12 D’OCTUBRE: RES A CELEBRAR

“12 d’octubre: res a celebrar ”
( JOS√Č ANTICH )

En vig√≠lies de la sent√®ncia del Tribunal Suprem sobre els presos pol√≠tics catalans i la resta de processats per l’1-O, una pe√ßa ignominiosa per a la democr√†cia espanyola que no ha resistit l’al√® m√©s conservador de la judicatura, la pol√≠tica i els mitjans de comunicaci√≥, se celebra aquest dissabte a Madrid el 12 d’octubre, Dia de la Hispanitat i Festa Nacional d’Espanya, amb diversos actes oficials que van des d’una desfilada militar fins a una recepci√≥ dels reis al Palau Reial. La just√≠cia ha volgut aquest ordre cronol√≤gic perqu√®, √≤bviament, hi ha hagut prou mesos perqu√® es fes d’una altra manera i el resultat √©s que la decisi√≥ del Suprem queda encaixat entre el 12-O i l’aniversari de l’afusellament del president Llu√≠s Companys a Montj√ľic el 15-O. La societat catalana, que mai no ha tingut el dia de la Hispanitat una festa propera a la seva manera de ser i de pensar, se sent aquest any encara m√©s allunyada, en un moment en qu√® hi ha un enorme enuig, no nom√©s a les files independentistes que √©s obvi, sin√≥ en amplis sectors de l’espai que sol votar formacions constitucionalistes.

El judici ha estat vist com un atropellament per als drets dels acusats i gaireb√© el 70% de la societat catalana s’ha pronunciat en diferents enquestes en el sentit que la pres√≥ preventiva era injusta i un 58% m√©s que el judici no estava sent just. Aquesta situaci√≥ no nom√©s ha produ√Įt un desassossec molt transversal electoralment sin√≥ que, lluny de rebaixar-se, la tensi√≥ generada s’ha anat alimentant m√©s i m√©s. Potser per aix√≤, aquest 12 d’octubre √©s un dia absolutament normal a moltes ciutats de Catalunya, on la gran majoria de comer√ßos no faran festa i obriran la persiana com qualsevol altra jornada laboral. Ho faran centres comercials i grans supermercats per√≤ tamb√© comer√ßos familiars. Ser√†, segurament, l’any que m√©s botigues estaran obertes, quan en anys anteriors solien ser establiments de marcat perfil sobiranista els que obrien. Ser√† que tamb√© ells, igual que bona part de la ciutadania, no tenen res a celebrar, ja que perfectament haguessin pogut baixar la persiana i tancar ja que la Generalitat situa el 12-O com un dels vuit dies festius opcionals d’obertura.

En el temps que vaig ser a Par√≠s vaig tenir oportunitat de veure com celebraven els francesos la festa del 14 de juliol. All√†, el sentiment patri√≤tic √©s molt alt, entre altres coses, perqu√® la celebraci√≥ uneix i no divideix. √Čs, d’alguna manera, una jornada especial. Aqu√≠, el 12-O ha anat reduint el per√≠metre ja que als que mai no ho han celebrat s’han anat unint els qui, per un o un altre motiu, se n’han anat despenjant en els √ļltims anys. No √©s exagerat dir que √©s, sobretot, una festa de Madrid. I √©s que, potser, Espanya avui dia √©s Madrid i poca cosa m√©s. Aix√≤, el dia que s’anuncien dates per a l’exhumaci√≥ del dictador Francisco Franco i la vig√≠lia de les sent√®ncies als l√≠ders independentistes catalans. Pedro S√°nchez, parapetat en el trasllat de la m√≤mia i la persecuci√≥ dels independentistes. Un frame per a nost√†lgics que, ara per ara, nom√©s sembla beneficiar, amb la mirada posada en el 10-N, el Partit Popular i Vox.

191 Lectures | ‚Ä£ |
Que tothom ho sàpiga: