Fa uns anys, tant al Congr√©s dels Diputats com al Parlament de Catalunya, hi solia haver un instrument legislatiu que feia una mica de calaix de sastre de lleis o iniciatives que eren de mal¬†encaixar, per√≤ que calia aprovar encara que fos per la porta del darrere. Era la llei d’acompanyament dels pressupostos i per aquesta via s’hi¬†colaven¬†coses realment transcendents pr√†cticament sense un debat profund. Quan he llegit aquest divendres la¬†interlocut√≤ria del jutge¬†Manuel Marchena, per la qual¬†el Tribunal Suprem denegava la llibertat provisional dels presos pol√≠tics empresonats a¬†Soto del Real, i de¬†Carme Forcadell¬†i¬†Dolors Bassa¬†a Alcal√° Meco, el que m√©s crida l’atenci√≥ no √©s l’en√®sima privaci√≥ de llibertat sin√≥ com el magistrat destil¬∑la irritaci√≥ per l’informe del grup de treball de Nacions Unides sobre Detencions Arbitr√†ries que demanava la immediata¬†llibertat de¬†Jordi S√†nchez,¬†Jordi Cuixart¬†i¬†Oriol Junqueras.

De fet, com passa¬†amb tots els pronunciaments que arriben des de l’estranger, el recorregut sempre √©s el mateix. Primer, es¬†menyst√© de la forma¬†m√©s descarnada possible: no s√≥n ning√ļ, no tenen cap¬†mena de prestigi, s’han deixat intoxicar per les mentides de l’independentisme catal√†… I, al final, sempre s’acaba al mateix lloc: traient l’artilleria m√©s gran¬†possible disponible¬†per desactivar el que sens dubte √©s un cop sec i contundent dels que fa molt¬†mal. L’informe de l’ONU, en s√≠ntesi, ha estat aix√≤ i les conseq√ľ√®ncies ja es comencen a veure. Al Suprem no li serveix de gaire¬†o gens, m√©s enll√† del sempre reconfortant consum intern, considerar que a l’informe de l’ONU hi ha afirmacions extravagants o mancades de tota l√≤gica o que, en un altre moment, determinades an√†lisis siguin considerades una ins√≠dia contra el tribunal. Tamb√© que m√©s endavant, l’ONU assenyali davant de la inexist√®ncia de viol√®ncia que el que el Suprem pret√©n √©s coaccionar-los per les seves opinions pol√≠tiques.

Marchena no dona¬†arguments davant de les acusacions, sin√≥ que nom√©s¬†fa una defensa gen√®rica del sistema judicial espanyol. L’Observatori del Sistema Penal i Drets Humans ja ha acusat al Suprem de mentir en els seus arguments contra el dictamen del l’ONU. I l’advocat Ben Emmerson ha anunciat pr√≤ximament un segon informe del grup de treball de detencions arbitr√†ries que far√† refer√®ncia a Joaquim Forn, Josep Rull, Ra√ľl Romeva i Dolors Bassa i la seva detenci√≥ il¬∑legal. Segons la seva opini√≥, sortir√† aviat.

Massa fronts per a un Tribunal Suprem atrinxerat en la seva veritat i que des que va acabar el judici¬†els √ļnics missatges que se’n¬†filtren s√≥n els d’una sent√®ncia dura que sigui exemplaritzant. Tot aix√≤, a m√©s, en un moment en qu√® l’Estat espanyol t√© per davant una prova internacional d’enorme calat com √©s si Carles Puigdemont i Toni Com√≠n seran finalment eurodiputats el proper 2 de juliol i podran accedir al Parlament d’Estrasburg. Les barbaritats¬†fetes per les autoritats espanyoles en no incloure¬†els noms de Puigdemont, Com√≠n i Junqueras com a eurodiputats, encara que els seus noms es van publicar¬†al BOE com a¬†electes, t√© per davant una batalla transcendent jur√≠dicament i pol√≠ticament parlant. I amb un resultat molt¬†incert.

Informa:ELNACIONAL.CAT ( 22-6-2019)