AEROPORT, SI ; PERÒ AMNISTIA , REFERÈNDUM I AUTODETERMINACIÓ, NO

“L’acord de l’aeroport”
( JOSÉ ANTICH )

L’acord entre el vicepresident del Govern, Jordi Puigneró, i la ministra de Transport i exalcaldessa de Gavà, Raquel Sánchez, sobre l’ampliació de l’aeroport del Prat, amb una inversió de 1.700 milions d’euros, amb l’objectiu de posicionar Barcelona com un hub internacional d’àmbit europeu, unit al compromís que estigui connectat amb tren AVE amb els aeroports de Girona i Reus, suposa traçar una malla aèria entre els tres aeroports catalans i un impuls significatiu per a tots ells.

El Govern, que volia un calendari més lent per adoptar la decisió final, ha hagut de ballar al ritme del ministeri i Aena: era ara o mai. En aquesta tessitura, havia de ser ara, ja que el risc de perdre la inversió era alt i la pressió dels agents econòmics catalans sobre el Govern encara més. La posició clarament favorable de Junts —almenys, de la part del partit que ara és al Govern— ha acabat actuant com una pressió més cap a Esquerra, que tem l’oposició contundent de la CUP i també, en part, dels comuns. Aena s’ha sortit amb la seva, però el Govern no s’ha equivocat en aquesta decisió, ja que deixar passar l’oportunitat hauria llastat econòmicament Catalunya.

La notícia, que s’ha conegut simultàniament a la primera reunió de la comissió bilateral Estat-Generalitat, ha eclipsat aquesta cita entre els dos governs. En part, per la potència de la notícia de l’ampliació de l’aeroport, però també perquè el govern espanyol ha fet de triler en la cita entre els dos executius: compromisos a llarg termini, calendari d’acords el més allargat possible en el temps. L’objectiu del govern espanyol de moure’s en acords autonòmics sense deixar anar el fre de mà és una estratègia evident per tenir el Govern assegut tant temps com sigui possible a la taula de negociacions, encara que el que obtingui a canvi siguin engrunes.

De la llista de 56 traspassos pendents, la petició de transferència dels quals es remunta als presidents Artur Mas i Carles Puigdemont, aquest dilluns se n’ha desbloquejat un, el de les beques universitàries per al curs 2022/23. Dels altres 55 se’n començarà a parlar en tantes altres comissions. Un calendari que no permet ser optimista i que pot prolongar-se durant anys.

Amb tot això, un es pregunta que si per a aquests assumptes tan senzills com són les transferències que figuren a l’Estatut, l’Estat embolica tant la troca, com serà possible avançar en la taula de diàleg del conflicte entre Catalunya i Espanya a la qual el Govern s’ha compromès a portar la demanda d’amnistia, referèndum i autodeterminació?
Informa:ELNACIONAL.CAT (3-VIII-2021)

51 Lectures | ‣ |
Que tothom ho sàpiga: