A GRAN BRETANYA ELS TRIBUNALS REBUTGEN ENTRAR EN POLÍTICA

“Quan els tribunals sĂ­ que rebutgen entrar en polĂ­tica ”
JOSÉ ANTICH

Fa dos dies, es va produir a Edimburg una circumstĂ ncia que, per la vorĂ gine informativa actual, ha passat bastant desapercebuda. El jutge lord Raymon Doherty, que presideix el Tribunal de Sessions d’Edimburg, havia de dictaminar sobre una demanda presentada per un grup de 75 diputats britĂ nics que van utilitzar la via judicial per impedir que el primer ministre britĂ nic, Boris Johnson, suspenguĂŠs temporalment el Parlament de Westminster. Tot això, fins i tot pocs dies abans de la sortida de la UniĂł Europea i guanyar aixĂ­ un temps preciĂłs per aconseguir que els detractors del Brexit poguessin frenar-lo. El Parlament britĂ nic, en aquestes Ăşltimes 48 hores, ja ha trobat com lligar de mans Johnson, fent-lo perdre diferents votacions, i fins i tot la Cambra dels Lords ha aprovat una llei que impedeix al premier de portar endavant el Brexit dur.

Però l’escrit del jutge Raymon Doherty val la pena llegir-ho pel que representa quant a la separaciĂł de poders a aquell paĂ­s, en una situaciĂł certament dramĂ tica i anguniosa. Diu Doherty que la qĂźestiĂł no ĂŠs assumpte dels tribunals ja que es tracta d’un tema polĂ­tic que hauria de ser jutjat pel Parlament i l’electorat. Tenint en compte la separaciĂł de poders no era voluntat del tribunal interferir en la tasca governamental i l’Executiu ret comptes davant del Parlament. Raymon Doherty ressalta en diferents moments del seu escrit que hi ha situacions que no han de ser resoltes pels tribunals i que cada poder de la naciĂł ha de ser al lloc que li correspon. La ministra principal d’Escòcia, Nicola Sturgeon, que pensa dur a terme un nou referèndum d’independència abans del 2021, ja parla d’un fort nacionalisme anglès sobre els de fora.

Ara que es compleix l’aniversari dels plens del Parlament de Catalunya del 6 i 7 de setembre de 2017 en què es van aprovar les lleis de desconnexiĂł, que som en vigĂ­lies de l’aniversari del referèndum de l’1 d’octubre i a poques setmanes de les sentències que dictarĂ  el Tribunal Suprem sobre els presos independentistes catalans que segueixen en una injusta presĂł provisional, l’escrit del Tribunal de Sessions d’Edimburg ĂŠs com una glopada d’aire fresc, perquè evidencia com en altres paĂŻsos els polĂ­tics es limiten a fer de polĂ­tics i els jutges de jutges. Això tan senzill i que tant costa de fer entendre a Espanya, on el que la polĂ­tica no s’atreveix a fer es deriva cap a la justĂ­cia que, a mĂŠs, dona una pĂ tina d’indiscutible, equilibrat i lògic al que mĂŠs aviat ĂŠs el contrari.

La presidenta del Parlament Carme Forcadell ha estat un dels bocs expiatoris de l’Estat espanyol per haver autoritzat la celebraciĂł d’aquells plens de setembre. Com els Jordis, Cuixart i SĂĄnchez, com a presidents d’Òmnium i la ANC. El Parlament va actuar com a Cambra sobirana en la qual es pot parlar de tot i que pot dur a terme votacions amb les majories corresponents. Carme Forcadell ho va respectar: ni ho va liderar, ni es va amagar. Ho va respectar. Com aixĂ­ ho han constatat fins a 500 diputats i exdiputats de diferents paĂŻsos. AlgĂş s’imagina el Tribunal Suprem tornant la pilota als polĂ­tics? Potser les coses haurien anat d’una altra manera i, si mĂŠs no, s’hauria enfortit la democrĂ cia.

Informa:ELNACIONAL.CAT (7-9-2019)

197 Lectures | ‣ |
Que tothom ho sĂ piga: