Qualsevol conflicte √©s sempre dial√®ctic, un flux d‚Äôintercanvis entre les parts que va obtenint un equilibri constant, per√≤ alhora renovador de tot all√≤ que passa i creador de noves oportunitats ‚Äďi els entesos ja em disculparan l‚Äôexc√©s de vulgaritzaci√≥. Per aix√≤, en qualsevol conflicte no importa ni compta tan sols qu√® fas tu, sin√≥ tamb√© qu√® fa l‚Äôaltre. De fet, molt sovint, compta tant o m√©s qu√® fa l‚Äôaltre, els errors que comet, que no pas qu√® ets capa√ß d‚Äôarribar a fer tu.

Espec√≠ficament, la major part dels processos d‚Äôindepend√®ncia tenen l‚Äôorigen en la crueltat del pa√≠s de qu√® el nou estat acaba separant-se. Des del pamflet excels de Paine als poemes d‚ÄôHo Chi Min, tot √©s reaccionar. Sis estats actuals dels Balcans deuen la seua independ√®ncia als cretins intel¬∑lectuals serbs que, encap√ßalats per Dobrica ńÜosińá, van elaborar un memor√†ndum que incendi√† l‚Äôex-Iugosl√†via. A Alger l‚Äôarribada de Massu i els seus paracaigudistes va semblar que ofegava durant mesos la revolta de la casba, per√≤ l‚Äôesclat definitiu de les banderes verd-i-blanques va n√†ixer un mat√≠ del no-res, impulsat per la impossibilitat material de resistir m√©s temps aquella fatxenderia, aquell menysteniment dels drets m√©s elementals. Els errors dels opressors acaben esperonant els oprimits, m√©s que no pas els encerts propis. Alg√ļ ho pot trobar trist i em semblar√† comprensible. Per√≤ √©s cert i real. Contrastable.

√Čs evident, per exemple, que en el nostre cas l‚Äôesper√≥ de l‚Äôadversari ha ajudat en totes i cadascuna de les fases del proc√©s cap a la independ√®ncia. Sense la sent√®ncia del Constitucional sobre l‚Äôestatut no ser√≠em on som avui. Sense la provocaci√≥ falangista i judicial contra el refer√®ndum d‚ÄôArenys de Munt all√≤ no hauria esdevingut el fenomen nacional que va arribar a ser. Sense la recollida de signatures ‚Äėcontra els catalans‚Äô impulsada per Rajoy tot hauria anat m√©s lent. Sense la repressi√≥ del Primer d‚ÄôOctubre la independ√®ncia potser no s‚Äôhauria proclamat dies despr√©s.

Els pol√≠tics intel¬∑ligents, i els estats seriosos, saben que l‚Äôestabilitat va vinculada a la calma i al bon tracte, a l‚Äôatenci√≥, al respecte i la dignitat. Si hi ha nacions, perfectament homologables a la nostra que, emper√≤, no pensen en la necessitat de ser independents √©s perqu√® enlloc no s‚Äôha escrit que cada naci√≥ necessite un estat. Aix√≤ dep√®n, sobretot, de la comoditat amb qu√® et trobes en l‚Äôestat on t‚Äôha tocat de n√†ixer. En conseq√ľ√®ncia, hi ha nacions que pensen que no val la pena l‚Äôesfor√ß perqu√® poden cr√©ixer sense traves i n‚Äôhi ha que no tenen, que no tenim, cap m√©s remei que guanyar, perqu√® altrament no podrem ni viure. El resultat √©s que les nacions derrotades sempre ho s√≥n perqu√® no saben contenir la seua ira contra els qui viuen dins el mateix estat i s√≥n diferents. I en aix√≤ Espanya √©s, de fa segles, un exemple de manual.

 

 

Espanya, com sempre

 

 

Ahir ho v√†rem veure, una altra volta, reflectit en dos espais diferents. Per una banda, a la sala de Tribunal Suprem en les declaracions, diguem-ne al¬∑lucin√≤genes, dels gu√†rdies civils que van reprimir el refer√®ndum d‚Äôautodeterminaci√≥. En qualsevol societat la policia t√© un poder que els ciutadans no tenen i √©s per aix√≤ que ha d‚Äôestar especialment preparada per a exercitar-lo. Per a administrar-lo amb prud√®ncia i pensant sempre en el b√© com√ļ. En canvi, escoltar aquells gu√†rdies civils, ahir i durant tota la setmana; constatar-ne el baix√≠ssim nivell intel¬∑lectual, la indissimulada f√≤bia pol√≠tica i personal; comprovar la inconsist√®ncia dels seus arguments i les seues explicacions no pot sin√≥ indignar i exasperar la gent. Que les vides de la presidenta del parlament, de mig govern i dels dirigents d‚Äô√ímnium i ANC pengen de la fantasia i les mentides d‚Äôaquests min√ļsculs rois de la brousse fa feredat, fa molta feredat. Sobretot perqu√® s√≥n ells els violents i s√≥n ells que haurien de ser jutjats i condemnats per all√≤ que varen fer aquell dia. Per aix√≤ la r√†bia de veure‚Äôls vantar-se i gallejar en un tribunal que saben que √©s parcial i els protegeix √©s pura benzina.

Com benzina √©s la decisi√≥ de la Junta Electoral de portar davant la fiscalia el president de la Generalitat, multar-lo i ordenar als Mossos la retirada de no se sap ben b√© qu√® ‚Äďsembla que de totes les pancartes i cartells que puguen trobar en els locals p√ļblics, a l‚Äôengr√≤s! Ahir vaig ser clar, crec, explicant qu√® pense sobre tot aix√≤, per√≤ avui la dial√®ctica, com √©s evident, ja ha canviat coses. La persecuci√≥ del president del govern per un afer de consci√®ncia ‚Äďque aix√≤ √©s el que fa un √≤rgan simplement administratiu‚Äď √©s d‚Äôuna gravetat que supera el l√≠mit que pot tolerar qualsevol pa√≠s democr√†tic. Torra fa la sensaci√≥ de tenir a prop gent que voldria frenar-lo, per√≤, equivocant-se o no en les formes, no es pot negar que entoma el conflicte amb totes dues mans i no s‚Äôest√† all√† per a fer pol√≠tica i deixar passar els dies. Per aix√≤ intenten fer-li mal i activen des del primer minut tots els mecanismes que tenen a l‚Äôabast per reprimir-lo, per mirar d‚Äôapartar-lo.

Amb això, amb aquesta reacció completament desproporcionada, fora de lloc, de la Junta Electoral espanyola, es revifarà inevitablement un xoc que l’independentisme oficial hores abans semblava que volia evitar, o si més no atenuar. Sant tornem-hi, doncs i tothom a fer força. Que la gent i el carrer són el motor que no ha fallat mai en el procés cap a la independència, però els errors constants de l’estat espanyol gairebé sempre han fet de benzina.

Informa:VILAWEB.CAT (22-3-2019)