“Som Energia i el “Juan, para ser catalán eres un tio cojonudo” ”
( FRAN TIRADOR )

Fa anys vaig pagar per assistir a un concert d’un genial artista caigut, a la recerca de la redempció, en un bonic teatre dins d’un reputat festival d’una ciutat més aviat grisosa. 2 minuts de rellotge va durar ‘l’espectacle’. Va ser de tot menys musical. L’intèrpret, certificant l’infern en què es trobava instal·lat de feia anys, decidia abaixar la tapa del piano de manera abrupta i va anar per un pobre desgraciat que havia afluixat més diners per a situar-se a primera fila. De tenir una posició privilegiada per gaudir d’un espectacle, a estar en el punt de mira dels cops. La cosa per sort no va anar a més, l’artista va ser placat i expulsat de l’escenari, i el públic va abandonar el recinte, ordenadament, i una mica commocionat sobre el que acabaven de presenciar. Instants abans havien rebut la promesa que els diners els hi serien retornats per part d’un indignat, però seré promotor, malgrat que se li acabaven de pixar sobre la feina de mesos de planificació i producció. Tot acompanyat d’una disculpa que sonava forçada –no tenia l’aspecte de ser algú massa acostumat a anar per la vida demanant perdó-.

No recordo el preu exacte de l’entrada. Entre 10 i 20€ a molt estirar. No havia arribat a gaudir del concert pel que havia pagat, però em sentia estranyament excitat. Acabava de presenciar un suicidi professional en viu i considerava que l’ofert amb l’entrada superava amb escreix el promès. Era un espectacle únic i irrepetible. Una performance degradant i de vergonya aliena.

Els diners no tenien importància i no els vaig reclamar. Els vaig donar per molt ben pagats, conscient del valor humà i remotament artístic del que havia viscut. Si l’indignat i seré promotor hagués intuït el que va succeir, segurament, hauria revelat prèviament al públic que el que anaven a veure no era un concert, sinó una caiguda artística d’un ídol i hauria demanat més que un -i dos i tres- bitllets de 20€ com a preu d’entrada.

Dissabte vaig experimentar la mateixa sensació d’estar presenciant un suïcidi, aquest cop empresarial. A diferència de l’anterior vegada, des del patí de casa, a cost zero i a través de la meva connexió de fibra òptica.

L’immolat responia al nom de Som Energia i fins aquell dia, havia aconseguit un prestigi i una important bossa de clients seguint un pla de negoci que els diferenciava de les grans empreses energètiques del sector. Cooperativistes, uns preus justos, energia verda i compromesos amb Catalunya i la seva llengua.

Incomprensiblement, algú va tenir la genial pensada de fer saltar tots aquests anys de treballar-se aquesta reputació i posicionar-se com una companyia referent i estimada al mercat -almenys no desperta les arcades que provoca Endesa o Iberdola-. En una Assemblea General, retransmesa per Internet i oberta a tots els abonats, van decidir vetar el català i fer-la tota exclusivament en castellà.

En aquell moment, saltaven literalment els ploms a la seu de la cooperativa gironina, i els qui ho seguíem des de casa bolcàvem les nostres queixes a Twitter. Com podia ser que una companyia de matriu catalana, que ha basat tota la seva estratègia de creixement i captació de clients en mostrar-se desacomplexament catalana havia renunciat a utilitzar el català en una Assemblea? Havien contractat un d’aquells genis d”eixamplar la base” i havien decidit que per guanyar encara més quota de mercat calia renunciar a les senyes d’identitat que li havien permès triomfar?

Qui és el crac? On ha estudiat màrqueting? Amb aquest batibull de sigles de les escoles de negocis, semblava que en comptes de fitxar un primer de la promoció d’IESE per dirigir l’estratègia a seguir en el futur, Som Energia havia acabat recorrent a un defenestrat sorgit d’ESEI, antic centre d’estudis a Via Augusta que va durar dos dies, dirigit per un publicista sense ofici ni benefici, que volia treure els calés als pares dels alumnes que no havien passat la selectivitat.

Què ningú no ha après res de Coca-Cola i els seus intents fracassats de patentar una nova fórmula? Si us ha funcionat ser catalans i atendre en català, NO us passeu a l’espanyol! Aquí us guanyen Endesa i Iberdrola, que per això patrocinen tot el que soni remotament hispà.

En aquest punt cal destacar el paper del community manager de Som Energia a Twitter, en sintonia total amb el crac d’ESEI. Si el segon va fer saltar els ploms de la casa, aquest directament hi va ruixar benzina sobre el quadre elèctric i va calar-hi foc.

En una única intervenció va combinar el no tenir el graduat escolar acabat amb un nul·la consciència nacional, una inexistent comprensió de la naturalesa dels clients de la cooperativa i un zero calibratge del foc que s’estava originant en aquells mateixos instants a Twitter: “Fem l’Assemblea General en castellà perquè totes les persones sòcies d’arreu del territori (Península, Illes Balears i Canàries) puguin seguir-la i entendre-la. Salut!”.

Parem i analitzem tot el que està malament en aquest tweet de només 27 paraules.

1. Justifica el canvi d’idioma per respecte. El mateix argument que més d’un cop ha escoltat un catalanoparlant que no vol renunciar a parlar en català a Catalunya. El mateix argument que molts altres compatriotes, com a bons nois, han acatat amb el cap baix, canviant immediatament al castellà per parlar amb algú que igual porta més temps que ells vivint a Catalunya i que no ha fet ni farà mai el més mínim esforç per entendre’l.

2. “Territori”. El terreny de joc de Som Energia ha passat de ser Catalunya i els Països Catalans a Espanya.

3. Incloure les catalanoparlants Illes Balears a la categoria de “territori” que, com la “Península” o “Canàries”, no podria haver seguit l’Assemblea d’haver-se fet en català. No hi ha res a afegir. És un despropòsit absolut.

4. “Península” com a sinònim d'”Espanya”, obviant que, llengües cooficials a part, en aquesta extensió de terra rodejada d’aigua -el veritable significat del terme-, hi ha Portugal, amb el portuguès com idioma oficial, i Gibraltar, que compta amb l’anglès.

La cagada és tan gran que conec alguns que ja estan buscant alternatives a Som Energia o que espanyol per espanyol, prefereixen estar amb una companyia desacomplexadament hispana, i no amb una que recorda un d’aquells comercials que quan sortien a les espanyes als anys vuitanta del segle passat, repartien a tort i dret targetes amb el nom castellanitzat, es feien perdonar el ser català, i sovint escoltaven del seu interlocutor espanyol com a signe d’aprovació als seus intents de ser més espanyol que ningú un “Juan, para ser catalán eres un tio cojonudo”.

La caiguda de Som Energia em recorda la de l’artista amb què he obert l’article. Aquest, per sort seva i de tots, amb ajuda especialitzada, un bon assessorament professional, el seu talent innat i nova música, ha aconseguit remuntar. Els que l’hem tornat a veure en directe ens hem arribat a plantejar si el que vam presenciar aquell fatídic dia en un reputat festival d’una ciutat més aviat grisosa va arribar a succeir realment o ho vam llegir en algun blog popular del moment.

Som Energia ha fet autocrítica, ha demanat perdó i assumit que va ser “un error no garantir que les persones del Consell Rector es poguessin expressar en la seva llengua”. També afegeixen un esperançador “vetllarem perquè no torni a passar”.

Personalment, valoro molt aquest acte de contrició i per mi, es tracta d’una crisi superada, malgrat que penso que encara quedaria que algú sortís públicament i assumís la responsabilitat d’aquest esperpent. El que m’ha ensenyat aquest episodi, és que a partir d’ara estaré més atent a que aquelles companyies que fan gala de la seva catalanitat, estiguin realment a l’altura d’aquest compromís que diuen adquirir amb els seus clients.
Informa:RACOCATALA.CAT (5-6-2021)