A PARTIR DEL REFERÈNDUM DE L’1-O DEL 2017, L’ECONOMIA CATALANA, A TOTA VELA

Des del referèndum de l’1-O del 2017, els relats catastrofistes amb l’economia catalana han anat a més. Encara avui dia, dos anys després, alguns mitjans alerten de “les dolències que s’han ocasionat pel procés independentista”, uns discursos que en el seu moment es van sostenir principalment pels trasllats de seus empresarials fora de Catalunya, i ara secundats pels aldarulls postsentència. El grup de conjuntura del Col·legi d’Economistes de Catalunya ha volgut plasmar amb dades l’incompliment d’aquests mals auguris, durant una roda de premsa en la què també s’ha posat èmfasi en la necessitat “d’acordar tan aviat com sigui possible uns pressupostos per a Catalunya”.

En un quadre comparatiu, els economistes Modest Guinjoan, Jordi Goula i Albert Carreras han posat de manifest que l’evolució dels indicadors econòmics entre el tercer trimestre del 2017 fins el tercer trimestre del 2019 ha estat “fins i tot positiva, en molts casos amb una variació per sobre de la d’Espanya”, cosa que deixa sense efecte els missatges catastrofistes.

D’entrada, en aquest període el PIB català ha augmentat un 4,5% enfront el 4,2% que ha augmentat el d’Espanya. El comerç al detall a Catalunya ha augmentat un 7,4% i a Espanya un 6,9%.

En l’àmbit laboral, pel que fa a la població activa, en aquests dos anys a Catalunya ha augmentat en un 2,7% -de les quals moltes persones són estrangeres- i a Espanya un 1,7%, cosa que “fa veure que la gent vol venir a Catalunya a treballar”. Alhora, la taxa d’ocupació catalana es mou entre un 54,1% i el 55% en aquest període, mentre que a Espanya entre el 49,3% i el 50,1%, mentre que la taxa d’atur és força més baixa a Catalunya -entre el 12,5% i el 10,9%- que no pas a Espanya, cosa que sovint és així i no ha canviat durant els anys del procés.

Finalment, Goula explica que l’Índex de Producció Industrial a Catalunya ha caigut entre el tercer trimestre de 2017 i el tercer trimestre de 2019 un 0,5%, i a Espanya ha caigut un 0,2%. La caiguda més notòria a Catalunya es basa en què “és un territori molt més industrialitzat que la majoria d’Espanya per la qual cosa quan cau la indústria aquí té molta més incidència”. Per últim, les exportacions han mantingut un bon ritme, creixent en aquests dos anys un 4,3% a Catalunya i un 3,9% a Espanya.

Balanç de l’any

El grup de conjuntura preveu que l’economia catalana tanqui l’any amb un creixement del PIB del voltant del 2%, “si bé és cert que ens trobem en un procés de desacceleració econòmica ja que l’any passat va tancar amb un 2,5%”, però alerten que “no podem dir recessió fins que no hi siguem, perquè no és el cas” i provoca comportaments en el consum que poden agreujar la situació.

De les dades comentades, una de les més rellevants és la de les pernoctacions en hotels catalans l’octubre del 2019, moment àlgid de protestes contra la sentència del procés i els aldarulls, que mostren que les pernoctacions d’estrangers a Catalunya van augmentar un 4% aquell mes, i en canvi les d’espanyols en hotels catalans van caure un 10%.

Pel que fa a l’activitat empresarial, l’economista Modest Guinjoan ha assenyalat que Catalunya pateix una desacceleració propiciada per la indústria, principalment, i en comparació amb Espanya s’evidencia que la construcció i els serveis a Catalunya (+3,5% i +3%, respectivament) segueixen pujant a un ritme molt més elevat que la mitjana espanyola (2,4% en ambdos indicadors).

Per últim, Guinjoan ha volgut recordar que el trasllat de seus “és un fenomen natural que passa a tot arreu”, i que han sortit de Catalunya 787 empreses en el que portem de 2019, i de Madrid n’han marxat 1.329. “No es tracta de comparar sinó de donar un toc de normalitat, i si hi ha sortides de seus socials de Catalunya, normalitzar que també passa a altres llocs”, ha asseverat.
Informa:ELNACIONAL.CAT (17-12-2019)

189 Lectures | ‣ |
Que tothom ho sàpiga: