UN SENYOR ANOMENAT TORRA

“Un senyor anomenat Torra ”
âPuigdemont ĂŠs la millor opciĂł. I que seria encara millor opciĂł si es decidĂs a reprendre la iniciativa polĂtica, si deixĂŠs la vida contemplativa de Waterlooâ
( JORDI GALVES )
Lâestratègia dâOriol Junqueras ĂŠs sembrar la zitzĂ nia. Lâestratègia del president Quim Torra ĂŠs cohesionar lâindependentisme. Dos no es barallen si un no vol però tambĂŠ ĂŠs veritat que dos no es casen si un fuig del jutjat, si un estĂ mĂŠs sol que un mussol. Del president Quim Torra, un senyor dels dâabans, un intel¡lectual i un home coherent, emocionalment sòlid, espiritualment lliure, sâha dit de tot. Però nâhan dit de tot els polĂtics i els periodistes a sou dels polĂtics, aquesta gentussa que ens avergonyeix cada dia, aquesta gentussa que va a la seva, nomĂŠs a la seva, sempre a la seva. Per això mateix lâhe defensat i el defensarĂŠ, perquè no em dĂłna cap benefici personal, perquè ha estat una mena dâAlĂ BabĂ a la cova dels lladres, perquè ha estat un home net en una cort de porcs, perquè ha estat un deliciĂłs ingenu en una acadèmia de cĂnics.
Ha estat com Perceval quan veu la llança per primer cop, ai, quin gran moment de la literatura. Naturalment que ha fet errors, ha dit coses que no havia de dir en aquell moment, ha estat excessivament cĂ ndid i abusivament contemplatiu, una mica indecĂs, una mica gandul, una mica sorprès. Com tu i com jo, tampoc no exagerem. Però mai en la meva vida he tingut una satisfacciĂł mĂŠs gran que la de veure tota la classe polĂtica, de Vox a la CUP, estripant-se el vestit, cridant fort, udolant, com a bèsties salvatges. Ăs que viu en un altre mĂłn, ĂŠs que ĂŠs a la lluna de València, ĂŠs que no escolta, ĂŠs que no escolta, ĂŠs que no escolta.
A mi, personalment, no mâha escoltat mai i sâha passat els meus consells per allĂ on podeu imaginar. Però quan digueu que ĂŠs el pitjor president de la Generalitat desprĂŠs no digueu que voleu regenerar la polĂtica, desprĂŠs no afegiu que no us agrada a la classe polĂtica, perquè sereu uns incoherents, perquè sereu uns merdes. Quan marxi no serĂ precisament JosĂŠ Montilla, el representant dâuna aristocrĂ cia del poder, el representant de la poca vergonya, el defensor dels privilegis, el cap dâuna mĂ fia.
Quim Torra no sap res de polĂtica i per això feia tanta falta en el mĂłn de la polĂtica. Precisament per això. No sap res dâaquest mĂłn ni en vol saber. No es vol adaptar a la contaminaciĂł ètica i moral en la que viuen els professionals de la polĂtica, aquesta pesta, aquest coronavirus, aquesta vergonya. No busca diners, ni poder, ni drogues, ni sexe, ni vanitat, les raons per les quals, normalment, la gent decideix fer polĂtica. Per això molta gent lâadora, per això molta gent el votaria encara que no es vulgui presentar a les eleccions, perquè molta gent se nâha adonat, perquè molta gent lâha entès o lâha intuĂŻt. Diuen que ha acabat barallant-se amb Carles Puigdemont, i podria ser, ben bĂŠ, perquè Puigdemont ĂŠs molt manaire i Quim Torra ha estat un secundari ideal, sense fer-li mai ombra, però sense ser un robot ni un criat. Si voleu una persona servil haurĂeu de buscar algĂş espavilat i ben disposat, com ara Pere Aragonès, el hĂ mster que pedala cada dia dins de la roda de lâautonomisme, la roda que no va enlloc.
Tot i la vergonya que em produeix tota la classe polĂtica, continuo pensant que Puigdemont ĂŠs la millor opciĂł. I que seria encara millor opciĂł si es decidĂs a reprendre la iniciativa polĂtica, si deixĂŠs la vida contemplativa de Waterloo. Que nâestigui enamorat no vol dir que no vegi que es gronxa, massa, al jardĂ. Puigdemont es gronxa i es gronxa i ja nâhi ha prou. I a Quim Torra el trobarem a faltar. Espero que sigui com Jordi Pujol o com Artur Mas, però al revĂŠs. Totalment al revĂŠs. Un defensor de la dignitat de la gent, un actor que ens ajudi a aconseguir la independència i no pas un llast, com tots els altres ex presidents. Quan parleu de Torra, us ho demano, penseu què esteu dient i què esteu defensant.
Informa:LAREPUBLICA.CAT (29-1-2020)