14-F: TOT ESPERANT LES PROPOSTES DEL PRESIDENT ARAGON√ąS PER REANIMAR L’INDEPENDENTISME

(ORIOL MARCH )
Des de la primavera de l’any passat, un cercle redu√Įt de dirigents independentistes es reuneix amb periodicitat setmanal o quinzenal per avaluar l’estat del proc√©s. S’hi han analitzat els fets de la tardor del 2017, s’han repassat els efectes de la repressi√≥, s’ha debatut al voltant dels conceptes de di√†leg i de negociaci√≥ i, sobretot, s’hi ha intentat construir un clima de confian√ßa destinat a revertir les tensions entre ERC i Junts. De moment, aix√≤ s√≠, encara no s’ha arribat a cap entesa sobre el full de ruta, i encara s’hi est√† debatent quin rol ha de tenir el Consell per la Rep√ļblica. Aix√≠ ho assenyalen diverses fonts consultades per Naci√≥Digital coneixedores dels contactes en els quals est√† immers l’independentisme quan s’acosta el primer aniversari del 14-F.

En les √ļltimes eleccions al Parlament, la majoria parlament√†ria va aplegar 74 escons -xifra in√®dita- i un percentatge del 52%, dada que tamb√© inclo√Įa el PDECat, que finalment va quedar fora de l’hemicicle. ERC i Junts no van ser capa√ßos de revalidar la coalici√≥ fins al maig, quan ja s’enfilava el temps de descompte, i en l’acord rubricat per Pere Aragon√®s i Jordi S√†nchez hi constaven les discrep√†ncies existents. La taula de di√†leg, principal aposta del president de la Generalitat, √©s vista amb escepticisme per part dels de Carles Puigdemont, que ni tan sols en formen part per decisi√≥ d’Aragon√®s. En tot aquest temps, marcat per la pand√®mia -l’actual Govern ha hagut de gestionar dues onades amb els contagis disparats a pesar de la vacunaci√≥- i per les desavinences cl√†ssiques entre socis, no s’ha tancat cap acord sobre l’estrat√®gia a seguir en els propers anys. L’immobilisme de Pedro S√°nchez, per√≤, ha obligat Aragon√®s a reaccionar.

El president no ha format part directament de la taula en qu√® l’independentisme ha debatut el futur del proc√©s, per√≤ n’ha estat informat. √Čs en el marc d’aquest organisme, per exemple, que s’ha anat incorporant Xavier Antich, futur substitut de Jordi Cuixart, en les reunions de primer nivell. Antich, de fet, ja ha format part d’aquest tipus de trobades. Les fonts consultades assenyalen que “no es pot trigar” a comunicar aven√ßos, tot i que de moment s’aposta per la m√†xima discreci√≥. Quan algun dels coneixedors d’aquesta iniciativa -com ara S√†nchez, secretari general de Junts- sost√© que ja s’est√† “avan√ßant” en alternatives al di√†leg, no es concreta mai res. En part per discreci√≥, per√≤ tamb√© perqu√® els equilibris s√≥n delicats i no hi ha propostes tancades.

L’immobilisme de S√°nchez obliga Aragon√®s a recalibrar el di√†leg
El president de la Generalitat plantejar√† una proposta en l’aniversari del 14-F per “rearmar” l’independentisme mentre Junts el colla per explorar ja les alternatives davant la manca de resultats

S√≠ que hi ha moltes expectatives, aix√≤ s√≠, posades en la confer√®ncia que far√† Aragon√®s el 14 de febrer, coincidint amb l’aniversari de les eleccions, perqu√® hi defensar√† un projecte concret per donar sortida al 52%. Ja no es basar√† tot en defensar la taula de di√†leg com a via per resoldre el conflicte, sin√≥ sobre com aconseguir que l’Estat s’assegui a negociar. “Dialogar no √©s el mateix que negociar”, ressalten fa setmanes des de Junts. El fet que Pedro S√°nchez vagi postergant tant la mesa entre governs com la comissi√≥ bilateral -que en teoria no es pot allargar m√©s de la primera setmana de febrer- ha obligat els estrategs de Palau a prendre la iniciativa. Sense perdre de vista, a banda, que hi ha debats en teoria allunyats de la taula de di√†leg com la reforma laboral que, en el fons, tamb√© s√≥n objecte de negociaci√≥ en clau pol√≠tica.

Tanmateix, que les reunions no han servit encara per amorosir les discrep√†ncies ho ha evidenciat el fet que Cuixart hagi decidit deixar la presid√®ncia d’√ímnium com a gest per renovar els lideratges -i, per tant, el discurs- del 2017. De moment, aix√≤ s√≠, ning√ļ li ha agafat el guant: Oriol Junqueras no t√© intenci√≥ de deixar la presid√®ncia d’ERC i, en el cas de Puigdemont, nom√©s hi haur√† moviments en aquest sentit en cas que es pugui abordar amb garanties el retorn a Catalunya si la just√≠cia europea li dona la ra√≥. L’expresident de la Generalitat √©s prudent sobre tots els escenaris oberts, per√≤ dirigents del seu entorn consultats destaquen que un hipot√®tic retorn pivotar√† m√©s sobre el Consell per la Rep√ļblica que no pas sobre Junts. Un partit amb una agitada vida interna que inclou c√†bales sobre qu√® passar√† si Puigdemont plega, amb els noms de S√†nchez i de Jordi Turull sempre en boca de bona part dels quadres.

Entre el Consell per la Rep√ļblica i l’Acord Nacional per l’Autodeterminaci√≥ i Amnistia

Un dels fils que quedaven despenjats de l’acord de legislatura era precisament l’estructura de l’exili liderada per Puigdemont, que en les properes setmanes ha de triar la c√ļpula, previsiblement amb l’expresident de la Generalitat al capdavant. Davant les dificultats per enquadrar l’entitat dins dels organismes de coordinaci√≥ fixats entre ERC i Junts -que s’estructuren, sobretot, en base a un 3×3 que bascula entre el Govern, el Parlament i els partits-, el Consell ha anat tirant endavant els seus √≤rgans institucionals. Una de les opcions que encara hi ha damunt la taula √©s que l’entitat a l’exili serveixi com a “empara pol√≠tica” de la direcci√≥ estrat√®gica del proc√©s, formada pels republicans, Junts, la CUP, √ímnium i l’Assemblea Nacional Catalana (ANC).

Un altre dels elements que s’han de posar encara en marxa √©s l’Acord Nacional per l’Autodeterminaci√≥ i l’Amnistia, que no s’ha presentat p√ļblicament tot i que ja es coneixen bona part dels seus membres, entre els quals hi ha David Fern√†ndez, Carme Forcadell i Joaquim Forn. Una de les possibilitats damunt la taula √©s que aquest acord formi part de la confer√®ncia d’Aragon√®s del 14 de febrer, que aspira a ser una oportunitat per “rearmar” l’independentisme. Un moviment en el qual les disson√†ncies discursives entre els actors s√≥n not√≤ries, una tend√®ncia que tamb√© es nota dins dels propis partits. A Junts, per exemple, hi ha un sector -sense pres√®ncia en p√ļblica, per√≤ estructurat al voltant de c√†rrecs i exc√†rrecs de l’administraci√≥- que aposten per una via “pragm√†tica” que no lliga amb discursos com els de Puigdemont o b√© Laura Borr√†s.

Sigui com sigui, l’aniversari de les eleccions del 14-F i de la consecuci√≥ del 52% dels vots agafa l’independentisme sense un full de ruta acordat, pendent encara de la tercera reuni√≥ de la taula de di√†leg i amb debats paral¬∑lels -els Jocs Ol√≠mpics d’Hivern, el trasp√†s de Rodalies- que formen part de l’etapa anterior a la retallada de l’Estatut. I, sense el concurs de tots els lideratges que van formar part del 2017, ja sigui per pres√®ncia o per abs√®ncia, qualsevol entesa per superar el marc de la taula de di√†leg -lluny de les prioritats de S√°nchez despr√©s dels indults- ser√† complexa.
Informa:NACIODIGITAL.CAT (30-1-2022)

76 Lectures | ‚Ä£ |
Que tothom ho sàpiga: