Fa uns anys, tant al CongrĂŠs dels Diputats com al Parlament de Catalunya, hi solia haver un instrument legislatiu que feia una mica de calaix de sastre de lleis o iniciatives que eren de mal encaixar, però que calia aprovar encara que fos per la porta del darrere. Era la llei d’acompanyament dels pressupostos i per aquesta via s’hi colaven coses realment transcendents prĂ cticament sense un debat profund. Quan he llegit aquest divendres la interlocutòria del jutge Manuel Marchena, per la qual el Tribunal Suprem denegava la llibertat provisional dels presos polĂ­tics empresonats a Soto del Real, i de Carme Forcadell i Dolors Bassa a AlcalĂĄ Meco, el que mĂŠs crida l’atenciĂł no ĂŠs l’enèsima privaciĂł de llibertat sinĂł com el magistrat destil¡la irritaciĂł per l’informe del grup de treball de Nacions Unides sobre Detencions ArbitrĂ ries que demanava la immediata llibertat de Jordi SĂ nchez, Jordi Cuixart i Oriol Junqueras.

De fet, com passa amb tots els pronunciaments que arriben des de l’estranger, el recorregut sempre ĂŠs el mateix. Primer, es menystĂŠ de la forma mĂŠs descarnada possible: no sĂłn ningĂş, no tenen cap mena de prestigi, s’han deixat intoxicar per les mentides de l’independentisme catalĂ … I, al final, sempre s’acaba al mateix lloc: traient l’artilleria mĂŠs gran possible disponible per desactivar el que sens dubte ĂŠs un cop sec i contundent dels que fa molt mal. L’informe de l’ONU, en sĂ­ntesi, ha estat això i les conseqßències ja es comencen a veure. Al Suprem no li serveix de gaire o gens, mĂŠs enllĂ  del sempre reconfortant consum intern, considerar que a l’informe de l’ONU hi ha afirmacions extravagants o mancades de tota lògica o que, en un altre moment, determinades anĂ lisis siguin considerades una insĂ­dia contra el tribunal. TambĂŠ que mĂŠs endavant, l’ONU assenyali davant de la inexistència de violència que el que el Suprem pretĂŠn ĂŠs coaccionar-los per les seves opinions polĂ­tiques.

Marchena no dona arguments davant de les acusacions, sinĂł que nomĂŠs fa una defensa genèrica del sistema judicial espanyol. L’Observatori del Sistema Penal i Drets Humans ja ha acusat al Suprem de mentir en els seus arguments contra el dictamen del l’ONU. I l’advocat Ben Emmerson ha anunciat pròximament un segon informe del grup de treball de detencions arbitrĂ ries que farĂ  referència a Joaquim Forn, Josep Rull, RaĂźl Romeva i Dolors Bassa i la seva detenciĂł il¡legal. Segons la seva opiniĂł, sortirĂ  aviat.

Massa fronts per a un Tribunal Suprem atrinxerat en la seva veritat i que des que va acabar el judici els Ăşnics missatges que se’n filtren sĂłn els d’una sentència dura que sigui exemplaritzant. Tot això, a mĂŠs, en un moment en què l’Estat espanyol tĂŠ per davant una prova internacional d’enorme calat com ĂŠs si Carles Puigdemont i Toni ComĂ­n seran finalment eurodiputats el proper 2 de juliol i podran accedir al Parlament d’Estrasburg. Les barbaritats fetes per les autoritats espanyoles en no incloure els noms de Puigdemont, ComĂ­n i Junqueras com a eurodiputats, encara que els seus noms es van publicar al BOE com a electes, tĂŠ per davant una batalla transcendent jurĂ­dicament i polĂ­ticament parlant. I amb un resultat molt incert.

Informa:ELNACIONAL.CAT ( 22-6-2019)