23-F, EL TRIOMF REACCIONARI DE LA TRANSICI√ď COM VOLIEN ELS COLPISTES

“23-F, el triomf p√≤stum d’Armada?”.
¬ęEn els processaments i les presons, l’exili i el bloqueig de les reformes, s’ha imposat la relectura reaccion√†ria de la Transici√≥, com volien alguns dels colpistes¬Ľ
( PEP MART√ć )
Les circumst√†ncies an√≤males en qu√® s’han commemorat els 40 anys del 23-F s√≥n una manifestaci√≥ m√©s de la crisi m√ļltiple que afecta l’Estat. Si un projecte nacional es plasma tamb√© en un seguit de diades i celebracions que s√≥n compartides per una immensa majoria de la societat, el 23-F ha estat una d’elles. Hi va haver un moment en qu√® va semblar que la data aconseguia el seu prop√≤sit d’aplegar a l’entorn de la Corona i del rei Joan Carles I un cert consens social.

Per√≤ la crisi social, la desesperan√ßa de sectors creixents de la societat enmig d’una crisi econ√≤mica molt greu, els efectes de la pand√®mia, el conflicte amb Catalunya, el desprestigi de les elits, les decisions reaccion√†ries d’un poder judicial desbocat, l’Espanya buidada i les protestes que, de Linares a Barcelona, esclaten arreu han fet inviable la consolidaci√≥ d’un projecte nacional espanyol.

Els 40 anys del cop d’estat frustrat del 23-F ha estat una altra oportunitat perduda per l’Estat. La papereta que tenia avui Felip VI era dif√≠cil. L’actual monarca s’ha hagut de referir al seu pare de manera expl√≠cita. Per√≤ tot en l’acte previst ha estat escadusser. La casualitat ha fet, a m√©s, que el monarca estossegu√©s repetidament en el moment de referir-se al rei em√®rit, com un senyal afegit d’incomoditat.

El rei em√®rit no hi era avui al Congr√©s, per raons √≤bvies. Per√≤ l’abs√®ncia de les forces sobiranistes de Catalunya, el Pa√≠s Basc i Gal√≠cia, com tamb√© que el vicepresident Pablo Iglesias no aplaud√≠s les paraules del rei, han recordat que la primera magistratura no √©s vista com l’encarnaci√≥ de totes les societats d’Ib√®ria, sin√≥ com el s√≠mbol d’uns poders dominants en el cor de l’Estat.

Crida l’atenci√≥ com, en el discurs oficial del r√®gim del 78, es guarden paraules de reconeixement envers el PCE de Santiago Carrillo. Ja √©s un lloc com√ļ. Per√≤ els elogis al PCE de la Transici√≥ s√≥n tan sols ret√≤rics i, per tant, falsos, quan els mateixos sectors oficials consideren Podem i les forces sobiranistes catalanes i basques hostils al model democr√†tic espanyol.

El cop del 23-F, el de Tejero i Milans del Bosch, va fracassar. Per√≤ paradoxalment, els tres protagonistes que no es van llan√ßar al terra aquell 23-F, Adolfo Su√°rez, Guti√©rrez Mellado i Santiago Carrillo, van acabar sent tres derrotats de la Transici√≥, enfront alguns que no van restar asseguts, des de Felipe Gonz√°lez a l’ala m√©s dretana d’UCD. En els processaments i les presons, l’exili i el bloqueig de les reformes, s’ha imposat la relectura reaccion√†ria de la Transici√≥, com volien alguns dels colpistes. Quaranta anys despr√©s. Com una revenja p√≤stuma de la “soluci√≥” Armada.
Informa:NACIODIGITAL.CAT (24-2-2021)

148 Lectures | ‚Ä£ |
Que tothom ho sàpiga: