A GRAN BRETANYA ELS TRIBUNALS REBUTGEN ENTRAR EN POL√ćTICA

“Quan els tribunals s√≠ que rebutgen entrar en pol√≠tica ”
JOS√Č ANTICH

Fa dos dies, es va produir a Edimburg una circumst√†ncia que, per la vor√†gine informativa actual, ha passat bastant desapercebuda. El jutge lord Raymon Doherty, que presideix el Tribunal de Sessions d’Edimburg, havia de dictaminar sobre una demanda presentada per un grup de 75 diputats brit√†nics que van utilitzar la via judicial per impedir que el primer ministre brit√†nic, Boris Johnson, suspengu√©s temporalment el Parlament de Westminster. Tot aix√≤, fins i tot pocs dies abans de la sortida de la Uni√≥ Europea i guanyar aix√≠ un temps preci√≥s per aconseguir que els detractors del Brexit poguessin frenar-lo. El Parlament brit√†nic, en aquestes √ļltimes 48 hores, ja ha trobat com lligar de mans Johnson, fent-lo perdre diferents votacions, i fins i tot la Cambra dels Lords ha aprovat una llei que impedeix al premier de portar endavant el Brexit dur.

Per√≤ l’escrit del jutge Raymon Doherty val la pena llegir-ho pel que representa quant a la separaci√≥ de poders a aquell pa√≠s, en una situaci√≥ certament dram√†tica i anguniosa. Diu Doherty que la q√ľesti√≥ no √©s assumpte dels tribunals ja que es tracta d’un tema pol√≠tic que hauria de ser jutjat pel Parlament i l’electorat. Tenint en compte la separaci√≥ de poders no era voluntat del tribunal interferir en la tasca governamental i l’Executiu ret comptes davant del Parlament. Raymon Doherty ressalta en diferents moments del seu escrit que hi ha situacions que no han de ser resoltes pels tribunals i que cada poder de la naci√≥ ha de ser al lloc que li correspon. La ministra principal d’Esc√≤cia, Nicola Sturgeon, que pensa dur a terme un nou refer√®ndum d’independ√®ncia abans del 2021, ja parla d’un fort nacionalisme angl√®s sobre els de fora.

Ara que es compleix l’aniversari dels plens del Parlament de Catalunya del 6 i 7 de setembre de 2017 en qu√® es van aprovar les lleis de desconnexi√≥, que som en vig√≠lies de l’aniversari del refer√®ndum de l’1 d’octubre i a poques setmanes de les sent√®ncies que dictar√† el Tribunal Suprem sobre els presos independentistes catalans que segueixen en una injusta pres√≥ provisional, l’escrit del Tribunal de Sessions d’Edimburg √©s com una glopada d’aire fresc, perqu√® evidencia com en altres pa√Įsos els pol√≠tics es limiten a fer de pol√≠tics i els jutges de jutges. Aix√≤ tan senzill i que tant costa de fer entendre a Espanya, on el que la pol√≠tica no s’atreveix a fer es deriva cap a la just√≠cia que, a m√©s, dona una p√†tina d’indiscutible, equilibrat i l√≤gic al que m√©s aviat √©s el contrari.

La presidenta del Parlament Carme Forcadell ha estat un dels bocs expiatoris de l’Estat espanyol per haver autoritzat la celebraci√≥ d’aquells plens de setembre. Com els Jordis, Cuixart i S√°nchez, com a presidents d’√ímnium i la ANC. El Parlament va actuar com a Cambra sobirana en la qual es pot parlar de tot i que pot dur a terme votacions amb les majories corresponents. Carme Forcadell ho va respectar: ni ho va liderar, ni es va amagar. Ho va respectar. Com aix√≠ ho han constatat fins a 500 diputats i exdiputats de diferents pa√Įsos. Alg√ļ s’imagina el Tribunal Suprem tornant la pilota als pol√≠tics? Potser les coses haurien anat d’una altra manera i, si m√©s no, s’hauria enfortit la democr√†cia.

Informa:ELNACIONAL.CAT (7-9-2019)

259 Lectures | ‚Ä£ |
Que tothom ho sàpiga: