A ESPANYA, LA RAÓ D’ESTAT PER DAMUNT DE TOT: L’ALCALDIA DE BARCELONA, A MANS DE LES CLAVEGUERES DE L’ESTAT

“Colau i l’empenta a l’alcaldia de les clavegueres i el CNI”.
(JOSÉ ANTICH )
Des de sempre hem sabut, perquè n’hi ha proves i dades suficients, que Ada Colau va obtenir l’alcaldia de Barcelona el 2015 en unes condicions si més no sospitoses. Només l’actuació planificada de les clavegueres de l’Estat per inventar-se un fals compte del llavors alcalde de Barcelona, Xavier Trias, a Suïssa, va apartar l’aleshores dirigent de Convergència d’una victòria que tenia segura. La campanya electoral de les municipals va anar d’aquest compte inventat que, convenientment alimentada per tots els que no volien que la capital de Catalunya seguís en mans independentistes, va acabar convertint-se en el monotema, sense que servís de res que la banca suïssa UBS certifiqués que no disposava de cap compte així. El dany estava més que fet i la candidata dels comuns va pujar a cavall d’aquesta campanya de desprestigi de Trias que finalment li acabaria reportant l’alcaldia.

Les clavegueres de l’Estat a través del diari El Mundo van fer la seva feina i la policia patriòtica va aconseguir l’objectiu: Trias va perdre l’alcaldia per uns 15.000 vots. Quan el juny del 2017 —més de dos anys després— la Fiscalia Anticorrupció va arxivar la causa perquè no hi havia indicis que avalessin l’existència de diners de Trias a l’estranger, l’objectiu ja s’havia aconseguit i es va acabar imposant un aquí no ha passat res. El deep state havia aconseguit el principal objectiu i a ningú, excepte als qui havien descavalcat del poder de la plaça de Sant Jaume, no li interessava remoure el que havia estat un groller però efectiu atac contra l’hegemònica Convergència. Era més important haver salvat de l’independentisme l’alcaldia que no pas aclarir l’actuació de les clavegueres de l’Estat.
per Taboola

És bo recordar tot això, primer perquè no s’oblidi i segon per entendre més fàcilment el que ara hem conegut de l’actuació del CNI el 2019 després que ha esclatat sense cap control el cas del CatalanGate, l’escàndol més gran d’espionatge conegut fins ara, i del qual els serveis d’espionatge de l’Estat ja s’han fet responsables de 18 casos amb noms i cognoms. Doncs bé, a les municipals de maig del 2019 ara hem sabut que no van ser les clavegueres com el 2015 sinó el CNI mateix amb autorització del Tribunal Suprem qui va monotoritzar les negociacions per impedir que el guanyador de les eleccions, Ernest Maragall, accedís al càrrec. Per a això la justícia va autoritzar la intervenció d’un telèfon clau.

El resultat va ser que entre l’Upper Diagonal i Manuel Valls, el seu candidat portat directament des de París, i el CNI, van fer la pinça perfecta perquè Colau continués quatre anys més en el càrrec. Ernest Maragall ha dit aquest diumenge en conèixer-se el paper del CNI, que va ser una operació d’Estat, que van ser unes eleccions intervingudes i que Colau ha conservat l’alcaldia amb l’ajuda dels serveis secrets. Tot plegat, a un any de les eleccions municipals, hauria de portar alguna cosa més que un enfilall de declaracions entre uns i altres, perquè no deixa de ser un exemple més de la gravetat del CatalanGate i les enormes repercussions de tota mena que estan apareixent.

L’exemplar democràcia espanyola de la qual tant presumeixen els seus màxims responsables és plena de llacunes i cada vegada sabem més coses que el que fan és apuntar en la direcció contrària. Ara, amb tanta merda sortint a la superfície, quina serà la posició dels comuns més enllà de demanar a Maragall que retifiqui les acusacions?

Informa:ELNACIONAl.CAT (16-5-2022)

86 Lectures | ‣ |
Que tothom ho sàpiga: