VOLEU CONTINUAR SENT ESPANYOLS ?

“Voleu continuar sent espanyols?”
( SANTIAGO ESPOT)
Aquesta ĂŠs la pregunta que ens haurien de fer contĂnuament el tripartit de JxC ERC i la CUP als votants independentistes per mirar de remoureâns lâĂ nima. El moll de lâos del conflicte entre Catalunya i Espanya ĂŠs la identitat nacional. O ets catalĂ o ets espanyol. Per això la qĂźestiĂł lingĂźĂstica ĂŠs allò que desperta els odis mĂŠs enfrontats entre les dues bandes. Parlar o no catalĂ demostra tambĂŠ un posicionament polĂtic. No ĂŠs estrany doncs que els diputats de Câs, PP (i ara alguns del PSC) rebutgen parlar la llengua de la NaciĂł en el Parlament. Volen deixar sempre clar que això ĂŠs Espanya. PolĂtica colonitzadora.
Mentrestant, les Ă nimes cĂ ndides (excepte quan han de cobrar) dels anomenats diputats independentistes, ignoren deliberadament aquestes coses perquè aixĂ no criden al mal temps. Ells se senten còmodes en lâescenari de lâanomenada ârepressiĂłâ tot traient a passejar sempre que poden els Sants Cristos Grossos dels presos i exiliats. Com que nomĂŠs justifiquen derrotes, pensen que el votant i contribuent no els podem exigir victòries. Sembla que els bons salaris que cobren sĂłn per acumular fracĂ s darrere fracĂ s.
El relat i lâestil que conformen aquests partits estan passats de rosca, no motiven ningĂş i nomĂŠs es mantenen per la manca dâalternatives dâun règim esgotat que nomĂŠs genera mediocritats. Ho saben, i faran tots els possibles per barrar el pas a qualsevol que tingui una idea forta de Catalunya i un estil polĂtic dur que encari als catalans amb la nostra realitat de poble colonitzat. No podem tolerar que continuĂŻn considerant-nos una gent immadura a la qual no se li pot dir la veritat. Malgrat els focs dâartifici del nou espai convergent o el sorprenent nou âsentit de governâ dâEsquerra, no costa gaire entreveure que els seus dies de âglòriaâ sâacaben. Ni motiven, ni generen esperança, ni saben on van. Es limiten a gestionar les frustracions dels independentistes de bona fe.
No cal tenir un gran sentit polĂtic per detectar que darrere dâaquest escenari de desconcert i desmoralitzaciĂł sâobren noves possibilitats electorals. La fi dâun cicle cal saber-lo veure. Ho fa lâindependentisme que viu al marge de lâoficialitat? Massa sovint semblem nomĂŠs obsessionats a denunciar les mancances i les renĂşncies dels nostres polĂtics. Pensem que nomĂŠs obrint els ulls als nostres connacionals, ens faran confiança de forma automĂ tica. Això ĂŠs desconèixer bona part dels mecanismes que mouen el sentit del vot. Obtenir lâaval de la gent catalana significa arribar al cor i activar els seus sentiments mĂŠs positius. Ăs aixĂ com es canalitza la força del nostre poble.
Però aquest independentisme alternatiu no ĂŠs encara prou fort per permetreâs no tenir un sentit polĂtic i patriòtic que el faci unir les seves diverses forces. La unitat per la unitat no garanteix la victòria, però pot evitar la nova desfeta que significaria tenir els mateixos fracassats al Parlament desprĂŠs de les eleccions vinents. Perquè nomĂŠs lâentrada un nou actor a lâhemicicle del Parc de la Ciutadella que jugui la carta del patriotisme ferm i la voluntat per catalanitzar tots els racons de la naciĂł, pot sacsejar el plĂ cid escenari actual.
Per tot plegat, celebro lâapariciĂł ara fa una setmana del âManifest per a una candidatura que faci efectiva la independència de Catalunyaâ. Els seus signants reclamen lâacord dels partidaris que volem trencar amb Espanya per la simple raĂł que volem deixar de ser espanyols. Qui pot negar-sâhi? Continuar votant als mateixos de sempre ĂŠs la millor garantia per esdevenir ârojigualdoâ eternament.
Informa:ELMON.CAT (2-9-2020)-