PONSATÍ I CUIXART: LA JUSTÍCIA EUROPEA NO ÉS L’ESPANYOLA

“Ponsatí i Cuixart, Europa no és Espanya”
(JOSÉ ANTICH )
Potser l’Europa política no serà la palanca per a les justes reivindicacions de Catalunya però la justícia europea sí que està sent la perxa per tombar la justícia espanyola. Ho veiem una vegada i una altra i aquest divendres hem tingut l’oportunitat d’assistir-hi a un exemple palmari. Dimecres passat, la Junta Electoral Central, en un gest d’autarquia que fregava el menyspreu al Tribunal de Justícia de la Unió Europea, va citar Clara Ponsatí a Madrid per recollir l’acta d’eurodiputada i prometre o jurar la Constitució. Òbviament ni tenia per què anar-hi, ni anava a anar-hi. Però la JEC va fer cas omís del que havia dictat la justícia europea i volia demostrar així que ningú no li esmenava les seves decisions, sense importar-li el més mínim si feia o no el ridícul.

Quaranta i vuit hores després, el Parlament Europeu ha anunciat els nous eurodiputats després de la sortida dels parlamentaris del Regne Unit pel Brexit i la consellera d’Ensenyament del president Carles Puigdemont figurava a la llista juntament amb la resta de nous membres de l’Eurocambra. El més sorprenent és que ningú des de Madrid no va sortir alçant la seva veu en contra de la decisió de la JEC i encara que només fos per defensar que calia fer cas a la justícia europea, agradés més o menys el que digués. No hi va haver editorials de la premsa de paper, no hi va haver pronunciaments contundents del govern espanyol per impedir l’atropellament de la JEC. Hi va haver silenci o bé un suport manifest.

L’altra cara de la moneda l’ha patit el president d’Òmnium Cultural, Jordi Cuixart, que havia demanat un permís de tres dies una vegada ja ha complert la part corresponent de la sentència i disposa del segon grau penitenciari. Cuixart comptava amb l’informe favorable de la Junta de Tractament de la presó de Lledoners però el fiscal assenyala al seu informe que el permís és injustificat per “la falta d’assumpció dels fets delictius i absència de penediment”. No hi ha cap discussió pel que fa al “Ho tornarem a fer” que ha vingut manifestant Cuixart i sota l’al·legat del qual davant del Tribunal Suprem fins i tot ha fet un llibre amb aquest títol. Però seria del tot absurd esperar el contrari de qui no ha comès un delicte encara que hagi estat acusat de tal. Però, com també recull el fiscal, l’objectiu del permís és la preparació per a la vida en llibertat i no hi hauria d’haver dubte sobre el particular. Potser no és encara el moment de recordar que el president Pedro Sánchez va dir que la nova fiscal general de l’Estat depenia d’ell, com qui dona a entendre que les coses serien diferents. Que l’hi diguin a Cuixart!

He sentit aquestes últimes hores opinions respectables assegurant que la decisió de la fiscalia està ben fonamentada. No discutiré de dret amb professionals i tan sols diré que, de la mateixa manera, he sentit opinions clarament situades als antípodes. Però un sempre té tot el dret a pensar que quan arribin a Europa totes aquestes interpretacions per a uns i vulneracions per a altres potser serà tard però el resultat acabarà sent molt diferent. L’experiència del que hem anat veient ho posa davant dels nostres ulls d’una manera palmària cada dia. Per això, Ponsatí i Cuixart reben tractes diferents. I és que Espanya no és Europa.

Informa:ELNACIONAL.CAT (1-2-2020)

167 Lectures | ‣ |
Que tothom ho sàpiga: