NI AUTODETERMINACIÓ NI AMNISTIA NI UNITAT INDEPENDENTISTA

“L’autodeterminació i l’amnistia, descartades. La unitat de l’independentisme, també”.

Balanç d’una jornada marcada per la represa de la taula de diàleg i per les mancances amb què ha nascut aquesta eina que ha de servir per desencallar el conflicte. Unes mancances que han contribuït enrarir encara més el context polític i l’ambient entre l’independentisme català.

La unitat entre l’independentisme català mai no ha existit, tot i els episodis que han generat aparences enganyoses. Malgrat la vigència d’aquestes desavinences, calia arraconar-les per afrontar un nou episodi d’una taula de diàleg en què almenys la meitat del sobiranisme català no hi confia. No es podia descartar que la posició del Govern català quedara més afeblida després d’aquesta sessió. Però la realitat ha desfet tots els pronòstics i la feblesa es va evidenciar, i de quina manera, un dia abans de les reunions.
( MANUEL LILLO )

L’anunci sobtat de Junts per Catalunya, que va convocar a la taula membres del partit que no integraven el Govern català –concretament Jordi Turull, Jordi Sànchez i Míriam Nogueras– va desembocar en la primera gran crisi de l’executiu liderat per Pere Aragonès i Jordi Puigneró. Un Govern que havia sobreviscut, tot i que amb dificultats, a la crisi de l’aeroport, també condicionada per les discrepàncies amb què s’encarava el projecte. La taula de diàleg, però, ho feia saltar tot pels aires fins al punt que el president Aragonès decidia prescindir de Junts a la taula si el partit no convocava membres del Govern per a aquesta reunió. El cert és que si Junts volia posar el segell del seu partit a les negociacions, ho tenia més complicat de fer si era a còpia dels seus consellers, molts d’ells independents –Jaume Giró, Josep Maria Argimon, Victòria Alsina…–, nomenats amb més vocació de gestionar que de marcar perfil partidista. Finalment, el Govern espanyol reduïa també la seua quota de representants a la taula per celebrar una trobada equitativa.

El Congrés dels diputats, primer assalt del dia

Pedro Sánchez no ho té fàcil amb la taula de diàleg. Per més que rebutge amb tota la contundència possible el referèndum d’autodeterminació i l’amnistia, demandes irrenunciables del Govern català, sempre compta amb l’alè de la dreta al clatell. A les enquestes, cada vegada més preocupants per als interessos de l’esquerra espanyola –perjudicada sobretot per la desaparició de Ciutadans, que contribuirà a concentrar el vot de la dreta en només dos partits–, però també a les intervencions parlamentàries. Com calia esperar, Sánchez era qüestionat per la taula de diàleg, definida com “taula de la infàmia” per part de Casado, qui acusava el president del Govern espanyol de “seure a negociar un referèndum” amb “els qui animen terroristes i incendien Barcelona”.

Tot i defensar els avantatges del diàleg com a “essència de la democràcia”, el relat del president espanyol es troba atrapat entre l’estridència de la dreta i l’exigència de l’independentisme. Gabriel Rufián, portaveu d’Esquerra Republicana al Congrés, ho ha resumit amb una frase: “no decebrà només l’independentisme, i això ens anirà malament a tots”, deia presagiant el triomf de la dreta i l’extrema dreta espanyoles a les pròximes eleccions. Sánchez no tenia cap altra opció que apel·lar a les virtuts del diàleg, però la dreta no accepta aquesta fórmula i l’independentisme tampoc no l’acceptarà si el diàleg no és capaç d’encabir les qüestions que interessen al Govern català. Tal com finalment ha ocorregut.

La taula, segons Sánchez

Ho confirmava el mateix Sánchez en la roda de premsa posterior a la reunió amb el president Aragonès. L’autodeterminació, descartada. L’amnistia, també. Poques paraules per dir allò que sempre ha defensat. Hi ha qüestions que la Constitució no reconeix, segons diu. I, sobretot, hi ha qüestions que un partit com el PSOE difícilment afrontarà, com ara la del perill de la unitat territorial de l’Estat. Per això, segons Sánchez, el que cal és que els governs espanyol i català se centren en allò en què ambdós executius estiguen més a prop.

Sí que hi ha, en canvi, algun punt de consens. D’una banda, tot i la llunyania entre les posicions de les parts, “la taula de diàleg és el millor camí per avançar”, assegurava Sánchez. De l’altra, es negava a posar terminis, atès que “caldrà que passen anys per trobar una solució”. Tot i que l’argument no és esperançador, l’independentisme sap, encara que no ho manifeste, que qualsevol solució a curt termini serà insuficient, si no inexistent, i que només treballant amb la mirada llarga potser –només potser– hi haurà la possibilitat d’arribar a una solució pactada.
Subscripció al butlletí

Els consensos sempre són una bona notícia, però els d’aquest dimecres són insatisfactoris per a l’independentisme, la part que ha forçat la celebració de la taula. L’agenda del retrobament, el programa de Sánchez per a aquesta taula, descarta el referèndum d’autodeterminació i insta el Govern català a buscar alternatives que tinguen en compte els ciutadans catalans que no veuen bé el vot com a solució per resoldre el conflicte. D’alguna manera, la mostra més clara que ha donat el president espanyol de bona voluntat és la seua presència, amb què ha volgut mostrar “respecte i estima” cap a Catalunya. La seua visita a Barcelona, de fet, no la va confirmar fins dilluns, després d’uns llargs dies de misteri innecessari.

Si al seu acte al Liceu dies abans del decret dels indults als presos polítics catalans Pedro Sánchez va citar Miquel Martí i Pol, aquest dimecres el referent cultural era Salvador Espriu. Segons el president espanyol, el poema ‘La pell de brau’ explica l’actitud del seu Govern, que “ha escoltat les institucions catalanes i les seues demandes, cosa que fins ara no sempre ha passat”, deia en referència al Govern Rajoy, que segons l’actual president només dedicava silenci a les propostes catalanes. El cert és que el silenci de Rajoy dona el mateix resultat que les paraules de Sánchez quan es parla d’autodeterminació. A canvi, Sánchez torna a oferir una millora en el finançament, en les infraestructures i en els serveis socials. Caldran moltes reunions amb el Govern català perquè Sánchez li oferesca alguna cosa més, si és que l’acaba oferint. Tot fa pensar que abans haurà de cedir Esquerra Republicana amb l’aprovació dels Pressupostos Generals de l’Estat, que el Govern espanyol presentarà de manera imminent.

La taula, segons Aragonès

El president català no ha volgut mostrar-se pessimista després de la reunió amb Pedro Sánchez. Detecta certs “avenços”, segons expressava en roda de premsa, i desitja “construir confiances” amb el Govern espanyol. Per obtenir fruits d’aquesta taula caldrà “temps i perseverança, especialment per la part catalana”, admetia. I destacava que allò important serien les concrecions, que encara no han arribat. El president català ho fia tot a la “construcció de confiances”, un clima que s’ha de generar a còpia de més trobades, de reunions, de sintonia i de favors mutus. No es contemplen, per tant, grans boicots encreuats entre Esquerra Republicana i el PSOE, atès que tots dos es necessiten mútuament. El PSOE per perpetuar-se a Moncloa, i Esquerra perquè el seu pla electoral culmine amb èxit.

El fet que Aragonès celebrara que Sánchez reconega “la naturalesa política del conflicte entre Catalunya i Espanya” evidencia fins a quin punt la reunió servia per avançar poc o gens. Els qui exhibeixen impaciència per trobar una solució trobaran en aquesta mancança un nou argument. Els qui volen evidenciar la complexitat del moment per justificar la dilació de l’estat de les coses hauran de treballar a fons per guanyar la batalla del relat.

Més actors

No només Junts ha acabat rebutjant la taula. Entre l’independentisme també hi ha la CUP, de qui depèn l’estabilitat parlamentària de les forces del Govern català, que havia convocat una manifestació contra la reunió entre els presidents Aragonès i Sánchez amb el lema de “ni pactes ni renúncies”. Els Mossos d’Esquadra acabarien bloquejant l’accés dels manifestants a la plaça de Sant Jaume, on hi ha el Palau de la Generalitat. El mateix ha ocorregut amb els CDR, que tenien programat un acte de protesta al mateix lloc per rebutjar el judici per terrorisme a què s’enfrontaran els detinguts per l’Operació Judes i que tampoc no han pogut accedir, per impediments policials, a la plaça Sant Jaume.

Toni Comín, exconseller a l’exili, deia en una entrevista recent a aquest setmanari que “perquè la taula de negociació sigui útil és imprescindible la confrontació”. Es referia a l’enfrontament del Govern català amb l’Estat espanyol, però finalment la confrontació s’ha produït entre els tres partits de l’independentisme amb representació parlamentària. Tot després d’una Diada amb 400.000 assistents, la manifestació més nombrosa d’Europa des de l’era post-covid. Per entendre la dimensió d’aquesta xifra, la concentració celebrada a la plaça Colón de Madrid contra els indults el passat mes de juny va aglutinar, només, 25.000 persones, tot i comptar també amb la participació dels líders del Partit Popular i de Vox. La incapacitat dels polítics catalans per fer valdre la mobilització popular ha fet de la visita de Sánchez un episodi plaent, en què no ha tingut dificultats per haver de dir, novament, que no accepta les demandes bàsiques del Govern català, avui del tot dividit i amb una representació més que limitada.

Informa:ELTEMPS.CAT (16-IX-2021)

51 Lectures | ‣ |
Que tothom ho sàpiga: