10 ANYS DE LA CONSULTA D’ARENYS: ELS POL√ćTICS NO HAN SABUT APROFITAR-HO

“10 anys de l‚Äôespurna d‚ÄôArenys ”
Els organitzadors de la consulta d‚ÄôArenys de Munt sobre la independ√®ncia opinen que sense aquest precedent no s‚Äôhauria produ√Įt l‚Äôonada de consultes posterior, ni el 9-N ni l‚Äô1-O
Responsabilitzen de ‚Äúl‚Äôactual decepci√≥ de la gent‚ÄĚ els grans partits pol√≠tics, ‚Äúque no han sabut fer un front com√ļ‚ÄĚ
( VIRTUDES P√ČREZ )
Les con­sul­tes van moure un milió de votants i 60.000 volun­ta­ris
El 13 de setem­bre que ve es com­me­mo­rarà el desè ani­ver­sari de la con­sulta d’Arenys de Munt sobre la inde­pendència, una fita històrica que va des­en­ca­de­nar una allau de con­sul­tes popu­lars arreu de Cata­lu­nya, i que repre­senta per al sobi­ra­nisme la veri­ta­ble espurna que va encen­dre la flama inde­pen­den­tista.

Els orga¬≠nit¬≠za¬≠dors d‚Äôaque¬≠lla pri¬≠mera con¬≠sulta ho tenen clar. Sense Arenys de Munt no hi hau¬≠ria hagut ni l‚ÄôANC, ni el 9-N ni l‚Äô1 d‚Äôoctu¬≠bre. N‚Äôest√† espe¬≠ci¬≠al¬≠ment con¬≠ven√ßut Josep Manel Xime¬≠nis, una de les cares m√©s visi¬≠bles de l‚Äôorga¬≠nit¬≠zaci√≥ d‚Äôaque¬≠lla pri¬≠mera con¬≠sulta, que en aquells moments era regi¬≠dor de la CUP, el par¬≠tit que va pre¬≠sen¬≠tar la moci√≥ a l‚ÄôAjun¬≠ta¬≠ment que va fer pos¬≠si¬≠ble la con¬≠sulta. Actu¬≠al¬≠ment Xime¬≠nis √©s el pre¬≠si¬≠dent del Movi¬≠ment Are¬≠nyenc per l‚ÄôAuto¬≠de¬≠ter¬≠mi¬≠naci√≥ (Mapa) i no nom√©s est√† des¬≠vin¬≠cu¬≠lat de qual¬≠se¬≠vol par¬≠tit pol√≠tic (va ser alcalde per la CUP del 2011 al 2013 fins que una moci√≥ de cen¬≠sura d‚ÄôERC, CiU i el PSC el va fer fora), sin√≥ que els res¬≠pon¬≠sa¬≠bi¬≠litza ‚Äďho va tor¬≠nar a fer durant la Uni¬≠ver¬≠si¬≠tat de Prada la set¬≠mana pas¬≠sada‚Äď ‚Äúd‚Äôimpe¬≠dir que la soci¬≠e¬≠tat cata¬≠lana avanci cap a la inde¬≠pend√®ncia‚ÄĚ.

Per Xime¬≠nis, la con¬≠sulta d‚ÄôArenys ‚Äúva ser¬≠vir per superar les pr√≤pies pors i per can¬≠viar l‚Äôestrat√®gia inde¬≠pen¬≠den¬≠tista‚ÄĚ. El 13 de setem¬≠bre de fa deu anys ‚Äúla gent va demos¬≠trar que units i ben orga¬≠nit¬≠zats podem des¬≠a¬≠fiar l‚ÄôEstat‚ÄĚ. Aquesta ‚Äúfor√ßa de la gent, aquesta capa¬≠ci¬≠tat d‚Äôauto¬≠or¬≠ga¬≠nit¬≠zar-nos‚ÄĚ, com des¬≠taca Xime¬≠nis, √©s la que va per¬≠me¬≠tre que en nom√©s tres mesos la con¬≠sulta arrib√©s a 167 muni¬≠ci¬≠pis, entre altres els pri¬≠mers de grans dimen¬≠si¬≠ons, com ara Sant Cugat del Vall√®s o Vic. I que en poc m√©s d‚Äôun any, amb la sent√®ncia de l‚ÄôEsta¬≠tut pel mig, es repet√≠s en 538 muni¬≠ci¬≠pis m√©s fins a arri¬≠bar a Bar¬≠ce¬≠lona el 10 d‚Äôabril del 2011. Alfred Bosch, lla¬≠vors por¬≠ta¬≠veu de Bar¬≠ce¬≠lona Deci¬≠deix, va defi¬≠nir tot el proc√©s de ‚Äúm√†gic‚ÄĚ despr√©s de la con¬≠sulta a la capi¬≠tal cata¬≠lana i va expres¬≠sar la seva con¬≠fian√ßa que ‚Äúno ho esgar¬≠rem‚ÄĚ.

Entre la decepci√≥ i l’esperan√ßa

Despr√©s hi va haver la con¬≠sulta del 9-N del 2014 con¬≠vo¬≠cada per Artur Mas i el refer√®ndum de l‚Äô1 d‚Äôoctu¬≠bre del 2017. Per√≤ tamb√© el 155 i els empre¬≠so¬≠na¬≠ments, entre altres els de Jordi S√†nchez i Jordi Cui¬≠xart, res¬≠pon¬≠sa¬≠bles de l‚ÄôANC i √ímnium Cul¬≠tu¬≠ral, res¬≠pec¬≠ti¬≠va¬≠ment, un veri¬≠ta¬≠ble cop a l‚Äô√†nima del movi¬≠ment ciu¬≠tad√† m√©s allu¬≠nyat d‚Äôinteres¬≠sos par¬≠ti¬≠dis¬≠tes. ‚ÄúLa con¬≠sulta d‚ÄôArenys va ser la demos¬≠traci√≥ que un poble de forma pac√≠fica i estrat√®gica¬≠ment orga¬≠nit¬≠zat pot fer el que vul¬≠gui‚ÄĚ, asse¬≠gura Car¬≠les M√≥ra, en aquell moment alcalde per Arenys de Munt 2000, que pre¬≠ci¬≠sa¬≠ment per haver vis¬≠cut molt inten¬≠sa¬≠ment aquell inici no amaga un cert des¬≠en¬≠cant. ‚ÄúJo vaig arri¬≠bar a fer 80.000 quil√≤metres, fins que els recur¬≠sos es van esgo¬≠tar. Visit√†vem la gent porta a porta per acon¬≠se¬≠guir adhe¬≠si¬≠ons‚ÄĚ, recorda M√≥ra, que, com Xime¬≠nis i tants altres de la comissi√≥ orga¬≠nit¬≠za¬≠dora, va rebre ame¬≠na¬≠ces de mort i mol¬≠tes pres¬≠si¬≠ons, per exem¬≠ple de la Falange, que va orga¬≠nit¬≠zar una marxa el mateix dia de la con¬≠sulta per inten¬≠tar que s‚Äôanul¬∑l√©s la con¬≠vo¬≠cat√≤ria. ‚ÄúVan ser dies dif√≠cils per√≤ hi havia molta uni¬≠tat, molta il¬∑lusi√≥. Tot¬≠hom va fer el que havia de fer i per aix√≤ va sor¬≠tir b√©‚ÄĚ, insis¬≠teix M√≥ra, que afirma que ha tret com a gran lli√ß√≥ d‚Äôaquell moment ‚Äúque la soluci√≥ est√† en mans del poble‚ÄĚ.

M√≥ra diu que √©s cons¬≠ci¬≠ent que ‚Äúla gent est√† espan¬≠tada despr√©s dels empre¬≠so¬≠na¬≠ments‚ÄĚ i que tamb√© est√† ‚Äúdece¬≠buda per la inca¬≠pa¬≠ci¬≠tat dels par¬≠tits inde¬≠pen¬≠den¬≠tis¬≠tes de fer un front com√ļ‚ÄĚ, un fet ‚Äúinex¬≠pli¬≠ca¬≠ble‚ÄĚ. Per√≤, mal¬≠grat aix√≤, no dona res per per¬≠dut. Al con¬≠trari, est√† con¬≠ven√ßut que ‚Äúcal fer un foc nou perqu√® aquells que es fiquin en pol√≠tica no defen¬≠sin pri¬≠vi¬≠le¬≠gis sin√≥ que tin¬≠guin clar que la pri¬≠o¬≠ri¬≠tat √©s el pa√≠s i la seva gent‚ÄĚ.

En aquest sen¬≠tit, M√≥ra anima la gent a mani¬≠fes¬≠tar-se aquest 11 de setem¬≠bre. ‚ÄúHi ha hagut una repressi√≥ molt forta i cal res¬≠pon¬≠dre. Ens hem d‚Äôentos¬≠su¬≠dir en una deso¬≠bedi√®ncia pac√≠fica per√≤ con¬≠tun¬≠dent. Ho vam demos¬≠trar a Arenys i ho podem tor¬≠nar a fer‚ÄĚ, des¬≠taca.

Per Anna Arqu√©, una de les impul¬≠so¬≠res de con¬≠sul¬≠tes poste¬≠ri¬≠ors, ‚Äúla votaci√≥ d‚ÄôArenys va aga¬≠far una dimensi√≥ naci¬≠o¬≠nal amb el movi¬≠ment de les con¬≠sul¬≠tes que va arri¬≠bar a un mili√≥ de votants, gr√†cies a 60.000 volun¬≠ta¬≠ris i amb 300 obser¬≠va¬≠dors inter¬≠na¬≠ci¬≠o¬≠nals‚ÄĚ. Sense aquesta allau de con¬≠sul¬≠tes, diu Arqu√©, ‚ÄúArenys hau¬≠ria que¬≠dat en una an√®cdota local‚ÄĚ.


Reconeixement als represaliats per l’1-O

Des que es va organitzar la consulta d‚ÄôArenys, s‚Äôha muntat un aplec anual al poble per commemorar l‚Äôefem√®ride. Els primers duraven dos dies, per√≤ de mica en mica es van anar reduint i els √ļltims es concentraven en mitja tarda. Sempre, fins aquest any, s‚Äôhavien muntat sense la implicaci√≥ dels partits pol√≠tics, per√≤ en l‚Äôaplec d‚Äôaquest any les formacions pol√≠tiques s‚Äôhi han volgut implicar. Aix√≠ ho explica el president del Moviment Arenyenc per l‚ÄôAutodeterminaci√≥ (MAPA), Josep Manel Ximenis.

Aquest any, a les portes de la sentència per l’1-O, a banda de reconèixer la tasca d’Elisenda Paluzie, s’ha volgut que l’aplec tingui un reconeixement pels represaliats de l’Estat, tant presos com exiliats i altres damnificats, entre altres Roger Espanyol, explica Ximenis. Hi assistiran la germana de Toni Comín i la dona de Quim Forn.

L’aplec l’obrirà una actuació de les escoles de dansa del poble, i després hi haurà la intervenció del president, Quim Torra, l’homenatge, un sopar popular i un col·loqui amb advocats del procés. En la cloenda hi intervindrà Carles Puigdemont.
Informa:ELPUNTAVUI.CAT (31-8-2019)

201 Lectures | ‚Ä£ |
Que tothom ho sàpiga: