“Cap independentista no pot esperar un judici just ”
El mateix Tribunal Suprem que va condemnar els presos independentistes jutjarà Laura Borràs després d’una instrucció policial i judicial plena d’irregularitats *** El Consell farà compatible la renda d’inclusió amb l’ingrés mínim vital *** Els batlles de la Cerdanya demanen als estats espanyol i francès que es posin d’acord per obrir la frontera
( PERE MARTÍ )
Presó. Ara fa tot just un any acabava el judici dels dirigents independentistes al Tribunal Suprem espanyol. La majoria de presos han penjat a les xarxes els seus al·legats finals, reiterant les seves conviccions i assegurant que no es rendiran mai, malgrat els anys de presó que tenen a sobre per haver organitzat un referèndum. Ara poden sortir a treballar, però cada nit dormen a la cel·la i el cap de setmana continuen tancats, sense que s’albiri una solució política a curt termini que els permeti de sortir de la presó. Són més de vuit-centes nits per a recordar els mesos que van estar asseguts a la banqueta dels acusats del Suprem veient com un fiscal, Javier Zaragoza, relatava uns fets imaginaris, a partir d’un guió escrit per la Guàrdia Civil, sobre una suposada rebel·lió violenta a Catalunya que no va existir mai. Les explicacions dels polítics encausats, dels seus advocats, van relliscar per les orelles del jutge Marchena, sense perdre el seu somriure de perdonavides, de cortesà caspós, que va acabar dictant una sentència que sumava més de cent anys de presó.
Tothom sabia que no seria un judici just, i que la sentència de culpabilitat era decidida d’antuvi. Les irregularitats durant el judici ja les va denunciar Internacional Trial Watch i la sentència la va criticar Amnistia Internacional posteriorment. El Tribunal Suprem és una instància política de part amb la finalitat de donar forma jurídica a la causa general contra l’independentisme, que engloba tots els estaments de l’estat espanyol, de jutges fins a policies, i del rei fins a partits polítics. Cap independentista no tindrà mai un judici just ni al Tribunal Suprem ni a l’Audiència Nacional espanyola. El pot tenir en altres instàncies internacionals, com el Tribunal Superior de Justícia de la Unió Europea, que va reconèixer la immunitat del vice-president Oriol Junqueras com a eurodiputat, o en un tribunal alemany, com el de Slesvig-Holstein, que va desmuntar l’acusació de rebel·lió dels tribunals espanyols en la causa contra el president Carles Puigdemont.
Amb aquests antecedents, el cas de Laura Borràs, que s’enfronta a una petició de quinze anys de presó acusada de malversació, prevaricació, frau fiscal, hauria d’aixecar totes les sospites, sobretot quan la seva instrucció és plena d’irregularitats. El cas de Laura Borràs no és comparable al dels presos polítics, pel seu origen, però el tribunal que ha de decidir si és innocent o culpable és el mateix. Com a independentista, no té cap garantia de tenir un judici just. El cas no és igual perquè l’acusació és sobre presumptes irregularitats en la gestió al capdavant de la Institució de les Lletres Catalanes, però el mètode és el mateix. Un informe de la Guàrdia Civil que l’acusa de culpable, encomanat per una jutgessa que tenia un informe dels Mossos d’Esquadra on es constatava que no havia comès cap delicte. Si els informes de la Guàrdia Civil són falsos per a encausar dirigents independentistes, o per criminalitzar la gestió del govern espanyol en la gestió del coronavirus, també són falsos per a inculpar Laura Borràs.
Com que és diputada al congrés espanyol, el seu cas ha passat al Tribunal Suprem, i el fiscal encarregat del cas és Javier Zaragoza i el jutge que ha de dictar sentència és Manuel Marchena. No és casualitat i tothom sap quina serà la sentència. Abans, però, s’haurà de votar el suplicatori al congrés, on la majoria de PSOE, PP, Ciutadans i Vox no tindrà cap problema a concedir-lo. En canvi, la votació ha tornat a dividir l’independentisme. Junts per Catalunya opta pel no, mentre que ERC i la CUP han manifestat el seu dubte, perquè consideren que és un cas de corrupció i li han demanat, la CUP en públic i ERC en privat, que renunciï a l’escó. Republicans i CUP consideren que la diputada s’amaga darrere la senyera, tot i que l’única base per a l’acusació és un informe de la Guàrdia Civil. Es tracta de triar entre la paraula de Laura Borràs, que assegura que no ha comès cap delicte, i la de la Guàrdia Civil.
La solució de deixar l’escó seria la més còmoda per a Borràs, perquè li permetria de tornar el cas a la justícia ordinària i segurament la sentència seria més lleu. Però també seria admetre la seva culpabilitat, cosa que es nega a fer, i legitimar el Tribunal Suprem, que seria letal per a l’independentisme, perquè darrere de Borràs en vindran més, amb qualsevol mena d’acusació, i si l’independentisme valida el Suprem, ja no tindrà dret de queixar-se ni de denunciar internacionalment aquest tribunal. El cas dels presos polítics encara ha de passar pel Tribunal de Drets Humans d’Estrasburg i seria molt difícil defensar que el judici del Suprem va ser injust si una part de l’independentisme l’ha legitimat. La votació serà a final de juny o a començament de juliol, i la cosa més normal seria que els tres partits independentistes hi anessin amb una posició comuna. No pensant en les eleccions autonòmiques de la tardor, sinó pensant en el futur de l’independentisme.
Informa:VILAWEB.CAT (13-6-2020)
