” Ai, ai, ai, el 51%!”
Unionistes, emmascarats i ERC ja troben que no en fem prou
( JOAN VALL CLARA )
L’ uni­o­nisme emmas­ca­rat (cive­tista, inter­me­di­ari, equi­dis­tant, nego­ci­a­dor, pont aeri, ter­cera via, neo­au­to­no­mista i mode­ra­dor) malda per gua­nyar el relat que amb el 51% dels vots no es pot fer la inde­pendència. Se suposa que la llei natu­ral i suprema de la indis­so­lu­bi­li­tat de la pàtria per­met man­te­nir la uni­tat amb el 49% i menys.

Dei­xem-ho, però, perquè l’uni­o­nisme i l’uni­o­nisme emmas­ca­rat ja no estan sols en la teo­ria de la insu­ficiència del 51%. Fa unes set­ma­nes la repu­bli­cana Marta Vilalta s’hi va afe­gir públi­ca­ment. Havien apa­re­gut enques­tes que vati­ci­na­ven que l’inde­pen­den­tisme podia obte­nir més del 50%. Ara en el manual del camí cap a la victòria per la con­tem­plació, Jun­que­ras i Rovira reblen el mateix clau. Hauríem d’acon­se­guir més del 50% en con­ti­nu­a­des elec­ci­ons. De fet fa anys que ho penso, que així tri­om­faríem.

Suposo que més enda­vant ens diran quan­tes elec­ci­ons s’han de gua­nyar i per quant s’han de gua­nyar. Quina seria la majo­ria qua­li­fi­cada i en quina peri­o­di­ci­tat? Set vega­des per sobre del 55%? Tres vega­des per sobre del 60%? Una vegada al 80%? Sobre­tot s’hau­ria d’expli­car el meca­nisme. Un auto­ma­tisme un cop escru­tats els vots? O els vots gene­ren el dret a una taula de diàleg on, ara sí, es pot par­lar de tot? Con­tem­plem casuística per si l’aritmètica elec­to­ral fa pas­ses enda­vant i endar­rere? Com la Cham­pi­ons d’abans? Te la que­des en pro­pi­e­tat si en fas tres de segui­des o cinc d’alter­nes?
Informa:ELPUNTAVUI.CAT (12-9-2020)