70a NIT DE SANTA LLÚCIA, MÉS CULTURA EN TEMPS HOSTILS

La pandèmia no atura la festa cultural. En un any difícil en què Òmnium Cultural va haver de retardar la cerimònia d’entrega del Premi d’Honor de les Lletres Catalanes al poeta Enric Casasses, a mitjan desembre ha pogut celebrar la Nit de Santa Llúcia. Però amb restriccions. La setantena edició d’aquesta festa, realitzada per primera vegada el 1951, tornava a estar marcada per l’absència de Jordi Cuixart. Aquesta ha sigut la quarta Nit de Santa Llúcia consecutiva que el president d’Òmnium Cultural ha hagut de seguir des de la presó.

“Un homenatge de la cultura catalana a la cultura catalana”. Així volia definir Òmnium Cultural, entitat organitzadora de l’acte i atorgadora dels guardons, la Nit de Santa Llúcia. Amb la participació de joves amb influència al món de les xarxes socials com ara Long Li Xue –que presentava la gala–, Juliana Canet, i personatges no tan joves però també amb presència a Internet com ara Màrius Serra o Josep Maria Virgili, l’entitat mirava d’apropar els premis al públic més jove.

El primer dels guardonats era Víctor García Tur, autor de L’Aigua que vols, distingit amb el Premi Sant Jordi de Novel·la. El jurat, integrat per Míriam Cano, Mita Casacuberta, María Campillo, Fe Fernández, Ferran Gadea, David Guzmán i Dolors Udina, considera que l’obra “té una estructura circular brillant”, una “bona caracterització dels personatges”, un “joc de símbols que enriqueixen l’univers narratius” i “una aposta formal al servei d’un tema complex”. El guardonat, nascut a Barcelona el 1981, ja va guanyar el Premi Mercè Rodoreda el 2019. Enguany s’ha fet amb el Sant Jordi gràcies a una novel·la ambientada en el Quebec en què, de fons, es compara el cas d’aquest país amb el català i sengles situacions envers els dos estats en què es troben ambdós països. Tur, que tenia un record per als presos polítics i exiliats, parla en el seu llibre “d’un món que està a punt de desaparèixer”. El llibre ha estat editat per Enciclopèdia.

El Premi Mercè Rodoreda era entregat a Anna Gas per El Pèndol, un llibre que parla de “l’esfondrament de la família i el llast d’una herència que condemna” i escollit per un jurat integrat per Francesco Ardolino, Jordi Mir, Marina Porras, Joana Massó i Clàudia Riu. Nascuda a Barcelona el 1996, Anna Gas ja va guanyar el Premi Joan Duch per a joves escriptors amb el seu recull de poemes i el premi Josep Maria Llompart també per l’obra poètica. En el cas d’El Pèndol, el jurat ha valorat “la voluntat d’estil de l’autora”, “la coherència argumental i la cohesió narrativa”, així com “l’originalitat de les imatges que crea l’autora i la tensió que aconsegueix en algunes de les situacions dels relats”.

El premi de poesia Carles Riba ha anat a parar a mans de Miquel Desclot, autor de Despertar-me quan no dormo, un poemari reconegut pel jurat integrat per Sebastià Alzamora, Maria Cabrera, Josep M. Fonalleras, Josep Lluch i Teresa Pascual. Miquel Desclot va nàixer el 1952 a Barcelona i ha estat distingit amb diversos premis de poesia des dels anys setanta. El primer que va rebre va ser l’Amadeu Oller l’any 1971. Destacat autor de literatura infantil i juvenil en català, també exerceix com a traductor d’anglès, francès i italià i és responsable d’una obra heterogènia que també inclou l’assaig i el dietarisme. Pel que fa a l’obra premiada, el jurat ha valorat l’exercici “de maduresa creativa” de l’autor, que aconsegueix conformar “un univers de densitat moral i d’excel·lència formal”. “El domini dels recursos poètics i la confiança en el poder creador del llenguatge són els arguments que donen a cadascun dels poemes, i al conjunt del llibre, una coherència i una solidesa excepcionals”.

Més premiats

Tina Vallès es feia amb el premi Josep M. Folch i Torres de novel·les per a nois i noies. L’autora reivindicava que “la literatura juvenil no és la segona divisió de la literatura”, i lamentava que “els autònoms de la cultura som els obrers, i si callem es cau tot. No se’ns veu, però se’ns necessita”. Nascuda a Barcelona el 1976, Vallès és escriptora, trauctora i correctora. Escriu llibres de contes i tota mena d’obres, i s’ha fet amb diversos premis al llarg de la seua trajectòria. Amb l’obra Els pòstits del senyor Nohisoc. El jurat, integrat per Paula Jarrín, Pep Molist, Anna Guitart, Oriol Canosa i Elisenda Roca, ha valorat “la narració imaginativa i suggeridora al voltant d’una relació entranyable, “una història que aconsegueix mantenir la tensió i la intriga fins al final” i que “converteix la comunicació per pòstits en una altra forma d’estimar la llengua i apropar la mirada dels infants en el món dels adults”.

El Premi Joaquim Ruyra de Narrativa Juvenil ha anat a parar a mans de Rubèn Montañà i Ros. L’autor va nàixer a Badalona el 1983 i a més d’escriptor, també exerceix com a actor i dramaturg. Ha publicat diverses obres adreçat al públic jove. L’obra guanyadora, Les esferes del temps, està ambientada en la primavera del 1888 i parla d’un ésser dotat de poders sobrehumans que deixa víctimes per allà on passa, tot i que en secret, en el context de la inauguració de l’esperada Exposició Universal. El jurat, integrat per Laia Falcón, Laia Soler, Jorge Jiménez, Cristina Ropero i Raquel Díaz, considera que l’obra “està plena de fantasia, és fresca, original i atractiva”.

El Premi Muriel Casals de Comunicació el rebia el col·lectiu On són les dones “per la seva tasca a l’hora de reivindicar el paper de les dones en tots els àmbits de la societat, i denunciar l’anormalitat que suposa la seva absència en política, la cultura, el món acadèmic i, sobretot, als espais d’opinió dels mitjans de comunicació”. De fet, les representants del col·lectiu exigien, en el discurs d’entrega, el compromís dels mitjans amb les dones a l’hora de garantir igualtat i visibilitat. El jurat que ha triat el col·lectiu guanyador del premi estava integrat per Albert Sáez, Àlex Gutiérrez, Núria Iceta, Odei Etxearte, Sara Gonzàlez, Sebastià Serrano i Marina Llansana.

Per últim, els editors Chad W. Post i Jull Schoolman rebien el premi internacional Joan B. Cendrós, tal com ha decretat el jurat integrat per Antoni Bassas, Joan Becat, Laura Cendrós, Carme Colomina, Josep Gifreu, Elena Jiménez, Mary Ann Newman i Vicent Partal. Les raons del premi són “la qualitat de les obres literàries que fan traduir” els dos guardonats “i per reconèixer el valor de la literatura catalana i traduir-la a l’anglès”.

Marcel Mauri, vicepresident d’Òmnium Cultural i màxim representant de l’entitat a fora de la presó, recordava en el seu discurs “les setanta nits de dol i dansa des de la primera Nit de Santa Llúcia”, celebrada en la clandestinitat. Mauri, que reivindicava “una literatura que mai no ha callat davant els qui volen imposar el silenci i la intolerància”, defensava també “que la cultura ho continuï inundant tot” per construir “un país crític” i ser “un sol poble”.

Jordi Cuixart, a través d’un àudio, feia una crida a “no perdre l’esperança”, tal com no van fer els fundadors d’Òmnium Cultural, que van impulsar tots aquests premis i aquestes activitats de recuperació cultural en el context del franquisme. En un vídeo posterior, Cuixart demanava, també, que als Països Catalans “la cultura ho inundi tot”. Més cultura, malgrat la pandèmia. Més cultura, malgrat tot.
Informa:ELTEMPS.CAT (16-12-2020)

225 Lectures | ‣ |
Que tothom ho sàpiga: