“SOM ESCOLA”: 35.000 PERSONES SURTEN AL CARRER PER PROTESTAR CONTA LA INJUSTÍCIA DE LA JUSTÍCIA CASTELLANA

Centenars de milers de persones–35.000 persones segons la guàrdia urbana– omplen els passeigs de Sant Joan i Lluís Companys de Barcelona en una manifestació a favor del model d’escola en català, la immersió lingüística, com a reacció a la sentència que ha obligat a impartir el 25% de l’ensenyament en castella a l’escola Turó del Drac de Canet (Maresme).

Diversos submarins grocs com el dels Beatles, d’un metre i mig de llargada, surfejaven sobre una marea de gent que unia la plaça de Tetuan i el Passeig Lluís Companys de Barcelona. «Immersió», s’hi podia llegir en aquells submergibles de dues dimensions que anaven surant sobre centenars de milers de persones, un corrent de gent que es movia pacíficament pel mig de la via i per les voreres, on les terrasses eren també plenes de gent -manifestants i no.

La manifestació estava convocada per Som Escola, una plataforma que agrupa cinquanta entitats en favor de la llengua i l’escola catalana «perquè mai se separin els alumnes per la seva llengua» -com explicava el portaveu que va rebre la manifestació al passeig Companys.

Dues portaveus de Som Escola van qualificar aquesta sentència de «nou intent d’agressió al model d’escola en català, garant de la cohesió social i avalat per la societat catalana» i «per les dades que demostren que és un model d’èxit».

Prèviament, tots els representants de les institucions i els partits polítics han coincidit a considerar el model d’escola catalana i la immersió lingüística un «model d’èxit» que ha «garantit la cohesió social».

Iolanda Segura, portaveu nacional de la USTEC-STES va denunciar «l’embat dels tribunals i l’Estat» contra un sistema educatiu que pretèn salvar una «llengua minoritzada» que «està perdent ús social» en els últims anys.

Sergi Parella, representant de la Intersindical va dir que «la immersió lingüística va molt més enllà de l’escola i ha d’arribar a d’altres àmbits» per ser plenament efectiva. El líder sindical va valorar positivament les últimes decisions preses pel Govern de la Generalitat l’última setmana.

Òscar Escuder, de la Plataforma per la Llengua, va dir que l’Estat, amb els atacs al model d’escola catalana «està incomplint la Carta Europea de les Llengües» i va recordar que «la major part de les denúncies» com la que ha provocat la situació de Canet de Mar «provenen de l’àmbit polític».

Camil Ros, de la UGT-Catalunya, va recordar que el model d’immersió va néixer als anys vuitanta impulsat «per les organitzacions d’esquerres, no pel nacionalisme d’aquell moment» i va sentenciar que, «si hi ha problemes de fractura social és perquè cada vegada hi ha més gent pobra i els rics tenen cada dia més». Els atacs a la immersió, segons Ros, «no aconseguiran dividir aquesta societat; aquesta vegada tampoc».

Per part de CCOO, Javier Pacheco, va recordar que el sistema educatiu ha aconseguit que el 90 per cent dels catalans entenguin el català, el llegeixin el 80% i l’escriguin el 65% «i això no ha anat en detriment del castellà, com demostren les proves de les escoles». Pacheco va demanar més recursos per ajudar a ampliar l’ús del català també en el món del treball.

També Pilar Gargallo, dels Moviments de Renovació Pedagògica de Catalunya, va afirmar que «la llengua no genera problemes als centres», que el problema no és social ni educatiu i que el sistema garanteix que «no se separen els alumnes per raons de llengua».

Com Jordi Cuixart, president d’Òmnium, que va reiterar que la manifestació «planta cara a la intromissió política en l’escola catalana», un «model d’èxit» que genera un «gran consens a Catalunya».

Després de les entitats convocants, els partits polític també van expressar el seu suport a l’escola catalana. El primer va ser el president de la Generalitat de Catalunya, Pere Aragonès, que va «agrair» que els sindicats i la comunitat educativa «surti al carrer a defensar el model d’escola davant de l’ofensiva del nacionalisme espanyol».

La presidenta del Parlament de Catalunya, Laura Borràs, ha recordat que els que sembla “que volen més hores de castellà, el que en realitat volen són menys hores de català”.

La representant del Consell per la República va recordar que la Generalitat de Catalunya té les eines suficients per defensar la llengua a l’escola «i també els professors, els alumnes, els pares i tota la comunitat educativa».

Marta Vilalta, en nom d’Esquerra Republicana, va dir que els atacs contra el català venen de partits «que volen fomentar l’odi», va lloar les decisions polítiques preses per la Generalitat de Catalunya la passada setmana i va recordar que el present sistema educatiu «garanteix la igualtat».

Jordi Sànchez, per Junts per Catalunya, va afirmar que «tots aquells que aboquen odi ara hauran de retirar després les seves amenaces i les seves mentides». Va afegir que cal treballar «perquè la llengua surti dels tribunals» i perquè «deixin la llengua en pau» perquè s’ha demostrat que el coneixement de castellà dels alumnes catalans és de vegades més alt que el d’alumnes d’altres comunitats.

Per la CUP, Carles Riera va assegurar que «aquesta és una confrontació contra la dreta i l’extrema dreta, que no aconseguiran el seu objectiu». També va demanar al Govern de la Generalitat contundència: «No s’hi valen mitges tintes», va dir. Dolors Sabaté, per la seva banda, va assegurar que la immersió era «una conquesta de les classes treballadores a la qual de cap manera podem renunciar».
Pla obert de la manifestació convocada per Som escola amb l’Arc de Triomf de fons. Imatge del 18 de desembre del 2021 / ACN

També Jéssica Albiach, dels Comuns, va dir que el model d’escola catalana era un èxit de les classes treballadores que «cal blindar». Alhora va dir que cal demanar-se «què passa amb l’ús social de la llengua» i analitzar perquè registra un retrocés.

Antoni Castellà, de Demòcrates, va interpretar que els continus atacs a la llengua des de l’Estat espanyol es produeixen «perquè la construcció nacional espanyola passa per la destrucció de Catalunya» i «aquesta ofensiva intenta eliminar el català com a nucli del fet nacional català».
Informa:ELTEMPS.CAT (18-XII-2021)

93 Lectures | ‣ |
Que tothom ho sàpiga: