“EN CASTELLANO PARA LLEGAR A MÁS GENTE”

“La incorrecta”
‘En castellano para llegar a mĂĄs gente’
(VALENTINA PLANAS)
Bueeeeno, bueeeeeno, bueeeeno… ha arribat el dia de parlar-ne. No volia escriure res sobre aquesta qĂŒestiĂł, perquĂš intueixo que pot ser polĂšmica, perĂČ finalment he arribat a la conclusiĂł que, com que avui dia tot Ă©s polĂšmic, el millor que puc fer Ă©s aprofitar aquest altaveu del qual disposo. A mĂ©s, mai se sap quan deixarĂ  d’interessar el que una servidora escriu, aixĂ­ doncs, amb dos ovaris, em disposo a exposar el que penso sobre aquest afer tan controvertit i sobre el qual, n’estic segura, hi haurĂ  una disparitat d’opinions. Dels creadors del “para que me entienda todo el mundo” ha arribat el “yo hago contenido en castellano para llegar a mĂĄs gente”. Potser abans tambĂ© caldria que definim quĂš es pot considerar “contingut” i quĂš no
 perĂČ no ho farem pas avui. Avui prou feina tindrem a l’hora d’entendre el motiu pel qual el jovent pensa i creu amb autĂšntic convenciment que fer contingut en castellĂ  a xarxes socials els ajudarĂ  a aconseguir la notorietat i el reconeixement que volen i mereixen. Notorietat social i reconeixement en matĂšria de seguidors i seguiment, Ă©s clar.

Avui prou feina tindrem a l’hora d’entendre el motiu pel qual el jovent pensa i creu amb autùntic convenciment que fer contingut en castellà a xarxes socials els ajudarà a aconseguir la notorietat i el reconeixement que volen i mereixen

El catalĂ , tan vĂ lid com qualsevol altre

BĂ©, parlem de dades. El castellĂ  tĂ© 400 milions de parlants i el catalĂ  amb prou feines en tĂ© 10, de milions. AixĂČ Ă©s aixĂ­ i no serĂ© jo qui ho negui. Per tant, i des d’aquest argument, es pot entendre (o almenys justificar) que l’Ășs del castellĂ  suposi una audiĂšncia mĂ©s gran. Es tracta d’una llengua majoritĂ ria a moltes regions del mĂłn i aquest tambĂ© Ă©s un altre fet innegable que pot justificar que algĂș prefereixi triar el castellĂ  en l’àmbit digital. Fins aquĂ­, tot Ă©s molt comprensible. Quin Ă©s el problema, doncs? El problema Ă©s com hem d’entendre aquesta tria perquĂš resulta que prioritzar el castellĂ  pot contribuir a la diluciĂł del catalĂ . A un altre article ja vaig parlar de la responsabilitat lingĂŒĂ­stica i el compromĂ­s que tenim tots els parlants amb la nostra llengua. És essencial que triem el catalĂ  en tots els Ă mbits de la nostra vida. Triar una altra llengua nomĂ©s per “arribar a mĂ©s gent” Ă©s sacrificar el nostre entorn mĂ©s proper i Ă©s tambĂ© renunciar a la nostra riquesa lingĂŒĂ­stica, que ens diferencia i ens fa existir com a poble. Prioritzar la creaciĂł de contingut en catalĂ  Ă©s la garantia de la transmissiĂł de la llengua a les futures generacions i Ă©s fonamental per assegurar la continuĂŻtat del catalĂ  com a llengua viva i Ăștil. I, sĂ­ que ens ve d’una sola persona i d’un sol creador o creadora de contingut. Ens ve d’una persona i ens ve d’aquĂ­ perquĂš ens trobem en plena emergĂšncia lingĂŒĂ­stica.
t

És essencial que triem el catalĂ  en tots els Ă mbits de la nostra vida. Triar una altra llengua nomĂ©s per “arribar a mĂ©s gent” Ă©s sacrificar el nostre entorn mĂ©s proper i Ă©s tambĂ© renunciar a la nostra riquesa lingĂŒĂ­stica

El problema Ă©s fer contingut en castellĂ , doncs? No. El problema Ă©s deixar de fer contingut en catalĂ  per fer-lo en castellĂ . M’explico: els qui fan el contingut en castellĂ  no solen fer res en catalĂ . És a dir, l’opciĂł de combinar totes dues llengĂŒes o bĂ© de subtitular la informació
 Sembla que no hi Ă©s. O s’expressen en castellĂ  o bĂ© ho fan en catalĂ . Hem d’acabar amb la creença, molt estesa, per cert, i per desgrĂ cia, que el catalĂ  Ă©s una llengua menys vĂ lida o directament no vĂ lida per ser utilitzada en un context digital. És percebuda com una llengua secundĂ ria i aixĂČ Ă©s gravĂ­ssim. Els qui fem servir el catalĂ  a les xarxes socials, ho fem com a un acte de resistĂšncia. PerquĂš nosaltres no triem el catalĂ  per menysprear el castellĂ , sinĂł perquĂš el catalĂ  Ă©s la nostra eina d’expressiĂł i de comunicaciĂł i perquĂš hem normalitzat viure en catalĂ . No es tracta de tancar-nos a altres llengĂŒes, sinĂł de reconĂšixer el valor intrĂ­nsec del catalĂ  i de garantir que aquest continuĂŻ existint.

Hem d’acabar amb la creença, molt estesa, per cert, i per desgrĂ cia, que el catalĂ  Ă©s una llengua menys vĂ lida o directament no vĂ lida per ser utilitzada en un context digital. És percebuda com una llengua secundĂ ria i aixĂČ Ă©s gravĂ­ssim

Per acabar, vull fer una reflexiĂł: hi ha molta gent que fa contingut en castellĂ  i aixĂČ suposa molta mĂ©s competĂšncia. Creadors i creadores de contingut: no heu pensat que en catalĂ  no hi Ă©s, tota aquesta competĂšncia? L’especialitzaciĂł a un pĂșblic mĂ©s petit sempre Ă©s mĂ©s immediat, almenys a curt termini. NingĂș no veu que aquesta pot ser una gran oportunitat? BĂ©, aquĂ­ ho deixo
 Per si a algĂș ja li va bĂ© no arribar a tanta gent i almenys no contribuir a la desapariciĂł.
Informa:ELNACIONAL.CAT (17-VIII-2023)

49 Lectures | ‣ |
Que tothom ho sĂ piga: