QUAN L’ESTAT ESPIA L’INDEPENDENTISME: UNA IMMENSA BOLA DE NEU QUE BAIXA MUNTANYA AVALL

“QUAN L’ESTAT RECONEIX QUE ESPIA L’INDEPENDENTISME”
(JOSÉ ANTICH)

Tinc la impressió que no existeix encara consciència de la gravetat democràtica que suposa que l’estat espanyol hagi reconegut aquest dijous a través de la directora del CNI, a la comissió de secrets oficials del Congrés dels Diputats, que havia investigat amb Pegasus l’independentisme català i que els serveis d’espionatge ho havien fet amb autorització judicial del Tribunal Suprem. El fet que entre els espiats reconeguts pel CNI hi hagi el president de la Generalitat, Pere Aragonès, afegeix dramatisme i gravetat a la situació. Com també augmenta la seva importància el fet que accepti l’entorn més pròxim del president Carles Puigdemont i representants de les entitats sobiranistes. La directora del CNI només ha reconegut 18 dels 65 casos d’espionatge amb Pegasus que Citizen Lab va donar per confirmats el passat 18 d’abril, amb la qual cosa s’obren diverses hipòtesis: hem de creure’ns la veritat oficial que ara se’ns diu? Va poder fer el CNI altres espionatges sense mandat judicial? Va poder l’estat espanyol, com en alguna altra ocasió, recórrer a les clavegueres per quedar en un segon pla?

Cap d’aquestes preguntes no té resposta, encara que la simple informació oficial donada per la directora del CNI al Congrés dona peu a qualsevol conjectura i, el que és més perillós, situa els serveis d’espionatge espanyols en una posició molt difícil. S’està obrint en canal una actuació de violació total de la intimitat de persones que ocupaven càrrecs de responsabilitat per saber, en algun cas, com pensaven i què anaven a fer. Un espionatge a efectes d’intel·ligència: no es tractava d’impedir la comissió d’un delicte. Perquè el programari Pegasus no és un espionatge a l’ús sinó que és una intrusió total i fins i tot l’última escletxa. Cap informació no queda protegida. En el cas del president Aragonès, el representant ordinari de l’Estat a Catalunya segons l’Estatut, costa de trobar una explicació que no sigui conèixer políticament tots els seus moviments, res a veure, òbviament, amb la sospita d’un delicte. Però si estirem aquest fil, i és obligació fer-ho, cal preguntar-se quina informació ha obtingut el CNI d’Aragonès i, sobretot, quin ús n’ha fet o pensa fer.

Perquè el CNI, que neix a Espanya el 2002 després de l’autoimmolació del Cesid, que, casualitats de la vida, també venia d’un affaire amb espionatge que va fer rodar els caps, entre altres, de Narcís Serra, apareix com l’organisme responsable de facilitar al president del govern i al govern espanyol informacions, anàlisis i propostes que ajudin a prevenir i evitar qualsevol perill o agressió. Com que mai no podrem saber oficialment si la directora del CNI ha facilitat informació a la ministra de Defensa, Margarita Robles, que és qui la nomena, i al president del govern, Pedro Sánchez, hem de sospitar que sí. No hi ha hagut en la democràcia espanyola cap president del govern que s’hagi resistit a disposar a l’instant de la informació rellevant obtinguda pel CNI, alguna de la qual, en funció de la seva importància, també era compartida amb el Rei als despatxos regulars entre el ministre de Defensa i el cap de l’Estat.

L’explicació de la directora del CNI, lluny de permetre girar full a tot el conegut fins ara ―una altra carpeta és l’espionatge a Pedro Sánchez, que tothom assenyala al Marroc i que no hi ha cap raó per pensar que també sigui darrere dels independentistes― obre tants interrogants, genera tants dubtes i sembra tanta por que, encara que és imprescindible la comissió d’investigació, l’striptease reconegut en seu parlamentària d’un país que espia adversaris polítics és molt preocupant. Un reconeixement tardà i maldestre, on les dates secretes de l’espionatge reconegut pel CNI no casen en algun cas amb les de Citizen Lab, el laboratori d’investigació de la Universitat de Toronto.

Han intentat aixecar el penúltim tallafoc per evitar un incendi que té dimensions descomunals i, a més, amb una informació parcel·lada i que, potser, no ha fet més que començar. Perquè quan Citizen Lab en les properes setmanes validi nous noms del món sobiranista que també han estat espiats amb Pegasus després d’una anàlisi rigorosa de nous telèfons que haurà estat realitzat després del primer informe fet públic, quina serà la resposta? Algú s’ha posat davant d’una bola immensa de neu que baixa muntanya avall i ha arribat a pensar que podrà aturar-la?

Informa:ELNACIONAL.CAT (6-5-2022)

89 Lectures | ‣ |
Que tothom ho sàpiga: