A LA SANITAT NO ES RESPECTA NI LA LLENGUA DELS DISCAPACITATS CATALANS

“Els Mengele espanyols a la sanitat catalana ”
“Constatem tot plegats que no hi ha pietat tampoc per a les catalanes discapacitades si sospiten que no volen ser espanyoles”

( SANTIAGO ESPOT )
Divuit de setembre, CAP de les Corts de Barcelona. Una dona hi porta la seva filla discapacitada de vint-i-sis anys per fer-hi una visita al servei d’urgĂšncies. Les rep una metgessa i la mare demana a la noia que expliqui exactament els sĂ­mptomes del seu malestar. La noia nomĂ©s sap parlar l’idioma de casa seva: el catalĂ . La metgessa Ă©s espanyola i afirma que ella no sap catalĂ , i que la visita nomĂ©s es pot fer en llengua castellana. La mare acaba fent de traductora entre la seva filla i la ja autodeclarada colonitzadora llicenciada en medicina.

La perversa doctora “rojigualda” se sap guanyadora, perĂČ no en tĂ© prou. Vol humiliar i fer mal. Li recepta una medicaciĂł que la mare, coneixedora de tots els matisos de la malaltia amb la qual porta mĂ©s d’un quart de segle lluitant, considera massa forta i sap que no li convĂ©. La resposta de la facultativa Ă©s despectiva: “pues que se quede en casa i se tome una manzanilla”. No vol, la mare, ni crear i ni generar cap situaciĂł de tensiĂł amb la seva noia al davant. Sap que no Ă©s bo per a la seva salut. Llavors, la dona i mare catalana s’ha de menjar la rĂ bia i la vexaciĂł patides.

Amb tot, desprĂ©s del desagradable incident, la famĂ­lia presenta una queixa al mateix CAP i envia els detalls de l’incident a diversos mitjans de comunicaciĂł. No hi ha cap resposta per part de ningĂș fins que Plataforma per la Llengua, quinze dies desprĂ©s, concretament el dijous 3 d’octubre, ho difon. És quan salta la notĂ­cia als mitjans de comunicaciĂł i colpeix a bona part de l’opiniĂł pĂșblica donada la situaciĂł de vulnerabilitat de la noia afectada. Constatem tot plegats que no hi ha pietat tampoc per a les catalanes discapacitades si sospiten que no volen ser espanyoles. El conegut “a por ellos!” tambĂ© es practica amb bata blanca contra els mĂ©s indefensos. Ara Espanya no nomĂ©s ens envia policia i guĂ rdia civil, tambĂ© ens envia doctors Mengele.

El mateix dia que escolto les paraules de la mare afectada per la rĂ dio, decideixo anunciar al meu conte de twitter que anirĂ© el dilluns segĂŒent al CAP de les Corts a demanar explicacions. Qui vulgui acompanyar-me, afegeixo, serĂ  benvingut. Una colla de catalans vĂ©nen amb mi i ens rep el director del CAP. La trobada es tensa. El responsable del centre afirma que ja s’han posat en contacte amb la famĂ­lia per aclarir l’incident, perĂČ que la versiĂł que ells creuen Ă©s la de la metgessa espanyola i que allĂ  no s’ha discriminat a ningĂș. És mĂ©s, afirma que la doctora entĂ©n el catalĂ . El corporativisme vergonyant per sobre de la vulnerabilitat i la salut d’una noia catalana discapacitada. Si l’acusaciĂł de discriminaciĂł haguĂ©s estat per ser raons de raça o religiĂł (llegiu sobretot musulmana), a hores d’ara hi hauria una investigaciĂł oficial oberta i tots els partits catalans s’haurien manifestat en contra.

Aquella mateixa tarda em telefona la mare de la noia desprĂ©s que jo hagi publicat a Twitter el resum de la reuniĂł al CAP. EstĂ  afectada i enrabiada perquĂš em diu que el director menteix. NingĂș s’ha posat en contacte amb la famĂ­lia, afirma. Continua dient-me que com pot ser que si la metgessa entenia el catalĂ , ella havia presentat una queixa i havia explicat l’incident en mitjans de comunicaciĂł. Era una mentidera?, es preguntava angoixada. Havent de cuidar una criatura discapacitada durant vint-i-sis anys, afegeix, tĂ© Ă nims i ganes per generar fake news?

M’he preocupat de portar personalment aquest cas davant la consellera de salut, Alba VergĂ©s. N’és sabedora de tots els detalls. Ara, el primer que ha de fer, Ă©s anar a veure a aquesta mare per donar-li totes les explicacions necessĂ ries i presentar-li les excuses pertinents. DesprĂ©s, iniciar una investigaciĂł exhaustiva que hauria de cloure (si els fets sĂłn els que tots sospitem) amb l’expulsiĂł immediata de la sanitat catalana d’aquest perill pĂșblic amb bata blanca que visita pacients a les Corts.

Si la consellera opta per la política de l’estruç, caldrà exigir-li la seva immediata dimissió. No podem tenir al capdavant de la nostra sanitat a qui encobreix als que els importa un rave la vida de catalans. Consellera, esperem les seves notícies.

Informa:ELMON.CAT (9-10-2019)
N.de la R.
La pregunta que cal fer-se Ă©s com Ă©s possible que hi hagi gent a Sanitat que no sĂ piguen el catalĂ . Ens volen guarir el cos a canvi de matar-nos l’esperit,la llengua. Fora aquests “matasanus”

374 Lectures | ‣ |
Que tothom ho sĂ piga: