13 MANERES DE DIR ” JODER ” EN CATAL√Ä

Segurament nom√©s hi ha una paraula que els catalans fem servir m√©s que els mots llibertat, independ√®ncia o Messi: el vulgarisme castell√† joder, una expressi√≥ que ha fet tant de forat a casa nostra que √©s des de fa d√®cades el comod√≠ perfecte per a qualsevol context. Diem joder quan ens enfadem (“Ja n’hi ha prou, joder!”), diem joder quan ens estranyem (“Joder, no m’ho esperava pas”), diem joder quan estem contents (“Quin gust√†s estar de vacances, joder!”) i diem joder quan ens entristim (“Aix√≤ √©s una merda, joder!”). √Čs realista pretendre que, de sobte, deixem de fer servir aquest castellanisme tan √ļtil i c√≤mode? No. √Čs possible trobar 13 formes genu√Įnes de dir joder que ens provoquin aquella estranya sensaci√≥ espl√®ndida, contundent i inefable de quan diem joder! i ens quedem ben a gust?

Creiem que s√≠, per aix√≤ a la Selecci√≥ La Gandula d’avui fem una llista amb 13 expressions catalanes per mostrar admiraci√≥, sorpresa o decepci√≥.

1. Qui el va matricular!
Molt adient per substituir el cl√†ssic joder en un entorn automobil√≠stic, quan conduint per la carretera necessites enviar a fer punyetes a algun indesitjable que s’ha saltat un sem√†for, ha avan√ßat per la dreta o simplement va m√©s lent que una tortuga.

2. Casum seuna!
Un eufemisme pol√≠ticament correcte per no blasfemar, ja que cagar-se en D√©u ara potser est√† a l’ordre del dia, per√≤ fa quaranta anys no era aix√≠. El casum seuna! √©s en catal√† el que el ¬°me cago en to’ lo que se menea! √©s al castell√†: una forma brutalment pomposa i genu√Įna de desitjar enviar alg√ļ o alguna cosa a dida. Fon√®tica gaireb√© eslava, genu√Įnitat digna d’un personatge de La mem√≤ria dels Cargols i una oclusiva velar (la [k] inicial) que t√© la for√ßa d’un franctirador. Qu√® m√©s voleu?

3. Mare meva!

Un cl√†ssic que gaudeix de bona salut ling√ľ√≠stica. Depenent de l’entonaci√≥ pot servir-nos com a expressi√≥ de rebuig o de plaer. Per exemple, allargant la primera vocal de mare mostrarem rebuig (“maaaare meva, quina pudor!”), en canvi allargant la primera vocal de meva expressarem un estat de gaudi (“mare meeeva, que calenta que est√† l’aigua!”).

4. Hòstia!
No cal ser catòlic ni practicant per tenir a la punta de la llengua una hòstia, ja que en totes les seves variants (òstipa, òndia, hòsties i hòstia santa), aquesta expressió provinent del cos de Crist és més polivalent i efectiva que Sergi Roberto.

Ratafia HostiaEls germans Virgili, elaboradors del fam√≥s vi El xitxarel¬∑lo pel seu packaging ple de renecs, s√≥n tamb√© els elaboradors d’aquesta ratafia anomenada L’h√≤stia.

5. Collons!
Com ja passava amb mare meva, el collons tamb√© expressa diverses reaccions depenent de la forma de pronunciar-lo. Quan s’allarga alguna de les dues os, acostuma a ser ideal per mostrar sorpresa i admiraci√≥ (“coooollons, quin cotxe que t’has comprat!”), per√≤ en canvi quan es pronuncia de forma seca i estrident, el 99,9% de les vegades vol dir que ens estem cagant en tot.

6. Recoi!
El recoi! t√© una mancan√ßa de for√ßa com a renec, d’acord, per√≤ una meravellosa for√ßa com a expressi√≥ de sorpresa i estranyesa. El recoi!, de fet, √©s a les expressions genu√Įnes el que les Aromes de Montserrat als destil¬∑lats: et connecta tel¬∑l√ļricament amb la catalana terra, per√≤ estar-hi familiaritzat tenint menys de 30 anys denota un evident anacronisme vital.

7. Cullera!
Expressi√≥ m√©s d’irritaci√≥ que d’admiraci√≥, sovint feta servir en solitud o fins i tot en veu baixa, sense ser dirigida a cap interlocutor. En l’actualitat est√† clarament en recessi√≥ i des√ļs, per b√© que √©s una expressi√≥ √≤ptima per substituir el joder en un context √≠ntim, com per exemple quan un ull de poll et fa la guitza, quan cous massa estona la pasta i et penedeixes d’haver-te despistat fent un tuit o, tamb√©, quan sembla que tinguis una rave de m√ļsica techno dins l’est√≥mac despr√©s d’haver-te afartat de cal√ßots.

8. Va parir…!
Tres s√≠l¬∑labes i la for√ßa de la t√≤nica final permeten que aquesta expressi√≥ contingui tota la frustraci√≥, ira, r√†bia i odi que potser nom√©s un sac de boxa sabria apaivagar. No se sap qui va parir a qui, per√≤ poc importa. Tampoc se sap per qu√® el verb parir, aparentment positiu, serveix per canalitzar la r√†bia, per√≤ no passa res. Dir va parir! √©s a la ling√ľ√≠stica el mateix que Rothko a l’art: no s’ent√©n, per√≤ relaxa.

9. No cardis!
El verb cardar, en catal√†, t√© m√©s accepcions que la mateixa expressi√≥ joder. Especialment a la Catalunya Central, on diu la llegenda que hi ha ciutadans del Bergued√† o del Bages capa√ßos de fer servir el cardar amb m√©s de cinc significats diferents en una sola oraci√≥. Sigui com sigui, un bon no cardis! sempre expressa b√© l’enuig o sorpresa desagradable respecte a alguna cosa. “T’has cardat una h√≤stia quan cardaves el camp? No cardis!”.

10. Alça, Manela!
√Čs tan dif√≠cil saber exactament qui era la Manela com curi√≥s observar que els nostres germans valencians, en comptes de dir Manela, fan servir el nom de Pilili. En moments de desacord, sobretot en una discussi√≥ en qu√® els arguments trontollen, un bon al√ßa, Manela! per denigrar l’opini√≥ contr√†ria √©s tres mil cops m√©s elegant que un “per√≤ qu√® diantre dius!” o un “joder, qu√® dius!”. Proveu-ho a IKEA quan hagueu de fer entendre a la vostra parella que comprar cortines de color verd no √©s bona idea.

La teoria m√©s extesa √©s que l’expressi√≥ fa refer√®ncia a Manela Perea, una conegud√≠ssima ballarina de mitjan del segle XIX.

11. L’os pedrer!
Un dels altres grans eufemismes de casa nostra, tan ben√®vol i poc agressiu que tothom el fa servir descarregant la seva r√†bia sense adonar-se que cagar-se en un os pedrer √©s tan absurd com, en castell√†, cagar-se en la mar salada. Qu√® ens ha fet l’os pedrer per ser tan odiat? Que t√© d’especial un humil os per ser capa√ß de despertar tant d’enuig?

12. Caram!
La reina absoluta de les expressions que denoten sorpresa, una aut√®ntica joia que √©s una variant de carall! (s√≠, escrit amb doble ela) i que, per tant, √©s tamb√© un eufemisme. Dins la fam√≠lia de vulgarismes relacionats amb els √≤rgans genitals, si cony! es fa servir tant per denotar rebuig com per mostrar sorpresa, caram (provinent de carall, √©s a dir, de penis) √©s el complement perfecte per sorprendre’s de forma genu√Įna i elegant.

13. La mare del tano!

Per acabar, la pregunta del mili√≥: qui carall era el Tano i, sobretot, de qui era fill? Hi ha disparitat d’opinions, ja que d’una banda diuen que √©s una expressi√≥ argentina, on els napolitans emigrats a Am√®rica s√≥n anomenats Tanos, per√≤ l’expressi√≥ tamb√© pot tenir origen a casa nostra, concretament a la Pla√ßa Nova de Barcelona: diuen que els venedors de tripes que hi havia al carrer dels Sagristans, al barri de la Catedral, es feien anomenar Tanos -un diminutiu de gaietano-, ja que aquests comerciants tenien l’advocaci√≥ patronal a Sant Gaiet√†. Com que molts d’aquests venedors eren gitanos, va fer fortuna l’expressi√≥ “la mare del Tano que era gitano” per tal d’expressar sorpresa, per tant no podem negar que una expressi√≥ amb tota aquesta literatura popular darrere seu reuneix m√®rits de sobres per sobreposar-se a joder!, no cardeu.

Informa:ELNACIONAL.CAT (28-7-2020)

1.220 Lectures | ‚Ä£ |
Que tothom ho sàpiga: