La substitució lingüística del català pel castellà a les Illes Balears és, desafortunadament, una realitat incontestable. En 15 anys el català ha perdut el 10% de parlants a l’arxipèlag i només el 30,6% dels joves d’entre 15 i 24 anys fa servir la llengua catalana en l’àmbit escolar. 23 anys amb competències exclusives en educació, amb importants avenços, però sense una llei educativa pròpia, i sobretot, amb una presidència d’un lingüicida i segregacionista com José Ramón Bauzá entre el 2011 i el 2015, entestada a perseguir el català i projectar Catalunya com una terran forana.

Bauzá va endegar la seva contrareforma educativa, el TIL, destinada a ofegar el català als centres escolars. L’ara eurodiputat de Ciutadans també va potenciar i assumir els postulats de grupuscles gonellistes que buscaven minoritzar l’idioma propi del territori, folkloritzant-lo i convertint-lo en un element arcaic i poc atractiu, utilitzant formes denostades i amb poca base popular, només perquè sonaven “menys catalanes”.

L’aprovació de la primera llei educativa del país, que estableix el català com a llengua vehicular en el camp de l’ensenyament i situa en un mínim de 50% les classes a impartir en aquest idioma o la campanya de les forces vives de la justícia perquè el català sigui una llengua vàlida en aquest àmbit i que es pugui utilitzar amb totes les garanties i sense por a represàlies, de moment, no eviten aquest retrocés.

Per Plataforma per la Llengua a les Illes Balears, les causes d’aquesta situació són “diverses i complexes: un entorn comunicatiu altament castellanitzat, la deixadesa de l’Administració pel que fa a la promoció de la nostra llengua, i la manca de consciència lingüística dels parlants”.

L’entitat també adverteix d’un descens de l’ús social del català i constaten “un notable relaxament en la consciència lingüística”, També apunten al sistema educatiu, on la majoria de les classes eren en castellà, i on la inspecció de la Conselleria no hi posava remei a les incidències.

Les dades són preocupants i mostren que llengua majoritària entre companys d’estudi és el castellà, idioma que també s’usa en molts d’intercanvis alumne-professor fora de l’aula. Es tracta d’un fet especialment greu, perquè pot suposar la percepció que el català és només la llengua d’una part del territori i no del conjunt de la ciutadania.
Informa:RACOCATALA.CAT (8-VII-2021)