“EL PAÍS” VEU ESTRANY QUE BORRÀS CONTESTI SEMPRE EN CATALÀ I LA XARXA ESCLATA

“‘El País’ veu estrany que Borràs contesti sempre en català (i la xarxa esclata)”
( LLUÍS BOU )

El diari El País ha vist avui estrany que la presidenta del Parlament, Laura Borràs, apostés ahir per la normalització del català en les rodes de premsa, i que respongués en l’idioma propi de Catalunya totes les preguntes, independentment d’amb quina llengua les hi fessin. El diari ha optat per titular en negatiu i ha afirmat de forma confusa que “la presidenta del Parlament es nega a contestar preguntes en castellà”, sense deixar clar si era que no acceptava que li fessin preguntes en espanyol o bé que ella les responia en català.

El cas és que la notícia d’El País ha encès la xarxa, i moltes persones han donat suport a Borràs per la decisió de no fer dobles versions lingüístiques de les rodes de premsa, que sobretot són exigides per les televisions espanyoles.

Aquest és un resum de la polèmica. Per al periodista nord-català Aleix Renyé, l’estrany “és que periodistes, als quals se’ls suposa un cert grau d’instrucció, no facin les preguntes en català tot i exercir la professió a Catalunya”.

L’enginyer informàtic David Sànchez ha demanat que El País “no tergiversi” perquè Borràs senzillament es va negar a repetir en castellà el que ja havia dit en català. “Ben jugat aquí presidenta Laura Borràs, celebro que segueixi la via que va encetar l’enyorat Quim Arrufat”, ha afegit.

Hi ha hagut moltes altres valoracions en la mateixa línia, apostant per la normalització del català en les rodes de premsa.

Borràs es va negar ahir a fer la doble versió lingüística de la roda de premsa de la Mesa del Parlament i va recordar que l’idioma de la institució és el català. La reunió de la Mesa es va celebrar de forma excepcional a Tornabous (l’Urgell), la població on va néixer el president Lluís Companys, que també va ser president del Parlament.

Quan un periodista li va demanar que parlés en espanyol, Borràs ho va desestimar i va indicar que els mitjans audiovisuals utilitzessin la seva primera versió en català. “Som aquí com a representants de Parlament, com si fóssim a la cambra. I quan faig les declaracions institucionals com a presidenta del Parlament les faig en català, i això és el que estic fent. Teniu les declaracions, hi ha els subtítols i hi ha traductors que també treballen”, va indicar per justificar la seva decisió.

L’ara diputat de Junts Joan Canadell va iniciar a la Cambra de Comerç la pràctica de fer les rodes de premsa en català, independentment que cada periodista pugui fer les preguntes en l’idioma que vulgui, i explica que aquesta pràctica es va normalitzar sense cap problema, després de la sorpresa inicial d’alguns.

La pressió de fer una segona versió en castellà de les rodes de premsa, que no és espontània perquè tendeix a ser una repetició de conceptes ja expressats abans en català, prové sobretot de la pressió de les televisions espanyoles. L’argument que donen és que des de la central els diuen que no volen posar subtítols, perquè a l’espectador espanyol no li agraden.

Tot i això des de fa alguns anys TVE tendeix a posar subtítols a les declaracions en altres idiomes diferents de l’espanyol, com fa TV3 des de fa molt temps quan per exemple parlen la cancellera Angela Merkel o el president Joe Biden.

Per tant, aquest suposat problema del suposat recel espanyol als subtítols queda superat.
Informa:ELNACIONAL.CAT (4-IX-2021)

66 Lectures | ‣ |
Que tothom ho sàpiga: