A LA TAULA D’EN BERNAT, EN LA MESA DE BERNARDO

“A la taula d‚Äôen Bernat, en la mesa de Bernardo ”

“Un esc√≥ m√©s o un esc√≥ menys per a la llengua minoritzada marca la difer√®ncia, perqu√®, en un m√≥n globalitzat, no es pot permetre de cedir ni el m√≠nim espai de representaci√≥”
( MARTA ROJALS )
Les joventuts socialistes han fet un v√≠deo adre√ßat als j√≥vens en qu√® els diuen que, tradueixo del castell√†, ‚Äúara √©s el nostre moment‚ÄĚ. El tanca el candidat Illa amb el missatge seg√ľent, us el deixo en versi√≥ original: ‚ÄúS√≠, vuelve Catalu√Īa para la juventud.‚ÄĚ ‚ÄúJuventuz‚ÄĚ, per a ser exactes, amb la castissitat pr√≤pia de la seua vila natal, la Roca del Vall√®s. El v√≠deo, monoling√ľe de cap a cap, fa un passet m√©s que el que n‚Äôanunciava la candidatura, en qu√® deia ‚Äúvuelvo a casa‚ÄĚ per tot seguit repetir ‚Äútorno a casa, nuestra casa, casa nostra‚ÄĚ, com quan un nou fitxatge del Bar√ßa articula quatre paraules en vernacle per a quedar b√© el dia de la presentaci√≥. La f√≥rmula recordava les par√≤dies del Pol√≤nia de la primera √®poca de Ciutadans, amb Rivera i Arrimadas intercalant una frase en castell√† i una en catal√†, abans que es decantessin definitivament per l‚Äôidioma dels plat√≥s espanyols.

S√≥n detalls, detallets. Avui, Ciutadans-el-partit ja est√† acabat, i a m√©s a m√©s amortitzat, perqu√® moltes de les seues tesis han aconseguit arrelar m√©s enll√† de l‚Äôespanyolisme recalcitrant, un √®xit que ni devien somiar. I encara m√©s, Ciutadans-el-projecte, √©s a dir, el trencament del consens ling√ľ√≠stic del pa√≠s i l‚Äôanorreament del catal√† com a llengua d‚Äô√ļs, continua viu i gaudeix de m√©s demanda que mai des de l‚Äôanomenada transici√≥. Segons el bar√≤metre del CEO, els partits espanyolistes que tenen simpatitzants m√©s j√≥vens s√≥n Ciutadans, Vox i comuns, i no cal recordar en quina franja d‚Äôedat el catal√† est√† reculant a m√©s velocitat. Aix√≤ ja passa ara, no √©s cap previsi√≥ de futur. Amb aquesta in√®rcia, nom√©s deixant fer, v√≥s i servidora serem de les generacions que hauran vist culminar el proc√©s de substituci√≥ ling√ľ√≠stica als grans nuclis urbans, irradiadors pol√≠tics i culturals, de manera que si hi volem posar remei, no val a badar. No dem√†, ni dem√† passat: no val a badar ara.

Una manera de badar, per servidora, √©s pensar que la llengua no s‚Äôhi juga res, en unes eleccions el 2021, en plena revoluci√≥ tecnol√≤gica i globalitzadora. Els espanyolistes ho tenen clar, quan trien la llengua de campanya: el candidat Illa, com la batllessa Colau, arg√ľeix que la pol√≠tica catalana t√© inter√®s fora de Catalunya i, per tant, cal que sigui accessible al potencial interessat de Salamanca o de v√©s a saber, amb la qual cosa refor√ßa la idea supremacista que la llengua pr√≤pia d‚Äôon aspira a governar √©s un caprici excloent i d‚Äôestar per casa. Aix√≠ mateix, la decisi√≥ de prescindir del catal√† en un v√≠deo de j√≥vens per a j√≥vens tamb√© √©s pol√≠tica, i expressa un missatge de futur: la normalitzaci√≥ no tan sols no s‚Äôha assolit, sin√≥ que ja no ser√† per naltros, que s‚Äôassolir√†. Igual que amagar el catal√† en un debat electoral, o en la campanya a les xarxes, per no ferir la sensibilitat del votant anticatalanista ‚Äďa qui m√©s podria ofendre, sin√≥?‚Äď, que √©s la via directa de comunicar que, si √©s per la llengua, no cal que tornis amb els losers de Ciutadans, ni que te‚Äôn vagis al PP o a Vox: els nostres escons tamb√© et representaran.

I mentre tot aix√≤ passa, qu√® tenim a l‚Äôaltre costat? Per una banda, cinc o sis partits independentistes per triar, tirant-se els plats pel cap. Per l‚Äôaltra, independentistes emprenyats i amb ra√≥ que, per a castigar la generaci√≥ de pol√≠tics que els han enganyats, han decidit que no votaran a ning√ļ, o que votaran nul, fins que no surti no s√© qui disposat a fer no s√© qu√®. N‚Äôhi ha fins i tot que fantasien amb la idea de lliurar el parlament al 155 i a la merda tot, all√≤ que es foti el capit√† que avui no sopo, perqu√® consideren que √©s el revulsiu que ens cal per a fer foc nou i tornar-hi amb m√©s tremp d‚Äôaqu√≠ a uns quants anys. Esborrar-se del parlament √©s una opci√≥ leg√≠tima, √©s clar que s√≠, per√≤ cal ser conscient dels danys col¬∑laterals: qu√® hi perdem de m√©s a m√©s, cedint l‚Äôespai a l‚Äôespanyolisme, i quin √©s el preu que haurem de pagar.

Personalment, en el joc d‚Äôaguantar la respiraci√≥, la llengua √©s un preu que no vull pagar. Dit en llarg: la substituci√≥ del catal√† com a llengua vehicular del parlament ‚Äďprogressiva fins ara, galopant amb el llegat de Ciutadans repartit en quatre forces‚Äď, m‚Äô√©s un preu excessiu, una temeritat, a canvi d‚Äôescarmentar els meus durant una legislatura. De fet, no crec que el catal√† pugui temptar aquesta sort en cap √†mbit amb projecci√≥ p√ļblica, ni quatre anys ni dos, si no √©s flirtejant amb el punt de no-retorn. Oh, doncs hem arribat fins aqu√≠ amb governs catalanistes: √©s cert i lamentable, i si abans parl√†vem de badar, l‚Äôacci√≥ de pol√≠tica ling√ľ√≠stica podria ser-ne la definici√≥. Oh, √©s que sense un estat propi, tu qu√® demanes? Miri, tota la ra√≥, per√≤ davant de l‚Äôemerg√®ncia ling√ľ√≠stica, no hi ha temps ni de tenir ra√≥. El malalt necessita uns pulmons per a respirar ara, no un trasplantament d‚Äôaqu√≠ a un lustre, quan tinguem un nou hospital.

Som a cinc dies d‚Äôunes altres eleccions imposades i an√≤males. A cinc dies de fer-nos la foto que haurem de mirar els pr√≤xims quatre anys (si aix√≠ ho vol l‚Äôaparell jur√≠dico-politic espanyol), amb la repercussi√≥ pr√≤pia de l‚Äôera de les xarxes. Una foto on el feixisme figurar√† irrompent al parlament, en la mesura que cap votant del partit negacionista de la pand√®mia no faltar√† a la crida. A la mateixa foto, un esc√≥ m√©s o un esc√≥ menys per a la llengua minoritzada marca la difer√®ncia entre el ser i el no ser, perqu√®, en un m√≥n globalitzat, no es pot permetre de cedir ni el m√≠nim espai de representaci√≥. Ja ho va dir la Carme Junyent: ‚ÄúLa independ√®ncia es pot aconseguir en qualsevol moment, per√≤ si abandonem la llengua la perdrem per sempre m√©s.‚ÄĚ Per a mi, cedir espai a l‚Äôanticatalanisme, a les institucions com al carrer, √©s una de les mil maneres que tenim a m√† d‚Äôabandonar la llengua. Fem el que fem diumenge, per naltros farem.
Informa:VILAWEB.CAT (9-2-2021)

163 Lectures | ‚Ä£ |
Que tothom ho sàpiga: