AGLOMERACIONS: DEL METRO, AUTOBUSOS I RODALIES NO EN PARLA NINGĂ ?

( JORDI GOULA )
Les noves restriccions que el govern ha implantat a Catalunya, perquè siguin efectives a partir de demĂ a la nit, tornen a afectar prioritĂ riament un dels sectors mĂŠs castigats per la pandèmia. El tancament de restaurants i bars aquesta vegada pot ser definitiu per a molts, cosa que deixaria les ciutats sense una part de la xarxa dâestabliments que tenen molt de pes en el turisme. Un turisme que enguany ha fallat âcom a la resta de paĂŻsosâ, però que quan sâacabi el malson de la covid-19 tornarĂ als llocs habituals. I què es trobarĂ ? Que una part de lâatractiu de lâestada ha desaparegut.
Primer de tot cal dir que no mâagradaria haver de fer el paper que fa el govern, quan ha de decidir entre salut i economia, lâuna amb efectes immediats i lâaltra amb efectes retardats. Malament rai, quan hem arribat a aquest punt. Ăs clar que la salut passa davant de tot, però el demĂ no es pot oblidar. Entenc les queixes dels restauradors, que es troben privats de lâestri que els permet de guanyar-se la vida i donar feina a molta gent, i tambĂŠ entenc que el govern ha de vetllar per la salut. Sobre aquest punt, aquest matĂ Joe Brew parlava en un piulet de la necessitat de tallar la pandèmia, però sense tancar els restaurants i bars absolutament. Proposava de deixar-los oberts, nomĂŠs amb serveis a lâexterior. Em sembla una bona mesura, encara que molts no tinguin aquesta sortida. Almenys uns quants âmoltsâ podrien anar fent. Sâha optat per la mesura mĂŠs radical, que puc comprendre del punt de vista mèdic, però no de lâeconòmic, una vegada sâha comprovat que el contagi a lâaire lliure ĂŠs mĂnim.
Una de les qĂźestions que mĂŠs sentim popularment en aquests temps ĂŠs de què serveix tancar bars i restaurants si hem dâanar com sardines enllaunades als mitjans pĂşblics de transport. No en parla ningĂş, dels contagis que hi ha. Potser perquè sĂłn menys de quinze minuts de contacte? En alguns casos, sĂ, però en la majoria no. Avui he sentit que es mantindria el servei de transport pĂşblic al 100%. No faltaria sinĂł! Hauria de ser al 150%, per evitar aglomeracions i lligar-ho amb horaris esglaonats âflexiblesâ a les empreses que no puguin fer teletreball. Entenc que no seân parli, perquè ningĂş no es veu amb cor dâencarar aquest problema tan complicat. Però no ĂŠs impossible. Veât aquĂ per què em fa ballar el cap, en uns moments dâexcepcionalitat com els que vivim.
Les associacions de negocis afectats hi han dit la seva. La nota que he rebut de Comertia aquesta tarda diu que el seu sector de la restauraciĂł aplicarĂ les mesures anunciades pel govern, tan bon punt siguin ratificades pel TSJC, però no acaba dâentendre la lògica de la decisiĂł, perquè si lâobjectiu dâaquestes mesures ĂŠs de reduir la mobilitat i el contacte social, sâhaurien de prendre mesures dâurgència tambĂŠ en el transport pĂşblic o en la distĂ ncia mĂnima al carrer, o en Ă mbits de mĂŠs afluència de gent. Els bars i restaurants âcontinua dientâ poden ser part de la soluciĂł: la limitaciĂł de la capacitat sâhi podria garantir amb reserva prèvia, com sâha demanat al comerç, i amb aquesta mesura no caldria tancar absolutament i sâhi podria mantenir una activitat mĂnima. La restauraciĂł de Comertia considera que la mesura dâavui durĂ âdanys irreversiblesâ i creu que sâhauria de procurar una soluciĂł mĂŠs tèbia i amb el suport del sector.
I afegeix que aquesta mesura ĂŠs lâestocada dâun gran nombre dâoperadors. Per aquest motiu, Comertia demana de poder saber de primera mĂ els ajuts directes i les rebaixes de les quotes arrendatĂ ries anunciats pel govern al sector, i els casos en què les empreses es podran acollir a la suspensiĂł de pagament de lloguers.
En aquest parĂ graf toca dos punts clau. Un ĂŠs el dels lloguers. Sembla de sentit comĂş que si hi hem de perdre, hi perdem una mica tots. TambĂŠ els propietaris dels locals. Ăs cert que ja sâha arribat a molts acords particulars per a rebaixar els lloguers, però crec que no nâhi ha prou. Ni tampoc que els amos de bars i restaurants âi mĂŠs negocis que han de tancar quinze diesâ sâhagin de fer cĂ rrec de les quotes de la Seguretat Social dels ERTO. Sâhi farĂ res, en això?
La Generalitat ha parlat avui dâajuts directes de quaranta milions i dâavals de lâICF. Sembla una broma de mal gust. Entenc que el govern no tĂŠ diners, però parlar dâaquestes xifres ĂŠs ridĂcul. Que no saben quin cost tĂŠ tot això? O que aquesta gent ja estĂ prou endeutada? Prou dâavals i crèdits! Des del primer moment es va dir que la soluciĂł era transferir diners directament als mĂŠs afectats. Qualsevol altra cosa no tĂŠ gens de sentit. I aquĂ cal que el govern espanyol sâhi impliqui a fons, perquè ĂŠs el que rep els ajuts europeus i pot crear els interns. Que això augmenta el dèficit pĂşblic? Ăs clar, però Europa ho ha permès i allĂ saben per què. Molts paĂŻsos ja ho han fet. Si no es donen ajuts per aquesta via directa, cal repetir que serĂ molt difĂcil de sortir mitjanament bĂŠ dâaquesta situaciĂł. El moment ĂŠs excepcional âho repeteixen tots els polĂticsâ, però em fa lâefecte que no veuen que sense mesures tambĂŠ excepcionals no hi ha res a fer.
Informa:VILAWEB.CAT (15-10-2020)