El periodisme de dades és moda. Les informacions, les anàlisis, han d’anar acompanyades de dades que les avalin per ser creïbles. És una obligació que bona part del periodisme espanyol no practica pas, però aquesta és una bona setmana per parlar de dades. El departament de Vice-presidència i Economia, encapçalat per Pere Aragonès, ha fet un estudi que demostra que el govern espanyol ha deixat d’invertir a Catalunya 2.214 milions d’euros en sis anys. L’execució pressupostària real és del 66% a Catalunya, davant del 114% a Madrid. L’estafa és doble: primer, l’estat destina menys diners a inversions que la mitjana estatal i després n’executa menys de les pressupostades. Són dades de la Intervenció General de l’Estat recollides pel departament d’Aragonès. Tot això passa mentre es manté un dèficit fiscal crònic de 16.000 milions d’euros anuals que ofega l’economia catalana.

Aquestes dades són perjudicials per a tots els ciutadans de Catalunya, votin què votin, pensin com pensin, però només l’independentisme les va posant regularment sobre la taula. Aquells que parlen de les coses que interessen a la gent, oposant-ho a la reivindicació independentista, no les evoquen mai, diuen que estan manipulades o les avalen pervertint el concepte de solidaritat. Poden continuar ignorant-les, però són aquestes dades les que han fet créixer l’independentisme durant la darrera dècada, tot i que darrerament semblava que les havia oblidades. En aquest sentit, el departament d’Aragonès ha fet bé de ressuscitar-les. No pas per fer el ploricó, com feia el nacionalisme als anys noranta, sinó per constatar que el cost de la dependència és molt elevat.

Quan aquestes dades encara eren calentes, el Ministeri de Sanitat espanyol ha fet arribar al Departament d’Economia i al de Salut una carta demanant que redueixin la despesa sanitària. Tornen les retallades. El govern espanyol justifica la demanda en el fet que Catalunya no ha complert la taxa de referència establerta per la Comissió Delegada del Govern d’Afers Econòmics els anys 2017 i 2018, que se situava en el 2,1% i el 2,4%. Després de saber tot el que es deixa d’invertir a Catalunya i tot el que marxa cada any en forma d’imposts i no torna, demanar retallades en sanitat és un escàndol, o ho hauria de ser. La consellera de Salut, Alba Vergés, ja ha respost que no retallarà res, però l’última paraula la té el govern espanyol, que encara té els comptes de la Generalitat intervinguts des de l’aplicació de l’article 155, que financerament continua vigent.

Tot això, en una setmana de vagues a l’aeroport de Barcelona, com cada estiu, que fan preveure un nou estiu conflictiu. No pas per les vagues dels treballadors, sinó per la marginació crònica a què el manté Aena, presidida per un socialista català, Maurici Lucena. Els socialistes van tenir molta pressa a canviar-li el nom, batejant-lo com a Josep Tarradellas, per fer, diuen, un gest evers Catalunya. Un canvi estètic que no resol el problema de fons. El Prat fa mil operacions al dia a Barcelona i Ibèria només disposa de 2.000 treballadors amb un altíssim índex de temporalitat, mentre que Madrid-Barajas té 1.300 operacions i 7.000 treballadors amb molta menys temporalitat.

Amb totes aquestes dades, la política catalana viu una situació paradoxal. Els costos de la independència no sabem quins són, perquè es va proclamar l’octubre del 2017 però no es va fer mai efectiva. Sabem els costos judicials i penals, que paguen presos i exiliats amb un preu molt alt, però no els costos socials i econòmics, que l’unionisme vaticinava com a catastròfics. Però les dades demostren que si hi ha res perjudicial per a l’economia catalana és la dependència, continuar dins un estat que ens espolia sense escrúpols. El nou independentisme políticament correcte diu que no es pot dir que Espanya ens roba. Però és ben clar que ens pren el pèl. Està molt bé oferir diàleg a Espanya, però decisions com la investidura s’haurien de prendre d’acord amb dades com aquestes, perquè si no, et pots trobar investint la ministra que et demana que retallis en sanitat mentre el govern al qual pertany s’ha gastat 12.000 milions d’euros en despesa militar en un any.

Informa:VILAWEB.CAT (7-8-2019)