À Punt s’incorpora a la plataforma Bon Dia TV La decisió reflecteix el desig de la cadena valenciana d’incrementar la col·laboració amb els dos canals amb què comparteix llengua i ampliar així una cooperació ja consolidada en l’àmbit de la coproducció i la cessió de continguts. L’exemple més reeixit d’aquest treball en equip és la pel·lícula La mort de Guillem, que narra l’assassinat del jove independentista valencià Guillem Agulló i que va ser emesa simul-tàniament per les tres cadenes públiques de llengua catalana. Una experiència que repetiran el 8 de març, Dia Internacional de les Dones, amb el film Frederica Montseny, la dona que parla, que narra la vida de qui va ser ministra de Sanitat durant la Segona República i que compta amb el suport de l’Institut Valencià de Cultura i del departa-ment de Cultura de la Generalitat de Catalunya.

Projectes de futur La cooperació en la plataforma Bon Dia TV i en la producció de continguts entre els tres canals es mantin-drà en el futur, ja que, tal com ja va avançar l’ARA, entre altres projectes preparen una sèrie de ciència-ficció impulsada per IB3 i dirigida al públic adolescent que es titularà Ela geminada. En l’aposta per aquesta opció ha estat determinant l’estalvi econòmic, tal com han reconegut els tres canals. Aquest treball en equip sembla agafar força com una alternativa pragmàtica a la reiteradament ajornada reciprocitat que permeti que els tres canals es vegin en els tres territoris. De fet, el 16 de febrer es complia el desè aniversari de la fi de l’arribada del senyal de TV3 al País Valencià i que també va patir tres anys després Catalunya Ràdio–. L’efemèride es produïa en un moment de bloqueig de la situació, atès que per al PSPV l’única solució és la concessió per part del govern espanyol, format pel PSOE i Unides Podem, d’un nou múltiplex, una demanda que el ministeri d’Economia i Empresa ha explicat en diversos ocasions que no atendrà.

El canal redacta el conveni que haurà de donar cobertura jurídica al projecte. À punt ha decidit fer un pas més en la seva col·laboració amb TV3 i IB3. I és que, segons ha pogut confirmar l’ARA de fonts de la radiotelevisió pública valenciana, la cadena ha decidit sumar-se a la plataforma digital Bon Dia TV, que el novembre del 2018 van posar en marxa l’Ens Públic de Radiotelevisió de les Illes Balears i la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA) per compartir continguts i difondre’ls mitjançant la xarxa. La decisió la va aprovar el consell rector de la Corporació Valenciana de Mitjans de Comunicació (CVMC) en una reunió celebrada el 24 de novembre, tot i que l’acord encara no havia transcendit. De fet, en aquests moments el canal està redactant el conveni que haurà de donar cobertura jurídica al projecte. També està treballant en la selecció i la indexació dels continguts audiovisuals que formaran part del catàleg que aportarà la cadena a la plataforma a partir del moment que se signi el document.

Amb aquesta decisió, À Punt esmena la seva negativa del 2018, quan va rebutjar sumar-se a la iniciativa impulsada per la CCMA . Sense preveure-ho s’ha trobat formant part d’un nou ecosistema, el del so, on ha de competir amb les plataformes de podcasts, els audiollibres, els assistents de veu, les plataformes de música… El fenomen del so constitueix la darrera gran novetat generada per l’entorn mediàtic digital. Des que l’any 2008 el periodista del GuardianBen Hammersley va decidir encunyar el terme podcàsting per designar el nou fenomen de l’àudio, la producció i el consum d’aquest mena de productes no ha parat de créixer. En els inicis hi ha una referència bàsica: Serial, un podcast en el qual la periodista Sarah Koening crea un subgènere, el true crime, narrant amb detall l’assassinat d’una adolescent. Des d’aleshores, els productes sonors de Les plataformes de streaming obliguen les emissores tradicionals a repensar el model i s’ha anat configurant una indústria específica que té moltes branques. La culminació d’aquesta carrera ascendent es va produir quan les grans plataformes de distribució com Spotify i més tard iTunes i Amazon van apostar pels podcasts. Per la seva banda, les editorials de llibres, aprofitant aquesta avinentesa favorable, van tornar a impulsar la producció d’audiollibres. L’àudio s’ha reposicionat, doncs, en el nou mapa mediàtic: ha pres embranzida i s’ha convertit en una font inesgotable de notícies. ¿Sabrà la ràdio fer front als reptes que li planteja l’explosió de nous formats d’àudio?. A la dècada dels 50 ja es va anunciar la primera de les morts de la ràdio conve-cional: la culpa la tenia aleshores la televisió, que li prenia els presentadors estrella, l’entreteniment, la ficció i també la publicitat, és a dir, una bona part dels ingressos. La freqüència modulada i la naixent indústria discogràfica la van salvar: es va fer més local i es va especialitzar en formats musicals a l’ombra de la indústria discogràfica. Ara li torna a perillar no la supervivència, però sí el seu estatus preeminent.
Informa:ARA.CAT (27-2-2021)