“La incorrecta”
‘En castellano para llegar a mĂĄs gente’
(VALENTINA PLANAS)
Bueeeeno, bueeeeeno, bueeeeno… ha arribat el dia de parlar-ne. No volia escriure res sobre aquesta qĂŒestiĂł, perquĂš intueixo que pot ser polĂšmica, perĂČ finalment he arribat a la conclusiĂł que, com que avui dia tot Ă©s polĂšmic, el millor que puc fer Ă©s aprofitar aquest altaveu del qual disposo. A mĂ©s, mai se sap quan deixarĂ dâinteressar el que una servidora escriu, aixĂ doncs, amb dos ovaris, em disposo a exposar el que penso sobre aquest afer tan controvertit i sobre el qual, nâestic segura, hi haurĂ una disparitat dâopinions. Dels creadors del âpara que me entienda todo el mundoâ ha arribat el âyo hago contenido en castellano para llegar a mĂĄs genteâ. Potser abans tambĂ© caldria que definim quĂš es pot considerar âcontingutâ i quĂš no⊠perĂČ no ho farem pas avui. Avui prou feina tindrem a lâhora dâentendre el motiu pel qual el jovent pensa i creu amb autĂšntic convenciment que fer contingut en castellĂ a xarxes socials els ajudarĂ a aconseguir la notorietat i el reconeixement que volen i mereixen. Notorietat social i reconeixement en matĂšria de seguidors i seguiment, Ă©s clar.
Avui prou feina tindrem a lâhora dâentendre el motiu pel qual el jovent pensa i creu amb autĂšntic convenciment que fer contingut en castellĂ a xarxes socials els ajudarĂ a aconseguir la notorietat i el reconeixement que volen i mereixen
El catalĂ , tan vĂ lid com qualsevol altre
BĂ©, parlem de dades. El castellĂ tĂ© 400 milions de parlants i el catalĂ amb prou feines en tĂ© 10, de milions. AixĂČ Ă©s aixĂ i no serĂ© jo qui ho negui. Per tant, i des dâaquest argument, es pot entendre (o almenys justificar) que lâĂșs del castellĂ suposi una audiĂšncia mĂ©s gran. Es tracta dâuna llengua majoritĂ ria a moltes regions del mĂłn i aquest tambĂ© Ă©s un altre fet innegable que pot justificar que algĂș prefereixi triar el castellĂ en lâĂ mbit digital. Fins aquĂ, tot Ă©s molt comprensible. Quin Ă©s el problema, doncs? El problema Ă©s com hem dâentendre aquesta tria perquĂš resulta que prioritzar el castellĂ pot contribuir a la diluciĂł del catalĂ . A un altre article ja vaig parlar de la responsabilitat lingĂŒĂstica i el compromĂs que tenim tots els parlants amb la nostra llengua. Ăs essencial que triem el catalĂ en tots els Ă mbits de la nostra vida. Triar una altra llengua nomĂ©s per âarribar a mĂ©s gentâ Ă©s sacrificar el nostre entorn mĂ©s proper i Ă©s tambĂ© renunciar a la nostra riquesa lingĂŒĂstica, que ens diferencia i ens fa existir com a poble. Prioritzar la creaciĂł de contingut en catalĂ Ă©s la garantia de la transmissiĂł de la llengua a les futures generacions i Ă©s fonamental per assegurar la continuĂŻtat del catalĂ com a llengua viva i Ăștil. I, sĂ que ens ve dâuna sola persona i dâun sol creador o creadora de contingut. Ens ve dâuna persona i ens ve dâaquĂ perquĂš ens trobem en plena emergĂšncia lingĂŒĂstica.
t
Ăs essencial que triem el catalĂ en tots els Ă mbits de la nostra vida. Triar una altra llengua nomĂ©s per âarribar a mĂ©s gentâ Ă©s sacrificar el nostre entorn mĂ©s proper i Ă©s tambĂ© renunciar a la nostra riquesa lingĂŒĂstica
El problema Ă©s fer contingut en castellĂ , doncs? No. El problema Ă©s deixar de fer contingut en catalĂ per fer-lo en castellĂ . Mâexplico: els qui fan el contingut en castellĂ no solen fer res en catalĂ . Ăs a dir, lâopciĂł de combinar totes dues llengĂŒes o bĂ© de subtitular la informació⊠Sembla que no hi Ă©s. O sâexpressen en castellĂ o bĂ© ho fan en catalĂ . Hem dâacabar amb la creença, molt estesa, per cert, i per desgrĂ cia, que el catalĂ Ă©s una llengua menys vĂ lida o directament no vĂ lida per ser utilitzada en un context digital. Ăs percebuda com una llengua secundĂ ria i aixĂČ Ă©s gravĂssim. Els qui fem servir el catalĂ a les xarxes socials, ho fem com a un acte de resistĂšncia. PerquĂš nosaltres no triem el catalĂ per menysprear el castellĂ , sinĂł perquĂš el catalĂ Ă©s la nostra eina dâexpressiĂł i de comunicaciĂł i perquĂš hem normalitzat viure en catalĂ . No es tracta de tancar-nos a altres llengĂŒes, sinĂł de reconĂšixer el valor intrĂnsec del catalĂ i de garantir que aquest continuĂŻ existint.
Hem dâacabar amb la creença, molt estesa, per cert, i per desgrĂ cia, que el catalĂ Ă©s una llengua menys vĂ lida o directament no vĂ lida per ser utilitzada en un context digital. Ăs percebuda com una llengua secundĂ ria i aixĂČ Ă©s gravĂssim
Per acabar, vull fer una reflexiĂł: hi ha molta gent que fa contingut en castellĂ i aixĂČ suposa molta mĂ©s competĂšncia. Creadors i creadores de contingut: no heu pensat que en catalĂ no hi Ă©s, tota aquesta competĂšncia? LâespecialitzaciĂł a un pĂșblic mĂ©s petit sempre Ă©s mĂ©s immediat, almenys a curt termini. NingĂș no veu que aquesta pot ser una gran oportunitat? BĂ©, aquĂ ho deixo⊠Per si a algĂș ja li va bĂ© no arribar a tanta gent i almenys no contribuir a la desapariciĂł.
Informa:ELNACIONAL.CAT (17-VIII-2023)