5 RAONS PER ENDINSAR-SE A L’OBLIDADA CATALUNYA DEL NORD

“5 raons per endinsar-te a l’oblidada Catalunya del Nord ”
( CARLOS GIL VERNET )

Estimats i estimades, potser alg√ļ de vosaltres haur√† viatjat a Perpiny√† √ļltimament per a sentir a Toni Com√≠n, Clara Ponsat√≠ o Carles Puigdemont. Molts coneixem fins i tot els pobles de l’Alta Cerdanya i hem fet excursions pels seus cims i valls. Per√≤ molts cops no ens atrevim a pujar m√©s enll√† de les muralles de Montllu√≠s. Avui m’agradaria proposar-vos un seguit de raons per visitar les comarques del nord del pa√≠s m√©s enll√† dels seus meravellosos paisatges, els seus pintorescs pobles i la seva impressionant hist√≤ria. Catalunya va perdre les comarques del Rossell√≥, el Conflent, el Vallespir, el Capcir i el nord de la Cerdanya el 7 de novembre del 1659 amb el Tractat dels Pirineus, per√≤ avui m√©s que mai la cultura catalana existent m√©s enll√† de Puigcerd√† i Portbou √©s testimoni de l’exist√®ncia de la nostra identitat. Si voleu divertir-vos una mica, us recomano fer el test on es recullen fets i dades hist√≤riques sobre el Tractat dels Pirineus.

Perpinyà, el centre del món
Dal√≠ parlava de l’estaci√≥ de Perpiny√† com a “centre c√≤smic de l‚Äôunivers”, entre altres f√≥rmules. Va citar per primera vegada l’estaci√≥ en aquests termes, quan va preveure l’estereosc√≤pia com a mitj√† de representaci√≥ de la tercera dimensi√≥. “√Čs a l‚Äôestaci√≥ de Perpiny√† on sempre [‚Ķ] em venen les idees m√©s brillants de la meva vida [‚Ķ] L‚Äôarribada a l‚Äôestaci√≥ de Perpiny√† √©s l‚Äôocasi√≥ d‚Äôuna aut√®ntica ejaculaci√≥ mental que despr√©s assoleix la seva m√©s gran i sublim al√ßada especulativa [‚Ķ] Doncs b√©, aquest 19 de setembre vaig tenir a l‚Äôestaci√≥ de Perpiny√† una mena d‚Äô√®xtasi cosmog√≤nic m√©s fort que els anteriors. Vaig tenir una visi√≥ exacta de la constituci√≥ de l’univers. L’univers que √©s una de les coses m√©s limitades que existeixen seria, segons totes les consideracions, l’estructura similar a l’estaci√≥ de Perpiny√†”, assegurava l’artista.

Per√≤ Perpiny√† va m√©s enll√† d’aquesta an√®cdota. Els carrerons de la ciutat vella s√≥n testimoni de la hist√≤ria de l’antiga capital del Regne de Mallorca. Els edificis g√≤tics catalans com El Castellet, la Catedral de Sant Joan Baptista o l’antiga llotja es barregen amb les construccions neocl√†ssiques t√≠piques franceses; convertint la ciutat en una mena de Par√≠s catalana on, gr√†cies a la seva hist√≤ria es barregen trets caracter√≠stics de les cultures catalana, francesa i espanyola. Convertint Perpiny√† en una ciutat √ļnica que cal con√®ixer m√©s enll√† dels seus pocs monuments i l’arribada de la ultradreta al capdavant del seu ajuntament.

Els paisatges de la Costa Vermella
La Costa Vermella banya la subcomarca de La Merenda, des d’Argelers de la Marenda fins a la frontera entre Cervera i Portbou. El conegut Cam√≠ de Ronda de la Costa Brava continua per la Catalunya del Nord, una ruta que permet als excursionistes con√®ixer els diferents pobles, cims, platges i amagades cales.

Sota aquesta denominaci√≥ tur√≠stica s’amaga la continuaci√≥ de la Costa Brava, amb Cotlliure com el m√†xim exponent de la seva bellesa. La vila √©s coneguda pels seus carrerons que desemboquen al mar, el seu port vigilat pel campanar de l’esgl√©sia, les seves cases de colors pastel, les seves anxoves i la seva rellev√†ncia cultural. Cotlliure ha estat tamb√© motiu d’inspiraci√≥ per a pintors com Matisse, Derain, Chagall, Gris, Braque, Picasso, Dufy i Dal√≠; i √©s tamb√© on descansen Antonio Machado i el novel¬∑lista irland√®s Patrick O’Brian.

El tren groc i les vistes als Pirineus
Aquest trenet tur√≠stic surt de l’antiga estaci√≥ internacional de la Tor de Querol – Enveig i recorre l’Alta Cerdanya fins a Montllu√≠s, parant pels diferents poblets de la vall. La vila actual es va comen√ßar a construir despr√©s de la fundaci√≥ i construcci√≥ de la ciutadella ideada per l’enginyer i mariscal franc√®s S√©bastien Le Prestre de Vauban. Les seves obres, entre les quals es troba la fortificaci√≥ de Montllu√≠s, han sigut declarades Patrimoni Mundial de la Humanitat per la UNESCO.

Tot seguit el tren enceta el descens de la vall del riu Tet fins a una altra vila emmurallada i fortificada per Vauban: Vilafranca de Conflent. La vila, murallada des del segle XI, inclou dins de les seves muralles la totalitat de la poblaci√≥, on les cases s√≥n bastides generalment amb griota, nom d’un tipus de marbre. El conjunt del recinte murallat pertany essencialment a tres moments hist√≤rics diferents: el fundacional, al primer ter√ß del segle XI, a les obres de S√©bastien Le Prestre de Vauban, durant el darrer ter√ß del segle XVII, i a mitjan segle XVIII, quan es van dre√ßar les dues portes extremes, est i oest, del recinte.

Prop de Vilafranca es poden visitar tamb√© les coves del Conflent. Cal destacar la cova Lachambre, una important xarxa de galeries que supera els 20 km, la cova d’en Gorner, amb un desenvolupament lleugerament inferior als 20 km i la cova de Full√†-Canaletes, un important sistema subterrani que tamb√© supera √†mpliament els 20 km de desenvolupament.

Els monestirs de Sant Miquel de Cuixà i Sant Martí del Canigó
El monestir benedict√≠ de Sant Miquel de Cuix√† √©s un dels monuments m√©s importants del Conflent. Va ser fundat per l’arxipreste Protasi l’any 878. Va ser amb els abats Gar√≠ i Oliba quan va esdevenir un dels centres espirituals i culturals m√©s importants de Catalunya en temps feudals. √Čs el monument m√©s interessant de l’arquitectura prerom√†nica o del rom√†nic inicial. El monestir √©s un dels millors exemples dins de l’art rom√†nic catal√†, malgrat una hist√≤ria marcada per moments d’aband√≥, destrucci√≥ d’alguns dels seus espais m√©s singulars i la dispersi√≥. Aquest gran centro conserva importants elements, especialment dels segles X-XII. La seva hist√≤ria est√† agermanada amb la del monestir de Ripoll i la de la catedral de Vic, mostra eloq√ľent d’uns camins entrecreuats, especialment en √®poca de l’abat Oliba, que ho va ser de Cuix√† i Ripoll, a m√©s de bisbe de Vic.

Situada al bell mig del mass√≠s del Canig√≥, sobre un niu d‚Äô√†guila, l‚Äôantiga abadia benedictina de Sant Mart√≠ del Canig√≥ domina discretament la vall del Cad√≠ des del segle XI i us convida a descobrir aquest paratge √ļnic. El campanar llombard, els capitells de marbre, l‚Äôesgl√©sia abacial i la cripta voltada en fan una joia del primer art rom√†nic regional. L‚Äôabadia de Sant Mart√≠ del Canig√≥ √©s una visita imprescindible del patrimoni rom√†nic del Conflent que us donar√† l‚Äôoportunitat de gaudir d’un entorn excepcional. L‚Äôabadia, constru√Įda sobre un pic roc√≥s, va ser fundada el 1009 per Guifr√© II, comte del Conflent i la Cerdanya. L‚Äôantiga abadia benedictina de Sant Mart√≠ del Canig√≥ va viure les seves hores de gl√≤ria fins al 1783, quan va ser abandonada, confiscada durant la Revoluci√≥ i m√©s tard comprada per un propietari de la regi√≥.

El Festival Pau Casals a Prada i el Visa pour l’Image a Perpiny√†
El Festival Pau Casals, creat en 1950 pel fam√≥s violoncel¬∑lista i director d’orquestra catal√†, acull a solistes mundialment reconeguts a Prada de Conflent. Cada any, entre finals de juliol i mediats d’agost, m√©s de 10.000 mel√≤mans i curiosos acudeixen a escoltar els nombrosos concerts programats en els monuments religiosos m√©s bells de la Catalunya del Nord, com l’abadia de San Miguel de Cuix√†, el priorat de Serrabone, el priorat de Marcevol o l’abadia de Sant Mart√≠ del Canig√≥.

Des de finals d’agost fins a mitjans de setembre, la ciutat de Perpiny√† acull el festival internacional Visa pour l’Image dedicat al fotoperiodisme. S’organitzen exposicions dels fotoperiodistes i ag√®ncies fotogr√†fiques m√©s importants del moment en diversos edificis hist√≤rics i centres culturals de la ciutat; en l’edici√≥ de 2008 n’hi va haver m√©s de trenta, repartides per tota la ciutat. Alguns dels espais utilitzats s√≥n l’esgl√©sia de Sant Dom√®nec i el convent dels M√≠nims. Tamb√© tenen lloc (en el recinte del Campo Santo i excepcionalment a la Pla√ßa de la Rep√ļblica) vetllades amb projeccions fotogr√†fiques tant d’actualitat com a retrospectives.
Informa:ELNACIONAL.CAT (10-8-2020)

143 Lectures | ‚Ä£ |
Que tothom ho sàpiga: