ELS FETS NO IMPORTEN: FARAN QUALSEVOL COSA PER FICAR BOYE A LA PRESÓ

“Els fets no importen: faran qualsevol cosa per mirar de ficar Boye a la presó”.
En el cas de Boye, com en tants altres casos que són una fabricació amb finalitats polítiques, els fets no importen per al tribunal: únicament volen apartar-lo de la circulació.

El senyor Antoine Quentin Fouquier de Tinville va ser un polític picard, mort el 1795, que va servir com a fiscal en el tribunal revolucionari de la Convenció Nacional francesa. Un tribunal aquest que acabaria essent la peça bàsica de la contrarevolució robespierrista i la instauració de la dictadura. Tot i que ell mateix va ser assassinat per les noves autoritats quan ja l’havien fet servir.

Fouquier de Tinville ha passat a la història, sobretot, per un comentari que feia en els moments àlgids, d’una manera massa imprudent: “Doneu-me una frase, tant se val de qui, que jo ja m’encarregaré d’empresonar-lo.” No és estrany, doncs, que el seu nom haja quedat vinculat a les pitjors pràctiques de la justícia, a la imatge del funcionari, i del polític, violentament inquisitorial, arbitrari, sense matisos ni moral, que no respecta ni els drets de l’acusat.

Identificar el mal que aquesta manera de comportar-se representa va ser precisament la raó de la seua, diguem-ne, resurrecció mediàtica, als anys vuitanta del segle passat. Raymond Aron, sempre elegant i culte, el va treure a passejar arran d’una polèmica monumental amb Bernard-Henry Levi. Aron els va identificar com a ànimes bessones, i va recordar als lectors que l’experiència demostra que “la democràcia també pot esdevenir inquisitorial i totalitària”. Si no vigiles.

I és seguint l’herència de Fouquier de Tinville que ara els tribunals espanyols han decidit que provaran de tancar a la presó l’advocat Gonzalo Boye. Tant se val per què. En aquest context, ahir vam saber que la fiscalia li demana nou anys i mig de presó intentant involucrar-lo en un afer de narcotràfic clarament fabricat amb intencionalitat política. I que tan sols cerca de posar-lo fora de circulació, inhabilitant-lo com a advocat i tancant-lo entre reixes.

En el cas de Boye, com en tants altres casos que són una fabricació amb finalitats polítiques, els fets no importen per al tribunal: “Doneu-me una frase, tant se val de qui, que jo ja m’encarregaré d’empresonar-lo.” Tal és la degradació del sistema judicial i democràtic, d’aquest sistema, que, com bé pronosticava Aron, té fàcilment la tendència a esdevenir un corró inquisitorial i totalitari.

Per això mateix, la solidaritat amb Gonzalo Boye és un imperatiu col·lectiu que hem d’assumir i portar a la pràctica sense fissures. Això implica, ja d’entrada, no caure en els paranys que l’escenografia parada pels tribunals espanyols pretén d’inferir. Que ningú no s’enganye: això no tracta de tràfic de drogues ni d’emblanquiments econòmics. Això tracta de l’acumulació de derrotes que Gonzalo Boye ha infligit a Espanya defensant els exiliats catalans i de manera molt particular el president Puigdemont. I de la desesperació arran de l’èxit de la seua estratègia. I de la por de fins on pot arribar la derrota de l’estat espanyol i quines conseqüències tindrà. Pur Antoine Quentin Fouquier de Tinville. Només que, aquesta vegada, a Madrid en comptes de París. I, per sort, això sí, sense guillotina.
Informa:VILAWEB.CAT (30-XI-2022)

60 Lectures | ‣ |
Que tothom ho sàpiga: