EL CATALÀ, CADA COP MÉS PRESCINDIBLE

“El català és prescindible”( 1 )
( JOAN FERRERÓS )
Quants arribarien al mínim de correcció lingüística que es preveu per a qualsevol llengua normalitzada?
Les Gene­ra­li­tats ens han men­tit pie­to­sa­ment quan han trac­tat de la (mala) salut de la llen­gua cata­lana. Totes: quan Tar­ra­de­llas se la va aga­far amb paper de fumar per dir “ciu­ta­dans de Cata­lu­nya” enlloc de ‘cata­lans’, la cosa va dei­xar fres­sat el camí de com seria trac­tat tot allò que pogués por­tar l’adjec­tiu de català. I de Pujol a Torra han anat ama­gant l’ou de la gra­ve­tat de la invo­lució de l’idi­oma que, avui, es troba objec­ti­va­ment –ho reco­nei­xen des del Par­la­ment Euro­peu, pas­sant per Quim Monzó i Carme Junyent, al Grup d’Estudi de Llengües Amenaçades (GELA)– amenaçat d’extinció. Pot­ser és que no hi ha res a fer. Cert que de les cata­cum­bes fran­quis­tes ençà ha tin­gut certa visi­bi­li­tat gràcies a TV3.
Cert que en un 20 o 25% de Cata­lu­nya –allà on la immersió lingüística s’ha prac­ti­cat amb hones­te­dat– s’ha ense­nyat a escriure –de par­lar ja en sabien– a un nom­bre exigu d’alum­nes “de comar­ques”. Entre­tant a la capi­tal i perifèria bona part dels 5,5 mili­ons que hi viuen mai no han aban­do­nat les dot­ze­nes de canals en espa­nyol, ni a les esco­les han pas­sat mai –si s’han fet– d’alguna hora de català a la set­mana. Com decla­rava una mare lla­vors de l’embo­lic de l’ins­ti­tut amb fills de Guàrdia Civil: “Però si no hi havia cap pro­blema, si fins i tot les clas­ses de català es fan en cas­tellà!” Repe­teixo: pot­ser no hi ha res a fer. L’acti­tud sis­temàtica­ment repres­siva i limi­ta­dora de l’Estat, com­bi­nada amb la indolència idiomàtica de la majo­ria de cata­lans cata­la­no­par­lants i cas­te­lla­no­par­lants ens ha por­tat de recu­lar fins a, avui, un 25% del cens de Cata­lu­nya que té el català com a llen­gua habi­tual.

Que majo­ritària­ment aban­do­narà de seguida que l’inter­lo­cu­tor hagi bal­bu­ce­jat la pri­mera paraula en cas­tellà. I com parla aquesta mino­ria de cata­la­no­par­lants “habi­tu­als”? Quants arri­ba­rien al mínim de cor­recció lingüística que es pre­veu per a qual­se­vol llen­gua nor­ma­lit­zada? Quants supera­rien el tan popu­lar cata­nyol –par­lar amb sin­taxi i part del lèxic cas­te­llans, sal­pe­brat amb alguns mots en català? “Peque, men­tres vaig a pegar-me un xapus­son a la pis­cina no et pugis a la baran­di­lla que pots caure-te…”, que diu una veïna que es té per cata­la­no­par­lant. Repe­teixo: pot­ser no hi ha res a fer i el català s’ha d’anar galle­guit­zant irre­ver­si­ble­ment cap a un patois del cas­tellà. Dic galle­guit­zant perquè, com va pre­dir fa dècades Joan Fus­ter, el gallec serà por­tuguès o no serà.
Informa:ELPUNTAVUI.CAT (11-8-2020)

105 Lectures | ‣ |
Que tothom ho sàpiga: