12 D’OCTUBRE: RES A CELEBRAR

“12 d’octubre: res a celebrar ”
( JOSÉ ANTICH )

En vigĂ­lies de la sentència del Tribunal Suprem sobre els presos polĂ­tics catalans i la resta de processats per l’1-O, una peça ignominiosa per a la democrĂ cia espanyola que no ha resistit l’alè mĂŠs conservador de la judicatura, la polĂ­tica i els mitjans de comunicaciĂł, se celebra aquest dissabte a Madrid el 12 d’octubre, Dia de la Hispanitat i Festa Nacional d’Espanya, amb diversos actes oficials que van des d’una desfilada militar fins a una recepciĂł dels reis al Palau Reial. La justĂ­cia ha volgut aquest ordre cronològic perquè, òbviament, hi ha hagut prou mesos perquè es fes d’una altra manera i el resultat ĂŠs que la decisiĂł del Suprem queda encaixat entre el 12-O i l’aniversari de l’afusellament del president LluĂ­s Companys a MontjĂźic el 15-O. La societat catalana, que mai no ha tingut el dia de la Hispanitat una festa propera a la seva manera de ser i de pensar, se sent aquest any encara mĂŠs allunyada, en un moment en què hi ha un enorme enuig, no nomĂŠs a les files independentistes que ĂŠs obvi, sinĂł en amplis sectors de l’espai que sol votar formacions constitucionalistes.

El judici ha estat vist com un atropellament per als drets dels acusats i gairebĂŠ el 70% de la societat catalana s’ha pronunciat en diferents enquestes en el sentit que la presĂł preventiva era injusta i un 58% mĂŠs que el judici no estava sent just. Aquesta situaciĂł no nomĂŠs ha produĂŻt un desassossec molt transversal electoralment sinĂł que, lluny de rebaixar-se, la tensiĂł generada s’ha anat alimentant mĂŠs i mĂŠs. Potser per això, aquest 12 d’octubre ĂŠs un dia absolutament normal a moltes ciutats de Catalunya, on la gran majoria de comerços no faran festa i obriran la persiana com qualsevol altra jornada laboral. Ho faran centres comercials i grans supermercats però tambĂŠ comerços familiars. SerĂ , segurament, l’any que mĂŠs botigues estaran obertes, quan en anys anteriors solien ser establiments de marcat perfil sobiranista els que obrien. SerĂ  que tambĂŠ ells, igual que bona part de la ciutadania, no tenen res a celebrar, ja que perfectament haguessin pogut baixar la persiana i tancar ja que la Generalitat situa el 12-O com un dels vuit dies festius opcionals d’obertura.

En el temps que vaig ser a ParĂ­s vaig tenir oportunitat de veure com celebraven els francesos la festa del 14 de juliol. AllĂ , el sentiment patriòtic ĂŠs molt alt, entre altres coses, perquè la celebraciĂł uneix i no divideix. És, d’alguna manera, una jornada especial. AquĂ­, el 12-O ha anat reduint el perĂ­metre ja que als que mai no ho han celebrat s’han anat unint els qui, per un o un altre motiu, se n’han anat despenjant en els Ăşltims anys. No ĂŠs exagerat dir que ĂŠs, sobretot, una festa de Madrid. I ĂŠs que, potser, Espanya avui dia ĂŠs Madrid i poca cosa mĂŠs. Això, el dia que s’anuncien dates per a l’exhumaciĂł del dictador Francisco Franco i la vigĂ­lia de les sentències als lĂ­ders independentistes catalans. Pedro SĂĄnchez, parapetat en el trasllat de la mòmia i la persecuciĂł dels independentistes. Un frame per a nostĂ lgics que, ara per ara, nomĂŠs sembla beneficiar, amb la mirada posada en el 10-N, el Partit Popular i Vox.

271 Lectures | ‣ |
Que tothom ho sĂ piga: