500 DISPOSICIONS LEGALS ESTABLEIXEN EL DRET D’ÚS I DEURE DE CONEIXEMENT NOMÉS DE L’ESPANYOL

“500 disposicions legals estableixen el dret d’ús i el deure de coneixement només per a l’espanyol”
L’aprovació d’una PNL en defensa de la igualtat lingüística busca avançar en la protecció de les altres llengües de l’Estat

La Constitució estableix la diferència entre el dret d’ús i el deure de coneixement (només per a l’espanyol) amb fins a 500 disposicions legals de diferent rang jurídic, una situació de supremacisme lingüístic envers la resta de llengües oficials i no oficials que es parlen a l’Estat. Per a intentar subvertir aquesta realitat, el passat 11 de març es va aprovar parcialment una proposició no de llei (PNL) en defensa de la igualtat lingüística. Aquesta proposta, malgrat no acabar amb la supremacia del castellà per l’oposició del PSOE, presentava aspectes positius que permeten acabar amb injustícies flagrants com la prohibició de veure TV3 al País Valencià, la no oficialitat del català a l’Aragó o les traves per l’ús administratiu de les diferents llengües no castellanes entre territoris del mateix espai lingüístic.

Un mes després, representants de les entitats que van fomentar aquesta PNL han realitzat una compareixença virtual conjunta a València (ACPV, Escola Valenciana i Plataforma per la Llengua), Saragossa (NOGARA), Bilbao (Euskalgintzaren Kontseilua), Santiago de Compostel·la (AMESA) i Xixón (Iniciativa Pol Asturianu) per a valorar el què suposa aquesta aprovació per al català, basc, gallec, aragonès i asturià.

En primer lloc, el secretari general d’Euskalgintzaren Kontseilua, Paul Bilbao, ha subratllat en nom dels agents que, malgrat ser un pas xicotet, el debat s’ha traslladat a paràmetres adequats i centrals: “D’una vegada per sempre, hem aconseguit debatre la gestió de les llengües pròpies en funció dels paràmetres de justícia, igualtat i llibertat. Perquè, com vam dir a Madrid, està en joc la democràcia si milions d’habitants de l’Estat són considerats ciutadans de segona”.

Al costat d’això, Bilbao ha posat l’accent en la responsabilitat i la flexibilitat dels agents: “Per part nostra hi ha hagut una disposició total per a arribar a consensos, per això ens va resultar incomprensible que se’ns demanara que renunciàrem al principi de la igualtat lingüística. No obstant això, i encara que semblava que s’anava a rebutjar tota la proposta, finalment, gràcies a la pressió que vam exercir, aconseguim obrir alguna finestra. No tant com volíem, però hem obert una bretxa”.

Així mateix, Bilbao ha volgut subratllar que fins i tot des d’Europa s’ha insistit recentment en la necessitat que l’Estat canvie el rumb de la política lingüística. De fet, fa una setmana el Comitè d’Experts del Consell d’Europa ha publicat un nou informe sobre la Carta Europea de les Llengües Regionals o Minoritàries i ha reiterat que l’Estat ha incomplit una sèrie de recomanacions: “Les recomanacions incomplides es vinculen directament a les mesures que van ser rebutjades en la Proposició no de Llei. Ens sembla, per tant, que si hi ha voluntat, l’Estat compliria fàcilment els tractats internacionals ratificats, precisament per la via que li vam proposar els agents”, ha assenyalat el representant de Kontseilua.

Finestra oberta

A continuació, els agents han detallat la repercussió que poden tenir els punts aprovats pel Congrés dels Diputats. D’aquesta manera, el representant d’Iniciativa Pol Asturianu, Iván Llera, ha fet una valoració sobre el punt que s’ha aprovat entorn de l’oficialitat: “Quant a la nostra llengua, suposa un gran impuls a la nostra labor i, per tant, a l’actitud dels partits que defensen l’oficialitat en la Xunta Xeneral. El Govern asturià va manifestar en diverses ocasions que al setembre de 2021 iniciaria el procés de reforma de l’Estatut d’Autonomia. Ara podrem incrementar la pressió davant els partits que donen suport a l’oficialitat per a obrir com més prompte millor el debat sobre la reforma de l’Estatut, així com per a reconèixer al gallec aqueix estatus en els consells d’Eo-Navia”.

Així mateix, Llera ha recordat que aquest punt de l’oficialitat també afecta altres llengües: “Es pot aprofitar per a introduir en l’Estatut d’Aragó l’oficialitat de l’aragonès i del català, tenint en compte que, en breu, es reformarà l’Estatut. En el cas de Navarra, cal recordar que la llengua no és oficial en tot el territori i el punt aprovat atèn també a aquest tipus de casuística.

Per tant, hauria de contribuir a impulsar la reforma de l’Amejoramiento per a estendre l’oficialitat a tot el territori. I, de la mateixa manera, pot valdre per a altres territoris, com el gallec a El Bierzo, Seabra, Portelas (Castella i Lleó) i Xálima (Extremadura); el català al Carxe (Múrcia), i el basc a Trebiñu (Castella i Lleó) i a Turtzioz (Cantàbria)”.

La segona mesura aprovada pel Congrès espanyol es refereix a l’ús administratiu de les llengües entre territoris d’un mateix àmbit lingüístic i a la recepció de mitjans de comunicació. La seua valoració l’ha realitzada Alexandra Usó, secretària d’Escola Valenciana: “Quant al català, cal aconseguir que no hi haja impediments per al seu ús, encara que el nom de la llengua siga diferent en cada territori, segons els estatuts: català a Catalunya i les Illes, valencià a València. Caldria demanar que el valencià i el català siguen denominacions equivalents i el text hauria de servir per a demanar a l’Advocacia de l’Estat que no torne a posar en qüestió la separació lingüística”.

En segon lloc, Toni Gisbert, secretari d’Acció Cultural del País Valencià (ACPV), s’ha referit a l’aprovació per part del Congrés del punt que dóna suport explícit “a la recepció recíproca de mitjans de comunicació” entre els territoris autonòmics amb la mateixa llengua pròpia oficial, i al que ha de ser la seua implementació en els àmbits lingüístics que apleguen més d’una comunitat autònoma.

En el cas del País Basc i Navarra, Gisbert considera que s’ha de completar la plena recepció d’EITB a tot el territori navarrés, tant del seu canal generalista en euskara com en castellà, i particularment del seu canal de dibuixos animats en euskera.

Pel que fa a l’espai lingüístic gallegoportugués, la mesura aprovada s’ha de traduir en la negociació i signatura d’un acord entre les administracions gallega i portuguesa per fer possible l’aprovada reciprocitat dels mitjans de comunicació audiovisuals en aquella llengua.

I finalment, referent a l’àmbit lingüístic català, el pronunciament del Congrés ha de ser respectat pel Govern espanyol i, conseqüentment, aquest ha de concedir el segon múltiplex al Govern valencià per a poder fer efectiva tècnicament la plena reciprocitat de les ràdios i televisions emeses per les corporacions públiques valenciana, catalana i balear.

En aquest sentit, s’ha de recordar que la Llei 7/2010 preveu la possibilitat de la reciprocitat sempre i quan les administracions implicades així ho acorden, i ja l’any 2013 les Corts valencianes van aprovar l’acord de reciprocitat amb Catalunya i aquest fou ratificat pel Senat: tot és pendent, des de fa 8 anys, de que el Govern espanyol complesca amb la seua part i concedesca el segon múltiplex al Govern valencià per a fer-ho realitat.

Cal afegir que el Secretari d’Estat del Ministeri de la Presidència espanyola, José Luís Francisco Herrero, afirmava en un escrit adreçat a la Presidència del Congrés dels Diputats el 14 d’octubre de 2010 que “la regulación actual ya fija dos múltiples digitales de ámbito autonómico en cada Comunidad Autónoma (y en el caso de Cataluña, de tres)”, per tant es tracta que el Govern espanyol simplement complesca la seua part, i passe de la retòrica als fets.

El tercer punt aprovat pel Congrès dels Diputats ha sigut valorat pel president d’AMESA, Marcos Maceira. Aquest exigeix que es garantisca un respecte real, que estiga basat tant en els drets com en les obligacions i en l’actuació compromesa de tots els poders de l’Estat.

Perquè des de la diferència establerta per la Constitució entre el dret d’ús i el deure de coneixement (només per a l’espanyol) fins a 500 disposicions legals de diferent rang jurídic, és evident la diferència entre la llengua oficial de l’Estat i les altres llengües pròpies de cada territori. D’aquesta manera, el representant d’AMESA ha assenyalat que a aquest punt, aprovat per una àmplia majoria, se li han d’afegir altres obligacions assumides per l’Estat, entre elles tractats internacionals com la Carta Europea de les Llengües Regionals o Minoritàries o la Declaració Universal dels Drets Lingüístics. “Perquè aquest punt puga complir-se, cal eliminar les limitacions imposades en la legislació a l’ús de les llengües pròpies de cada territori i aplicar-les indirectament a tota la normativa que s’aprove a partir d’ara”, ha dit Marcos Maceira.

Necessitat d’obrir noves finestres

A continuació, Francesc Marco, representant de la Plataforma per la Llengua, ha recordat que encara que s’ha obert una finestra, n’han deixat tancades intencionadament unes altres: “Ens resulta incomprensible que alguns partits no hagen mostrat una vertadera fermesa, com vam dir a Madrid, per a donar inici a un nou model de gestió lingüística basat en la justícia i la igualtat”.

De fet, com ha assenyalat Marco, el Congrès ha rebutjat els punts que oferien la possibilitat de posar fi a la injustícia actual. “No s’han volgut reconèixer els mateixos drets i les mateixes obligacions a tots els ciutadans, no han acceptat exigir el coneixement de les llengües pròpies al personal de les administracions públiques, no han volgut que se suspenga la imposició legal del castellà que està en la normativa estatal. Sens dubte, les mesures estructurals han estat rebutjades i, per tant, hem de dir que encara hi ha partits que estan lluny d’estar a favor de la igualtat real”.


Mirada de futur

Per a finalitzar, Chuserra Barrios de NOGARA ha donat compte dels passos següents. “Iniciàrem aquest camí de col·laboració fa dos anys i tenim intenció de continuar-lo amb determinació”, ha explicat. D’aquesta manera, Barrios ha explicat que posaran en marxa dues línies de treball immediates: “D’una banda, cada llengua activarà dinàmiques pròpies en el seu territori perquè s’apliquen al més aviat possible les repercussions dels punts aprovats. D’altra banda, la nostra labor serà interpel·lar el Govern espanyol”.

S’ha de tenir en compte que el Congrès dels Diputats ha realitzat un mandat al Govern per a complir els tres punts esmentats. Per tant, ara el Govern haurà d’explicar què i com ho farà: “La nostra labor és interpel·lar i pressionar el Govern per a complir el mandat, i per això demanarem en primer lloc una reunió amb el Ministre de Política Territorial del Govern d’Espanya, perquè s’emmarca dins de les seues competències, entre d’altres, l’Oficina de les Llengües Oficials.”

El representant de NOGARA ha avançat que els agents preveuen que la reunió es realitzarà aviat: “No poden obviar els agents principals que treballem per les llengües pròpies, més encara, tenint en compte que, recentment, el Comitè d’Experts del Consell d’Europa ha tornat a demanar al Govern que tinga en compte les opinions d’aquests agents. La nostra intenció, com ha estat fins ara, és actuar amb responsabilitat i creiem que és hora de fer passos ferms “, ha afegit.

La proposició no de llei va ser una iniciativa d’entitats socials dels Països Catalans (Òmnium Cultural, Plataforma per la Llengua, Ciemen, Acció Cultural del País Valencià), Galícia (A Mesa pola normalización lingüística), Euskadi (Kontseilua), l’Aragó (Nogara) i Astúries (Iniciativa pol asturianu). Els partits que la van presentar al Congrés van ser Unides Podem, ERC, JxCat, PDeCAT, CUP, PNB, EH Bildu, BNG, Compromís i Més País El PSOE es va mostrar en contra del text sencer, ja que considerava que alguns dels punts eren “inconstitucionals” i contenien “impossibles”.
Informa:RACOCATALA.CAT (8-4-2021)

102 Lectures | ‣ |
Que tothom ho sàpiga: