ACABA SENSE ACORD LA PRIMERA CIMERA UCRAÏNA-RÚSSIA

(XEVI FERNÁNDEZ )
La reunió entre les delegacions d’Ucraïna i Rússia per acostar posicions i aturar la guerra ha acabat sense acord. Els representants de cada país ja estan tornant cap a les respectives capitals per tal d’explicar les conclusions de la cimera als seus països, però per ara no han transcendit les conclusions. Els dos països, això sí, s’han emplaçat a una nova reunió.

Les delegacions d’Ucraïna i Rússia han començat aquest dilluns la primera tanda de converses de pau a Bielorússia enmig de combats arreu del país i d’amenaces d’ambos bàndols d’escalar el conflicte. El govern ucraïnès reclama un “alto el foc immediat” i la retirada de les tropes russes del país, mentre que la delegació russa insisteix a fer caure el règim de Volodímir Zelenski per acabar amb la influència d’Occident sobre Ucraïna.

L’inici de les converses de pau es produeix l’endemà que el president de Rússia, Vladímir Putin, hagi posat en alerta les forces nuclears del país com a resposta a l’enviament d’armes per part de la Unió Europea i els Estats Units. El president d’Ucraïna, per la seva banda, ha reclamat l’ingrés immediat del seu país a la UE per protegir-se de les ingerències russes. Zelenski ha assegurat que no té cap confiança en les negociacions de pau i dubta de les intencions de Putin.
El paper de Bielorússia

El president de Bielorússia, Aleksandr Lukaixenko, s’ha erigit en el mediador del conflicte malgrat la implicació directa del seu país en la invasió d’Ucraïna. Rússia va desplegar milers de tropes a Bielorússia per dur a terme unes polèmiques maniobres militars abans de l’inici de la guerra i posteriorment va facilitar la invasió permetent el pas de les unitats que han entrat a Ucraïna des del nord i que ara intenten bloquejar Kíev per forçar la capitulació del govern ucraïnès.

En un primer moment Putin volia que les converses de pau es duguessin a terme a Minsk, la capital de Bielorússia, però la negativa de Zelenski a enviar una delegació sense cap garantia de seguretat ha traslladat les negociacions a una localitat a la frontera entre Bielorússia i Ucraïna. Per la seva banda, el govern rus ha acusat Zelenski de negar-se a declarar un alto el foc abans de les converses i com a resposta ha ordenat una nova ofensiva a tot el país.
Rússia protesta per l’enviament d’armes

El Kremlin ha advertit que la decisió de la Unió Europea d’enviar armes i munició a Ucraïna és “extremadament perillosa” i “desestabilitzadora”. El portaveu del govern rus, Dimitri Peskov, ha assegurat que el gir radical de la política exterior europea podria tenir “conseqüències molt perilloses” i ho ha utilitzat per justificar la invasió. “Això [l’enviament d’armes] demostra novament que la postura russa era correcta”, ha assegurat en declaracions recollides per Europa Press.

Peskov ha afirmat que cal “esperar” a veure com avancen les converses de pau en els pròxims dies i s’ha negat a revelar quines són les demandes oficials de Rússia. “Les negociacions s’han de fer en silenci”, ha dit abans de retreure al govern ucraïnès que no acceptés iniciar les negociacions durant el cap de setmana. “La nostra delegació ha estat esperant molt temps a Bielorússia i les negociacions podrien haver començat a la nit”, ha insistit.

UCRAÏNA, A LA UE

La situació a Ucraïna és cada vegada més tensa, el que ha portat el president del país, Volodimir Zelenski, a demanar l’ingrés a la Unió Europea de forma “immediata”. En aquest marc, el Parlament Europeu demanarà aquest dimarts en un ple extraordinari convocat per la presidenta Roberta Metsola agilitzar el procés com a mostra de suport davant la invasió russa.

Els eurodiputats debatran amb la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, el president del Consell Europeu, Charles Michel, i l’Alt Representant de la UE per a Política Exterior, Josep Borrell, les mesures a adoptar davant la invasió russa d’Ucraïna. En aquest ple serà quan el Parlament Europeu adopti una resolució en suport a Kíev i es decideixi què fer amb la sol·licitud oficial d’adhesió que ha signat aquest dilluns el president ucraïnés.

El text que es debatrà, al qual ha tingut accés Europa Press, demana “treballar per a atorgar l’estatus de candidat a Ucraïna” pels mèrits del país. La consideració com a candidat a ingressar a la Unió Europea triga entre 15 i 18 mesos, però els eurodiputats demanen avançar la integració d’Ucraïna per potenciar l’aliança entre Kíev i el bloc europeu.

Segons les normes de la Unió Europea en situacions normals, una vegada una petició d’adhesió arriba al Consell, com és el cas de la d’Ucraïna, la presidència de torn ha d’informar la resta de socis i notificar la demanda també al Parlament Europeu i als parlaments nacionals. Tot seguit, els ministres d’Afers exteriors són els encarregats d’avaluar el cas i decidir si demanen el dictamen de Brussel·les.
Reduce tu próxima factura Comprueba en 1 minuto si tienes la tarifa de luz/gas más barata de España Patrocinado por confianzayahorro.com

En paral·lel i com a gest de suport al país, l’Eurocambra ha situat aquest dilluns una bandera ucraïnesa a la seu de Brussel·les on normalment hi ha les insígnies dels estats vint-i-set estats membres de la Unió Europea, que aviat podrien ser vint-i-vuit.
Informa:ELNACIONAL.CAT (27-2-2022)

69 Lectures | ‣ |
Que tothom ho sàpiga: