12 D’OCTUBRE: RES A CELEBRAR

“12 d’octubre: res a celebrar ”
( JOSÉ ANTICH )

En vigílies de la sentència del Tribunal Suprem sobre els presos polítics catalans i la resta de processats per l’1-O, una peça ignominiosa per a la democràcia espanyola que no ha resistit l’alè més conservador de la judicatura, la política i els mitjans de comunicació, se celebra aquest dissabte a Madrid el 12 d’octubre, Dia de la Hispanitat i Festa Nacional d’Espanya, amb diversos actes oficials que van des d’una desfilada militar fins a una recepció dels reis al Palau Reial. La justícia ha volgut aquest ordre cronològic perquè, òbviament, hi ha hagut prou mesos perquè es fes d’una altra manera i el resultat és que la decisió del Suprem queda encaixat entre el 12-O i l’aniversari de l’afusellament del president Lluís Companys a Montjüic el 15-O. La societat catalana, que mai no ha tingut el dia de la Hispanitat una festa propera a la seva manera de ser i de pensar, se sent aquest any encara més allunyada, en un moment en què hi ha un enorme enuig, no només a les files independentistes que és obvi, sinó en amplis sectors de l’espai que sol votar formacions constitucionalistes.

El judici ha estat vist com un atropellament per als drets dels acusats i gairebé el 70% de la societat catalana s’ha pronunciat en diferents enquestes en el sentit que la presó preventiva era injusta i un 58% més que el judici no estava sent just. Aquesta situació no només ha produït un desassossec molt transversal electoralment sinó que, lluny de rebaixar-se, la tensió generada s’ha anat alimentant més i més. Potser per això, aquest 12 d’octubre és un dia absolutament normal a moltes ciutats de Catalunya, on la gran majoria de comerços no faran festa i obriran la persiana com qualsevol altra jornada laboral. Ho faran centres comercials i grans supermercats però també comerços familiars. Serà, segurament, l’any que més botigues estaran obertes, quan en anys anteriors solien ser establiments de marcat perfil sobiranista els que obrien. Serà que també ells, igual que bona part de la ciutadania, no tenen res a celebrar, ja que perfectament haguessin pogut baixar la persiana i tancar ja que la Generalitat situa el 12-O com un dels vuit dies festius opcionals d’obertura.

En el temps que vaig ser a París vaig tenir oportunitat de veure com celebraven els francesos la festa del 14 de juliol. Allà, el sentiment patriòtic és molt alt, entre altres coses, perquè la celebració uneix i no divideix. És, d’alguna manera, una jornada especial. Aquí, el 12-O ha anat reduint el perímetre ja que als que mai no ho han celebrat s’han anat unint els qui, per un o un altre motiu, se n’han anat despenjant en els últims anys. No és exagerat dir que és, sobretot, una festa de Madrid. I és que, potser, Espanya avui dia és Madrid i poca cosa més. Això, el dia que s’anuncien dates per a l’exhumació del dictador Francisco Franco i la vigília de les sentències als líders independentistes catalans. Pedro Sánchez, parapetat en el trasllat de la mòmia i la persecució dels independentistes. Un frame per a nostàlgics que, ara per ara, només sembla beneficiar, amb la mirada posada en el 10-N, el Partit Popular i Vox.

235 Lectures | ‣ |
Que tothom ho sàpiga: