“Al final, guanyarem!”
( TONI STRUBELL )
I si deixem de parlar de les nostres febleses, de les nostres divisions i les nostres punyetes i comencem a centrar-nos en les nostres fortaleses? Què us sembla? Sempre solem queixar-nos de les nostres dificultats, les nostres “impossibilitats”, les nostres desercions, les nostre taules de diàleg i les nostres pastanagues, els nostres indults amb truc, els gestos, la divergències d’estratègia etc… Bah! Tot això s’ho endurà el vent. Més enllà del desastre de judici 1-O (un horror) i les turbulències dels indults, el cert és que tots i totes els nostres represaliats (presos i exiliats polítics) sempre insisteixen que seguiran lluitant per la independència. I això és fabulós, no ho obviem! Centrem-nos, doncs, encara que sigui per un moment, en la muntanya que tenen al davant ells, els nostres enemics, que la tenen. Perquè no se’n surten! Posem-nos a mirar la lluna i deixem de mirar el dit.

Una visió més ampla de l’escenari que tenim al davant segur que ens dóna més resultats que no pas recrear-nos en la complanta i la melangia. En això fem cas de Martí i Pol! Una de les coses que hem de veure amb més claredat és la certesa que anem a guanyar. Aviam, sí, el nostre enemic és formidable. Però és molt dubtós que l’operació d’anorreament real que pretén realitzar amb Catalunya pugui acabar sent un èxit. Diguem-ho ben clar, és insostenible en democràcia el que pretenen fer! Volen imposar-se a un poble modern com el nostre amb eines del segle passat! Volen esclafar-nos a través de la repressió i la por, amb 3000 represaliats fins ara. Volen sustentar càstigs exemplars en relats imaginaris i trames policials que no s’aguanten ni amb bastides. No és sostenible i ho saben! El resultat és que ara ja som el 52% i pujant! Si hem de tenir clara una cosa és que tot això els acabarà explotant a la cara.

El desmoronament moral (i econòmic) d’Espanya és implacable. Si ni tan sols han pogut empresonar el MH President Puigdemont! Com vols que acabin amb la nostra ferma voluntat de ser independents? La misèria moral i la injustícia s’acaben pagant, tot i que en ple procés pugui no semblar-ho. Va passar amb el Procés de Montjuïc, al final del segle XIX, quan tot anava en contra dels rebels. I tornarà a passar avui. Així que el millor que podem fer és deixar-nos d’hòsties i preparar-nos per al què vindrà, que vindrà. Cal adoptar la millor actitud per a aquests casos: la moral de victòria. Perquè això és el que sens dubte ens farà guanyar, no en tinguem cap dubte, per molt fosc i costerut que els sembla l’actual situació a alguns. Al final, guanyarem. I les coses que es fan esperar són les que més valen la pena.
Informa:Racocatala.cat (5-6-2021)