2022: A CATALUNYA DEL NORD MOBILITZACIONS ALS CARRERS…I A LES URNES ?

“2022 a Catalunya Nord, mobilitzacions als carrers… I en les urnes?”

Analitzem l’any polític al nord de l’Albera, que estarà determinat per totes aquestes claus.

( GAUTIER SABRIÀ )
Al centre històric de PerpinyĂ  hi ha un barri molt destacable, Sant Jaume. Si prou gent el coneixen com el barri gitano del centre, no tothom sap que ĂŠs el barri mĂŠs pobre de l’Estat francès. S’hi concentra un nivell de pobresa sense cap equivalent arreu de l’Estat i les condicions d’habitatge sĂłn preocupants, amb cases que es cauen com castells de cartes. L’Ajuntament de PerpinyĂ  sempre ha tingut una relaciĂł especial amb aquest barri. Considerat com una base electoral important per la famĂ­lia Alduy (que va governar l’Ajuntament del 1959 al 2009), Jean-Marc Pujol va perdre la confiança dels seus habitants iniciant un projecte de rehabilitaciĂł del barri. L’estiu del 2018 una forta mobilitzaciĂł neix al barri per que se n’aturi la destrucciĂł i un any desprĂŠs s’aturaven oficialment les obres. Una victòria important pels seus habitants, un fracĂ s per l’Ajuntament… i una oportunitat pel batlle actual, Louis Aliot, que va tenir bons resultats al barri. Però el 13 de setembre del 2021 el projecte es va reprendre. En pocs mesos ja s’han destruĂŻt dos blocs (plaça del Puig i plaça Cassanyes) i la mobilitzaciĂł reprèn.

Aquest projecte tindrà repercussions polítiques per un govern municipal i veurem si tindran més pes els seus somnis de gentrificació o la por de perdre l’electorat del barri.

Les protestes anti-vacunes i anti-passaport Covid

Des d’aquest estiu del 2021 cada dissabte uns centenars de persones es manifesten pels carrers de Perpinyà. Si el lema d’aquesta mobilització és l’oposició al “Pass Sanitaire” (passaport Covid), una part dels manifestants expressen clarament el rebuig a les vacunes. El moviment neix de les cendres d’un altre moviment social destacable dels últims anys, les armilles grogues. Una protesta amb una participació desigual durant 6 mesos (el moviment va començar molt fort aquest estiu amb millers de manifestants entre els quals es van unir molts turistes) però que no s’ha aturat mai a Catalunya Nord, contràriament a moltes altres territoris de l’Estat.

Pot continuar aquest moviment al 2022? No fa cap dubte. El Primer Ministre Jean Castex (i ex-batlle de Prada de Conflent) ha anunciat els últims dies noves restriccions i un canvi major: el passaport sanitari es convertirà en passaport vacunal al gener 2022. Per entrar en llocs públics, bars o restaurants, un test PCR negatiu no serà mÊs suficient sinó que caldrà tenir vacuna. Forçosament, aquest acte polític tornarà a alimentar les mobilitzacions per molts dissabtes encara.

Fenomen interessant, Catalunya Nord té un nivell molt desigual de persones vacunades segons les comarques. El Rosselló té un nivell alt que s’explica en part per la proporció important de gent gran quan al Conflent –territori on la protesta apareix més forta– el nivell és més aviat baix.

60è aniversari de la independència d’Algèria

El proper juliol del 2022 es celebrarà el 60è aniversari de la independència d’Algèria. Podria sorprendre que aquest esdeveniment aparegui en un article dedicat a Catalunya Nord, però els dos territoris tenen una relació històrica. Quan Algèria aconsegueix la seva independència l’any 1962 una part dels “repatriats” (més conegut com a “pieds-noirs”) s’instal·len a Catalunya Nord. Això tindrà un impacte demogràfic clar; Catalunya Nord compta aquest any uns 250.000 habitants als quals s’afegiran uns 30.000 repatriats d’Algèria. Un impacte demogràfic que canviarà també la sociologia i la política del territori i de la seva capital (la meitat s’instal·len a Perpinyà). Els dos últims batlles de Perpinyà tenen arrels de l’altre costat del Mediterrani i sempre han reivindicat la seva identitat de “pieds-noirs”. Ja fa uns anys que es posen les banderes de l’Ajuntament a mitja asta el 19 de març, data de l’alto-el-foc de la Guerra d’Algèria; i al 2021 el batlle d’extrema dreta Louis Aliot va organitzar una exposició puntual per denunciar els crims del FLN (partit independentista algerià) durant la guerra. També podríem mencionar els tres monuments d’homenatge a l’OAS (la milícia que lluitava violentament contra la independència d’Algèria) o el centre de documentació de l’Algèria francesa a Perpinyà per mostrar que els polítics nord-catalans hagin triat el seu bàndol en la memòria històrica. En context d’eleccions és una bona oportunitat per animar l’electorat històric del Reagrupament Nacional (RN) i convertir Catalunya Nord lloc de trobada pels nostàlgics de la colonització d’Algèria.

Les eleccions presidencials i legislatives des de Catalunya Nord

Al 2022 els electors nord-catalans tindran dues cites, les eleccions presidencials i legislatives. Però Catalunya Nord és territori de divergències polítiques. A les últimes presidencials el mapa de Catalunya Nord es podia pintar de dos colors: blau fosc a la plana i la costa per un vot massiu a l’extrema dreta; roig per les comarques muntanyoses i de l’Oest per un vot d’esquerres a favor de la France Insoumise del Jean-Luc Mélenchon. Però la temàtica de la vacuna podria tenir un impacte, específicament al Conflent, terra de l’actual Primer Ministre Jean Castex, que cristal·litza les tensions dels militants anti-vacuna. Actualment són quatre candidatures de dretes que encapçalen els sondejos, entre les quals dues d’extrema dreta, i serà interessant veure si l’electorat ultradretà nord-català segueix fidel a Marine Le Pen o es deixa seduir per la candidatura més radical del Eric Zemmour.

A l’estiu tindran lloc les legislatives. Catalunya Nord té quatre diputats a l’Assemblea francesa, actualment tres són del partit del president Macron, l’altre seient el va guanyar Louis Aliot al 2017 (Catherine Pujol el va substituir després que guanyés les municipals). Sense la figura d’un Louis Aliot, el RN pot guardar el seu seient de diputat? Quin impacte tindrà la campanya del Macron sobre el poste dels tres altres diputats?

PerpinyĂ , una ciutat clau per les presidencials

El passat 12 de desembre 2021 la batllessa de ParĂ­s i candidata socialista per les presidencials organitzava el seu primer mĂ­ting de campanya… a PerpinyĂ . A primera fila del mĂ­ting, Hermeline Malherbe, presidenta socialista del Consell Departamental de Catalunya Nord, i Carole Delga, presidenta socialista i (i suport històric de Manuel Valls) del Consell Regional. SĂ­, a Catalunya Nord el vot socialista ĂŠs històric, però PerpinyĂ  ĂŠs actualment el sĂ­mbol de l’extrema dreta i ĂŠs precisament per això que l’Anne Hidalgo ha triat la capital rossellonesa per posicionar-se com un rival fort a la ultradreta. És un fenomen recent, aparegut al 2020. Des de les ultimes municipals una bona part de les figures de les esquerres desfilen a PerpinyĂ  per marcar la seva oposiciĂł a l’extrema dreta francesa (entre altres, tres candidats de les ultimes presidencials han vingut l’any 2020).

Si no fa cap dubtes que diferents candidats d’esquerres van a copiar l’Anne Hidalgo en els propers mesos, els candidats de dreta radical faran la mateixa cosa. Marine Le Pen havia organitzat un míting a Catalunya Nord a les ultimes presidencials de 2017 i semblaria una anomalia que no torni a la ciutat més gran que governa el seu partit. Aquest any ha aparegut una nova candidatura d’extrema dreta, la d’Eric Zemmour, més radical en molts aspectes que el RN. El mediàtic candidat havia reunit un miler de persones per una conferencia l’any 2019 a Perpinyà conjuntament amb Louis Aliot. I com imaginar que Zemmour no aprofiti del símbol que és Perpinyà per pressionar la candidatura de Le Pen?
Informa:ELTEMPS.CAT (7-1-2022)

143 Lectures | ‣ |
Que tothom ho sĂ piga: