“La identitat és necessària. Si no ens promocionem nosaltres, no ho farà ningú”

El director general de la Fundació .cat, Francesc Giralt i Prat (Barcelona, 1948), que també és professor emèrit d’Enginyeria Química a la Universitat Rovira i Virgili, ens concedeix aquesta entrevista per fer balanç dels 15 anys de la fundació i per analitzar els reptes de futur del domini ‘.cat’.

( MANUEL LILLO )
-La Fundació .cat compleix 15 anys. El 2005, la idea de crear un domini català era ben clara. Però pensaven que allò d’Internet podia arribar a adquirir la importància que ha acabat adquirint?

-Els iniciadors d’aquest projecte van sol·licitar la creació d’un domini d’àmbit cultural per als territoris de parla catalana. Ells ja tenien claríssima la importància d’aquesta idea. Es tractava de tenir presència cultural i lingüística en el món i que no només nosaltres en fóssim conscients, sinó que el món sencer se n’adonés que nosaltres existim. Per tant, la creació del domini .cat es va fer amb una visió de futur i de consolidació del català en l’àmbit digital.

-Com va sorgir la idea?

-L’element clau va ser la discreció. Totes les discussions dels processos encaminats a la creació d’un domini propi es van fer des de la màxima discreció possible. Primer es va pensar en un domini .ct, com si fos el domini d’un Estat. Això no va ser possible i es va descartar de seguida. Llavors es va optar per potenciar el domini cultural: un domini de primer nivell d’àmbit cultural, geogràfic i lingüístic. Va ser un procés lent, de negociació i de persistència desenvolupat en unes condicions singulars a l’Estat espanyol que ho van fer possible. Es va obrir una finestra d’oportunitat en què això podia succeir. I així va ser. El domini .cat es va convertir en un element fonamental per a la dinamització de la nostra cultura. I per això, actualment, quan a la Fundació .cat contemplem quin és el nostre propòsit, ens plantegem accelerar la transformació digital als territoris de parla catalana. El nostre àmbit és: Llengua, cultura i Internet

-Quina estratègia tenen en aquest sentit?

-És una estratègia basada en tres punts. Un seria la capacitació digital en els territoris de parla catalana: bretxa digital zero. L’anomenem Aula Oberta. Un altre, identificat com l’Observatori, seria obtenir informació sobre digitalització i dades sobre la xarxa per posar-les a disposició de tots els usuaris .cat i dels qui dinamitzen el català a la xarxa, de manera que les activitats que es desenvolupin a cavall d’aquest domini i del català siguin més eficients i garanteixin més benefici i projecció a les persones i empreses que l’utilitzin. El tercer element seria la promoció i suport del català digital. Tot allò que des de la Fundació .cat podem fer per promocionar el català a les xarxes socials, en congressos, en assistència lingüística, perquè Google incorpori el català en totes les seves aplicacions –cosa que ja queda a prop–, ho fem. La fundació no és aliena a aquestes qüestions. I pel que fa als àmbits d’actuació, en tenim tres de prioritaris. Un és l’educació. Entenem que cal transformar el país no només digitalment, sinó a través de l’educació. Parlem d’alfabetització digital, de digitalització de l’educació en totes les fases, tant per a l’alumnat com per al professorat. Cal digitalitzar, també, el tercer sector. Aquest és un altre dels nostres àmbits d’actuació: potenciar els serveis a la ciutadania a través d’entitats sense ànim de lucre i no governamentals, també a persones amb competències diverses. Per últim l’altre àmbit d’actuació és el que fa referència a l’economia digital. No mirem a grans escales econòmiques, sinó al petit comerç, a autònoms i pimes, amb programes de formació, de capacitació… Intentem aproximar-nos, el màxim possible, a totes les activitats que utilitzen la xarxa com a mitjà per dur a terme les seves activitats econòmiques i empresarials.

-Podria posar un exemple de com la Fundació .cat ajuda el petit comerç perquè es pose al dia en aquesta qüestió?

-Enguany, i de manera totalment gratuïta ateses les circumstàncies, oferim una formació a través de la xarxa projectada als comerços que s’hi inscriuen, que es poden donar d’alta enregistrant el seu domini i el seu correu electrònic per dirigir-se des de la catalanitat als seus clients amb el seu web. Així faciliten el comerç electrònic amb els seus clients, de manera que puguin començar a gestionar la seva presència digital, la seva geolocalització, que apareguin a les cerques, etc. El projecte que engloba aquestes activitats de suport al petit comerç és elteunegoci.cat, el qual ha tingut una excel·lent acollida. Abans de la COVID-19 solament 1 de cada 5 comerços tenia presència a la xarxa amb domini propi.
Subscripció al butlletí

Tot això es fa perquè molts comerços utilitzen les xarxes socials, que estan molt bé, per promocionar-se i vendre. Però quan utilitzes les xarxes socials no t’estàs inserint en la teva comunitat, sinó en una comunitat que, tot i ser fantàstica, no et permet gestionar la teva identitat de la manera que vols i en la qual, a més a més, les regles de joc poden canviar. En canvi, si ho fas des del domini .cat, tu ets l’amo de la teva identitat: del teu web i de tot. El que volem és que els negocis tinguin un nivell bàsic de presència a internet perquè després, si volen, puguin millorar-la a través de la contractació d’empreses desenvolupadores. Per tant, hem de trencar la barrera que moltes persones tenen envers la digitalització. Aquest objectiu és bàsic. Si després volen contractar més serveis d’Internet, ho faran des d’un punt de partida clar que nosaltres hem ofert.

Pel que fa al tercer sector, treballem amb la capacitació digitals d’entitats. Recentment hem engegat un programa, que es diu jo.cat, amb el suport de la Generalitat de Catalunya i la Universitat Rovira i Virgili, amb l’objectiu de facilitar la reincorporació de les persones aturades al mercat laboral. A través de la gestió de perfil digital es potenciarà la manera de trobar la feina adequada per a cada perfil professional. Per als aturats, aquesta formació és de cost zero i properament, amb un cost mínim, l’obrirem a qualsevol professional que la vulgui desenvolupar.

Li posaré un altre exemple: en l’àmbit de l’educació, formem professorat en llenguatge web perquè adquireixin unes mínimes competències digitals i puguin organitzar tallers amb els seu alumnes tallers per a desenvolupar webs pels sectors productius o sobre estudis relacionats amb el territori, per esmentar dos casos, de manera totalment transversal. Aquestes activitats les potenciem a través de wapps.cat, un concurs de creació de llocs webs i apps. Tot això serveix per adquirir més competències digitals en l’àmbit del professorat i per millorar la qualitat de l’ensenyament que es pugui oferir. N’estem molt satisfets. Enguany hem celebrat el 10è aniversari. Això va unit també a la transformació digital de les universitats, així com al desenvolupament de competències digitals per par dels alumnes, a través de projectes que hem iniciat per potenciar les capacitats digitals de tota la població. No només a Catalunya, sinó a tots els territori de llengua catalana: País Valencià, Illes Balears, Catalunya Nord, Andorra, la Franja, l’Alguer i Catalunya.

-Continuant amb l’empresa privada, tenen dades fins a quin punt les empreses dels Països Catalans estan posades al dia en termes de digitalització en comparació amb altres territoris?

-És una pregunta difícil de contestar doncs depèn dels sectors i de la grandària de l’empresa. Per les grans i mitjanes empreses ho hauríem de plantejar en termes d’indústria 4.0. Per les petites empreses, comerços i autònoms el plantejament és més bàsic, de bretxa digital. Hem signat recentment un conveni de col·laboració amb la Cambra de Comerç de Barcelona que contempla fer un estudi sobre l’estat de la digitalització de les empreses a la demarcació de Barcelona. Hi estarem implicats tant el Gabinet d’Estudis Econòmics i d’Infraestructures de la Cambra com la Fundació .cat a través de l’Observatori.

Només fent una anàlisi superficial dels estudis fets pels Governs i administracions dels territoris de parla catalana, de la informació fornida per organitzacions empresarials, com el Cercle Català de Negocis, CECOT, PIMEC i la Cambra, i per algunes operadores de telefonia en el marc del Mobile World Congress (MWC), podríem dir que aproximadament un 40% de les empreses de més de 100 treballadors tenen un pla de digitalització i que, abans de la COVID-19, solament una quarta part de les pimes consideraven la necessitat d’implantar noves tecnologies. Una dificultat afegida és la manca de professionals experts en les TIC o el dèficit de competències digitals dins de les empreses. En aquest sentit, les mateixes universitats cerquen el desenvolupament de programes que puguin acreditar els alumnes, els futurs professionals, en competències digitals. Això vol dir que les universitats coneixen les limitacions dels seus alumnes en aquests termes. En resum, a mesura que baixem d’abast de les empreses, des de les grans a les petites, ens trobem que els plans de digitalització disminueixen com augment la bretxa digital de tot els personal. Per això parlem de bretxa digital zero.

Per altra banda, les administracions territorials dels territoris de parla catalana tenen serveis d’administració digital per donar suport als ajuntaments en el sentit d’apropar, en termes digitals, els ciutadans a les administracions públiques. Aquí hi ha una barrera que també s’ha de superar. Les competències digitals afecten a tots els nivells relacionals. No parlem només de teletreball, sinó de coses molt més profundes. Cal saber com utilitzem aquestes eines per, sense intermediació, atendre clients des de la proximitat, oferir continguts, que el client sàpiga trobar els comerços que millor satisfaran les seves necessitats… Tenim tecnologia suficient per fer el que cal fer. El que necessitem és que la gent superi la barrera d’aquesta por a afrontar una nova realitat. Que els que l’hagin d’afrontar no tinguin por d’incorporar aquestes eines a la seva activitat laboral diària. I que tots ho facin tant a nivell individual com col·lectiu. En tots els sectors. El que passa és que en alguns sectors aquesta formació i adaptació és més complicada. I no es tracta tant d’oferir recursos com d’oferir suport. Aquí tenim recursos limitats. En altres països, els recursos són menys limitats i són els mateixos governs els qui ofereixen gratuïtament recursos i suport a través de serveis i infraestructures de país per superar la bretxa digital. Nosaltres, des de la Fundació .cat, a través dels nostres recursos limitats intentem influir tant com podem. Tothom intenta fer el màxim amb els recursos que té. Vull deixar clar que el fet que tot i que la Fundació .cat actuï en aquests àmbits que en d’altres països són més exclusius de l’administració, nosaltres no som administració ni en rebem subvencions: som una organització sense ànim de lucre, practiquem l’agnosticisme polític i col·laborem amb tothom des d’aquesta postura. Tot ho fem amb els nostres propis recursos.

-Parla de bretxa digital i de la competència de l’administració. Les administracions espanyola i catalana afronten aquest problema amb tanta intenció com caldria?

-El que caldria és unir esforços, tal com estem fent; així com facilitar i prioritzar, de manera transversal, aquestes polítiques digitals, cosa també s’està fent. S’ha avançat molt en drets digitals, cosa que és important. Hi ha camp per recórrer. No ho dic en el sentit crític: senzillament, queda molt per fer. Nosaltres parlem amb tothom qui pot aportar en aquest camp. Els recursos no són il·limitats. Per això, cal prioritzar i hi ha obligacions que no es poden obviar. Hi ha una part del pressupost que està condicionat i que no es pot tocar. Això ens passa a nosaltres i també a l’administració. Per tant, es tracta de prioritzar, que és el que fem nosaltres en aquestes qüestions estratègiques que he assenyalat abans.

-La pandèmia ha reforçat el valor de la digitalització?

-La pandèmia és un estressant. I els estressants sempre fan que allò que té un ritme n’acabi tenint un altre. La pandèmia ha posat en evidència la necessitat que tenim d’incorporar en el món del treball totes les tecnologies digitals. En aquest procés de transformació digital en què la Fundació .cat està compromesa amb tots els territoris de parla catalana, la pandèmia ha posat en primera línia aquesta necessitat. Penso que l’esforç que s’està fent ajuda en aquesta transformació. És una pena que passem per aquestes situacions tan doloroses i tràgiques, en termes econòmics i personals. Però també és cert que la pandèmia ha posat sobre la taula aquesta necessitat que ja teníem abans que esclatés el coronavirus. Prova d’això és que totes les administracions s’han hagut de posar al dia, davant les dificultats que tots tenim. És una llàstima aquesta situació, però cal aprofitar el sotrac per canviar les coses que cal canviar.

-Vostè ha reiterat el compromís de la Fundació .cat amb tots els territoris de parla catalana. Però l’expansió del domini no és idèntica, ni de bon tros, en tots aquests territoris. De què depèn?

-Depèn de la sociopolítica de cada territori. I això no ho podem canviar. Cada territori percep la llengua i la cultura catalana d’una manera diferent. Cada territori té la seva singularitat, en definitiva. Per això, cada acció de la Fundació és dissenyada a mida per a cada territori. Des de fa sis mesos hem augmentat molt la nostra projecció als territoris de parla catalana més enllà de Catalunya, buscant teixir aliances i complicitats que ajudin, a través de projectes que afegeixin valor, en l’àmbit digital.

-I això com es fa? De quina manera es presenta la Fundació .cat perquè els prejudicis polítics no eviten l’arribada del domini a territoris de l’àmbit lingüístic situades a fora del Principat?

-Per exemple, a la ciutat d’Alacant ho fem de la següent manera. Si parlem d’educació ens dirigim a la Universitat d’Alacant; a l’administració de la Generalitat Valenciana, que té competències en educació, per donar a conèixer els nostres serveis als departaments corresponents; després a les diputacions, que tenen competències a nivell local, per posar sobre la taula les nostres solucions per resoldre els problemes que hi pugui haver. El mateix fem amb els ajuntaments, que tenen competències escolars i educatives. A Alacant tenim un conveni amb la Universitat per desenvolupar iniciatives conjuntes. Així, lentament, despleguem les nostres funcionalitats, acompanyant les entitats de la manera que ho necessiten. Pel que fa a les organitzacions, per exemple amb El Tempir d’Elx, tenim vincles. També amb Acció Cultural del País Valencià, que amb l’Obra Cultural Balear i amb Òmnium Cultural integra la Federació Llull, que és patrona de la Fundació .cat. Lentament, establim complicitats a través d’allò que ja existeix al territori. No hem d’inventar res, sinó reforçar el que ja existeix. Fem el mateix a tots els territoris de parla catalana. Cal detectar oportunitats per oferir i afegir valor. Es tracta d’establir vincles i relacions estables basades en la transparència i en la perdurabilitat. I així, promocionar i transformar digitalment els territoris de parla catalana.

-Creu que en aquests 15 anys s’han aprofitat totes les oportunitats que genera el fet de tindre un domini propi?

-Li contestaré pel que fa al meu mandat. Durant els darrers dos anys hem procurat aprofitar totes les oportunitats. Què hem fet, per afrontar els reptes? Hem transformat l’organització per fer-la més àgil. Planifiquem i improvisem segons les necessitats d’adaptació a les circumstàncies. Hem separat les línies d’actuació, el que és el negoci i la venda de dominis del que és l’activitat fundacional: és com si tinguéssim dues organitzacions, coordinades però separades. Tot això està unit a través de la comunicació: la gent ha d’entendre què és el domini i què és la Fundació. La gent coneix molt el domini, però també ha de conèixer la Fundació, i això no és tan comú. Alhora, estem contents perquè als territoris de parla catalana, les persones que utilitzen el .cat recomanen l’ús d’aquest domini. Per què passa això? Si la persona que vol tenir una pàgina té un .com, un .net o un .org, qui li ajuda quan té un problema? A qui truca? Al .cat tenim una línia de suport, atenem totes les telefonades, tenim gent per resoldre els problemes. Nosaltres, al final, som aliats del territori. La globalitat no ajuda si no es reconeix la diversitat. La identitat és necessària per assegurar la diversitat. Sense un reconeixement de la diversitat no evolucionem. Per tant, des de la nostra diversitat, servim tots els nostres usuaris. No només els de .cat: també aquelles persones que utilitzen el català a la xarxa i que tenen altres dominis, però que tenen el català com a llengua de les seves activitats digitals. Tota activitat digital en parla catalana, i no només als territoris de parla catalana, perquè un casal català a Amèrica, per dir un exemple, també és un territori de parla catalana, compta amb el nostre suport. Parlem de territoris físics i humans. A tot arreu que algú necessiti ajuda o suport, encara que no sigui de .cat, la Fundació li prestarà servei. Perquè estem compromesos en promocionar la llengua a la xarxa. No contra ningú. Però som qui som. I si no ens promocionem nosaltres, qui ens promocionarà? És evident que ningú. La proximitat del .cat amb els seus usuaris existeix. Cosa que no succeeix amb altres dominis.

-Durant aquests 15 anys amb la Fundació .cat, què han guanyat la cultura i la llengua catalanes?

-A nivell d’organitzacions internacionals de registres, hi estem presents i molt ben considerats. Altres registres de primer nivell que porten més anys que el nostre s’inspiren en nosaltres per introduir-se als territoris a què s’adrecen. Si parlem de contribuir a millorar el nostre país, només ho podrem fer il·lustrant-nos al món. Estem dient que ho fem tot des d’un territori, des d’una llengua i des d’una cultura. I això ha de ser normal.

-Quina és la implementació actual del domini?

-Hem superat els 111.000 dominis enregistrats. Això vol dir que la capacitat de servir i d’influir per millorar és gran.

-Anem acabant: quines són les dificultats perquè gegants com Google introduesquen el català en els seus serveis?

-No parlaria de dificultats, sinó de reptes. Aquestes grans empreses normalment s’acaben adonant que hi ha un mercat potencial de milions de persones en aquesta llengua i que, en termes estrictament comercials, no té massa sentit obviar aquest mercat. Per això el català està cada cop més present en tots els àmbits de la xarxa. Lentament s’hi va incorporant. Els catalanoparlants, al final, treballem la jornada laboral com qualsevol altre treballador del món. Però després dediquem una o dues hores extres diàries per protegir la nostra llengua i la nostra realitat. Malauradament, darrerament, sembla que parlar en català vagi a la baixa. Com anem a protegir la llengua digitalment si no ho fem socialment? Hem de fer del català una llengua d’ús social normal, comuna i valorada. D’ús social i en tots els mitjans. Això és fonamental i irrenunciable.

-Per últim, aconseguir la creació i l’expansió del domini .cat hauria sigut més complicat en un context de tensió política com l’actual?

-Això és una conjectura, doncs mai se sap si no s’intenta, tot i que el context de tensió política actual ho faria gairebé impossible. Miri el que passa amb el reconeixement oficial del Català al Parlament Europeu. De totes maneres deixi’m que li expliqui un exemple històric perquè vostè l’interpreti com consideri. Paral·lelament a la gestió per crear el .cat es va gestionar el reconeixement de la Federació Catalana d’Hoquei Patins a Fresno, Califòrnia. Què va passar? El domini .cat es va gestionar d’una manera suau, tranquil·la, discreta, i va arribar a bon port. I en canvi, el reconeixement de la Federació Catalana d’Hoquei Patins, que estava pràcticament fet, com que es va anunciar i es va convertir en una operació indiscreta, es va acabar anant en orris. Amb això crec que li contesto. Hi ha moments de molta efervescència en què les coses poden ser més complicades. En aquell moment, la discreció va ajudar el .cat gràcies a la bona tasca dels qui s’hi van implicar. No hi va haver cap ego, sinó discreció i voluntat per aprofitar l’oportunitat.
Informa:ELTEMPS.CAT (6-1-2021)