CATALÀ, A L’ATAC !

“Català a l’atac ”
( MIQUEL RIERA – MRIERA@ELPUNTAVUI.CAT )
“Una exre­gi­dora dels comuns fa burla del català. Què els molesta? Que llui­tem pels nos­tres drets lingüístics?
Fa uns dies, Gala Pin, exre­gi­dora dels comuns a l’Ajun­ta­ment de Bar­ce­lona, feia burla a les xar­xes soci­als sobre el català. Evi­dent­ment, ho feia en cas­tellà. “Jo cada matí m’asse­guro d’aga­far els pro­noms febles abans de sor­tir de casa i els poso a la bossa. I prac­tico la vocal neu­tra davant del mirall en sor­tir de la dutxa, però, tot i així, crec que no cola”, asse­gu­rava Pin. Tota una decla­ració d’inten­ci­ons feta en plena polèmica, empesa pels mit­jans espa­nyols, per la inter­venció al Par­la­ment de la dipu­tada i alcal­dessa de Vic, Anna Erra, sobre la neces­si­tat de no can­viar de llen­gua mal­grat que ens pugui sem­blar que el nos­tre inter­lo­cu­tor no la pugui saber.

La inter­venció bur­leta de Gala Pin, en prin­cipi una per­sona pro­gres­sista i oberta de mires, no va ser l’única que, des de posi­ci­ons de l’esquerra, va uti­lit­zar la tem­pesta sobre Erra per posar-hi culle­rada.

Però una cosa és dis­cu­tir si el dis­curs de la dipu­tada oso­nenca va ser encer­tat en els ter­mes i l’altra és apro­fi­tar el cas per bre­gar de nou con­tra la nor­ma­lit­zació lingüística i, sobre­tot, con­tra tots aquells que con­si­de­ren que el català con­ti­nua en perill, està mino­rit­zat com a llen­gua d’ús en molts àmbits de la soci­e­tat i que calen encara més acci­ons des del govern i des de la soci­e­tat cata­lana per acon­se­guir que els drets dels cata­la­no­par­lants siguin defen­sats a tots nivells.

Aques­tes posi­ci­ons de menys­preu de la llen­gua són el resum de tot allò que pen­sen molts a l’Estat i a Cata­lu­nya des de fa anys, que el català fa nosa, que no cal esmerçar-hi tants esforços i que, en defi­ni­tiva, quina importància té que els judi­cis, el cinema o els pro­duc­tes als super­mer­cats no siguin en català, si tots ente­nem el cas­tellà. I sobre­tot que tots aquells que tot el dia empe­nyen pel català són, en gene­ral, “uns pesats” que farien bé de defen­sar altres drets més impor­tants.

Uns pesats, sor­to­sa­ment, a qui ningú podrà impe­dir que llui­tin fins al final per acon­se­guir allò de què gau­deix qual­se­vol ciu­tadà euro­peu, que és viure ple­na­ment en la seva llen­gua. No desis­ti­ran, no desis­ti­rem, mal­grat les seves bur­les i els seus menys­preus. Ans el con­trari. Català a l’atac!
Informa:ELPUNTAVUI.CAT (27-2-2020)