12-O: ÉS LA IMPOSICIÓ D’ESPANYA I LA NEGACIÓ DE CATALUNYA

” El dia ”
PILAR RAHOLA

Tinc la impressió que aquesta columna podria ser la repetició de qualsevol altre article escrit fa molts anys, en un dia com avui. I no em refereixo a alguna vella columna en aquest mateix espai, sinó a articles encara més antics, en ­alguna de les altres moltes vides que he viscut.

Per falta d’imaginació o tendència a la repetició? Sens dubte, tots som la conseqüència lògica de les nostres idees i les nostres contingències, i malgrat la voluntat de perpetrar pensaments nous i originals, hi ha qües­tions inamovibles que no permeten gaire varietat. A més, també és evident que la matèria d’anàlisi, la realitat política, tendeix a ser pètria a Espanya, especialment en alguns temes sensibles que passen pels anys i els segles, pràcticament sense moure’s de lloc. I el simbolisme del dia d’avui ha canviat de dècades i de règims, però es manté inassequible al descoratjament. Per descomptat, el dia ha evolucionat, des dels temps pretèrits en què es deia “Fiesta de la Raza Española”, o no tan pretèrits, perquè Franco celebrava el “Día de la Raza” amb tota la pompa i la xaranga nacional patriotera que li era característica i l’afegit del nacionalcatolicisme que l’acompanyava.
Però fins i tot perdent l’insultant caràcter racial amb el qual va néixer, d’impossible digestió en terres americanes, i passant pel sedàs de la democràcia, que va blanquejar els seus aspectes miserables i va intentar donar-li una pàtina de celebració més participativa i ciutadana, el cert és que el Dotze d’Octubre continua sent una festa profundament antipàtica, tant per a les comunitats indígenes com per a grans majories de bascos i catalans. No ha estat mai una festa inclusiva, i ara que ha despertat novament el nacionalisme espanyol en tots els seus vessants, incloent el de l’extrema dreta, la festa nacional torna a ser un excés de patrioterisme excloent, fonamentalment assentat en una llengua i en una atàvica concepció d’imperi.

El Dotze d’Octubre és la imposició d’Espanya i la negació de Catalunya

I si això ha estat cert sempre, amb més o menys sordina, ho és especialment en aquests temps rudes on el nacionalisme espanyol ha arribat a perpetrar els abusos més brutals contra l’Estat de dret, en les seves ànsies de reprimir la causa catalana. No ens enganyem, per molta retòrica que li posin a l’assumpte: el Dotze d’Octubre és la cabra i la legió, és la llengua única i la nació única, és la imposició d’Espanya i la negació de Catalunya. No ha estat mai una festa dels catalans, sinó al contrari, ha estat una festa imposada als catalans, amb una clara concepció de domini. Res, doncs, a celebrar, més enllà del santoral de cadascú.

Informa:LAVANGUARDIA.COM (12-10-2020)

146 Lectures | ‣ |
Que tothom ho sàpiga: