A HONG KONG LA XINA PRETÉN ARA TAMBÉ SUBSTITUIR EL CANTONÉS PEL MANDARÍ

“A molta gent l’amoïna que Hong Kong aviat es converteixi simplement en una ciutat més de la Xina”
( DAVID FORNIÉS )
Des de 2019 Hong Kong viu protestes i disturbis enmig de la inquietud, entre la població hongkonguesa, per l’erosió de l’autonomia del territori i pel fet que els drets civils i polítics hi siguin soscavats. Les protestes més recents han estat desencadenades per una decisió del Congrés Nacional Popular —la cambra legislativa de la República Popular de la Xina— de redactar una nova llei de seguretat que s’aplicarà a Hong Kong — directament des de Pequín o a través d’una legislació ad hoc aprovada pel Parlament hongkonguès— i que obrirà les portes a la implantació, a la ciutat autònoma, d’institucions xineses de seguretat i control. Es preveu que la llei declari com a crims els actes de secessionisme, subversió i terrorisme, i fins i tot les ingerències estrangeres.

La preocupació per la pèrdua de la seva autonomia no és nova a l’excolònia britànica, que ha desenvolupat i mantingut una identitat cultural i política pròpia al llarg dels anys. Nationalia ha volgut saber-ne més d’aquest context i n’ha parlat amb l’acadèmica, poeta i traductora hongkonguesa Tammy Lai-Ming Ho, que també és la presidenta del PEN de Hong Kong, una organització que s’ha significat en la defensa de la llibertat d’expressió i la denúncia de la repressió contra diversos exponents del camp prodemocràtic. Tammy Lai-Ming Ho també és editora de diverses revistes, com Cha: An Asian Literary Journal, Voice & Verse Poetry Magazine i Hong Kong Studies. i professora associada al departament d’Anglès de la Universitat Baptista de Hong Kong.

Nationalia: La futura aprovació de la llei de seguretat de Hong Kong és percebuda pel camp prodemocràtic a la ciutat, així com pels Estats Units i els seus aliats, com a tendent a soscavar l’autonomia de la ciutat. Alguns fins i tot afirmen que el principi “Un país, dos sistemes” està ferit de mort. Es pot dir que l’autonomia de Hong Kong està sent erosionada fins a aquest punt?

Tammy Lai-Ming Ho: Sí, l’autonomia de Hong Kong està sent erosionada. El fet que Pequín hagi passat per sobre del govern de Hong Kong i no hagi tingut en compte la Llei Bàsica ni la Declaració Sino-Britànica ho demostra. Estem veient desaparèixer la separació legal entre la Xina continental i Hong Kong, i a molta gent l’amoïna que Hong Kong aviat es converteixi simplement en una ciutat més de la Xina.

N: I què es pot fer des de Hong Kong per a evitar un escenari així, tenint en compte el desequilibri de poder entre la ciutat i la Xina continental?

«És imprescindible que la societat civil es mantingui. Això és el que distingeix Hong Kong de la part continental. Ara s’intenta intimidar la gent perquè es quedi callada»
T. L.-M. H.: Com que Hong Kong és només una democràcia parcial, i la gent aquí no té veu en l’elecció del cap del govern de Hong Kong ni del seu gabinet, el nostre poder és limitat. Les eleccions dels consells de districte del novembre passat van ser un triomf abassegador del camp prodemocràtic; i tot i que els consells de districte no tenen poder real, va ser una victòria simbòlica. La batalla següent són les eleccions del Consell Legislatiu de setembre, on hi ha una possibilitat més gran que el camp pro-democràtic guanyi la majoria, a les circumscripcions geogràfiques si més no.

Des del punt de vista cultural, és imprescindible que la societat civil es mantingui. Això és el que distingeix Hong Kong de la part continental, on la repressió i l’omnipotència del Partit Comunista significa que qualsevol afany cívic que es trobi fora de la jurisdicció del govern sigui marginal, si és que arriba a existir. Amb l’ambient actual a Hong Kong s’intenta intimidar la gent perquè es quedi callada, però és important que els hongkonguesos continuïn alçant la veu. També és important mantenir allò que fa Hong Kong diferent, com el cantonès i els caràcters xinesos tradicionals.

N: La nova llei és l’última d’una sèrie de decisions del govern i de sentències judicials que han anat restringint gradualment la llibertat d’expressió a Hong Kong. Tot i així, la gent continua manifestant-se al carrer, i les protestes han reprès després de la crisi del coronavirus. Hi ha alguna raó per la qual es pugui esperar que la tendència a erosionar la llibertat d’expressió es pugui aturar en el futur?

T. L.-M. H.: És probable que la nova llei tingui un efecte desencoratjador entre les persones que alcen la veu, sobretot si el govern decideix prendre mesures exemplaritzants amb processos de revenja durant els mesos posteriors a la seva aprovació. Es pressionarà a la gent als seus llocs de treball i també en altres entorns socials: ja ho hem vist amb la manera en què els bancs s’han arrenglerat per donar suport a la llei de seguretat nacional, en alguns casos fent que els seus treballadors signin peticions de suport a la norma. Les lleis de seguretat nacional ja s’han utilitzat com a pretext per a apagar la llibertat d’expressió a la Xina, i no hi ha cap raó per creure que no passarà el mateix a Hong Kong.

N: En un comunicat recent, el PEN de Hong Kong ha dit que la societat hongkonguesa “està més polaritzada que mai […] segons criteris polítics”. Què porta la gent a un camp polític o a l’altre? Es pot dir que diferents grups socials es poden trobar majoritàriament en un costat o en l’altre?

T. L.-M. H.: Hi ha diverses raons. Els que són al costat prodemocràtic tenen raons força clares per a les seves conviccions, tot i que alguns també poden haver-s’hi convertit recentment, després d’haver sentit rebuig pel govern i la policia durant l’últim any. La gent del costat pro-establishment pot ser que hi estigui per diferents motius: perquè en general tinguin una visió conservadora sobre la vida, perquè tinguin interessos empresarials a la Xina, perquè tinguin una identificació més forta amb la Xina que altres hongkonguesos, perquè tinguin amistats o família a la policia o al govern, o perquè rebutgin el trastorn que les protestes han provocat. Però aquesta fractura la pots trobar en moltes famílies, on diferents membres no coincideixen sobre les opinions polítiques. I els dos camps obtenen suport de totes les classes socials.

N: A banda dels que acabes d’esmentar, hi ha cap altre motiu vinculat específicament a la cultura xinesa o hongkonguesa que pugui ajudar a entendre millor aquesta dinàmica sociopolítica?

«Hi ha animadversió envers la Xina continental entre una part dels hongkonguesos, però això no és el que ens defineix»
T. L.-M. H.: Les llibertats cíviques i polítiques de Hong Kong expliquen l’animadversió de la gent envers el Partit Comunista Xinès. Tot i que els britànics, durant el seu govern colonial, no van permetre el sufragi universal, a la gent sí que se li va donar un espai per a alçar la veu que no existia a la Xina (ni tampoc, de fet, al Taiwan governat pel Kuomintang). Els hongkonguesos no volen res de particularment radical: tan sols que es respectin les promeses que se’ls van fer sota la Declaració Sino-Britànica, és a dir, una democràcia de veritat. Certament, hi ha animadversió envers la Xina continental entre una part dels hongkonguesos, però això no és el que ens defineix. Hi ha molts hongkonguesos al camp pro-democràtic contents d’identificar-se com a xinesos; simplement no volen el monopoli sobre la identitat xinesa que li agrada reivindicar al Partit Comunista, sobretot perquè aquest partit ha fet molt per a destruir moltes coses bàsiques de la cultura tradicional xinesa.

N: Aquesta crisi política té lloc sobre el rerefons d’una identificació aparentment creixent de la ciutadania de Hong Kong amb una identitat exclusiva hongkonguesa i un rebuig paral·lel creixent de la identitat xinesa. Almenys, així ho mostren les enquestes bianuals que la Universitat de Hong Kong publica des de 1997. Quins són els principals motius que poden ajudar a explicar aquesta tendència?

T. L.-M. H.: És natural que els ciutadans de Hong Kong hagin fomentat una identitat diferenciada, a causa de la història divergent de Hong Kong respecte de la part continental i pel fet que parlen un idioma diferent i utilitzen els caràcters tradicionals xinesos, a diferència del que passa a la República Popular de la Xina. Aquest tipus de coses també es veuen en molts altres llocs del món. Això, però, no vol dir necessàriament que impedeixi l’existència d’un sentit de ser xinesos: molts hongkonguesos es defineixen com una cosa i l’altra. I els hongkonguesos no sempre han estat hostils envers la part continental —aquí hi va haver un gran suport al moviment democràtic xinès el 1989—, i fins i tot durant els Jocs Olímpics de Pequín de 2008, va existir un sentiment d’orgull entre molts hongkonguesos (Hong Kong fins i tot va acollir els esdeveniments eqüestres).

Però durant la darrera dècada més o menys, i com a resultat de l’afer de l’Educació Nacional i Moral de 2012, l’agressió creixent de Pequín contra Hong Kong ha provocat un desengany molt fort.

N: Pel que fa a l’àmbit específic de la llengua, Hong Kong s’ha diferenciat de la Xina continental per l’ús del cantonès en l’àmbit oficial, incloent-hi l’administració, les escoles i els mitjans de comunicació, mentre que la política de les autoritats xineses és fomentar el putonghua (mandarí), encara que el cantonès també es parla a la part continental, principalment a la província de Guangdong. Tot i així, també a Hong Kong el putonghua sembla estar guanyant terreny, potser no en l’ús social oral, però sí en contextos més formals. Creus que hi ha motius per témer que Hong Kong pateixi un procés llarg de mandarinització que posi en perill el cantonès?

«Seria un gran error permetre que el mandarí substituís el cantonès, que és una part d’allò que fa que Hong Kong sigui el que és»
T. L.-M. H.: És una preocupació constant. Si bé el cantonès, amb prop de 80 milions de parlants, sembla tenir un futur segur, hi ha canvis alarmants a la província de Guangdong a la part continental, on els infants s’estan passant al mandarí que aprenen a l’escola. Si bé el mandarí és, per descomptat, un idioma important d’aprendre, seria un gran error permetre que substituís el cantonès, que és una part d’allò que fa que Hong Kong sigui el que és. Tenint en compte el paper que ha jugat en les protestes durant l’any passat, i el lligam que tenen els joves hongkonguesos amb la llengua, és probable que de moment el cantonès estigui estalvi. Però en un entorn cada cop més repressiu podria ser diferent; la història ha demostrat que les llengües minoritàries són sovint una de les víctimes dels governs repressors.

Informa:NATIONALIA.CAT (10-1-2021)

156 Lectures | ‣ |
Que tothom ho sàpiga: