83 DIES DE NEGOCIACIÓ ENTRE ERC I JxCAT: UN CARRERÓ SENSE SORTIDA, PERÒ SI MÉS NO NO HI HAURÀ ELECCIONS

“83 dies de negociacions per arribar a un aparent carreró sense sortida”
A falta de 18 dies perquè finalitzi el termini per investir un candidat, ERC diu prou i proposa un govern en minoria sense Junts. Però els junters demanen pròrroga per al partit.
( GEMMA AGUILERA )

Han passat 83 dies des que les urnes del 14F van donar una majoria històrica a l’independentisme amb el 52% dels vots i 74 escons al Parlament. 83 dies en què ERC, Junts per Catalunya i la CUP han mantingut contactes formals, informals, oficials i extraoficials, presencials i virtuals. Unes negociacions que totes les parts deien, fins aquest dissabte, que inevitablement havien de desembocar en un acord que materialitzés aquesta majoria històrica al Palau de la Generalitat. Però a hores d’ara només s’han materialitzat en dues investidures fallides del candidat d’ERC, Pere Aragonès. Un candidat que ni Junts ni la CUP no posen en dubte perquè ERC va ser la força guanyadora dins de l’independentisme el 14F, però que ha marxat a casa després de dues votacions amb l’únic suport dels anticapitalistes.

En aquests 83 dies, s’han fet evidents les discrepàncies de fons en l’estratègia, el full de ruta, tant a Catalunya com a Madrid, però també en el pla internacional amb el Consell per la República, o en els eixos de la gestió de les crisis social, econòmica i sanitària derivades de la pandèmia. Tot plegat, amb un PSC al Parlament que colla ERC perquè abandoni les negociacions i deixi pas a Salvador Illa o accepti la poma enverinada d’uns vots en una investidura. I aquest dissabte, poques hores després que cap de les negociacions de Junts, Jordi Sànchez, assegurés que hi havia un acord pràcticament tancat, el candidat d’ERC ha anunciat que assumeix “formar un govern en solitari a proposta de Junts”. “Ho vull deixar clar, no és una tàctica negociadora. Es tracta d’una decisió, ens han donat 24h per resoldre i no s’ha pogut”, ha recalcat Aragonès, que avisa que no es pot allargar una negociació “de forma agònica”. Pocs minuts després, des de Junts, que hauria de votar sí a Pere Aragonès o com a mínim fer-ho en quantia suficient perquè en segona volta obtingués més sí que no, demanava una pròrroga del partit pe seguir negociant un “govern ampli independentista”: “En aquests moments continuem oferint la possibilitat de tancar acords amb Esquerra. Queden 18 dies, sabem que no són molts”, ha afirmat Sànchez.

Sigui com sigui, hi ha una data límit, el 26 de maig, en què Pere Aragonès haurà de ser investit en primera o segona volta. Si no se’n surt, el Parlament es dissoldria automàticament i es convocarien noves eleccions. Un escenari que ni ERC, ni Junts ni la CUP volen contemplar. Queden 18 dies.

Però què ha passat durant les negociacions, que han acabat embarrancant d’aquesta manera? D’entrada, i des de la campanya electoral, en l’equació hi apareixien també els Comuns. ERC proposava la Via àmplia amb un Govern del 3-O, on els independentistes sumessin els sobiranistes, que ERC situava també en la defensa del referèndum i l’amnistia. Progressivament, però, els Comuns, després d’alguns contactes amb ERC i la CUP, van deixar clar que no formarien part d’un executiu amb presència de Junts per Catalunya. Així, els 8 escons liles sortien de la suma aritmètica de 81 escons i es tornava a l’aritmètica purament independentista. I alhora que els Comuns desapareixien, Junts per Catalunya quedava en un segon pla i ERC iniciava una estratègia de pressió als junters, buscar un pacte bilateral amb la CUP que forcés Junts a accelerar els acords.

L’acord ERC-CUP, el #pressingJunts i dues investidures fallides

La nit de diumenge 21 de març, i després que s’haguessin produït diverses reunions bilaterals entre ERC i Junts, Junts-CUP i CUP-ERC, republicans i anticapitalistes anunciaven un principi d’acord que garantiria la investidura de Pere Aragonès i les línies mestres d’un govern independentista. Entre les qüestions més rellevants, l’acord comprometia la CUP a donar suport a l’estratègia d’ERC de dialogar amb Madrid, però amb una data límit i amb un control a mitja legislatura. També incloïa un pacte social i acords que marcaven una línia clarament d’esquerres. Junts per Catalunya va interpretar aquell acord, que després ratificarien les bases de la CUP, com una pressió en tota regla. A partir d’aquell dia, Junts va posar el fre de mà. Tant, que en les dues votacions del debat d’investidura va fer una mena d’abstenció tranquil·la, demanant als republicans “uns dies o setmanes” per negociar amb calma i poder tancar un executiu fort que superés les dificultats de relació que havien patit els socis de govern en l’anterior legislatura. A més, els junters reclamaven a ERC tenir per escrit fins al darrer detall del pacte.

Una Mesa amb majoria independentista, i amb problemes

El 7 d’abril, el secretari segon de la Mesa, Jaume Alonso Cuevillas (JxCAT) renunciava al seu càrrec després d’expressar disconformitat en el fet que la Mesa hagués d’admetre a tràmit totes les iniciatives parlamentàries. Cuevillas considerava que en el cas d’una resolució de caràcter simbòlic que pogués tenir efectes repressions no pagava la pena arriscar-se. Una consideració que topa frontalment amb l’estratègia de confrontació de Junts i s’acosta a la d’ERC. I el relleu de Cuevillas també va ser polèmic. Els Comuns van intentar rebentar les negociacions oferint un candidat alternatiu a Aurora Madaula, amb la intenció que ERC els donés suport i trenqués els acords entre independentistes. Durant unes dies, hi va haver molta tensió entre ERC, Junts i la CUP per aquesta qüestió, però finalment els dos socis van fer públic el seu suport a la candidata juntera.

Després de les dues investidures fallides i d’unes setmanes en què les negociacions semblaven molt refredades, Pere Aragonès va prendre les regnes per mirar de desencallar. En paral·lel, els equips negociadors seguirien treballant en comissions sectorials, però el pes específic de la negociació aniria a partir d’aleshores a càrrec de l’estat major dels dos partits. I va ser aleshores quan es va produir la primera reunió a la presó de Lledoners, amb dues figures clau de la negociació que estan entre reixes, Oriol Junqueras i Jordi Sànchez. En aquella primera trobada, ERC va presentar una primera proposta d’estructura de govern, però no hi va haver fruits importants. Tampoc en una segona reunió a la presó fa dues setmanes.

Però a mesura que s’acostava el deadline, el 26 de maig, tant ERC com Junts asseguraven que l’acord és molt a prop i que només queden serrells. Quins serrells? Fonamentalment, l’estructura de govern, el rol del Consell per la República i l’estratègia a seguir en paral·lel al diàleg amb Madrid. Perquè segons explicava Jordi Sànchez en una roda de premsa aquest divendres 7 de maig, “tenim un acord programàtic tancat i no hi ha excuses o impediments perquè puguem anunciar un acord”. I menys de 24 hores després, s’ha fet evident la desavinença i ERC ha anunciat que vol intentar un govern en minoria.
18 dies per sortir del carreró

Sigui com sigui, tot i que a hores d’ara la negociació sembla insalvable, és difícil afirmar amb contundència el trencament definitiu de les converses. Ara bé, en cas que efectivament no hi hagi marxa enrere, Junts apuntava, potser premonitòriament, aquest divendres, que “si ERC necessita alguns vots per fer una alternatva, els tindria, tot i que se sotmetria a la nostra militància. Però un no acord, amb eleccions o sense, seria una mala decisió per al país, amb un govern inestable i un independentisme incapaç de donar sortida als resultats del 14F”, remarcava Sànchez.

Un dels temes que més ha dividit és el rol del Consell per la República. ERC ha temut des del primer moment que Junts vulgui convertir aquest organisme, liderat pel president Puigdemont, en una eina de tutela de la Generalitat i, de retruc, de Pere Aragonès. Un extrem que Junts nega totalment: “Nego categòricament que Junts hagi plantejat mai en cap conversa una tutela per part de cap organisme ni tercera persona -Carles Puigdemont- sobre el president de la Generalitat o el Parlament. Ni hem proposat ni proposarem mai fer petita la primera institució del país, i per descomptat estem treballant aquest acord amb la voluntat que mai més es tornin a produir esdeveniments de sorolls i deslleialtats de la legislatura anterior”. Malgrat tot, aquest tema ha fet sang.

I finalment, l’estructura de Govern també ha estat una pedra a la sabata. ERC ha presentat una proposta d’estructura, que contempla retenir algunes conselleries i que no es correspon amb l’acord que es va produir el 2018. Per contra, Junts assegura que està disposada a fer una inversió de carteres de fa tres anys –“podem posar tippex ara mateix on posava Junts i posar ERC, i a la inversa, i podríem tancar l’acord ara mateix”, diu Sànchez-, però els republicans volen una nova distribució que, per exemple, els permeti mantenir Salut. I també falta per tancar què passa amb els fons europeus anti-covid. Ara bé, Junts no es tancava altres canvis aquest mateix divendres: “Els treballarem, i de fet ja hem donat resposta a la proposta d’ERC, i avui mateix hem rebut comentaris sobre la nostra proposta. Seguim treballant” , deia Sànchez, convençut que l’estructura de Govern no serien un escull per al pacte. Però és que a més, també ha quedat per resoldre com es conjugarà l’estratègia del diàleg amb Madrid i la “confrontació democràtica des del minut zero” que demana Junts per si fracassa la taula de diàleg, tenir un pla immediat que no faci recular dos anys.

Queden 18 dies. A hores d’ara tot sembla apuntar a un executiu en minoria d’ERC amb el concurs de Junts. Però dins de Junts no tothom està d’acord a quedar fora de les institucions catalanes i a cedir totalment el control a ERC. Comença doncs, una disscussió interna a Junts, mentre els republicans valoren també els costos i oportunitats d’assumir un govern en minoria. En tot cas, la nova convocatòria electoral no està, per ara, en el full de ruta ni de republicans ni de junters.
Informa:ELMON.CAT (8-5-2021)

110 Lectures | ‣ |
Que tothom ho sàpiga: