ADIF I RENFE PREVEUEN EXECUTAR AQUEST ANY EL 185% DE LA INVERSIÓ A MADRID I EL 29% A CATALUNYA

( ROGER TUGAS )
La presentació del projecte de pressupostos de l’Estat del 2022 ha provocat una autèntica revolta al PP de Madrid contra l’executiu central. “S’ha passat del lema dels independentistes d”Espanya ens roba’, que era una farsa, a realment robar a Madrid”, ha asseverat la presidenta de la Comunitat, Isabel Díaz Ayuso, en relació al fet que els comptes preveuen destinar un 17,2% de les inversions a Catalunya per un 8,9% a Madrid. Ara bé, entre aquestes xifres i la realitat sempre hi acaba havent una distància considerable.

En primer lloc, perquè, tal com va assenyalar dimecres la ministra d’Hisenda, María Jesús Montero, bona part de la despesa que consta com a “no regionalitzable” s’acaba gastant en els nodes i serveis centrals, quasi sempre situats a Madrid. El 2022, aquesta partida suma 7.378,2 milions, més de tres cops la inversió destinada a Catalunya. A banda, més que el pressupost, és rellevant analitzar-ne l’execució final, on quasi sempre surt beneficiada la capital espanyola. Ha estat així històricament i aquest 2021 ho tornarà a ser de forma flagrant: Renfe i Adif, per exemple, preveuen gastar a Madrid quasi el doble del pressupostat als comptes, mentre, a Catalunya, es queden per sota del 30% d’execució.

És una tradició històrica pròpia de governs de tots colors polítics l’incompliment reiterat dels compromisos d’inversió a Catalunya. Les promeses de “pluges de milions” per satisfer les reivindicacions territorials venen sovint acompanyades de partides pressupostàries que, al llarg de l’any, queden en paper mullat, sense gastar. Davant de les crítiques perennes pel mal funcionament de Rodalies, per exemple, els comptes del 2018 van incorporar increments notables en les inversions per aquell i els propers anys d’Adif i Renfe a Catalunya. A la realitat, però, dels 2.100 milions previstos entre 2016 i 2020, només se n’ha executat el 40%.

Els pressupostos estatals del 2021 encara inflaven més les partides per millorar el servei ferroviari al país, amb 970 milions en inversions a Catalunya d’Adif i Renfe, tot un rècord. El projecte de comptes per al 2022, però, rebaixa retroactivament aquesta eufòria, ja que incorpora una previsió de tancament de l’exercici que torna a evidenciar un nivell d’execució fins i tot més escarransit que els anys anteriors. Segons la documentació publicada pel Ministeri d’Hisenda, Adif i Renfe hauran gastat tan sols 278 d’aquests milions, per sota dels 322 milions del 2020 i escassament un 28,7% d’allò aprovat als pressupostos vigents.

Es tracta encara d’una previsió de tancament, ja que l’any no ha acabat i el tancament definitiu es publicarà a mitjans del 2022, però normalment les xifres finals acostumen a acostar-se força a aquest avançament. A més, en l’informe sobre la inversió executada el primer semestre, Adif i Renfe només havien gastat llavors a Catalunya el 10,1% del compromès en els comptes. Aquestes dues empreses, a més de representar un servei fonamental per a un gruix rellevant de la ciutadania, són un bon termòmetre de la inversió global de l’Estat, a causa de la gran quantitat de recursos de què disposen (sumen més d’un terç de les inversions previstes el 2022 a Catalunya).

De fet, la xifra global de la inversió executada a Catalunya per l’administració central i el seu sector públic era força similar, fins al juny, de tan sols el 13%. Molt baixa, més encara en contrast amb el 41,1% de les inversions pressupostades a la Comunitat de Madrid que llavors ja s’havien satisfet. La capital estatal acostuma a beneficiar-se de nivells de compliment molt més satisfactoris i, segons una anàlisi de la Generalitat, Catalunya va acabar rebent tan sols del 66% d’inversions pressupostades i aprovades, entre 2015 i 2018, mentre que a Madrid s’executaven totes i més, el 114% del previst.

Una tònica que aquest 2021 segurament tornarà a repetir-se. Analitzant de nou la previsió de tancament d’Adif i Renfe, aquestes empreses preveuen gastar quasi el doble del que tenien pressupostat a la Comunitat de Madrid, concretament el 184,6% de la partida validada per les Corts. A causa sobretot d’una desviació notable a Renfe, qui inicialment disposava de crèdit per invertir-hi 153,8 milions i, finalment, preveu executar-hi més de 400 milions.

Madrid avança Catalunya

D’aquesta manera, encara que Adif i Renfe tenien pressupostades el 2021 inversions per valor de 969,5 milions a Catalunya i 250,8 milions a Madrid, ara calculen que acabaran gastant-ne 463 milions a Madrid i 277,8 milions a Catalunya. Les tornes s’hauran girat si no canvia molt el rumb aquests darrers mesos. L’únic territori on també s’haurà gastat més del pressupostat seria Navarra (153,8%), tot i que amb una quantitat total molt modesta, de 6 milions d’euros, mentre que els nivells de compliment són també elevats a Castella i Lleó (96,3%) i Castella-la Manxa (77%). Per sota de Catalunya, en canvi, només es trobaria Extremadura (11,6%) i La Rioja (24,5%).

Aquests càlculs s’han fet tenint en compte només la xarxa ordinària de trens, la més usada per la majoria de la ciutadania. Ara bé, el greuge s’accentua si també es considera la xarxa d’alta velocitat, unes vies a través de les quals es compensa alguns territoris infrafinançats per Adif i Renfe. Si s’inclouen les inversions en la línia de TGV, Madrid es queda com l’únic territori que rep més despesa de la pressupostada (157%), mentre que Catalunya cau dos llocs i se situa com el segon territori amb menys nivell de compliment, de tan sols el 22,4%, només per davant d’Andalusia (20,5%).

La inversió per càpita

Les elevades inversions en alta velocitat a comunitats com Extremadura i Galícia fan que se situïn per sobre la mitjana de compliment en el gruix de la xarxa ferroviària, malgrat que amb la despesa de la línia ordinària d’Adif i Renfe quedaven entre les últimes posicions. Aquest salt es pot observar al següent gràfic, on es constata que fins i tot Extremadura esdevé clarament la comunitat amb més inversió ferroviària per càpita, si s’inclou l’alta velocitat.

En canvi, Catalunya cau per sota la mitjana estatal en inversió per càpita si es té en compte l’alta velocitat, mentre Madrid se’n manté per sobre. La capital espanyola, però, se situava en primer lloc si només es computava la xarxa ordinària. Com també acostuma a ocórrer, el País Valencià apareix com un dels territoris més perjudicats a nivell inversor en qualsevol dels gràfics, es tingui en compte qualsevol de les variables analitzades de nivell de compliment o despesa per càpita, amb o sense alta velocitat.

Els pressupostos del 2021 incorporaven un article fruit de l’acord del govern espanyol amb ERC que preveia un mecanisme per garantir el compliment de la inversió aprovada. Els executius català i estatal s’havien de reunir cada quatre mesos per abordar-ho i evitar que el nivell d’execució a Catalunya de la despesa prevista quedés per sota de la mitjana estatal. Això no s’ha complert i la primera reunió d’anàlisi de la inversió tindrà lloc aquest octubre, probablement tard per assolir l’objectiu fixat.

En tot cas, el projecte de nous comptes no preveuen per ara cap article similar per fer un seguiment de l’execució, a l’espera de si la negociació amb els republicans o altres grups l’inclouen. La delegada del govern espanyol a Catalunya, Teresa Cunillera, ha promès aquest dijous que aquest cop la inversió contemplada es farà realitat “més ràpid”, tot i que per ara l’única realitat és que fa molts anys que el dèficit d’infraestructures es cronifica en contrast amb unes promeses que només es compleixen sobre el paper.
Informa:NACIODIGITAL.CAT (15-X-2021)

106 Lectures | ‣ |
Que tothom ho sàpiga: