliats i altres damnificats, entre altres Roger Espanyol, explica Ximenis. Hi assistiran la germana de Toni Comín i la dona de Quim Forn.

L’aplec l’obrirà una actuació de les escoles de dansa del poble, i després hi haurà la intervenció del president, Quim Torra, l’homenatge, un sopar popular i un col·loqui amb advocats del procés. En la cloenda hi intervindrà Carles Puigdemont.
Informa:ELPUNTAVUI.CAT (31-8-2019)