” A L’ALGUER EL CONEIXEMENT DE LA LLENGUA CATALANA ÉS BAIX, PERÒ EL RESPECTE ÉS MOLT ALT “

Aquests dies se celebra a Palma concretament a Can Alcover, tot i que hi ha activitats a altres bandes, un cicle titulat ‘Palma i l’Alguer: ciutats agermanades’, i és que a dia d’avui encara es pot visitar l’exposició ‘L’Alguer que ens inspira’ que recull una selecció fotogràfica de Joan Mayoral. Aquest dimarts passat hi va haver la conferència ‘La llengua catalana a l’Alguer: història i característiques’, a càrrec del professor de filologia catalana de la Universitat de les Illes Balears, Jaume Corbera. Divendres, dia 29, es va fer la conferència titulada ‘Situació actual i perspectives del català a l’Alguer’ a càrrec d’Irene Coghene, delegada de Plataforma per la Llengua a l’Alguer i Carlo Sechi, exsíndic de l’Alguer i director de l’Obra Cultural de l’Alguer. En el marc de les jornades també es va programar la projecció de ‘L’Alguer, un pentagrama com un carrer’ amb la participació del director del mateix, Roger Cassany. I encara dissabte 30 d’octubre, en aquest cas, al teatre Xesc Forteza, es va fer el concert ‘La cançó catalana a l’Alguer’, amb Claudio Gabriel Sann. Totes aquestes activitats ha estat organitzades per l’Obra Cultural Balear.

Ona Mediterrània va entrevistar Irene Coghene, activista cultural, que fa feina per la llengua i la cultura catalana a l’Alguer i que a més a més és la delegada de Plataforma per la Llengua. Reproduïm part de la conversa.

La vostra conferència va narrar la situació actual i perspectives del català a l’Alguer.

Sí, l’hem feta a mitges amb Carlos Sechi, exsíndic que també ha estat diputat regional al parlament de Sardenya, i hem parlat de projectes i d’activitats que es fan a l’Alguer per la llengua i sobretot per la promoció, partint també de l’aspecte legal, de la llei estatal del 99 i la llei de la resolta de Sardenya que hi ha 3 de juliol del 2018 la número 22. Creiem que és útil parlar-ne i donar a conèixer aquesta perspectiva del futur de la llengua a l’Alguer.

Ens pots fer una perspectiva de quin és l’estat real de la nostra llengua, la llengua que compartim, a l’Alguer, a partir de diversos inputs. Per exemple, grau de coneixement de la llengua per part dels ciutadans de l’Alguer.

Doncs, grau de coneixement és una bella pregunta. Hi ha dades oficials com és l’enquesta que es va publicar al 2017, que és una enquesta del 2015, que es troba publicada a la pàgina de la Generalitat de Catalunya. La percepció que tenim nosaltres de la llengua i també els catalanoparlants que arriben de a fora és que el coneixement oral és molt alt, perquè just la setmana passada hi havia un grup de valencians i gent de Catalunya Nord que han trobat moltíssima gent, a les botigues i restaurants, que parlaven català i han parlat també de les pròpies experiències que han viscut a altres territoris de llegua catalana, que hi ha dificultat per la fonètica i segons a quina ciutat van. A nivell escrit, el coneixement per poder treure una certificació per poder treballar en llengua són de nivell baix, segurament perquè l’escola és en italià, hi ha moltes associacions que fan cursos, però no sempre qui va als cursos agafa la certificació. Aquest estiu s’ha fet el primer certificat de coneixement oral de l’alguerès, que és previst de la llei actual perquè els ensenyants puguin fer projectes, així jo, el meu company i molts d’amics han participat per donar un valor, creiem que és el primer pas tenir una certificació, i sobretot, permetre que els nostres minyons puguin estudiar bé i en català.

Quin grau de respecte dels drets lingüístics dels catalanoparlants hi ha a l’Alguer. A l’Alguer hi ha un respecte per la gent que parla en català? O també hi ha aquesta pressió que hi ha aquí per fer-los baratar de llengua?

Doncs, a l’Alguer no hi ha un menyspreu de la llengua absolutament. Hi ha una actitud positiva i la gent que no en parla intenta parlar, malament, però intenta parlar en alguerès i també amb paraules italianes perquè no poden, evidentment, parlar perfectament. Però el que veiem quan fem activitats amb Plataforma per la Llengua és que l’actitud és positiva. Per exemple, hem fet recollida de firmes davant les escoles perquè els progenitors demanessin a l’escola o l’institut on estudien els fills que posessin la matèria català de l’Alguer, i hi havia grups de mares que s’acostaven, agafaven material per donar a altres mares que no eren presents. És a dir, manca activisme, perquè la gent és entusiasta, però després l’entusiasme acaba quan canvies de carrer, manca un pas perquè tot allò que firmis sigui possible. No sé si és una bona resposta.

Tu ets la delegada de Plataforma per la Llengua, quin és el grau de presència, de militància, de les entitats que fan feina a favor de la llengua i la cultura com puguin ser la Plataforma o puguin ser l’Obra Cultural de l’Alguer?

Bé, n’hi ha tantes d’associacions… Nosaltres som a l’Alguer des del 2013 i feim activitats, tenim una vintena de persones, més o manco, actives i l’Obra Cultural és una associació nada al 1985 i és, segurament, l’associació de referència quan es parla de llengua catalana a l’Alguer, això segur. I les activitats que es fan són tantes, una mica la Covid ha tallat, però ara estam recuperant tota la programació, i les persones encara n’hi ha tantes que participen, segurament podrien ser més però mirem amb optimisme el resultat que tenim.

Quin és el grau de presència del català, la nostra llengua, a l’àmbit dels mitjans de comunicació?

Una mica baixa, perquè tenim una televisió a l’Alguer que és obert per poder fer programació en llengua, però la programació que fan és, sincerament, baixa, i arriben a mantenir el percentatge de llengua posant imatges de l’Alguer amb cançons tradicionals, que pot estar bé entre un programa i l’altre, però tenir hores i hores d’això és una mica imitant. Primer es feia un telenotícies en llengua catalana però ara fa anys que no es fa més i també hi ha una pàgina alguer.it que té la versió en català i .cat. Són coses positives, però la pàgina .cat és un resum de la pàgina d’aquí, és a dir, que hi és, és important que hi sigui però sempre es pot millorar.

Plataforma per la Llengua acaba de publicar l’informe Cat 2021 que és un informe que fan anualment, i que en certa manera ofereix amb 50 dades una radiografia de com està la llengua catalana a tots els territoris de parla catalana. Quina primera valoració et mereix aquest informe d’enguany

Segurament s’estan fent passos enrere, perquè clarament els atacs, sobretot als altres territoris són, com comentaves tu també, la pressió per canviar la llengua, això… Però per l’Alguer hem volgut posar la mirada positiva. Per exemple, a la regió de Sardenya s’ha obert una llista per als docents habilitats per ensenyar les llengües de minories de tota l’illa, i de 141 docents, 138 són de l’Alguer. I això que implica, que el 27% dels docents de la llista són adscrits per ensenyar el català de l’Alguer, però considerem que la població de l’Alguer és només el doble de l’illa de Sardenya, i això implica que hi ha un interès i si l’interès continua serà una opció per treballar perquè finalment arribi a les escoles i sigui una eina perquè es torni a parlar també dins les famílies. Dins de les famílies hi ha dades positives, com per exemple, les persones que de manera exclusiva parlaven amb el primer fill la llengua al 2004 a l’enquesta eren 3.9, ara en canvi són al 5.4%. Així que tanquem amb positivitat.

Aquestes darreres setmanes hem sentit parlar més que mai de l’Alguer a causa de la ‘recepció especial’ que li va fer la policia al President Carles Puigdemont. Tots aquests fets han situat l’Alguer als nostres mapes. Quin impacte ha tengut tots aquests fets en la ciutadania de l’Alguer?

Doncs un impacte fort segurament. A banda d’això que ha passat, que ha estat un moment difícil per a Puigdemont i per a tot el seu equip. Però per l’Alguer, segurament, ha estat un moment de redescobrir la llengua catalana i de redescobrir l’agermanament amb tot el domini lingüístic. Perquè sobretot els polítics s’han posat en primera línia, com el Govern de la regió, que recordem és un govern de centre-dreta, que són aliats amb la Lliga Nord. Doncs no obstant com s’han portat amb Puigdemont, la Sardenya i tot el moviment independentista de fora del govern també han participat, han fet manifestacions i quan Puigdemont ha passat finalment per l’Alguer moltes persones volien fer-se fotografies, també jo m’he fet una foto, i també hem tengut la sorpresa que ha vingut a veure l’activitat que organitzàvem. Ha estat un bon moment per Plataforma perquè ens ha reconegut la feina que feim a l’Alguer i n’estam contents.

Puigdemont i d’altres catalans han estat a Sardenya per participar al festival Adifolck, trobada de difusió de la cultura catalana que va ser un èxit, no?

Sí, va ser una activitat perquè hi participàs la gent de l’Alguer i també una bona ocasió per conèixer les tradicions populars catalanes. Una bella mostra de la cultura catalana però s’ha perdut l’ocasió de recordar que l’Alguer forma part d’aquest món i avui encara hi forma part.
Informa:DBALEARS.CAT (4-XI-2021)

72 Lectures | ‣ |
Que tothom ho sàpiga: