1648: LA PESTA QUE VA CASTELLANITZAR ORIOLA

“1648: la pesta que va castellanitzar Oriola ”
L’any 1648 una epid√®mia va delmar la poblaci√≥ d’Oriola: 5.000 dels seus 12.200 habitants van morir entre els mesos de febrer i juliol. La repoblaci√≥ d’habitants procedents de M√ļrcia va ser el colp definitiu per a la substituci√≥ del catal√† com a llengua popular.

( VIOLETA TENA )

Quantes voltes han escoltat en les √ļltimes setmanes que el m√≥n no ser√† igual despr√©s de la COVID-19? La lletania es repeteix una volta darrere l’altra per part d’analistes i opinants. I probablement no els falta ra√≥. Almenys la hist√≤ria aix√≠ ho certifica, tant a nivell macro com micro. Europa, per exemple, va tardar dos segles a recuperar la poblaci√≥ que va perdre a causa de l’epid√®mia de pesta negra de 1347. Al Regne de Val√®ncia tamb√© durant aquella calamitat bub√≤nica alguns municipis, com ara Sotaia (al costat de Potries, a la comarca de la Safor ) van desapar√®ixer i d’altres, com Beniparrell van quedar abandonats durant tres segles. Tots els seus habitants havien mort o van fugir a causa de la propagaci√≥ de la malaltia.

Les epid√®mies, doncs, han tingut efectes determinants sobre la demografia, per√≤ tamb√© sobre la llengua. Un exemple paradigm√†tic √©s el d’Oriola, a la zona m√©s meridional del Pa√≠s Valenci√†, on el catal√† t√© a hores d’ara una pres√®ncia testimonial. En el cas de la capital del Baix Segura, l’epid√®mia de pesta que va esclatar el 1648 fou determinant per coadjuvar a la definitiva castellanitzaci√≥ d’aquest territori: segons les investigacions dutes a terme pels historiadors, aquella epid√®mia va matar a 5.000 oriolans, d’una poblaci√≥ de 12.200 habitants, entre els mesos de febrer i juliol. El municipi fou repoblat per persones procedents majorit√†riament de M√ļrcia, circumst√†ncia que fou letal per a la perviv√®ncia del catal√†, que havia estat llengua d’√ļs majoritari des del segle XIV, quan fou repoblada per catalans -aix√≠ en deixa const√†ncia Ramon Muntaner a la seua Cr√≤nica- fins aquell segle. “L’epid√®mia no fou l’√ļnica causa, per√≤ va reblar el clau de forma definitiva al proc√©s de substituci√≥ ling√ľ√≠stica”, explica Brauli Montoya, professor de filologia catalana a la Universitat d’Alacant.

Aquella pesta, tot i no tenir els efectes devastadors de la pesta negra del segle XIV, tamb√© va deixar una alta mortaldat i es pensa que va arribar a aquesta banda de la mediterr√†nia a trav√©s dels ports, amb les mercaderies i els mercaders procedents de l’Alger. Val√®ncia fou el primer lloc on es va detectar el focus, ja a l’any 1647. La not√≠cia es va estendre a tot el territori i a Oriola els responsables de la ciutat prengueren mesures preventives: es nomenaren “guardians de pesta”, s’incautaren les mercaderies procedents de Val√®ncia i es sotmet√© a quarantena a totes les persones procedent de la ciutat. A la ciutat de Val√®ncia es calcula que moriren 20.000 persones, una xifra molt alta -representava una cinquena part de la poblaci√≥- per√≤ proporcionalment inferior a la registrada a Oriola, on pr√†cticament la meitat de la poblaci√≥ va desapar√®ixer en el lapse de sis mesos. Tot i que no existeixen estudis comparatius no √©s agosarat afirmar que la d’Oriola fou una de les mortaldats m√©s altes del Regne de Val√®ncia.

A aquesta davallada demogr√†fica li seguiren els conseg√ľents efectes catastr√≤fics: un proc√©s de desintegraci√≥ social, malestar social, debilitat econ√≤mica i un buidatge poblacional en els sectors professionals m√©s qualificats, molts dels quals van fugir de la ciutat per no tornar-hi. En els anys posteriors es produ√Įren diverses onades repobladores de persones procedents de M√ļrcia, un territori amb qu√®, per proximitat, Oriola tenia una relaci√≥ molt directa. “Les repoblacions que han seguit a les epid√®mies marquen l’esdevenir dels territoris i s√≥n fets determinants per a la llengua”, explica Josep Bernabeu, professor d’hist√≤ria de la medicina a la Universitat d’Alacant. Per la seua banda, Brauli Montoya recalca que “tot i que el catal√† continuava sent la llengua oficial de l’administraci√≥, aquella repoblaci√≥ fou essencial per a la castellanitzaci√≥ popular”.

Aquest fil√≤leg recorda, en tot cas, que el proc√©s de castellanitzaci√≥ de l’√†rea m√©s meridional de l’aleshores Regne de Val√®ncia s’havia iniciat unes d√®cades abans. No es pot perdre de vista que el 1609 havia tingut lloc l’expulsi√≥ dels moriscos, la major part dels quals vivien al camp. El lloc d’aquells moriscos fou ocupat pels mateixos oriolans, qui, alhora, foren reempla√ßats per habitants de M√ļrcia en diverses campanyes repobladores. “No s’ha de perdre de vista que s√≥n territoris molt pr√≤xims entre ells i amb una cultura agr√≠cola molt similar, circumst√†ncia que facilitava les coses”, explica Montoya.

Amb tot, el catal√† va continuar tenint una posici√≥ predominant en la parla oral. Un predomini que, tanmateix, s’esmortir√† durant les seg√ľents d√®cades i rebr√† un colp definitiu amb la pesta de 1648, per b√© que encara el 1684 es t√© coneixement de documents que certifiquen l’√ļs del catal√† com a llengua d’√ļs entre la poblaci√≥ oriolana. El catal√†, tanmateix, romandr√† com a llengua oficial fins al 1707, any en qu√® s’aboleixen els Furs i el castell√† esdev√© l’idioma de comunicaci√≥ en l’administraci√≥. “En el cas d’Oriola, coincideix en el temps la p√®rdua de la llengua oficial i la popular”, explica Montoya.
Informa:ELTEMPS.CAT (22-4-2020)

160 Lectures | ‚Ä£ |
Que tothom ho sàpiga: