ACCIÓ CULTURAL DEL PAÍS VALENCIÀ PRESENTA LA LLEI D’GUALTAT LINGÜÍSTICA

“Acció Cultural presenta la llei d’igualtat lingüística ”

L’entitat cívica valenciana proposa de superar una LUEV ja obsoleta i ofereix un model d’actuació per garantir els drets lingüístics i revertir l’actual subordinació

( Núria Cadenes )

‘La llei d’igualtat lingüística que proposem representa un gir absolut respecte a les principals mancances de la LUEV [Llei d’Ús i Ensenyament del Valencià] i aporta un impuls efectiu a l’ús i la normalitat social. A diferència del que ha significat la LUEV, l’objectiu central no és “permetre l’ús del valencià”, sense cap reforç legal ni social, sinó garantir-lo amb mesures concretes’.

A poc més d’un mes de les properes eleccions autonòmiques, Acció Cultural del País Valencià (ACPV) ha fet balanç de la política lingüística duta a terme pel govern del Botànic i ha detallat un seguit de propostes d’actuació, entre les quals destaca la llei d’igualtat lingüística que Alfons Esteve, cap tècnic del Servei de Política Lingüística de la Universitat de València, i Francesc Esteve, tècnic lingüístic al mateix ens, han recollit al llibre Igualtat lingüística. Capgirar el desús i la subordinació (Onada) i que es presenta públicament aquesta setmana.

Balanç agredolç

El secretari d’ACPV, Toni Gisbert, resumeix el balanç de la política lingüística duta a terme en aquests darrers quatre anys amb un adjectiu explícit: ‘agredolç. Perquè s’ha avançat, però també hi ha hagut incompliments’. L’entitat cultural desgrana totes dues vessants: de la banda positiva, ‘s’ha acabat la persecució del valencià i s’han iniciat algunes primeres mesures que celebrem, com ara la Llei de Plurilingüisme, el Decret d’Usos o la recuperació de la ràdio i la televisió públiques’; de la banda negativa, el fet que continuïn pendents ‘la reciprocitat amb TV3 i el compliment, per tant, de l’acord que en aquest sentit van prendre les Corts; la competència lingüística en la funció pública, per a la qual des de final del 2016 hi ha un acord amb els sindicats que ha estat desaprofitat; o la normal incorporació a l’Institut Ramon Llull‘.

Mentrestant, recorda Francesc Esteve, les dades mostren fins a quin punt la LUEV ‘és ja un model obsolet i insuficient que hem de superar’: des dels anys noranta, el coneixement i l’ús del valencià ha reculat: del 61’1% que el parlava l’any 1992 hem passat al 50’9% del 2015; del 83’2% que l’entenia, al 72’4%’. Una altra dada: si actualment el català arriba al 30% de l’alumnat no universitari, de continuar al ritme actual no s’arribaria al 50% fins l’any… 2094!

Per revertir aquesta situació, i donada l’avinentesa del context electoral, ACPV s’ha proposat de fer ‘propostes en positiu’. És per això que estableix tres reclamacions clares: ‘que es complesquen els compromisos pendents, que es cree una Conselleria de Cultura (ja ho reclamàrem en 2015 i ara ens hi reafirmem), i que a la propera legislatura s’aprove la llei d’igualtat lingüística’.

Una llei que ja té consens

I, perquè la proposta no quedés en nebulosa, en cosa que discutirem demà, si s’escau, l’entitat cívica ja l’ha presentada amb tots els ets i uts: formulada i redactada i llesta per al debat. ‘Cal tenir present’, recorda Gisbert, ‘que és el producte d’un treball d’anys: ja el 2015 presentàrem junt amb les universitats valencianes el document “Per una nova i efectiva llei d’igualtat lingüística”, i des d’aleshores que un equip de treball amb les universitats hi ha estat a sobre… Durant aquest temps, hi ha hagut una progressiva popularització de la nostra proposta, que de fet ha estat assumida per tots els agents que treballen per la llengua’. Ara, per tant, reblen des d’ACPV, ‘pertocava fer la proposta concreta, que no és tan sols d’una nova llei sinó un canvi de model’.

Aquesta llei que proposa ACPV s’inspira en dos referents bàsics: la Llei de política lingüística de 1988 de Catalunya i la Llei d’igualtat de les persones LGTBI aprovada per les Corts Valencianes el novembre de 2018. Tal com resumeix Francesc Esteve, ‘són dues lleis consolidades, que han passat els filtres legals corresponents i que, en el cas de la primera, ha tingut resultats positius i en l’ús. De la segona, en destaca la voluntat d’igualar amb mesures molt concretes i, si cal, amb correccions, qualsevol mostra de discriminació o d’intolerància’.

La proposta

Aquest nou model que recull la proposta de la llei d’igualtat lingüística se sintetitza en set punts: el primer, i com a objectiu central, ‘equiparar els drets dels parlants de les dues llengües oficials en la pràctica real (i no sobre el paper)’. El segon, és que ‘fixa obligacions i fites concretes que cobreixen, dins dels límits d’allò que és possible legalment, tots els camps de la societat’ (i que, per tant, no se centren únicament en l’ensenyament, com feia la LUEV).

El tercer punt és el de la competència lingüística: donat que ‘els ciutadans només poden exercir el seu dret de ser atesos en valencià si hi ha un deure correlatiu que algú altre ha de complir’, les persones que vulguin accedir a la funció pública hauran de demostrar ‘en les proves d’oposició o de promoció que tenen la competència de fer les tasques del seu lloc de treball en les dues llengües oficials’. Com que ‘els resultats han de guiar la llei i la seua aplicació’, el quart punt és la creació d’una Comissió de Seguiment de la Igualtat Lingüística, ‘conformada per especialistes independents’, per tal de garantir ‘la independència de criteri i la continuïtat més enllà dels canvis polítics, assenyalar incompliments, punts que calga reforçar i, si fa falta, suggerir mesures’.

La unitat de la llengua centra el cinquè punt i queda resumida així: ‘superació del conflicte de noms, recepció dels mitjans de comunicació i cooperació per a possibilitar productes i serveis’. És a dir, quant a la denominació, la proposta de llei d’igualtat fixa oficialment l’equivalència entre valencià i català, que ja forma part de fa temps dels estatuts de les universitats valencianes, i para també atenció a la funcionalitat del concepte de comunitat lingüística perquè mitjans de comunicació, serveis, creació cultural o productes d’oci puguin guanyar en projecció (i també en rendibilitat).

El sisè punt remarca la igualtat també en els serveis i en el comerç, amb el concepte de ‘disponibilitat lingüística’ (que el personal que atengui el públic ‘almenys ha d’entendre el valencià’), i el setè, la ‘igualtat lingüística de les dues zones de predomini lingüístic’.

L’objectiu central d’aquesta proposta, remarquen des d’ACPV, és ‘capgirar l’actual desús i la subordinació de la nostra llengua’. I reblen: ‘és possible fer-ho, però fan falta mesures concretes’.
Informa:VILAWEB.CAT (26-3-2019)

441 Lectures | ‣ |
Que tothom ho sàpiga: