El debat sobre l’ús de la llengua catalana a les aules universitàries ha tornat a saltar als mitjans de comunicació. Les queixes d’alumnes i docents de les universitats de Catalunya han augmentat els darrers anys a causa de la davallada de l’ús del català als estudis superiors. Aquesta situació s’ha vist agreujada per la decisió del Tribunal Suprem, anunciada el passat 23 de novembre, que va avalar el 25% de classes en castellà a les escoles, fet que posa de manifest de nou la complexitat de la situació del català a l’ensenyament.

No obstant això, el cas que ha reobert la polèmica sobre la presència del català a les universitats ha estat el de Jordi Juanico Sabaté, professor de màster de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB). El docent va abandonar l’ensenyament el passat mes de novembre perquè el van obligar a impartir les classes en espanyol i, a més, li van prohibir facilitar material en català. Juanico va notificar la renúncia com a resposta a les indicacions del curs 2021-2022 i, tot seguit, va fer públic el seu cas a les xarxes socials. “Vaig fer la piulada per deixar-ne constància, però no tenia pas el pensament que això aniria tan lluny”, admet setmanes després.

El detonant va ser un comunicat que informava el professorat que era obligatori impartir els estudis en llengua espanyola, sense espai per a rèplica, i justificava la decisió per l’elevat nombre d’alumnes estrangers. La reacció viral a la piulada de Juanico va motivar una reunió amb els responsables de la UAB i els dirigents de la conselleria d’Universitats de la Generalitat. La UAB va assumir les responsabilitats de la coordinació del màster i va titllar el cas d’un “error molt greu”. Les rectificacions de la institució han permès que el docent es reincorpori al seu lloc de treball, ara sí, en català.

“No hauria tingut cap altra manera de reunir-me amb ells si no hagués estat a través d’una piulada amb moltes interaccions”, confessa decebut Juanico. Aquella denúncia ha desencadenat una onada de queixes per part de docents i alumnes, que s’han compartit a través de les xarxes socials. Aquest és el cas de Lluís Pujadas i Oriol Ros, professors de la Universitat de Barcelona (UB), que recentment han fet pública la seva situació sobre la dificultat per fer classes en català.

Davant del descens de l’ús del català, Juanico sentencia que parlar català a les aules universitàries és una manera de protegir-lo més enllà de l’ús social: “És una llengua de transmissió perfectament vàlida com qualsevol altra i no ens hem d’encasellar que és una llengua de segon o de tercer nivell”.

Això no obstant, enfront dels qui defensen prioritzar el català, també fan sentir la veu entitats que esgrimeixen la necessitat d’una formació multilingüe per reivindicar les classes en ambdues llengües. Entre aquestes plataformes destaquen Universitaris per la Convivència, que reclamen “la neutralitat de les institucions universitàries a Catalunya”, o l’associació S’ha Acabat!, que ha fet pública una campanya en resposta al moviment en favor del català a la universitat.

Política lingüística

La revisió de les polítiques lingüístiques és una de les principals demandes del personal docent i de l’alumnat per fer front a aquest debat. El servei lingüístic de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) explica que un dels objectius primordials és fomentar el multilingüisme per garantir els drets i els deures dels ciutadans. La institució assegura que defensa i impulsa l’ús del català com a llengua vehicular tant en els àmbits institucionals i administratius com en l’activitat docent del centre.

La Universitat de Barcelona (UB) i la Universitat Pompeu Fabra (UPF) prediquen un discurs semblant. Tots dos centres estableixen que el català és la llengua pròpia i oficial dels estudis en les respectives polítiques lingüístiques. La UPF es compromet, emparant-se en la Llei 1/1998 de Política Lingüística, a assolir la generalització del coneixement i l’ús de la llengua catalana, i a arribar a la plena igualtat de drets i deures lingüístics.

L’ordenament jurídic estableix que s’ha d’utilitzar la llengua catalana de manera general, sense perjudici del dret dels ciutadans a adreçar-s’hi en la llengua oficial que triïn. A efectes pràctics, la llei es tradueix a emprar mesures de foment de la docència i l’aprenentatge del català en els àmbits docents i no docents. Les institucions públiques no demanaran a l’alumnat no catalanoparlant l’ús actiu de la llengua, però sí que garantiran l’oferta de cursos per assolir el nivell necessari de comprensió i coneixement de la parla.

Com a contrapunt, la llei també especifica el dret del professorat i de l’alumnat a expressar-se oralment o per escrit en la llengua oficial de la seva preferència. En el cas del personal docent, els professors hauran de notificar la decisió amb suficient antelació als alumnes en les guies docents pertinents. Per tant,  el percentatge de classes en català o en castellà varia en funció del professorat.

Cau l’ús del català

D’acord amb les dades dels indicadors lingüístics amb què la UPC avalua el seu Pla de llengües, el percentatge d’ús del català ha caigut als graus un 14,37% entre el curs 2013-14 i el curs 2019-20. La Universitat admet, a més, que “encara que l’ús declarat del català se situa sempre per sobre del 70%, l’ús efectiu pot ser inferior pel canvi de llengua a l’aula”.

Els indicadors que analitza la UPC inclouen una comparativa amb els graus de la resta d’universitats públiques catalanes corresponent al curs 2019-2020 en què es comptabilitza el percentatge d’hores impartides en català respecte del total. Segons aquestes dades, la mitjana se situa en un 73% de les hores de docència en català.

Font: Pla de llengües de la UPC. Avaluació 2010-2020. A partir de les dades del Pla de finançament de les universitats públiques de la Secretaria d’Universitats i Recerca.

Més accentuada és la caiguda en el cas dels màsters, segons aquest estudi. En el curs 2019-2020 als màsters de la UPC el català va caure un 38,1% respecte als anys 2010-2011 i es va situar en el 40% d’hores impartides. Això no obstant, no és la UPC qui presenta una mitjana més baixa. Tant en el cas dels graus com en el cas dels màsters la universitat amb un percentatge més baix és la UPF.

Font: Pla de llengües de la UPC. Avaluació 2010-2020. A partir de les dades del Pla de finançament de les universitats públiques de la Secretaria d’Universitats i Recerca.

El rector de la Universitat Pompeu Fabra (UPF), Oriol Amat, argumenta que un dels principals objectius de la UPF és ser un centre de referència a escala internacional. Amat defensa la importància de no establir un ordre entre les tres llengües -català, castellà i anglès-, ja que considera que les tres llengües són necessàries per al futur professional i acadèmic dels alumnes. “No hi ha incompatibilitat entre tenir docència d’alta qualitat i alhora amb tres llengües de docència. Al contrari, tenir tres llengües assegura una millor capacitació dels nostres estudiants”, assegura.

Respectar el pla docent

La majoria de les queixes per discriminació lingüística s’emeten perquè no es respecta la llengua indicada en el pla docent de les assignatures. Molts professors justifiquen aquest canvi de llengua argumentant que hi ha alumnes del programa d’Erasmus que arriben a Catalunya sense entendre ni parlar el català. Aquest és el cas de Bru Rovira, un professor associat de la Universitat de Girona, a qui dues estudiants italianes d’Erasmus li van demanar que fes les classes en castellà perquè no l’entenien en català. El professor va comunicar als estudiants que aquell dia impartiria l’assignatura en castellà, però una alumna va reivindicar el seu dret a continuar la classe en català. Davant d’aquesta situació, Bru Rovira va contactar amb la secretaria acadèmica, des d’on li van comunicar que la llengua del seu pla docent era el català i que havia de respectar-la.

Un altre cas semblant és el del Biel, un estudiant de Ciències Polítiques i de l’Administració de la UPF, que assegura que ha viscut aquest canvi de llengua del pla docent en més d’una ocasió. L’alumne declara que s’ha trobat amb diversos professors que han canviat el català pel castellà perquè un estudiant estranger ho ha demanat. A més, adverteix que les demandes de canvi de llengua no són exclusives dels Erasmus i que també ha presenciat situacions en què un sol alumne català ha sol·licitat fer la classe en castellà i el professor hi ha accedit. En Biel forma part de l’Assemblea d’Estudiants del Campus de Ciutadella, i explica que des d’aquesta plataforma estan treballant per trobar solucions que ajudin a garantir les polítiques lingüístiques de la universitat.

De fet, la Universitat de Barcelona assegura que té prop de 2.000 estudiants d’intercanvi i, generalment, els que assisteixen a les classes que s’imparteixen en català no tenen cap problema per seguir els cursos satisfactòriament.

Diversitat lingüística

Per al president de Plataforma per la Llengua, Òscar Escuder, “l’arrel del problema radica en el fet que vivim en un estat on la diversitat lingüística es veu com un problema”. Escuder defensa que el català no sigui discriminat en l’Europa democràtica i contrasta la situació amb el cas de Bèlgica, Suècia i el Canadà, on els ciutadans, parlin la llengua que parlin, tenen els mateixos drets. “Espanya és radicalment diferent. Hi ha una llengua que s’ha acabat fent hegemònica per imposicions”, conclou. Entre aquestes imposicions Escuder destaca, per exemple, canviar la llengua dels plans d’estudis o la falta d’ofertes de graus i material docent en català.

“Les universitats decideixen quin percentatge d’assignatures estaran en cada idioma, i una vegada escollit això, negocien amb els diferents professors. El que no pot ser és que un professor digui que una assignatura es farà en català i el primer dia de classe ho canviï. El programa docent és com un contracte, no es pot canviar perquè sí”, adverteix.

Resposta del Govern

Davant d’aquesta situació, Xavier Quinquillà, director general d’Impacte Territorial del Departament de Recerca i Universitats, assegura que el Govern s’ha compromès a exigir a les universitats catalanes que recullin les queixes de l’alumnat i estableixin uns protocols per tal de fer un seguiment exhaustiu del compliment de la llengua docent. “Estem desenvolupant un pla integral d’enfortiment de la llengua catalana en el sistema universitari per evitar aquestes vulneracions. Volem desenvolupar el concepte de llengua vehicular, mai s’ha desplegat el seu significat”, afirma. L’objectiu primordial del Govern, segons Quinquillà, és assolir el 80% de la docència en català i assegura que s’està treballant per garantir aquest dret.

Des de Plataforma per la Llengua reivindiquen la Universitat de Copenhaguen com a horitzó i model a seguir. “Els danesos no han tingut problemes a fer una universitat puntera en danès, i el danès té menys parlants que el català. Per tant, el tema de la llengua no és cap problema; és fals que sigui una limitació per fer una universitat puntera, i la prova la tenim aquí”, replica el president d’aquesta entitat en contraposició a les declaracions de Ricardo Rivero, rector de la Universitat de Salamanca, qui afirma que les universitats catalanes que frenin l’ús del castellà quedaran aïllades internacionalment.

Les darreres polèmiques sobre la presència del català a les universitats s’han convertit, en definitiva, en un nou crit d’alarma sobre la situació de la llengua i una nova evidència dels riscos a què ha de fer front. Aquest cop, a més, en un dels àmbits on hauria de tenir garantida una major sensibilització i protecció.

 

Aquesta informació ha estat redactada per Eva Castosa, Aida Carrasco, Marta Romero, Adán Manrubia, Àlex Martínez, Gabriel Vázquez, Sergi Corberó, Feliu Aragay, Paula Vergés, Ainhoa Herrera, Daphne Bos, Clàudia Fuertes, Carmen del Moral, Eli Crego, Júlia Mayral i Laia Canut del Taller de Premsa de Grau CIC de la UB.

Informa:ELNACIONAL.CAT (6-XII-2021)